Cartes de Marènia/Ibèria

Joanjo Aguar Matoses. De Sueca, País Valencià, Marènia/Ibèria.

Arxiu de la categoria: fatxes

Si me hablas en japonés…. Discriminació del valencià a Ondara (País Valencià) el diumenge 13-8-2017

Actualització: 2017-09-02. 21.27

 

Si me hablas en japonés…. Discriminació del valencià a Ondara (País Valencià).

(Diari ‘La Marina Plaza’. Publicat el dilluns 14-8-2017. Fet succeït el diumenge 13-8-2017).

____

– “Mira bonita, si me hablas en japonés no te voy a entender nunca”.

– “Se lo voy a decir en español para que me entienda: yo no le he hablado en japonés”.

– “Mira chica, que a mi me da igual como hables tu en tu casa, pero tu tienes el derecho de atenderme a mi en español y punto y si no te gusta que te hablen así, te lo piensas antes de faltarnos el respeto”.

– “Tu lengua no tiene por que ser otra que no sea el español que para eso estamos en España y si no te gusta te vas y trabajas en otro país y aprendes a hablar en su propio idioma”.

– “Tu lo que deberías hacer es mirarte esa prepotencia y esas formas que tienes de dirigirte a la gente en valenciano, sabiendo que estás trabajando en un sitio público de una zona turística y que los que vivís aquí, vivís gracias a nosotros y por tanto nos debéis un respeto”.

 

EXTRACTE DE LA TRANSCRIPCIÓ DE LA CONVERSA D’UNA JOVE DEPENDENT DE PEGO (PAÍS VALENCIÀ) AL CENTRE COMERCIAL D’ONDARA ‘PORTAL DE LA MARINA’, PUBLICADA AL SEU PERFIL DE FACEBOOK, EL DIUMENGE 13-8-2017.

 

________
________

 

“Mira, bonita, si me hablas en japonés no te voy a entender nunca” (el menosprecio al valenciano de unos turistas).

Diario ‘La Marina Plaza’. Sergi Garcia. Publicado: Lunes 14 Agosto 2017.

________

http://lamarinaplaza.com/2017/08/14/mira-bonita-si-me-hablas-en-japones-no-te-voy-a-entender-nunca-el-menosprecio-al-valenciano-de-unos-turistas/
________

 

“Mira, bonita, si me hablas en japonés no te voy a entender nunca” (el menosprecio al valenciano de unos turistas).

Una dependienta de un establecimiento de la comarca narra la falta de respeto a la lengua por parte unos clientes foráneos en un caso que, dice, se repite con demasiada “normalidad”.

Diario ‘La Marina Plaza’. Sergi Garcia. Publicado: Lunes 14 Agosto 2017.

La comarca / Marina Alta / Ondara / Pego / Reportajes – Sergi Garcia.

 

Lo cuenta una dependienta de un establecimiento del centro comercial Portal de la Marina, en Ondara. Y lo hace para denunciar una situación que, asegura, se ha vuelto demasiado “normal”. El menosprecio de algunos clientes llegados de fuera en estas fechas veraniegas hacia el uso del valenciano. El caso que narra sucedió, señala, este domingo [13-8-2017], cuando atendía la caja.

Describe que, al comunicar a un matrimonio el precio de un artículo a la hora de cobrarles y hacerlo en valenciano, la reacción del hombre fue responder airado. “Mira, bonita, si me hablas en japonés no te voy a entender nunca”, comenta que le dijo. A continuación se iniciaría un diálogo en el que la joven le pide, sin problema en hacerlo en castellano, que ya que viene de fuera al menos respete la lengua que aquí se hable en valenciano y que no la “eche por tierra”. La réplica del turista fue tópica: “Tu lengua no tiene por qué ser otra que no sea el español, que para eso estamos en España”. En otro momento, el cliente llega a afirmar, según el relato de la cajera, que quienes viven “aquí, vivís gracias a nosotros y por tanto nos debéis un respeto”.

Sin embargo, la conversación que reproduce esta joven de Pego en su perfil de Facebook, que ha generado una enorme cascada de reacciones de apoyo, es mucho más amplia. A continuación se reproduce íntegro el relato que realiza la dependienta en la citada red social.

__

TRANSCRIPCIÓ COMPLETA DE LA CONVERSA D’UNA JOVE DEPENDENT DE PEGO (PAÍS VALENCIÀ) AL CENTRE COMERCIAL D’ONDARA ‘PORTAL DE LA MARINA’, PUBLICADA AL SEU PERFIL DE FACEBOOK, EL DIUMENGE 13-8-2017.

 

Paranormal la situació viscuda hui en el treball i no perquè aquesta es caracteritzara per ser estranya o poc comú, sinó més bé pel contrari, perquè s’está convertint en una situació que, tristament, “para normal’, i més del que desitjaríem.

