Qualsevol historiador que es posa a fer, per primera vegada, una biografia, experimenta certa sensació de vertigen. A diferència d’altres historiografies, trobem a faltar una tradició en aquest àmbit que ens fa sentir insegurs. Com podem abordar un personatge? Què hem de triar i què desestimar a l’hora de narrar una trajectòria? A Catalunya, a
En les reaccions immediates a les eleccions d’ahir vaig detectar una certa decepció pels resultats. És raonable. El grau de tensió abans i durant la campanya més dura que recordo, inspirava una voluntat de posar fi per la via ràpida a aquesta mena de “processisme” que ens sembla inacabable. L’extraordinària mobilització protagonitzada per l’independentisme es
És un tòpic referir-se a la coneguda frase de Georges Santayana de “els pobles que no coneixen la història, estan condemnats a repetir-la”. La història no es repeteix mai… tot i que sempre ens ofereix curioses coincidències. Del que no tinc cap dubte és que sempre resulta pedagògica, sempre i quan sapiguem extreure les seves
“Mantened la unidad de las tierras de España, exaltando la rica multiplicidad de sus regiones como Fuente de la Fortaleza de la unidad de la patria.” Aquesta és la darrera voluntat del dictador Franco, encàrrec que deixa al Borbó, a qui nomena successor. La resta ja ens la coneixem. L’establiment d’un nou règim que, des
NOTA PRELIMINAR Aquest es tracta del text íntegre d’un article que em fou rebutjat en una coneguda revista de l’esquerra espanyola, sobre el procés independentista català. Comparteixo l’original en castellà. TRABAJADORES E INDEPENDENCIA CATALANA, UN EXTRAÑO BINOMIO Por Xavier Diez Encuentro de antiguos compañeros de clase que estudiaron EGB a finales de los años
Observo amb tristesa els darrers anys entre Espanya i jo. Al llarg de molt de temps, vam caminar junts. Sense tenir una relació excel·lent, havíem arribat a conviure civilitzadament. Per un moment semblava que cercava modernitat i superació d’un passat on les ombres enfosquien la llum. I tanmateix, quan els fantasmes del passat es tornaven
Una de les grans paradoxes del 27-S consisteix a què l’exigència dels missatges clars deixa en evidència grans plantejaments retòrics i mostra el pensament profund de cada polític i cada formació. Així, Esquerra, d’acord amb la seva trajectòria en el poder, no li reca flirtejar (i deixar-se abduir) pel neoliberalisme convergent i dels seus empresaris
Els resultats a les municipals d’ahir són extraordinàriament complexos d’interpretar. Es constata la gran diversitat de la societat catalana, alhora que es percep els moviments tel·lúrics dels darrers anys. Tanmateix, sovint les anàlisis d’urgència poden resultar tant o més interessants que els grans i detallats estudis de ciència política, i a partir de les sensacions,
Nota: Ressenya de Ferran Aisa publicada al Suplement Cultural de El Punt Avui, divendres, 20 de març Xavier Díez (Barcelona, 1965), llicenciat en filosofia i lletres per la UAB i doctor en història Contemporània per la UdG, s’ha especialitzat en la història intel·lectual i cultural del moviment llibertari i en l’estudi de la Transició. Fins ara ha publicat mitja dotzena de
Entre neguits i incerteses, el procés avança sincopadament. Ningú era prou il·lús per pensar que fos fàcil, i aquesta estranya paràlisi post-9-N evidencia les contradiccions i dificultats que comporta un desafiament d’aquesta magnitud. Malgrat això, en perspectiva, el camí recorregut és prou llarg i irreversible. La societat catalana s’ha independitzat mentalment de l’Estat, i aquest,
Es poden fer moltes i múltiples anàlisis. Tanmateix, i com ens recordava el president Montilla, el que compten són els fets. I el fet número 1 és que ahir, es digui com es digui, vam celebrar un referèndum. El primer referèndum d’autodeterminació de la història del nostre país. I l’opció per la independència va guanyar
En aquest mes frenètic, hem vist moltes coses. Hem vist com la societat catalana s’ha espolsat la por atàvica i heretada dels segles d’una sola tacada. Hem assistit a una altra exhibició històrica de força i, una V que ha mostrat al món que ens autodeterminem amb els peus, a l’espera de fer-ho amb els
Soroll. Sobretot soroll. No és difícil endevinar que al llarg de l’estiu la intensitat comunicativa baixa. Qualsevol esdeveniment irrellevant pren la consideració de gran notícia, la rumorologia esdevé categoria, i les anècdotes inunden la premsa. I en “el tema”, reapareix la “boira de guerra” en base a trinxeres declaratives i contradeclaratives. És normal. Ja sabem
Xavier Rubert de Ventós, De la identitat a la independència. Empúries, 2014, 220 pp. El 1999 el filòsof Xavier Rubert de Ventós publicava un llibre molt rellevant en què, des del seu camp, la filosofia, expressava els seus motius que l’impel·lien a abandonar la innocència i entrar de ple en la independència. El filòsof barceloní