“I el cas és que, quan més llàstima feia, menys disposada semblava la gent a ajudar-me.”
Rafel Bodí a Abisme, de Francesc Viadel
“Des del sofà em mirava el passat irrecuperable, el present impossible de pair i intentava, també, albirar inútilment el futur.”
Rafel Bodí a Abisme, de Francesc Viadel
“De moment, fins on sabem, per ocupar una fossa comuna ningú no et cobra un lloguer. Cal veure sempre el costat bo de les coses.”
Rafel Bodí a Abisme, de Francesc Viadel
“La crisi només era una enganyifa per a justificar el sotmetiment de la humanitat a les regles implacables del mercat sense regles.”
Rafel Bodí a Abisme, de Francesc Viadel
“Vaig descobrir que els qui manaven a les empreses, pilar bàsic sobre el qual se sustenta tota la nostra societat, sovint no sabien fer gaire cosa.”
Rafel Bodí a Abisme, de Francesc Viadel
“La realitat, però, és que només vaig poder ser periodista, un ofici de perdedors.”
Rafel Bodí a Abisme, de Francesc Viadel
Aquesta setmana passada Núvol ha acollit quatre notes meves sobre la novel·la Abisme, de Francesc Viadel, publicada per Vincle, editorial de València (a Barcelona se’n poden trobar exemplars a Ona Llibres). Fan així:
“La por pot més que totes les solidaritats i que totes les ètiques i que tots els vincles. Ben mirat, els valents ho han estat més per inconsciència o per pura ignorància que no pas per aptitud i, d’altra banda, és sovint per orgull o per vanitat que han estat capaços de dissimular la seua feblesa.”
Rafel Bodí a Abisme, de Francesc Viadel
“Et diré que tinc enyor del futur,
també d’un recte camí
entre sembrats perfectes”
“¿I si en realitat només som un estol de llefiscosos coloms
espicossant a l’albada, sobre el soler dels jocs infantils,
el bocí de pa orinat per un qualsevol borratxo?
Potser això ho explicaria tot”
Doncs potser sí…
S’ho pregunta Francesc Viadel a Ciutat, dies insòlits