Ens posem en situació. Centre Comercial del Portal de la Marina, Marina Alta, província d’Alacant.

Atenent en caixa com cada dia de l’estiu, en el moment en què lleve l’alarma a una samarreta i un pantaló a un matrimoni d’uns cinquanta anys, em dirigisc a cobrar-los-ho dient-los simplement. “Seran seixanta-cinc en huitanta, per favor’. A l’instant l’home em respon “¿Cómo?” i li repetisc amablement “Seixanta-cinc en huitanta, per favor’.

La resposta contundent de l’home és directa “mira bonita, si me hablas en japonés no te voy a entender nunca”. La cremor que ha recorregut tot el meu cos en eixe moment és molt difícil d’explicar en paraules, sent si la norma predica allò de “el cliente siempre tiene la razón” peró el meu jo intern i l’extem l’han placat a l’instant. “Mire señor, se lo voy a decir en español para que me entienda: yo no le he hablado en japonés y si le estoy contestando ahora mismo y no en valenciano, es precisamente para que entienda que los modos en los que usted se ha dirigido a mí dejan bastante que desear”. (El diáleg ha continuat aixi… ):

 

– (Subjecte): “Disculpa que no te haya podido entender, pero si me hablas como me estabas hablando para mí es como si me hablases en japonés o en chino”.

– (Dependenta): “Usted sabe perfectamente dónde se encuentra y sabe que si le estoy hablando en alguna lengua que no es el español, es porque le estoy hablando en valenciano”.

– (Subjecte): “Mira chica, que a mi me da igual como hables tu en tu casa, pero tu tienes el derecho de atenderme a mi en español y punto y si no te gusta que te hablen así, te lo piensas antes de faltarnos el respeto” (PUM! LA FRASE CROSSA DE TOT RETROGRADA LINGUÍSTIC. JO LI FALTE EL RESPECTE A ELLS, JO! SIMPLEMENT PER PARLAR EN LA MEUA LLENGUA!)

– (Dependenta): “El respeto me lo está faltando usted a mi desde el momento en el que ha empezado a echar por el suelo mi lengua”.

– (Dona del subjecte): “Tu lengua no tiene por que ser otra que no sea el español que para eso estamos en España y si no te gusta te vas y trabajas en otro país y aprendes a hablar en su propio idioma”.

– (Dependenta): “Yo no tengo ningún problema en atenderle en español, inglés, francés o incluso por señas si es necesario para entendernos, lo que no le voy a consentir es que usted venga aquí de vacaciones a faltarme el respeto a mí que estoy trabajando en mi tierra. Y si ustedes miran la legislación correspondiente, podrán comprobar como tengo todo el derecho del mundo de hablar en valenciano en un establecimiento público, puesto que ambas lenguas son oficiales por igual en nuestra zona”.

– (Subjecte): “Tu lo que deberías hacer es mirarte esa prepotencia y esas formas que tienes de dirigirte a la gente en valenciano, sabiendo que estás trabajando en un sitio público de una zona turística y que los que vivís aquí, vivís gracias a nosotros y por tanto nos debéis un respeto”.

– (Dona del subjecte): “Esto debería llegar arriba y que tus jefes se tomaran en serio el dejar trabajar cara al público a personas como tu. Que vergüenza!”

 

La conversa ha seguit poc més. El matrimoni ha acabat eixint de la tenda plens de falsa raó i ràbia interior. L’única companya que hi havia en la tenda, s’ha quedat bocabadada quan se n’ha adonat de la situació. L’única clienta que hi havia en la cua de caixa, ha saltat dient al matrimoni que tingueren la poca vergonya d’eixir per on havien entrat i no tractar-nos (literalment) com a merdes. La gent que en eixe instant ha pogut ser conscient d’algun moment de la “discussió”, ha eixit en la nostra defensa.

No entraré per res del món en debats personals. No diré el que opine d’aquesta gent, ni molt menys els menysprearé. Cadascú se situa en el nivell en què vol situar-se. Només puc parlar sobre mi. Sóc filla d’un matrimoni format per un pare valenciá i una mare andalusa; sols puc reconéixer com estic d’orgullosa de totes aquelles persones políglotes del meu entorn; d’haver-hi nascut en un clima bilingüista i respectuós. Tant de bo arribara algun dia a comunicar-me en cada individu del món en la seua llengua mare. Tant de bo tinguera eixa sort; eixe enriquiment personal.

