El municipalisme a Catalunya, sempre a l’altura. Un 70% dels Ajuntaments convoquen plens per donar suport a la Consulta del #9N. Ahir, prop de 380 consistoris, entre els quals hi ha el de Barcelona, ja van fer aquest pas.
A Badalona la cosa és una mica més complicada (ja passa, això, a la nostra ciutat)… però tenim una societat civil forta, un Pacte Local pel Dret a Decidir que suma i partits tan diferents com CDC, Unió, ERC, ICV, EUiA i la CUP que ahir es mostraven inequívocament al costat de les urnes per a escoltar la ciutadania, sense por, amb ganes d’aconseguir un país millor, també, i especialment des de Badalona. Junts vam demanar la convocatòria d’un ple municipal extraordinari en suport de la consulta i vam anunciar una estratègia coordinada per intentar que el PSC no faci costat al PP a la tercera ciutat del país.
La foto que il·lustra aquest apunt convida a un prudent optimisme. Hi ha molta feina a fer, però la unitat d’acció entre els partits, que s’hauria d’anar veient també en altres circumstàncies i reptes, és clau en aquesta qüestió tan important. Important, sí, perquè al marge de si un està a favor o en contra de la independència, el que ens ocupa avui té a veure principalment amb la regeneració de la política i la nostra qualitat democràtica com a societat.
“Abans del 9N necessitem 100.000 voluntaris per anar porta per porta a escoltar com tothom vol que sigui el nostre país. Ara és l’hora d’arribar a totes les cases de Catalunya. Volem escoltar a tothom, fent la mobilització més festiva i participativa de la història. Amb només una tarda de la teva vida faràs possible aquest moment històric.” Així es presenta la campanya que avui Òmnium i l’Assemblea han presentat a Barcelona.
Segons informa l’ARA, “la tasca dels voluntaris (ja n’hi ha d’apuntats 15.000) serà fer una enquesta de tres minuts a la gent, perquè exposi els seus “somnis” sobre com volen que sigui el nou país. Uns somnis que els promotors de la campanya només veuen possibles, “sí o sí”, en el context d’una Catalunya independent. Alguns d’aquests desitjos de futur quedaran reflectits en “post-its” grocs en forma de cartells, pancartes o grans lones per fer-ne difusió.”
La campanya m’ha despertat aquestes reflexions, enllaçades amb aquesta piulada a Twitter.
Un post-it! Potent imatge quotidiana, la seducció del full en blanc per a imaginar entre tots un país millor. #SíoSí
Tothom té post-it a casa… el missatge de fons de la campanya és brutal. Les eines per a un país millor ja les tens damunt la taula. #SíoSí
I tb m’agrada l’esforç d’empatia q obliga la campanya,q posa en valor la diversitat,la conversa necessària en tot procés constituent. #SíoSí
I finalment, mirem més enllà de la bandera per centrar-nos en l’únic que ens ha d’importar: ¿com podem fer, #SíoSí, un #noupaís millor?
Avui en Billy Bragg ha escrit aquest article al diari The Guardian sobre el referèndum a Escòcia. En podeu veure un resum en aquest recull de piulades que he fet.
El desembre de 2007 vaig escriure aquesta entrada al blog que tenia aleshores i que ara replico aquí. Era un apunt sobre el seu llibre The Progressive Patriot.
“Sempre m’ha agradat, en Billy Bragg. El poeta punk que, sol amb una guitarra elèctrica, convertia diatribes contra el sistema capitalista, la institució del matrimoni o el treball infantil en delicades cançons d’amor, on la tendresa esdevenia, sorprenentment, una eficaç arma de transformació política. Bragg va ser un dels músics que va capitanejar la potent oposició al Thatcherisme i va viure el naixement de ‘Rock against racism’ dins del moviment punk a finals dels setanta. Aquest passat maig, Bragg va publicar un recomanable llibre:‘The progressive patriot’, editat per Black Swan. És curiós perquè una de les veus més ‘internacionalistes’ que ha tingut el rock fa una reflexió ‘en búsqueda de la pertinença’. Què vol dir ser anglès, avui? Perquè és important reconèixer-se d’un lloc i estimar-lo com si fos de la família? És possible fer això i no caure en el xovinisme? Hi ha una forma progressista de ser patriota? La resposta és si, naturalment. Bragg fa un particular repàs de la història del seu país -entre l’erudicció, les memòries i la crònica musical- tot subratllant la suma de cultures que sempre s’ha donat a Anglaterra, tot remarcant les consecucions socials, la lluita per la justícia. La patria de Billy Bragg té un passat i un present multicultural i un valor d’exigent equitat i una mirada generosa i fraternal amb la resta de món, començant per Escòcia, Gales i Irlanda. Bragg vol reinventar en positiu el ‘nacionalisme’ anglès, ben conscient de com en són d’importants les qüestions identitàries; ben conscient que si això no es fa des dels valors progressistes és farà des dels extrems excloents. El músic fa un pas, doncs, més enllà de la frivola indiferència de l’esquerra europea per les qüestions nacionals. Està bé, això.”
