Pols d'estels

Nosaltres, urbanites, acostumats a viure sota una nit crepuscular eterna a causa de l’enllumenat excessiu de les ciutats, ja no som conscients de com és el cel nocturn de veritat.

Aquesta sensació d’adonar-nos de sobte que el cel que tenim per sobre de nosaltres és realment ben diferent del de la ciutat, més negre, més profund i ple d’estrelles, l’hem tinguda cada vegada que hem arribat al Parc Natural de Penyagolosa. Fa realment poc que hi venim cada any. Només des del 2023 hi hem fet estada, invitats pel Parc Natural, per explicar les bondats d’aquest indret a la nit i els perills de l’excessiu enllumenat artificial nocturn, nefast per al benestar de la vida silvestre i devastador per a la salut humana.

Podríem considerar la visió de la Via Làctia com un indicador de la qualitat de la nit. I, a l’estiu, quan ens acostem al Centre d’Interpretació, la nit del PN de Penyagolosa destaca per la foscor, amb la banda galàctica que s’aixeca directament sobre el Gegant, com un glop d’estrelles que ixen d’un imaginari volcà. Aquesta consciència d’observar la Galàxia sempre impressiona els visitants que ens acompanyen. La banda de llum i pols estel·lars, plena d’estrelles, ix pel sud des de la muntanya mateix, travessa la volta celeste, passant per la constel·lació del Cigne i acaba a l’altra part del cel, en la constel·lació de Cassiopea. La contemplació d’aquesta meravella celeste permet situar el nostre egocentrisme en la justa mesura. No som res front a l’immens univers.

Aquests pensaments del que som realment els humans ens envaeixen especialment en indrets com aquest parc natural, en el qual podem mirar i veure el cel nocturn tal com és, lliure d’intromissions lumíniques artificials. Hem de reconèixer que som uns afortunats de gaudir d’aquesta experiència, ja que segons el The new world atlas of artificial night sky brightness, estudi publicat el 2016, el 60% dels europeus i quasi el 80% dels nord-americans no podem veure la banda brillant de la nostra galàxia, la Via Làctia, a causa dels efectes de la il·luminació artificial nocturna i que un 83% de la població mundial, i més del 99% de les persones als Estats Units i Europa, viuen sota cels amb algun grau més o menys elevat de contaminació lumínica. Ara, nou anys més tard, la situació és molt pitjor ja que la brillantor artificial del cel augmenta entre un 2 i un 10% cada any, segons alguns estudis.

El Parc Natural de Penyagolosa manté encara una nit ben fosca malgrat que les zones pròximes a l’horitzó en direcció sud brillen per la llum artificial de les ciutats llunyanes com ara Castelló de la Plana, l’Alcora, Onda i Sagunt.

Per altra banda, hi ha una nombrosa fauna nocturna que viu al Parc. Des d’aus rapinyaires com el duc, el xot i l’òliba; mamífers terrestres com la rabosa, el teixó i la geneta; mamífers voladors com el rat-penat de bosc i la rata penada orelluda daurada, així com també amfibis com eltòtil. Aquest a la nit, molt sovint, emet el seu cant, que és d’un to agut, oclusiu i musical, amb intermitències que oscil·len d’un a tres segons. Aquest cant aflautat és molt semblant al que fa el xot, amb el qual de vegades es confon. Per a totes les espècies nocturnes la nit és un refugi, amb temperatures més suaus, i que els permet amagar-se millor de les seues preses o dels seus depredadors.

És per això que la més lleugera introducció de llum artificial nocturna en els seus hàbitats afecta greument els seus comportaments, com ara els desplaçaments, la cacera, el camuflatge o la reproducció.

Tanmateix, els principals perjudicats per la contaminació lumínica són els insectes nocturns com ara les arnes. En volar en la foscor, es guien per la diferència de lluminositat: el cel, il·luminat per les estrelles i la Lluna, és més brillant, mentre que la terra és més fosca. Quan en el seu trajecte troben una llum artificial, aquesta els atrau de manera irresistible i inicien un vol circular al seu voltant, intentant mantenir-la per dalt d’ells. Aquest comportament, repetit sense descans, sovint acaba portant-los a la mort per esgotament.

Així doncs cal que evitem els llums artificials permanents als espais naturals, però també a les zones rurals fora de les poblacions, ja que aquests sempre alteraran els ecosistemes nocturns.

Enguany, en acabar l’activitat nocturna amb els visitants, férem una ruta nocturna amb fotòmetres per les carreteres de la comarca i vam arribar fins Atzeneta del Maestrat, passant per Vistabella i Xodos, i comprovàrem la meravellosa foscor del cel nocturn i com es mantenia al llarg del camí. Els pobles pròxims de la comarca del Maestrat i de l’Alcalatén destaquen per la foscor del cel nocturn a causa de la poca població, pobles menuts i algunes actuacions de canvi d’enllumenat encertades com els LED supercàlids, poc contaminants, instal·lats a Xodos, per exemple.

La nit és necessària. És fonamental per a la vida silvestre i per a la nostra salut com a humans. No permetem que ens la furtem. No volem viure en una contínua nit crepuscular. Salvem la nit.

Publicat a la Revista el Gegant. INFO quadrimestral del Parc Natural de Penyagolosa i Monument Natural Camí dels Pelegrins de les Useres Número 25 maig-agost 2025

Gràcies als tècnics per animar-nos a escriure a la revista on expressem la nostra admiració pel cel nocturn de Penyagolosa.