Aquestes situacions lamentables, tan sols són la tradició d’una història marcada per l’opressió lingüística del nostre vehicle de comunicació. Com a mestra, posaré tota la meua obstinació a intentar transmetre als més xicotets aquest sentiment de pertinença i d’arrelament lingüista. Estime la llengua. La meua i la dels altres. Però, per damunt d’això, estime el respecte i la comunicació intercultural sense menyspreus ni jerarquies lingüístiques.

__

________
________

 

____

* AFEGIT 01 – INCORPORACIÓ DELS DARRERS COMENTARIS DE LA NOTÍCIA.

[ACTUALITZACIÓ: Dissabte 2-9-2017. 20:57 hores].

____

Mati dice:
21 Agosto, 2017 a las 22:41

El problema es la falta de respeto…
Es maravilloso vivir en un pais tan rico y variado, en cultura, costumbres, idiomas, paisaje, cñima, gastronomía, etc…
Es maravilloso que hablemos castellano, valenciano, catalan, vasco, castuo, gallego, panocho (y tantos s otros que desconozco), es maravilloso que siendo tan diferentes seamos tan parecidos, ibericos, europeos, terraqueos…

Tenemos un 99% en común y nos peleamos por un 1%… Pues yo me quedo con el 99%.
Agradezco nuestra pluralidad, que nos da riqueza, puntos de vista, maneras de pensar, profundiad y opciones…

Es genial tener amigos valencianos, catalanes, vascos, gallegos, extremeños, andaluces, castellanos, madrileños, camarios, etc… Porque son amigos.

Gracias por ser diferentes a mi, si no la vida sería un aburrimiento!!
____

El Sr. mal educado dice:
19 Agosto, 2017 a las 12:04

Soy Sr.mal educado que la dependienta refiere.Soy de Cáceres y desde hace 5 años tengo residencia en Denia nunca en ese tiempo he tenido el menor de los problemas de este tipo.
Entramos a comprar en stralivalius y como siempre se nos atendió en español por la dependienta fue a hora de pagar cuando pregunté el importe ha pagar me lo dijo en valenciano hasta en dos ocasiones le pedí por favor que me dijese en español por que no la entendía y no sabía cuánto tenía que abonar a la tercera vez que pregunté me contestó que que no tenía obligacion de decirmelo en otro idioma difente al valenciano y hay es donde lamentablemente hice el comentáis mire usted si me insiste en decirme el importe en valenciano no se cuánto he de pagar porque no le estoy entendiendo si no me dice usted en español es como si me dijese en japones que tampoco lo entiendo.
La respuesta de la dependienta fue que me podría dar en inglés o francés pero en castellano no tenia obligación por que estaba en valencia y no en España
Pagamos con tarjeta sin saber el importe y salimos mirando la factura y bastante enfadados.
Paso tal cómo lo relato lo crean o no de esta manera fueron los hechos.
Mis más sinceras disculpas a la dependienta por faltar el respeto y por no saber valenciano también pido disculpas a los japoneses por no hablar japones
____

Trabajadora cara al público dice:
19 Agosto, 2017 a las 23:30

Me hace mucha gracia estas dependientas que a los alemanes les hablan en alemán, a los ingleses en inglés y a los españoles en valenciano. Tú trabajas cara al público, tú eres la que debe tener la atención al público que se requiere en esos puestos . Si te están hablando en castellano, por qué contestas en valenciano? Aprende a hacer tu trabajo bien!!!! Seguro que es un trabajito de verano, en dos meses a la calle y te importa un carajo como queda la tienda donde trabajas por tu culpa, por qué seguro que le has faltado el respeto a más de uno de los clientes que han entrado a dejar su dinero en el establecimiento que paga tu sueldo
____

Eduardo dice:
18 Agosto, 2017 a las 21:52

Ofende más el tono que las palabras en si.
Estoy seguro que que chocaron dos trenes sin humildad ese día, pero en la comunidad valenciana para trabajar en atención al público es preciso hablar valenciano porque si esta mal dirigirse en valenciano a los turistas es peor negar la posibilidad de expresarse en su lengua a un valenciano en su tierra porque la dependienta no le entienda
____

ventilator dice:
18 Agosto, 2017 a las 16:00

La CUP. Som catalans es la resposta. No valencians.
____

VUELTA ATRÁS, MÁS DE LO MISMO dice:
17 Agosto, 2017 a las 17:18

En el País Vasco o Euskadi, en cuanto se dan cuenta que no los vas a entender, hablan para que les entienda. Incluso cuando no están hablando contigo, simplemente por estar delante. ¡Gracias! Hace veinte años encontraba esta diferencia entre País Vasco y Cataluña. Ahora, se vuelve a lo mismo con la Comunidad Valencia.

Por lo que dice el artículo, turistas irrespetuosos, por supuesto. Por lo que dice el artículo… ¿Por qué no pasa en el País Vasco?

