Arxiu de la categoria: Gemma Gorga

Gemma Gorga: conversa literària i lectura de poemes

0
Publicat el 19 de juny de 2014

 

Moltes vegades, l’autor escriu a les fosques, i el lector llegeix a les palpentes. Tots ho hem viscut: el significat d’un poema no se’ns revela fins molt temps després d’haver-lo escrit o d’haver-lo llegit. En un primer moment, sabem que ens agrada, ens atreu, ens atrapa, però ignorem per què. En aquest sentit, escriure és un acte de confiança, una aposta de futur: escriure allò que no acabem d’entendre, confiant que potser ho entendrem més endavant.

Gemma Gorga, Espai Vilaweb, 11 de juny de 2014

El passat dimecres 11 de Juny vàrem gaudir de la presència i la participació de la poeta Gemma Gorga un acte literari organitzat pel grup Reversos. Na Gemma Gorga és una poeta ben coneguda per les elits (els seus llibres han merescut premis de prestigi), convidada freqüent a lectures literàries, i amb un ampli ressò a Internet.

Nascuda a Barcelona, és Doctora en Filologia per la Universitat de Barcelona, on treballa. És especialista en literatura medieval i renaixentista. Com a poeta, ha publicat Ocellania (1997), El desordre de les mans (2003), Instruments òptics (2005), Llibre dels minuts (2006), i Diafragma (2012, en col·laboració amb el fotògraf Joan Ramell). Recentment, ha traduït el poemari de l’escriptor indi Dilip Chitre, Vint esmorzars cap a la mort (2012). És autora d’un assaig gastronòmic titulat La cuina natural (2004), escrit en col·laboració amb Antonio Lozano. En castellà, les seves publicacions més recents inclouen un pròleg a la poesia de Sant Joan de la Creu (2010) i un assaig titulat El mundo a través del libro. A propósito de Cervantes, Canetti y Hrabal (2007).

 

 
Després d’una breu presentació en què es van glossar les característiques més notables de la seva poesia, ressaltant la seva mestria per construir poemes a base d’imatges sorprenents, sempre bellíssimes, i la capacitat de retratar ajustadament les coses més senzilles, una mena de poeta de la quotidianitat, la invitada va oferir una interessant xerrada sobre aspectes personals del quefer poètic.

Contrària a definir la poesia, perquè cada escriptor l’entén i l’explica des de la seva perspectiva, va anar desgranant aspectes de la tasca poètica, acompanyats per poemes escollits dels tres darrers llibres, així com comentaris d’altres autors amb textos dels mateixos.

Aprofitant la seva darrera obra, la traducció de Vint esmorzars cap a la mort, del poeta indi Dilip Chitre, va expressar com n’és, d’enriquidora, la feina de traductor de poesia i el desig de continuar desenvolupant aquesta vessant literària.

A continuació, diversos membres de Reversos van llegir una selecció de poemes dels seus llibres, es van dir alguns poemes inèdits també, i finalment es va encetar un interessant col·loqui sobre diferents aspectes de la seva obra i la influència que han tingut les estades a cases d’escriptors a Irlanda, Estats Units o l’Índia, entre altres qüestions.

 



La sessió va acabar amb la signatura de llibres per part de l’autora i un sopar que va perllongar la vetllada literària de forma més distesa i tan agradable com la resta de l’acte.

 


En resum, el contacte (per a alguns membres del grup, el primer) amb una poesia trasbalsadora, fascinant, lluminosa, d’una poeta accessible i propera, va fer d’aquesta sessió una de les més enriquidores que el grup ha organitzat i que recordarem sempre, sense cap mena de dubte.
El nostre agraïment més sincer per a la Gemma Gorga.

Eclesiastés

 

Ens mirem fins a l’extenuació,

fins a omplir-nos el cos de llagues.

Benvingut el dolor que degota incansablement

i ens forada la pell: Tots els rius corren al mar i el mar

no s’omple. Ens bevem fins a l’extenuació, però la set creix

amb cada marea que ens llança contra la sorra de la nit. Letal

com un somnífer, em llisques saliva endins i m’adorms les paraules.

La mort no deu ser massa lluny d’aquí: si acuitem el pas, aviat hi arribarem.

 

Gemma Gorga, El desordre de les mans (2003, Pagès Editors)

 

Fotografies: Aureli Ruiz
Text: Carles Ferran