Contràriament al que defensa la propaganda antiindependentista, el procés tendeix més a dissoldre fronteres que a establir-les. Els atacs, no tant a l’independentisme, sinó a la democràcia, i aquestes ofenses quotidianes a Catalunya i les seves expressions, tendeix a reforçar la cohesió interna. Aquest és un factor que convindria estudiar a primer d’antropologia política, i
El passat Sant Jordi, l’historiador Borja de Riquer va publicar la seva compilació de treballs acadèmics i articles periodístics Anar de debò, els catalans i Espanya, un dels textos fonamentals per comprendre en perspectiva, el conflicte que pot suposar la ruptura definitiva del règim vigent, que pot propiciar una emancipació nacional del nostre país, i
Entre el sobiranisme, existeix la raonable preocupació de no assolir prou massa social per esdevenir majoria en un hipotètic referèndum d’autodeterminació. El creixement exponencial d’independentistes dels darrers anys ha donat pas a un recompte més afinat de partidaris de constituir una República Catalana i encetar un il·lusionador procés polític de ruptura amb la monarquia espanyola.
Des de finals de la dècada de 1990 vaig escriure diversos articles acadèmics i de premsa referits a allò que la dècada posterior acabaria essent el debat sobre la memòria històrica. Els meus treballs sobre la Transició i el bandejament del món llibertari en les històries oficials i oficioses, imagino, devien impulsar a alguna ànima
“Colau té la clau per fer decantar un gruix estratègic de catalans cap a la república catalana o vers la franquista monarquia espanyola del 26-J No és cap secret que estem vivint un dels moments polítics més intensos d’aquesta generació, i que en aquesta època d’efervescència i recomposició política es fan i desfan lideratges
Com a seriòfil, reconec que m’agrada Joc de Trons. Un col·lectiu de personatges que apareix és la Secta dels Pardals, un grup religiós que denuncia amb encert la corrupció moral i les desigualtats en el sí de la imaginària recreació medieval inspirada en l’obra de George R. R. Martin. La secta, emparada en certa espiritualitat
Els darrers dies han estat marcats per la tensió política. El capteniment, fins a cert punt infantil d’una part de la CUP, d’una banda, i certa irresponsabilitat de l’hiperventilat independentisme sentimental de l’altra, escalfen un ambient preelectoral. La qüestió del Banc Expropiat, ple de matisos, es pot interpretar com a una provocació orquestrada per sectors
Jordi Borràs, Desmuntant Societat Civil Catalana, Saldomar, Barcelona, 2015, 221pp Des de fa molt de temps, constato la solitud terrible de l’unionista demòcrata resident a Catalunya. Malauradament, el nacionalisme espanyol és tacat d’origen per una certa hegemonia ideològica vinculada a l’autoritarisme més ranci, monàrquico-anacrònic en perpectiva llarga, postfranquista des de la història més recent. És
Necessito compartir-ho: estic escandalitzat per la manera en què s’ha desenvolupat aquesta campanya. Com a docent, constato que hem assistit un espectacle lamentable que fa molt poc en favor de l’educació –de la bona educació- del nostre país, que contradiu els valors i actituds que, des de les ordres que emanen dels mateixos que les
La gent d’Estelada 2014, que em va convidar fa poc, conjuntament amb en Pere Martí, a fer una presentació sobre el meu llibre “Anatomia d’una ruptura”, em va demanar fa alguns dies alguna aportació per al seu blog sota el lema “per què vull un estat propi”. Acabo d’enviar-los aquest text breu (inferior a 2.000
Nota: aquesta és l’entrevista que va realitzar Xavier Pete fa dues setmanes, i que surt publicada avui al Suplement Presència, de “El Punt Avui”. Xavier Diez. Escriptor, historiador i articulista La ‘segona restauració’ deixa al descobert una estructura amarada de franquisme i involució política, social i nacional “El conflicte està entre la democràcia i el franquisme”
Una de les virtuts del cas Pujol és que ha obligat la societat catalana a encarar-se al mirall. Certament, detractors de tot tipus han tractat d’instrumentalitzar l’afer per desautoritzar un partit o la causa sobiranista, tanmateix, mirat en perspectiva, els pecats familiars de l’expresident tenen molt a veure amb una culpa col·lectiva. En els anys
Per tercera vegada consecutiva, ahir també vaig participar en la multitudinària Diada. Aquesta vegada, la litúrgia ordenada per l’ANC, algú ho havia de dir, em semblava una mica folklòrica. Tanmateix hi vaig ser perquè, com a historiador, sóc conscient de la importància de participar en la història. I, certament, les sensacions copsades en el trajecte,
No és fàcil valorar una figura política complexa i contradictòria com la de Jordi Pujol. I més ara, quan l’escàndol i la circumstància política condicionen l’anàlisi. En el meu cas, a més, hi ha una certa perspectiva històrica que ha fet evolucionar la meva percepció de manera paral·lela a l’evolució política d’un personatge històric de