¿Es el principal fin del lenguaje comunicarse? Si hay dos lenguas oficiales, ¿es tan difícil utilizar con la que te van a entender? Los vascos lo hacen…

P.D. Tanto en Altea o como muchos municipios de la Marina Alta y la Marina Baja, hay establecimientos que solo te hablan en inglés. ¿Ahí no se reivindica nada?

Venga va…

P.D. En cualquier país, si alguien sabe tu idioma, sea mucho o poco, hace por utilizarlo para facilitar la comunicación.
____

Xilandrón dice:
16 Agosto, 2017 a las 22:45

Va la gente a UK y espera que le hablen en Castellano?
Cuando vienen los turistas foráneos de territorio peninsular/insular, por qué nos sentimos obligados a hablarles en Inglés y ellos se enfadan si no lo sabemos?
Verdad que queréis TODOS defender el Castellano? Pués ahí tenéis la respuesta de nuestra defensa de una de las cosas que mas une a nuestra cultura y pueblo, nuestro idioma e identidad propia; EL VALENCIÀ!

PD: Hartos estamos de esto. Los que no habéis nacido con dos lenguas maternas jamás lo entenderéis y sois muy portadores de verdad, o eso creéis! Ojalá enseñasen aun que fuese una base de idiomas del territorio en Primaria y primer ciclo de ESO, nos iría bastante mejor que con la fobia que la prensa os ha hecho ganar!
____

Ramon dice:
16 Agosto, 2017 a las 23:38

yo no creo que haya fobia a nada, yo creo que aqui el problema esta en que los unos se creen mejores que los otros y los otros se creen mejores que los unos
____

____

* FINAL DE: AFEGIT 01 – INCORPORACIÓ DELS DARRERS COMENTARIS DE LA NOTÍCIA.

____

________
________

 

 

Mostrando 139 Comentarios.

[ACTUALITZACIÓ: Dimecres 16-8-2017. 21:09 hores].

____

 

Monados dice:
16 Agosto, 2017 a las 21:09

Ahora querran turismo de calidad, no te digo…estos son los turistas que habeis sembrado. habeis construido pisos de mier hasta dentro del agua y ahora quereis que os visite lo mas selecto y educado del pais?. Quien va a levante de vacaciones es porque no puede permitirse otra cosa, este señor por lo menos se dejo unos euros en ropa que perfectamente se podia haber gastado en madrid o de donde sea que venga, al final lo que conseguireis es que ademas de que os vaya lo peor se lleven hasta el papel higienico de casa. Este señor ya no vuelve a comprarse ropa estando de vaciones en la vida.
____

Nuri dice:
16 Agosto, 2017 a las 20:57

Hostes vingueren que de casa ens tregueren
____

Jaime dice:
16 Agosto, 2017 a las 21:49

Raciste!
____

luisi dice:
16 Agosto, 2017 a las 18:42

En el centro comercial el portal de la marina… un matrimonio de 50 años… alarmas en las prendas… varias dependientas en caja… uhhhmmmm yo diria que la tienda es C&A. No creo que en cortefiel ocurriese algo así, tal vez en zara pero con 50 años… no, mas probable C&A
____

Ricardo Fitti Palacios dice:
16 Agosto, 2017 a las 18:26

Vesten a l’india i depren tots els dialectes d’alli segura_ment parlaras angles o casi segur que exigiras un interpret a l’agencia de viatges o al hotel. No t’afegire cap calificatiu ja t’hel ficaras tu mateix vist el teu alt C.I.
____

Mariano dice:
16 Agosto, 2017 a las 18:06

La verdad y sin entrar en el tema de la lengua, yo alucino como la gente va luciendo con orgullo por las redes su falta absoluta de profesionalidad. Segun lo que leo en la nota la conversacion comienza:

-son 66 euros en valenciano(ni buenis dias/hola/buenas tardes ni nada..para que)

-Como???(primer sintoma clarisimo de que hay un problema de comunicacion dependuenta-cliente que la dependienta no sabe -o no quiere- identificar, mas cuando ella misma reconoce que es algo habitual)

-66,80 vuelve a contestar la dependienta en valencuano sin haber dado una solucion eficiente al problema de comunicacion que le ha surgido.

-Bonita, si me hablas en japones nunca voy a entender lo que me dices (poco afortunado el cliente en su interpelacion y poco educado)

-mire señor se lo voy a decir en español para que me entienda-agresividad y actitud provocadora-yo no le he hablado en japones y si le hablo ahora mismo y no en valenciano es para que entienda los malos modos con los que se ha dirigido a mi.

Y aqui es donde segun mi punto de vista esta el quick de la cuestion, EL HOMBRE SE DISCULPA ANTE LA DEPENDIENTA:

-disculpa que no te haya podido entender, pero si me habkas como me estabas habkandi es como si me hablases en japones o en chino.

