Connexions des de #Badalona

"Si jo hi sóc i tu també / la terra és meva i és teva." (Joan Argenté)

Arxiu de la categoria: independència

Benvinguda República, has vingut per quedar-te

0

Benvinguda República, has vingut per quedar-te. Però t’haurem de cuidar (… i ens haurem de cuidar, també).

I tanmateix, la primera estructura d’estat que haurem de defensar és l’acord civil i cívic dins la nova República. Catalans tots, els del Sí a la República, els del No i els que no ho veuen clar. Ens cridaran a resistir. Naturalment. Ens tindran al costat de les institucions. Però resistir també és i serà, potser principalment, defensant la cohesió i capacitat de consens que ens han fet un projecte polític de suma.

La República comença avui.

>> Aprofito aquest apunt per enllaçar alguns enllaços que tenyeixen l’alegria d’aquest cap de setmana d’un tel de gravetat i també de la necessària fredor.

El primer és l’article que l’Oriol Junqueras ha publicat aquest diumenge a El Punt Avui: Front ampli contra el 155 + “Mai” renunciar a les urnes x revalidar la #República. Val la pena llegir-lo.

Altres articles que m’han interessat i considero valuosos en aquest crucial moment de (més…)

Llums de llar arreu. #llibertatJordis

0

Els conec de fa anys i els dos són referents d’activisme cívic. Ni un vidre trencat en 7 anys de manifestacions. Son presos polítics a l’estat espanyol en ple segle XXI. Vergonya.

[Text escrit després de la manifestació de suport el dimarts 17 d’octubre] Llums de llar arreu de Catalunya… ara que, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez us les han robat amb la major de les covardies i injustícies. No esteu sols. Us volem a casa. #LlibertatJordis

Són dies complicats, amics… i precisament per això és important socialitzar neguits, pors i també de renovar compromisos. Avui he anat a Barcelona acompanyat de bons amics. Ha estat reparador.

Una forta abraçada a la família d’Òmnium, tan propera i estimada, i en especial a amics i referents com l’ Oleguer Serra (sempre allà), en Marcel Mauri (genial, avui), en Jordi Bosch, en Jordi Ballesteros Ventura, la Sílvia Soler Guasch, l’ Eduardo Alessandria… i tants altres.

Publicat dins de Badalona és un poble? i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Ha dit molt en ben poc, ha dit tant i tan bé

0

Hi ha moltes imatges de la manifestació d’aquest matí a Badalona. Més de 10.000 persones en la convocatòria d’#AturadadePaís. Impressionant. Però em quedo amb aquesta foto, que he fet just a l’acabar la marxa, a la plaça de la Vila. El noi de la pancarta és un jove, joveníssim mag de la ciutat l’Álvaro Albaladejo. Ha dit molt en ben poc, ha dit tant i tan bé. Una abraçada fraternal… l’atac i la repressió als nostres drets és vergonyós.

Publicat dins de Badalona és un poble? i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Davant la repressió, més democràcia

0

Davant la repressió, més democràcia. A #Badalona hem exercit avui una desafiadora normalitat. La ciutat ha mantingut 34/34 col.legis en una gran demostració de civisme i amb una alta participació i vot divers a tota la ciutat.

Gràcies a tots els ciutadans q han votat Sí i No, als més de 1.000 voluntaris, als representants de l’administració…

#HolaRepública (ja res continuarà igual).


Article / anàlisi de Jose Téllez sobre els resultats.


(més…)

Publicat dins de Badalona és un poble? i etiquetada amb , | Deixa un comentari

A disposició del país

0


 

#Comsempre, també a #Badalona. Ciutat de Sí, ciutat de No, però sobretot ciutat madura i valenta. Col.legis a disposició de la Generalitat, naturalment. Hem fet el que tocava. La nostra ciutat no és més que cap altra, tampoc menys. El dia 1 tots estem convocats davant l’urna per decidir plegats el futur del país. Votarem!

Millor votar que xiular, no?

0
Publicat el 18 de juny de 2017

Al voltant de la tan comentada i gens espontània xiulada al president Puigdemont divendres passat a les festes del Gran Sol, a Llefià.

