Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Gandia

I la Lluna tapà el Sol

3
Publicat el 4 de gener de 2011

Eclipsi-Sol-20110104

Avui era el dia. La Lluna en el seu camí al voltant de la Terra s’ha posat per davant del Sol. No ho ha fet, però, passant per la meitat del disc solar sinó només per la part superior tapant així parcialment el Sol.Era un eclipsi parcial de Sol, per tant. Però tenia la gràcia que el fenomen celeste s’esdevenia precisament a l’eixida del Sol. La nostra estrella, en aixecar-se sobre l’horitzó sud-est, ja se’ns apareixeria com menjada per la blanca Selene. Per a les nostres terres el millor lloc per a veure l’eclipsi havia de ser un horitzó ras, sense obstacles, i no hi ha res millor i fàcil que la platja.

Aquest matí calia, per tant, alçar-se abans que el Sol.  La primera mirada per la finestra mostrava un cel ras cap a ponent on destacava el planeta Saturn però un cel molt tapat cap a llevant i el sud-est, just on voliem mirar!

Hem recollit els materials d’observació, càmeres, pantalles, prismàtics, filtres solars, ulleres d’eclipsi, etc. i hem marxat cap a la platja de Tavernes de la Valldigna. Ja estant ben a prop ens adonem que l’horitzó està ben negre i tapat mentre que per Gandia els núvols semblen més amables i deixen ja veure els primers raigs del Sol, encara sota l’horitzó.

Anem doncs cap a la platja de Gandia, on a més a més, els companys de l’Agrupació Astronòmica de la Safor, han muntat també els telescopis a l’espera de l’abraç simbòlic de Selene i Helios.

Efectivament, Marcelino, Paco, Maxi, Josep Emili, Merche, … esperen que el Sol isca. Són ja les 8:25 i una petita i molesta capa de núvols baixos ens impedeix que fotografiem el Sol eixint de la mar. Una lllàstima. Mentrestant a la platja tranquil·la un corredor solitari i matiner passa per davant nostre i allà, ja prop del port, dos vaixells de pescadors marxen mar endins.

Finalment el Sol, en pujar més, deixa enrere les boires i l’eclipsi comença a veure’s en tota la seua bellesa. L’ambient s’omple del soroll dels clics de les càmeres i dels oh! dels observadors meravellats que, malgrat tot, les prediccions de la mecànica celeste sempre es compleixen.

A banda de les càmeres també tenim dos telescopis per observar millor l’eclipsi: un refractor de 15 cm de diàmetre i un coronado per veure les capes més altes de l’atmosfera solar utilitzant un filtre Hα. Utilitzant aquest instrument he aconseguit una imatge del Sol eclipsat amb unes quantes protuberàncies en el llimb solar.

A més a més, com a nota curiosa i instructiva, nosaltres haviem portat una pantalla blanca i una paleta de cuina amb forats per obtindre, per projecció, múltiples imatges del sol eclipsat, com es pot veure en la imatge adjunta.  La llum del Sol es difracta per cada forat, actuant cadascun d’aquestes petites abertures com a petites lents. La gent, meravellada, es fa fotos amb la paleta i les imatges solars.


A les 8:52 s’ha produit el màxim de l’eclipsi amb un 47,5% tapat per la Lluna. Aquest ha estat un moment sense núvols i hem pogut fer fotos sense cap problema.

Ha estat cap al final de l’eclipsi quan els núvols han tornat a presentar-se i ens han impedit veure bé les últimes parts del fenomen.

Finalment, durant els últims minuts de l’eclipsi els núvols han deixat una zona lliure al voltant del Sol, la qual cosa ha permés veure l’última fase de l’eclipsi, poc abans que la Lluna abandonara el Sol a les 10:08. I hem recuperat  el Sol, totalment circular amb unes taques que l’embellien encara més.

Fotos:
1.- L’eclipsi a la platja de Gandia. 4 de gener 2011. 8:40. Enric Marco. Canon EOS 1000D, focal 300 mm, Temps d’exposició: 1/10 s.
2.- El pas de la llum del Sol a través de la paleta de cuina ens dóna un grapat de Sols eclipsats. 9:00. Enric Marco.

Publicat dins de El Sol i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Bernardo Atxaga visita Gandia

0
Publicat el 26 de maig de 2007

Bernardo Atxaga ha participat en una ruta literària per la Safor convidat pel departament de Cultura de l’ajuntament de Gandia. Durant uns dies ha visitat escoles i instituts d’Oliva i Gandia on ha parlat de literatura amb els alumnes de Primària, Secundària i Batxillerat.

Bernardo Atxaga és el màxim exponent de la narrativa en euskera, i els seus contes són lectura obligada per als xiquets del País Basc. Va començar a escriure als 17 anys i des d’aleshores ha publicat més de trenta llibres de poemes, contes i novel·les. Ha rebut els premis més importants d’Euskadi i d’Espanya, com el Premi Euskadi i el Nacional de Narrativa.

El seu llibre més conegut és Obabakoak, llibre publicat el 1988 que consta de vint-i-sis relats que transcorren o es relacionen amb Euskal Herria a través del poble imaginari d’Obaba. La seua obra, escrita íntegrament en euskera, ha estat traduïda a nombroses llengües, entre elles el valencià i el castellà, però també a les principals llengües europees, així com també a l’àrab, l’hindi, el turc o l’hebreu.