En este momento la dependienta en lugar de aceptar la disculpa y apaciguar los animos, como es su obligacion-el trabajo en caja no solo es pasar articulos por el lector sino tratar con el publico y saber manejar estas situaciones con clientes no del todo educadis-, entra de lleno en el conflicto:

-usted sabe perfectamente donde se encuentra y sabe que si le estoy hablando en una lengua que no es el españok es porque estoy habkando en valenciuano.

Y aqui claro, ya espadas en alto, el cliente se calienta y empiza a lanzar improperios a cual mayor, la dependienta se calienta y responde al cliente, y asi se monta un pifostio en una tienda que si la dependienta hubiera, primero, haber sabido identificar el problema de comunicacion-primera oportunidad de hacer bien su trabajo- y segundo haber tenido mas mano izquierda cuando el hombre le lanza una una disculpa-segunda oportunidad de hacer bien su trabajo- se hubiera podido evitar.

Y direis que el hombre tampoco achanto, y es verdad, pero es que en una tienda cliente y dependienta no tienen los mismos roles, es ttabajo de la dependienta saber ver venir estas situaciones y saberlas en la medida de lo posible reconducirlas.

Por ultimi, pido que todos recordeis como atienden muchas dependientas de las macro tiendas de ropa, algunas muy bien, otras con arrogancia parece que te estan perdonando la vida, el hechi de que la conversacion comenzase con un 66 euros, sin un hola buenas tardes, me dice mucho del tipo de dependienta que es, porque solo un buenas tardes(en valenciano,no hay problema) le hubiera dado una informacion valiosisima en ka respuesta a la hora tratar al cliente y evitar el confilicto .

En definitiva me parece que esto mas que un problema linguistici es una falta de profesionalidad de una dependienta, que no es que no haya sabido evitar el choque sino que lo ha avivado, y que trata de justificar en un problema linguistico lo que en realidad es una falta de profesionalidad y de saber hacer bien su trabajo
____

Alex dice:
16 Agosto, 2017 a las 18:01

Soy alemán y pasé mi infancia, 17 años, cerca de Valencia. No tengo nada en contra los idiomas o los dialectos, sin embargo el valenciano lo he aprendido a odiar. Que se den clases de valenciano en primaria y en la ESO está bien, estamos en la parte valenciana y no se quiere perder el idioma, pero que te obligen a hacer un examen de valenciano para sacarte el bachiller es una barbaridad.

Desde el principio sabía que era la unica asignatura que no me iba a servir para absolutamente nada, pq en el mundo laboral, al menos que no sea en la tienda de la esquina de tu casa, el valenciano no se necesita. Lo necesitas para hablar con tu familia, pero eso ya es todo!

Ahora estoy estudiando en Alemania y aliviado de ya no tener que aprender algo que no te sirva para nada.

Se está intentando imponer el valenciano a la fuerza, igual que la gente que empieza a tachar los señales de pueblos con nombres españoles o la gente que se niegan a hablar castellano. Sabeis la mala imagen que dais al resto del mundo? Se ríen de vosotros. Conozco a muchos estudiantes que por culpa de esto no harán su Erasmus en la com. valenciana.
____

Odin dice:
16 Agosto, 2017 a las 21:39

Los nazis con lo de odiar siempre de la mano.
____

Ataulfo dice:
16 Agosto, 2017 a las 16:43

Si esto es lo que hay, España esta muy mal.
Tantos años de democracia no han servido para nada ni para entender nada.
Legalmente en la Comunidad Valenciana, todo el mundo tiene el derecho de expresarse en valenciano si lo desea y nadie, nadie, tiene el derecho a insultar agraviar a otros conciudadanos por esta razon. Suerte tienen que no estamos en USA y no existe el delito de odio.
Leyendo este foro es para quedarse muy preocupado.
Parece que los españoles no hemos aprendido nada.
____

Pablo luis dice:
16 Agosto, 2017 a las 19:40

En españa si existe el delito de odio
____

Rober dice:
16 Agosto, 2017 a las 15:16

Si, mucha historia pero luego nos quejamos cuando vamos a alemania y nos hablan en aleman en lugar de en ingles.
____

Miquel dice:
16 Agosto, 2017 a las 16:19

En Valencia se habla el valenciano, si eres educado pediras que se te hable en castellano, y sino te vas a galicia a veranear. Alli seguro que te entienden
____

Pepe dice:
16 Agosto, 2017 a las 15:14

Ixa persona que venia de fora ique parla llengua dels foraterscom dia el tio caña avera pogut dir ,POR FAVOR ME PUEDE HABLRAR EN CASTELLANO ES QUE NO ENTIENDO EL VALENCIANO ( Y NO EL JAPONES COMO DIJO)MUCHAS GRACIAS
____

Joan dice:
16 Agosto, 2017 a las 19:50

Ahí le has dao!!!!
____

Lob dice:
16 Agosto, 2017 a las 14:18

De todas, formas tambien seria conveniente saber si la tienda es suya o es una empleada, y en este caso, que opina el dueño/jefe de todo esto. Porque claro, disparar con polvora ajena es muy facil, la cosa cambia cuando te juegas tus cuartos.

