Les víctimes i els llauradors, protagonistes d’un nou clam multitudinari contra Mazón. Esperança Camps. Prats i Camps, fotografia. Vilaweb, 29 desembre 2024.
Les millors imatges de la manifestació contra Mazón. Vilaweb, 29 desembre 2024.
Totes les fotografies són d’Enric Marco
La visita a la comarca de l’Horta Sud, devastada per la gota freda del 29 d’octubre, és un exercici d’humilitat front la força de la natura però també d’admiració per la resiliència de la població. Ho he comprovat aquest dies en visitar Aldaia per parlar dels problemes de la contaminació lumínica i dels avanços recents en astrofísica.
Convidat pel departament de Física i Química de l’IES Salvador Gadea d’Aldaia i des de la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la Universitat de València, el passat dimarts 17 de desembre vaig poder comprovar in-situ els efectes de l’aiguat en un equipament educatiu. Per sort, allí l’aigua i el fang només arribaren a mig metre d’alçada, per sota de les taules, amb la qual cosa la major part del material informàtic se salvà. Així que els alumnes i professors continuen la seua feina, malgrat el desastre present a tot arreu.
A les 11:30 h, davant d’una expectant audiència de l’alumnat de 4t d’ESO Taller d’Aprofundiment de Laboratori de Física i Química, la professora Mónica Pallardo em presentà. Cares alegres i interessades m’animaven a parlar d’un tema important però, ara mateix, controvertit donat que part del poble encara no ha restablert l’enllumenat públic.
La contaminació lumínica és la pertorbació de la foscor natural del medi nocturn causada per la llum artificial. Malgrat que sembla invisible per a gran part de la població, és una contaminació real com ho són els gasos de combustió emesos a l’atmosfera o els abocaments industrials llençats al riu. Causen danys al medi ambient i a la salut, i, per tant com aquests, han de tindre una limitació en la seua emissió.
Nombrosos estudis científics certifiquen que la llum artificial nocturna altera hàbitats, poblacions i individus en molts àmbits del medi natural: migració, alimentació, reproducció, caça i camuflatge, etc.
La contaminació lumínica també afecta la salut humana, ja que la secreció de l’hormona melatonina queda aturada davant la presència de llum en horari nocturn. Així que l’ús de mòbils, ordinadors o aparells electrònics a la nit abans de dormir no és recomanable perquè pot provocar insomni i altres problemes. El mateix passa amb l’enllumenat excessiu, sobretot de llum blanca, amb forta presència de blau, que penetra en els habitatges per les finestres com a intrusió lumínica.
També vaig parlar de la contaminació lumínica amb perspectiva de gènere. Front a la creença infundada que més llum al carrer augmenta la seguretat de les persones, cal estudiar millor l’entorn nocturn i mentre que la presència humana s’ha revelat com la millor seguretat.
Una anàlisi sorprenent de Globe at Night conclou que les estrelles estan desapareixent de la vista humana a un ritme sorprenent. L’estudi descobreix que, per als ulls humans, la il·luminació artificial ha enfosquit el cel nocturn més ràpidament del que indiquen les mesures per satèl·lit. L’estudi mostra les contribucions úniques que els científics ciutadans poden fer en camps essencials de recerca. Aquest gràfic il·lustra com com més gran sigui la quantitat de contaminació lumínica i, per tant, la resplendor del cel, menys estrelles són visibles. L’escala numèrica de la imatge és similar a la que fan servir els participants de Globe at Night.
Per acabar vaig parlar de diverses accions realitzades per estudiar els efectes de la riuada en la comarca relacionades amb la manca i la recuperació progressiva de l’enllumenat públic.
Acabada la xarrada, vaig anar a la classe del 2n Batxillerat de Física i de Ciències Generals per parlar d’un tema totalment diferent, els descobriments astronòmics del segle XXI.
Amb només 45 minuts vaig tindre temps de parlar d’alguns d’aquests descobriments de manera breu.
Així vaig explicar el descobriment de les tres varietats dels neutrinos que expliquen les discrepàncies en la teoria de la fusió nuclear solar, l’aparició de l’asteroide 1I/ʻOumuamua, primer objecte extra-solar conegut que visita el sistema solar, la missió Europa Clipper a Europa, el descobriment de les ones gravitatòries i la primera imatge del forat negre supermassiu de la galàxia M87, entre molts altres temes. Les preguntes dels alumnes foren d’allò més interessants.
Al final, amb els que es quedàrem, vàrem observar amb espectroscopis les làmpades de la meua caixa de llums.
Un matí molt complet a l’IES Salvador Gadea d’Aldaia. Gràcies per convidar-me.
Ací em pariren i ací estic.
i com que em passen certes coses,
ací les cante, ací les dic…
Rafel Montaner
València torna a exigir la dimissió de Mazón amb una manifestació multitudinària
Desenes de milers de persones omplen el centre de la ciutat en la segona gran manifestació contra el cap del Consell. Vilaweb, 30.11.2024.