  1. Llefià és un barri tenaç i digne, de moltes lluites compartides. És MÉS q els xiulets orquestrats al president escollit per la majoria… al barri, com a arreu, hi ha gent per tot. Per sort, això es va veure entre el públic (per bé que algú ha tingut bona cura de que no sortís al vídeo): hi havia gent que cridava en contra, naturalment; i d’altres, molts d’altres, que aplaudien animant al president a acabar el seu discurs.
  2. És ben legítim xiular a qui es vulgui, ho és avui i ho serà en la futura república. El que no es pot fer és, com ha fet el PP, atribuir als que cridaven i insultaven el paper de ‘representants del poble’. ¿Per què el senyor que cridava ‘fuera, fuera’ és més representatiu que la senyora del costat que aplaudia el president en solidaritat?
  3. En tot cas, als de la bronca ahir a #Badalona, una pregunta: si esteu contra la independència millor votar q xiular, no? L’#1O teniu/tenim una cita amb la democràcia. Allà sabrem què pensa Llefià i Badalona de veritat. Ah, i que consti, que el senyor a qui escridassaveu està jugant-se-la per garantir el vostre ‘no’.
  4. Però més enllà de l’incident, gens innocentment magnificat pel partit d’Albiol, em quedo amb això: la reivindicació reeixida de l’espai públic com a lloc de cultura i ciutat. Aquest cap de setmana el festival musical del Gran Sol ha situat Badalona de nou al mapa de la cultura.

L’Enric Juliana al seu FB ha escrit això sobre el tema (molt recomanable) i en Jordi Ballesteros, aquest altre post. En Jose Téllez també s’hi ha referit.

Com ens governem?

0

C0DP-4SXUAAeWgj

Com governem les nostres ciutats i pobles? O millor dit, com ENS governem? En aquest apassionant temps de governances compartides que ens ha tocat viure, la resposta a aquesta pregunta no ens ha d’interpel·lar només als que ens toca exercir la representativitat de la gent en un ple o en un parlament. La pregunta té sentit especialment quan sabem interpretar-la correctament, és a dir a peu pla. Perquè preguntar-nos per com ens administrem no és només una qüestió dels ‘polítics’, sinó de la ciutadania. La pregunta, però sobretot la seva resposta, és pertinent i ha de ser formulada amb moltes veus i amb tots els accents…

Tenim una ciutadania més connectada que mai i amb un volum d’informació a l’abast impensable en altres temps; al nostre país, a més, tenim la sort de tenir corrents ciutadans de fons amb ànim transformador, el més potent dels quals és el que avança cap a la  República catalana. Però també tenim unes realitats socials cada vegada més desiguals i injustes i reptes globals de gran calat com el canvi climàtic, la crisi dels refugiats o la globalització econòmica.

És en aquest escenari que ens toca exercir la nostra tasca, i això implica avui noves habilitats i competències… i potser també un nou pacte social, que també en podríem dir (més…)

‘Ens han volgut segrestar i coartar la sobirania local’

0

Aquí teniu l’entrevista que Josep Rexach em va fer per a Vilaweb pels fets del 12 d’octubre. La transcric completa, però en la seva versió original la podeu recuperar en aquest enllaç.

ORIOLVILAWEBDe l’un dia per l’altre, i sense preveure-ho, Oriol Lladó (ERC) s’ha convertit en la cara visible de l’Ajuntament de Badalona, arran de la polèmica del 12-O. ‘Quan vius en la teva pell l’engranatge de l’estat és dur’, confessa per telèfon després d’haver anat a declarar davant el jutge per haver obert les dependències municipals durant la festa de la Hispanitat. Ens explica que van prendre la decisió els regidors, tot i que en un primer moment havien dit que acatarien la interlocutòria. Diu que ho tornaria a fer i confessa que el gest d’estripar el document no va ser compartit. Lladó creu que, de tot plegat, se n’ha d’extreure una lliçó: amb vista a futures situacions similars, s’ha d’adoptar una estratègia per consens a tot el país.