La seua estada a Gandia va acabar amb la visita a la Biblioteca Central on assistí al Club de Lectura, coordinat per la poetessa Adriana Serlik. Precisament el Club de Lectura compleix ara un any, com va destacar la coordinadora de la Biblioteca Amparo Sellens en la presentació de l’acte. Allí Bernardo Atxaga va compartir amb els seus lectors la lectura de fragments de la seua obra i va respondre a les preguntes del nombrós públic que omplia el Saló d’Actes de la Biblioteca. Atxaga va parlar de la funció de la literatura  com a eina per entretenir, però sobretot per traure tots els misteris de l’interior de l’ésser humà i donar-los nom.

Atxaga entén perfectament el valencià i admira i llig Joan Fuster, encara que d’aquest escriptor de Sueca li interessen sobretot els seus assajos literaris. Afirmà que publicar obres literàries resulta difícil, sobretot en castellà, i desaconsella clarament la presentació als premis literaris que tendeixen a premiar els textos més dolços i fàcils. Finalment va encoratjar els escriptors a treballar en la llengua pròpia, com fa ell, tot i que siga minoritària, perquè precisament per açò les possibilitats de publicació són majors.

Foto: Bernardo Atxaga dedicant un dels seus llibres a un lector. Enric Marco.
Article publicat a la revista Quinzedies núm. 96 per Enric Marco.

Publicat dins de Literatura i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Primavera astronòmica a la Biblioteca Central de Gandia

1
Publicat el 6 de maig de 2007

Navegants

L’astronomia ha estat el tema central d’una sèrie d’activitats al voltant de la Fira del Llibre que s’han realitzat a la Biblioteca Central de Gandia, situada al Convent de Sant Roc.

La primera d’aquestes activitats ha sigut l’exposició Univers i eclipsis, realitzada pels membres de l’Agrupació Astronòmica de la Safor (AAS), inaugurada el dia 13 d’abril al Claustre de la Biblioteca pel seu president, Ángel Ferrer i la coordinadora de la Biblioteca Central, Amparo Sellens. Una representació dels astrònoms aficionats saforencs i els membres del Club de Lectura recorregueren els diferents panells amb imatges de galàxies i de planetes que mostraven un univers bell i pertorbador alhora. La part més interessant però, estava dedicada als eclipsis. Aquesta Agrupació va destacat especialment en l’organització de l’observació dels eclipsis de Sol del 3 d’octubre de 2005, observat a Gandia, i el del 29 de març de 2006, observat a Turquia, on els membres de l’AAS s’hi desplaçaren. Precisament les imatges d’aquests eclipsis omplien els darrers panells.

El Club de Lectura, coordinat per la poetessa Adriana Serlik, està format per persones interessades a compartir la mateixa lectura per fer després conjuntament els comentaris sobre ella. Les primeres setmanes d’abril els membres del Club havien escollit un llibre de divulgació astronòmica: Mariners que solquen el cel, de Vicent J. Martínez, que guanyà el Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General l’any 2005. I a partir d’aquesta activitat, Enric Marco, astrònom de la Universitat de València i col·laborador habitual de Quinzedies, va comentar el dia 19 d’abril al Saló d’Actes de la Biblioteca el citat llibre amb els membres del Club de Lectura. En un animat col·loqui sorgiren nombroses preguntes per part del públic assistent que foren contestades per l’especialista: com s’expandeix l’Univers, d’on prové la radiació fòssil de microones, quina és la influència de la Lluna sobre les plantes, quins són els diversos components de l’Univers, què és la matèria fosca…

La tercera de les cites astronòmiques d’aquest abril es féu el dia 27 pel matí al programa Club de Diàleg de Gandia Televisió, on la presentadora, Gemma Fullana, entrevistà Enric Marco i Amparo Sellens per divulgar les activitats de l’AAS, les del Club de Lectura, i explicar aspectes de l’astronomia en general, i del recent descobriment del primer planeta capaç d’albergar vida.

I finalment, per la vesprada del mateix dia 27 va ser la part més important de les sessions del Club de Lectura. Adriana Serlik i Enric Marco presentaren l’autor de  Mariners que solquen el cel,  Vicent J. Martínez que va vindre per trobar-se amb els seus lectors al Saló d’Actes de la Biblioteca. Vicent J. Martínez és el director de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València. El seu llibre detalla les diverses teories que al llarg de la història han tractat d’explicar l’estructura i l’origen de l’Univers. Però, al contrari que altres textos que han tractat el mateix tema, l’autor s’ha centrat en els astrònoms que ho van fer possible.  Personatges com Kepler, Galileu o Hubble han fet avançar amb els seus descobriments el coneixement precís del cel. Però també astrònoms pocs coneguts com  Henrietta Leavitt, que va descobrir un mètode per mesurar les distàncies a les galàxies. Els lectors i el públic en general que van assistir van estar molt actius i van debatre amb l’autor sobre els més diversos temes com: la contaminació lluminosa, el nou planeta descobert, la planitud de l’Univers, així com sobre la seua expansió. I tot això malgrat els trons, els llamps i la pluja intensa que queia a fora, incapaços de pertorbar un ambient caracteritzat per l’interés de comprendre una mica almenys en nostre Univers.

 Article aparegut en l’últim número de la revista comarcal Quinzedies.