+ Aquí podeu accedir a un altre article sobre Billy Bragg d’aquest mateix blog, en aquest cas més musical.
Les meves 5 raons per anar a la “V” de dijous a Barcelona:
1. La V evoca la victòria, però també la confluència: dues línies que es troben en un punt. S’hi aventura la idea d’un camí que es va obrint, del vaixell que avança en el gel, de l’arada que llaura la terra. La imatge, a més, té moviment i està ben pensada per a les múltiples pantalles que avui asseguren el seguiment global d’un esdeveniment. En la V hi veiem l’objectiu, però també una manera de fer reforçada i enriquida per la poderosa idea del mosaic. Avui és evident la connexió amb el Sí compartit amb Escòcia (malgrat les diferències entre un i altre procés, no cal dir-ho), un lligam ben enfocat pel NY Times en el seu trascendent editorial de fa uns dies.
2. La manifestació requereix inscripció, identificació prèvies i finançament propi, i això vol dir que els impulsors de l’esdeveniment han tingut el valor d’assumir un repte logístic de pes. Diu molt (i molt bé, per cert) de les nostres capacitats cíviques i civils presents i futures. Implica compromís, rigor i tenacitat. Tres adjectius molt valuosos pel moment actual. A poques hores de l’esdeveniment, s’ha superat el mig milió de persones inscrites, una fita inèdita al món, que prefigura l’abast de les conseqüències polítiques de la demostració. La V serà estudiada per si mateixa com una inèdita acció política.
3. La festa començarà al matí, com va passar el 2012 (a Barcelona) i el 2013 (arreu) i perquè per a molts la Diada serà (també) un dia bonic, alegre i EMOCIONANT. Estem cansats, potser; però no hem perdut el bon humor, l’alè íntim de l’anticipació i una certa tendresa (que caldrà saber modular). El somriure i les ganes de sumar continuen sent, tres anys després, les nostres eines més poderoses. I de solvència contrastada. Vegeu: l’acte de Súmate el passat dissabte (aquesta foto ho explica per si sola) i la ironia com a resposta davant dels intents de manipulació o de guerra bruta amb l’ANC perpretats aquesta setmana.
4. En la V tornarem a trobar els múltiples accents del país, i malgrat bona part de la gernació serà dels grocs o els vermells (seguint la consigna del mosaic), hi haurà, segur una gran diversitat d’eslògans, motivacions… de tonalitats, vaja. Serà una bona notícia, perquè la singularitat de Catalunya és la seva diversitat. Fa unes poques hores Ada Colau i Guanyem han anunciat que, és clar, seran a la V, pel dret a decidir el model territorial del país (i tantes coses més).
5. Aquesta nova demostració ha requerit i requereix assajos i això implica entrentament, contrast, aprenentatge… organització a peu pla. Molts dels voluntaris d’Ara és l’hora és gent que ve d’associacions i partits, ben foguejats per tant; però molts no, molts participen activament per primer cop. Aquesta és una de les millors notícies.
Al voltant del procés s’articula una gran escola de ciutadania, de gent que, sortosament, ja no tornarà al sofà de casa. L’anomenat procés reflecteix el protagonisme creixent (qualitativament i quantitativament) de la gent. És això, no només el que digui un DNI, el que configurarà la nova república.
És d’això que va la V i per això és tan important ser dijous a Barcelona. Perquè ara som protagonistes i per què cal pronunciar-ho amb veu pròpia, en primera persona.
* En aquest enllaç he aplegat diferents recursos per a preparar bé la “V”: una guia pràctica de l’ARA, una recopil·lació de llocs on menjar i beure de Time Out, i consells per a connectar-se a internet.