—Sou el batlle en funcions per l’absència de Dolors Sabater. Com ho viviu?
—Han estat tres bastant durs, sí. Ho visc bé, però ha estat un tobogan ple de revolts on de cop els esdeveniments s’han precipitat. No deixa de (més…)

Avui hem fet la nostra feina…

0

12OCTUBRE

Avui hem fet la nostra feina: servir i atendre tothom q ens ho demana. Com fem cada dia, molts caps de setmana i festius inclosos. Això ho hem fet buscant les millors condicions per oferir aquest servei, que és ni res més ni res menys que el que es mereix el ciutadà.

Hem intentat fer-ho des de la normalitat, pq hauria de ser normal que un Ajuntament regulés el seu calendari de treball, pq hauria de normal que una administració pogués defensar-se davant d’un jutge, pq hauria de ser normal que un càrrec electe pugui desenvolupar un dret fonamental, que segons aquesta Constitució que tan enarboren quan els interessa, és el de la representació política.

Veurem com acaba aquest circ, però és descoratjadora (no sorprenent) la manera com la màquina de l’estat es posa en marxa per combatre’ns, també des de fa unes hores amb aquests anuncis de denúncies i querelles.

En tot cas, acabo el dia amb el convenciment que avui hem fet el que tocava: reivindicar la normalitat d’una democràcia que hauria de ser de màxima exigència… i que malauradament no ho és gaire.

Això ho direm i ho defensarem on calgui. Ens devem al ciutadà. Aquest és el missatge més important d’avui, crec.

Seguim, i avui més que mai, continuem caminant cap a la República!

Gràcies per tots els suports rebuts.

[Foto: Nacional.cat]

Dubtes que volen ser raonables a la proposta del president Mas

0

Fa una estona he penjat aquestes deu piulades a Twitter:

Els següents interrogants articulen, avui, i des de l’àrea metropolitana, els meus dubtes sb la valuosa proposta de llista del pres. Mas:

  1. És el millor q tenim x seduir els 300.000 vots q ens falten, adscrits + a l’esquerra? No se’ns deslligaran independència i canvi social?
  2. No és per aquest lligam q hem crescut tant? Q passarà si a l’àrea metrop. el discurs regeneració ens queda només en mans de Podemos?
  3. Tant pot ‘convèncer’ posar un ‘Nom’ en majúscules a davant? Perdrem algun sí-sí pel fet de no anar junts? En perdrem x fet d’anar-hi?
  4. Podrem congelar la política de deconstrucció del benestar q afecta TANTA gent durant 18 mesos? Hi haurà pau social x fer-ho factible?
  5. I amb els nous casos de corrupció? Podem anar a aquesta ‘batalla’ sense tallafocs? Sense l’encaix q facilita sistema de partits divers?
  6. Entenc q això cal guanyar-ho (també) a fora; però abans cal assegurar q a dins n’has convençut a més dels q ara tenim segurs.
  7. No ho tinc clar encara però penso q el dubte i el contrast, més q les emocions, és el q devem al projecte q ens ocupa. Ens ho juguem tot.
  8. Vull creure q hi ha recorregut a fer i q és possible (i cal) trobar punts de trobada. M’encantaria no tenir aquests dubtes. Però els tinc.
  9. És clau (la clau de tot, al capdavall) veure com hi juga la societat civil i quins noms es perfilen en la llista.
  10. Reflexions obertes, camí de formar-me una opinió sb un tema crucial. Si a algú li han servit, bé; sinó, disculpeu l’allau… 😉

 

Coincidència en el diagnòstic

0

Quatre reflexions a 140 caràcters:

  1. Hem de fer compatible el compromís i la il·lusió amb el #9N amb la definició valenta i clara del següent pas: eleccions x independència.
  2. Valenta i clara, sí. Acceptar d’una vegada q l’estat no permetrà CAP encaix legal i assumir q ARA toca exercir la nostra sobirania a 100%.
  3. I entenc que la coincidència en el diagnòstic d’on estem i què ens cal és imprescindible per articular qualsevol unitat. Anem avançant.
  4. Rera el fum de la confusió actual… què n’emergirà? Espero que un panorama més clar i la certesa que el procés de veritat comença ara.
  5. Declares o exerceixes?