En un negocio, en una zona turistica el idioma lo eligr el cliente, esto es una maxima. Evidentemente, no te voy a exigir hablar ingles si cuando te contrato ni te pido que conizcas el idioma, pero si luego te contrato porque habkas ingles luego no me vengas diciendo que estas en valencia y hablas en valenciano y ya luego si eso ingles. Si estas en una zona turistica,repito el idioma lo elige el cliente, y si ni comentale esta circunstancia que tu estas en valencia y hablas valenciani al que te contrata en el momento de contratarte, es como que te contraten en un hospital y luego decir que no te gusta la sangre.
Yo si fuera mi negocio en una zona turistica, lo tengo claro.
____

Lob dice:
16 Agosto, 2017 a las 14:17

De todas formas tambien seria conveniente saber si la tienda es suya o es una empleada, y en este caso, que opina el dueño/jefe de todo esto. Porque claro, disparar con polvora ajena es muy facil, la cosa cambia cuando te juegas tus cuartos.

En un negocio, en una zona turistica el idioma lo eligr el cliente, esto es una maxima. Evidentemente, no te voy a exigir hablar ingles si cuando te contrato ni te pido que conizcas el idioma, pero si luego te contrato porque habkas ingles luego no me vengas diciendo que estas en valencia y hablas en valenciano y ya luego si eso ingles. Si estas en una zona turistica,repito el idioma lo elige el cliente, y si ni comentale esta circunstancia que tu estas en valencia y hablas valenciani al que te contrata en el momento de contratarte, es como que te contraten en un hospital y luego decir que no te gusta la sangre.
Yo si fuera mi negocio en una zona turistica, lo tengo claro.
____

Anon dice:
16 Agosto, 2017 a las 15:46

Te puedo decir como emigrante que soy, que éso de que “El idioma lo elige el cliente” es una sandez. Trabajo en Londres, en plena Trafalgar Square, la zona más concurrida de extranjeros y tenemos orden de hablar en Inglés, incluso aunque seamos españoles y estemos atendiendo a otro español.
¿O te vas tu a Francia y te quejas de que no te hablan español? ¿Y en Italia?
____

Lob dice:
16 Agosto, 2017 a las 16:16

No me quejo evidentemente, ahora preguntale a uno de milan que va napoles y le hablan en napolitano. Lo que comentas, que en londres se haga asi, no significa que sea lo mas deseable
____

Ana dice:
16 Agosto, 2017 a las 13:20

Lo que saco en conclusión, aparte de que estos turistas respondieron mal , es que, aquí, en la Comunidad Valenciana , aunque hablemos valenciano …… hay que tener “educación ” y , si nos hablan en castellano se responde en castellano . Punto pelota.
Antes del valenciano está el castellano, que para eso … lo primero que somos es españoles ; que a nadie se le olvide . Salvo a los valencianistas , claro, porque si no se habla en valenciano sí o sí … se lía parda, como parece ser este caso.
Menos tonterías, más hablar castellano, conservando el valenciano, y más educación para los que vienen de fuera, a pasar una semana a lo máximo.

Esto es Valencia,sí .
Pero, ante todo …. esto es España.
____

Tu nombre… dice:
16 Agosto, 2017 a las 14:13

Guau
____

Joe dice:
16 Agosto, 2017 a las 16:30

Lo que yo veo es a valencianos radicales liandola… otra vez.
Luego está que…
Si atiendes a los clientes hay que aguantar gilipolleces a cada rato.