La gent persisteix malgrat que Mazón mire cap a una altra banda
Milers i milers de persones tornen a omplir els carrers de València per demanar la dimissió de Carlos Mazón i que vaja a la presó. Esperança Camps. Vilaweb, 30.11.2024.
Imatges: Totes són d’Enric Marco, llevat que s’indique altra persona.
El poble ha parlat, el poble s’ha alçat contra la incompetència i la desídia. Contra la mentida i el menyspreu. Ha arribat el dia en què no podem més i ja sabem que ho podrem tot. Tantes morts evitables no poden eixir gratis.
Jèssica Crespo
València sentencia Mazón amb la manifestació més multitudinària que es recorda, Vilaweb, 9 de novembre 2024.
130.000 persones, segons la delegació del govern espanyol, ocupen el centre de la capital en una mobilització sense precedents que sobrepassa de bon tros les expectatives.
Fotos, menys la primera, d’Enric Marco.
El servei d’imatges de satèl·lits d’observació de la Terra de la NASA ha publicat una comparativa de l’Horta Sud d’abans i després de la riuada del 29 de novembre utilitzant la càmera OLI. És la Imatge del Dia del primer de Novembre 2024. Cal dir que aquesta web no sol publicar imatges d’Europa però a causa de la magnitud de la riuada ha fet una excepció.
S’ha utilitzat el satèl·lit de la NASA Landsat 8 com es va fer amb les imatges que vaig publicar fa uns dies. Llançat el 2013, la càrrega útil del satèl·lit consta de dos instruments científics: l’Opcional Land Imager (OLI) i el Sensor d’infrarojos tèrmics (TIRS). Aquests dos sensors proporcionen una cobertura estacional de la massa terrestre global a una resolució espacial de 30 metres (visible, NIR, SWIR); 100 metres (tèrmica); i 15 metres (pancromàtics).
Traduesc, amb alguns petits canvis, la nota que acompanya a les imatges.
Les intenses pluges a l’est d’Espanya han produït inundacions sobtades mortals i destructives. El 29 d’octubre de 2024, més de 300 mil·límetres (300 litres) de pluja van caure al voltant de València, com va informar l’agència meteorològica espanyola, AEMET. A la localitat de Xiva, gairebé 500 mil·límetres (500 litres) van caure en 8 hores.
L’OLI (Operational Land Imager) del Landsat 8 va captar aquesta imatge (dreta) que mostra les inundacions generalitzades de terrenys urbans i agrícoles a la ciutat costanera de València i als voltants el 30 d’octubre. Les aigües carregades de sediments també van omplir la llera del riu Túria, que desemboca al mar Balear (part del Mediterrani), i als aiguamolls litorals de l’Albufera al sud de la ciutat. Com a comparació, la imatge de l’esquerra, també adquirida per Landsat 8, mostra la mateixa àrea a finals d’octubre de 2022. (Les escenes Landsat més recents estaven cobertes de núvols o no aptes per a una comparació d’imatges).
Les pluges provenien d’un sistema meteorològic de baixa pressió a gran altitud que es va aïllar del corrent en jet, segons l’AEMET. Aquests sistemes de tempestes es coneixen localment per les sigles DANA o, de manera més general, com a gota freda. Es produeixen on els fronts freds es troben amb masses d’aire càlid i humit, com ara sobre la mar Mediterrània. Les tempestes poden romandre relativament estacionàries abans de dissipar-se, amplificant el seu potencial d’inundació.
Els mitjans de comunicació van informar el 30 d’octubre que unes 100 persones -incloses almenys 40 a la localitat de Paiporta- van morir a causa de la inundació, i més continuaven encara desaparegudes. Les infraestructures com ara carreteres, ponts i línies ferroviàries van patir danys, i les fotos mostren vehicles desplaçats i runes que omplen els carrers de la ciutat. Una unitat militar d’emergència va desplegar més de 1100 persones per donar suport a les operacions de rescat a la zona.
Imatges de l’Observatori de la Terra de la NASA de Lauren Dauphin, utilitzant dades de Landsat del Servei Geològic dels Estats Units. Història de Lindsey Doermann.
Aquests darrers dies ens hem horroritzat amb els desastres causats per la DANA que ha impactat de ple les comarques valencianes de les Riberes, la Foia de Bunyol i la Plana d’Utiel – Requena. Però el desastre major, en danys materials i sobretot humans, ha estat a la comarca de l’Horta Sud, una zona altament poblada al sud de la ciutat de València i del llit nou del Túria o Pla Sud de València, la gran infraestructura hídrica construïda a partir de la riuada del 1957 per desviar el Túria del centre de la ciutat.
Amb ja més de 150 morts, les inundacions causades per l’eixida de la rambla del Poio a Paiporta, Aldaia, Sedaví, i Catarroja han causat una devastació sense precedents que segurament s’hauria pogut minimitzar amb avisos clars i avançats a la població i no notificacions a les 20:12 h del dimarts 29, quan ja l’aigua omplia els carrers i ja hi havia morts.
