L’espill del matí reflecteix lo cel de les grunetes. L’ànima i el cos dels migdies muts pertanyen al sol que ens amoroseix les nafres del cor. Vindrà la vespra i potser una altra nit que engolirà els verbs de les aurores. Clourem el cicle sense haver sentit el missatge ocult dels nostres anhels, però vindrà
Les gotes de la pluja se les ha engolit lo sol i els camps s’han cobert de llum groga i verda de l’ordi que contempla un nou estiu des de la seua quietud, als secans d’Ulldecona. I per la lluna d’agost colgarem a la terra la llavor de la tardor perquè tot mor i reneix
La llavor és un tresor: Del seu cor diminut, la tija que en nasqué s’enfila i s’enrama fins fer-se una planta encanyada de mata ben alta. El seu fruit vermellós, presumit, les pluges l’han regat i el solet, madurat. Dóna bo el tomàquet per sucar o amanir o per guisar, que és menja del poble