Pero, claro, primero el valenciano. Y luego, ya si eso, todo lo demás.
____

Per flipar dice:
16 Agosto, 2017 a las 16:38

A muy bien, hablar en castellano siempre educado, en canvi parlar en català sempre és falta d’educació.. Després es sorprenen si el catalanoparlants no ens sentim d’aquest estat. Perdona però la primera llengua és l’autòctona en aquest cas el valencià, i primer la llengua de la terra.
____

vamos yaTu nombre… dice:
16 Agosto, 2017 a las 16:58

que puta mania de de decirle a los demás como se tiene que sentir. España es un engendro administrativo.
____

Odin dice:
16 Agosto, 2017 a las 21:40

Ante todo el català!
____

Siempre son los mismos….. ROJOS= RESABIADOS dice:
16 Agosto, 2017 a las 12:28

No falla.RS
____

Alex dice:
16 Agosto, 2017 a las 12:22

España UNA GRANDE Y LIBRE de rojazos RESABIAOS.
____

Juan José dice:
16 Agosto, 2017 a las 12:05

La noticia es tan tremendamente absurda como lo es el hecho de que en 2017, 32 años después del mayor nacionalista que ha pasado pisar el Reino de España, sigan ocurriendo estás situaciones donde hispanoparlantes que no asumen la normalidad de que en la zona mediterránea se hable un idioma diferente, además del español, se las den de prepotentes y salvapatrias.

Sinceramente, me duele que estos hechos no sucedan también en Euskal Herria y Galicia, porque, al menos, así daría por bueno el argumento de que el español es más grande, más hermoso y sirve en todo el mundo.

¿Por qué no sucede esto con el vasco y el gallego?
El gallego dicen que “suena simpático” y ya está. Sale un señor en el noticiario de televisión hablando gallego y es bonito, simpático, plurinacional….
Pero cuando hasta en la puerta de su casa, sale un catalán, valenciano o balear hablando en catalán, valenciano, balear y son “catalufos”, separatistas, radicales, irrespetuosos…

¡Ah! Por cierto, me gustaría ver un vídeo (porque ya os digo que pasó en Euskal Herria tres meses al año y, en persona no lo he visto todavía, donde un patriota hispanoparlante increpe a un vasco o navarro porque se le dirija en euskera. Simplemente, no hay cojones.

Conclusión: hay una inmensa cantidad de españoles que siguen pensando que Catalunya, Valencia y Baleares somos una colonia que vivimos de lo que ellos nos dan con el turismo. Creo que se piensan que están en Santo Domingo, Cuba o qué sé yo sin haberse dado cuenta de que no han cruzado el charco.

“Vergonya, cavallers, vergonya!”
____

EStefano Díez dice:
16 Agosto, 2017 a las 12:12

¿Estás sugiriendo que no pasa en el País Vasco porque allí les respondería con violencia?. Tal vez desees que Terra Lliure vuelva por sus gloriosos fueros. Sólo te ha faltado gritar:¡GORA ETA!
____

Joe dice:
16 Agosto, 2017 a las 16:32

No olivdemos que terra lliure mató gente.
Y un idiota radical en una bomba que él mismo puso.
Este era de Quart.

Pero, claro, olvidamos lo que nos interesa…

Que nos respeten … como a los vascos. O, como a Paquito. Al tío Paco, coño.
____

Terra Lliure dice:
16 Agosto, 2017 a las 17:44

Terra Lliure solo mató una persona.
En cristiano para que lo entendais los nacionalcatólicos.
____

jonas dice:
16 Agosto, 2017 a las 18:24

¿solo?, si hubiera sido tu hija también seria “solo”?
Esteban Díez dice:
16 Agosto, 2017 a las 20:29

Te recuerdo el vil secuestro y posterior atentado contra Federico Jiménez Losantos ( no siento ninguna simpatía por él) por el único hecho de haber firmado un manifiesto en favor del castellano en Cataluña.
____

alfredo Tu nombre… dice:
16 Agosto, 2017 a las 13:31

Memos los hay en todos lados, claramente no me situo al lado del, se supone, castellano parlante. De todas formas también deberíais preguntaros: que ha pasado para que el apoyo a la lengua y culturas catalanas, valencianas y de baleares en el resto del estado, haya casi desaparecido, porqué han caido en picado, en el resto del páis, las ventas de discos de clasicos como Raimon, Llach, Bonet, y tantos y tantos artistas en catalán. Eso le afecta hasta a Serrat en catalán.
____

Klon dice:
16 Agosto, 2017 a las 15:27

Facil, en galicia no lo se, pero en el Pais Vasco es porque existe bastante mas educacion en este aspecto que en cataluña y valencia juntas, asi de claro, pero de aqui a moscu vamos
____

Carles dice:
16 Agosto, 2017 a las 12:02

Cuant el mal be d’almansa a tots alcança..forasters vindran que de casa ens trauran
____

Aleix dice:
16 Agosto, 2017 a las 13:03

Es fácil,pongan en los comercios un distintivo de que se habla en Valenciano y a vivir del vei Visent,los que vamos de paso por el lugar no tenemos interés ninguno en dicho negocio y por nosotros que solo le venda a ustedes los valencianistas,no se quejen si sus negocios se mueren de asco y cierran o acaso se crwn que no nos necesitan? El turista aprende español para venirva ESPAÑA y no lenguillas de cabreros estúpidos e ignorantes.
____

manuel dice:
16 Agosto, 2017 a las 11:56

I el comentari de sempre: ‘que para eso estamos en España’, què? Què confonen España amb Castella? Perquè a Espanya hi ha 4 llengües. Només els castellans en parlen una només. Això és la siment de l’independentisme, el voler tindre superioritat sobre la resta de llengües d’Espanya. O ens respecten o ens en anem
____