Alguns articles aclaridors / inspiradors:

 

Debat segrestat

0
Foto: DANIEL JULIÀ.
Foto: DANIEL JULIÀ.

Dimecres vaig participar en un dels diàlegs convocats per la campanya unitària Ara és l’Hora a l’espai que Òmnium Badalona i l’Assamblea Nacional Catalana tenen al carrer de Mar de Badalona. La xerrada la vam plantejar en una situació de normalitat, d’envejada i envejable normalitat, amb ganes de recuperar el debat segrestat i abordar la discussió sobre els grans temes que afectaran -i afecten- el nostre país a curt, mitjà i llarg terme. Parlar de com veiem el nou país, dels reptes concrets, de les polítiques a emprendre, dels condicionants a sortejar. Per això el títol d’aquesta xerrada era Infraestructures i territori i per això vam convidar un amic i còmplice de tantes coses, en Daniel Albalate, doctor en economia, coordinador de la càtedra Pasqual Maragall d’Economia i Territori.

Finalment vam parlar d’infraestructues -línia 9, extensió del metro, accesos al port, corredor mediterrani, incorporació de criteris de retorn social i de participació en el disseny- i també de la urgència del moment. La ‘normalitat’ amb la qual plantejavem la xerrada la destorba insistentment el govern espanyol, l’objectiu del qual està centrat en interferir en les garanties democràtiques de la deliberació sobre el nostre futur.

Comparteixo amb vosaltres algunes notes de la part de la xerrada més vinculada amb l’actualitat del moment:

  • 9N: data marcada al calendari. Malgrat tot. No votarem com ens esperavem, no votarem com voldríem. Però votarem. Missatge internacional, també en clau nacional. Ha de sortir bé. Hem de ser molts, hem de ser més.
  • Fins al 9N hem de continuar ben articulats i coordinats amb campanya unitària: crida a diumenge a plaça Catalunya, crida a ser voluntaris.
  • Hem de treballar per cosir ferides, per reparar esquerdes. Cal temps de recuperació, i aquesta s’ha de fer sobre el reconeixement que s’han trencat confiances.
  • Tota discussió sobre eleccions, candidatures… ha de quedar ara en un segon terme, per important que sigui. I ha d’abordar el QUÈ. Unitat per a fer què? Declarar independència i iniciar nova (i difícil) fase del procés.
Publicat dins de Badalona és un poble? i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Unitat bàsica de la democràcia republicana

0
Foto de @msubirats a El Tot Badalona.
Foto de @msubirats a El Tot Badalona.

Des d’una plaça de la Vila, unitat bàsica de la democràcia republicana, aquest vespre diem: #vullserlliure. Badalona va tornar a estar a l’altura, ahir al vespre, en una mobilització sense precedents.

És la tercera entrada consecutiva al blog en que enllaço i comento una foto. Bona senyal: és la prova gràfica que les coses, malgrat la confusió imperant, ja estan passant…

#ajuntamentspel9N: una foto important en clau de Badalona

0

Captura de pantalla 2014-09-23 a les 14.37.14

El municipalisme a Catalunya, sempre a l’altura. Un 70% dels Ajuntaments convoquen plens per donar suport a la Consulta del #9N. Ahir, prop de 380 consistoris, entre els quals hi ha el de Barcelona, ja van fer aquest pas.

A Badalona la cosa és una mica més complicada (ja passa, això, a la nostra ciutat)… però tenim una societat civil forta, un Pacte Local pel Dret a Decidir que suma i partits tan diferents com CDC, Unió, ERC, ICV, EUiA i la CUP que ahir es mostraven inequívocament al costat de les urnes per a escoltar la ciutadania, sense por, amb ganes d’aconseguir un país millor, també, i especialment des de Badalona. Junts vam demanar la convocatòria d’un ple municipal extraordinari en suport de la consulta i vam anunciar una estratègia coordinada per intentar que el PSC no faci costat al PP a la tercera ciutat del país.

La foto que il·lustra aquest apunt convida a un prudent optimisme. Hi ha molta feina a fer, però la unitat d’acció entre els partits, que s’hauria d’anar veient també en altres circumstàncies i reptes, és clau en aquesta qüestió tan important. Important, sí, perquè al marge de si un està a favor o en contra de la independència, el que ens ocupa avui té a veure principalment amb la regeneració de la política i la nostra qualitat democràtica com a societat.

Publicat dins de Badalona és un poble? i etiquetada amb , | Deixa un comentari