Ja hem vist moltes imatges i vídeos de la devastació de la riuada però ací vull analitzar algunes imatges de satèl·lit que ja s’estan rebent i que ens poden donar un altre tipus d’informació sobre el desastre.
La imatge del satèl·lit de reconeixement de la Terra Landsat, processada per ALSO Space, ens mostra molts detalls interessants de les inundacions de l’Horta Sud i d’on està anant l’aigua.
Seguint la línia de la costa de dalt a baix veiem el port de València, la desembocadura del llit nou del Túria, l’anomenat Pla Sud, expulsant l’aigua marronosa a la mar. S’hi veu clarament com va ple d’aigua al llarg del seu recorregut i com ha salvat la capital d’una inundació certa (mireu imatge inicial del text).
Al sud de la desembocadura del Túria es veu el contorn irregular de l’Albufera envoltat de zones marronoses que són els camps d’arròs de l’entorn del Parc Natural ara plens d’aigua bruta. L’Albufera està rebent tota l’aigua de la rambla del Poio, que es dibuixa perfectament sobre l’aigua marronosa i, per això, el llac s’està desaiguant per les comportes de la Gola de Pujol, la ratlleta fosca que traspassa la restinga o cordó litoral que separa l’Albufera del mar. Al sud de l’Albufera veiem la població de Sollana envoltada de camps d’arròs també plens d’aigua. La llarga carretera recta en direcció sud-est és la A38 que ens du a una població més gran, Sueca, a la vora d’un riu ple de meandres, el Xúquer, que es veu clarament que també se n’ha eixit de mare.
A l’esquerra de la imatge es veu clarament la línia tortuosa del riu Magre, curull d’aigua, fins arribar al Xúquer i com part de la Ribera Baixa està inundada.
La costa marina recta acaba abruptament en una badia amb molta edificació. Estem a Cullera on desemboca el riu Xúquer. S’hi veu el con de dejecció d’aigua marronosa a la mar. Tota la zona entre Sueca i Cullera fins a l’autopista A7 , que es troba just on comencen les muntanyes de la Serra de les Agulles, està inundada. Gran part d’aquesta àrea és formada per terrenys agrícoles de tarongers o d’arròs però hi ha molts petits pobles com Riola, Polinyà, Benicull, Albalat de la Ribera, etc que tenen o han tingut l’aigua del riu a les portes de casa o dins d’ella com a Riola o Polinyà.
Aquesta imatge és d’ahir i, per tant, ja obsoleta. Ara ja sabem que l’aigua del Xúquer ja ha ocupat tota la plana litoral cap al sud fins al Brosquil i fins a la platja de Tavernes, a 10 km al sud, just una mica abans d’on es troben els núvols sobre el mar.
Javier, un lector d’aquest blog, em passa informació d’una nova imatge de l’empresa Open Cosmos. L’empresa ha activat tots els seus satèl·lits de l’OpenConstellation i els ha posat a disposició de les autoritats juntament amb les capacitats de visualització i anàlisi de DataCosmos, per ajudar a avaluar el dany i prendre decisions.
Té molta més resolució que l’anterior però se centra només en la comarca de l’Horta Sud. Es veu clarament la zona afectada pel seu color marronós.
L’Agència Espacial Europea (ESA) ha activat el servei de cartografia ràpida d’emergència de Copernicus per a proporcionar imatges per satèl·lit de les inundacions al País Valencià, amb l’objectiu de donar suport a les tasques de rescat i recuperació.
Les imatges del satèl·lit Landsat-8 il·lustren la magnitud de la catàstrofe, amb imatges del 8 d’octubre i del 30 d’octubre que mostren la dramàtica transformació del paisatge. En la imatge del 30 d’octubre es veu clarament la crescuda del riu Magre i la confluència amb el riu Xúquer en Algemesí, prop d’Alzira.
I a través de l’astrofísic Alejandro Sánchez de Miguel m’arriba la web dels satèl·lits que disposen del detector VIIRS i que permet fer comparacions del abans i després del desastre, i veiem com funcionava l’enllumenat públic de l’Horta Sud i com ha funcionat la nit passada.
Es veu clarament com el sud de la ciutat de València (sota la “l” de Valencia), la comarca de l’Horta Sud, està molt menys il·luminada a causa de la falta de subministrament de corrent elèctric. La zona brillant recta cap al sud del 25 d’octubre està ara apagada. Correspon a totes les empreses al voltant de l’anomenada Pista de Silla que ara estan sense llum. Caldrà esperar a tindre imatges obtingudes pels astronautes actualment a bord de l’Estació Espacial Internacional per poder tindre més informació amb millor resolució.
Les imatges de la Terra obtingudes des de satèl·lits no només permeten entendre i explicar la magnitud dels desastres naturals sinó que també permeten ajudar a previndre’ls i evitar desgràcies. Una altra cosa és que des de les administracions públiques no es faça cas dels advertiments dels científics com sembla que ara ha passat.