Agustin dice:
16 Agosto, 2017 a las 11:47

Cuanta tontería. La prepotencia de quién se ofende porque le hablen en otra lengua… Gilipollez por entrar en disquisiciones sobre las normas de Castellón que alguien ha aludido en algún comentario… Los valencianos, como los catalanes o baleares sabemos que es harto habitual que mantengamos conversaciones bilingües en la que un interlocutor utiliza el castellano (una de las lenguas españolas) y el otro el valenciano (otra de las lenguas españolas). En Alicante, específicamente, ase Habana muchísimo valenciano y eso no es malo. El problema lo es político por el daño que está haciendo el nacionalismo independentista extremo de determinados grupos políticos y sociales catalanes, eso es lo que nos salpica.
____

pere dice:
16 Agosto, 2017 a las 12:02

no creus que el quens salpica es el nazionalisme espanyol
____

ya esta bien dice:
16 Agosto, 2017 a las 17:06

Daño, daño, hacen esos fascistas del PP.no hay futuro ni en castellano ni en valenciano.
____

A.Pons dice:
16 Agosto, 2017 a las 11:35

Para empeza, decir que esa dependienta es una maleducada y fanática extremista catalanista, si habla como escribe….lo hace en una jerga artificial y política creada en los años 30….y que están imponiendo en los centros educativos y el funcionariado valenciano pero, el pueblo no habla así,los fanaticos catalanistas..alimentados desde Catalunya están actuando del mismo modo, con mala educación y contestando siempre en la jerga artificial y política que les venden desde Cagalunya.

Lo explico por si hay algún despistado que todavía no ha caído en la cuenta de la guerra ideológica que esta financiando Catalunya para exportar su Pancatalanismo. Por suerte son cuatro gatos…. con mucha más representación de la que realmente les corresponde.. por aquello de las alianzas con Podemitas y socialistas…. los cachorros de Catalunya, el Bloc y los comunistas de compromis no reoresentan al pueblo valenciano…. un valenciano de verdad no hubiera actuado como esa fanática dependienta.

Utilizamos de forma natural ambas lenguas y si nos preguntan en castellano respondemos en castellano, así ha sido siempre..y así seguirá siendo en la mayoría de valencianos no lobotomizados desde Cagalunya.

El valenciano es una lengua mucho mas antigua que el catalán pero, sobre todo es una lengua documentada… el catalán no existió hasta ser creado ee forma artificial en un proceso qie comienza en la renaixenza y termina con l creación de una gramática artificial e ideológica y politica en los años 30….. hasta esa fecha era un poupurri de dialectos del provenzal muy influidos por la lengua Valenciana…… esa es la verdad que jamás podrán cambiar los adoctrinados maleducados llenos de odio como esa cajera.
____

pere dice:
16 Agosto, 2017 a las 12:09

recordarli a pons que entre psoe podemistas comunistas de compromis que segons ell no representen el sentir del pais valencia son majoria i han derrotat ( en les urnes) als franquistes i casposos del partit podrit ien cultura i llengua com diu en 20 anys a estat manant el pp crec que poc representant del pancatalanisme i le llengua es dona a les escoles igual que ara lo que sobra en valencia es el casposisme nazional
____

Esteban Díez dice:
16 Agosto, 2017 a las 12:25

El casposos momento nacional como tu dices tiene una solución muy sencilla, ya la inventaron los alemanes, una buena cámara de gas para los que no sean separatistas.
____

Violet dice:
16 Agosto, 2017 a las 13:16

Tal como hablas “””TU ERES OTRO FANÁTICO””
____

Violet dice:
16 Agosto, 2017 a las 13:40

Tal como hablas “””TU ERES OTRO FANÁTICO””Me refiero a A Pons
____

Epaminondas dice:
16 Agosto, 2017 a las 14:54

Acabo de tener un derrame.
____

JosepTu nombre… dice:
16 Agosto, 2017 a las 15:25

Aquí en València, parece que no lo sepa, tenemos una cultura propia y se habla el valencià hace mucho tiempo. Ustedes tienen una vision comprada de un ( falso) Imperio español. Este es un Païs donde se aporta para su manutención más que lo que recibimos. Somos un gremio de “mesinfots” del que ustedes se aprovechan, porque claro, su cultura no es la misma.
____

Enric dice:
16 Agosto, 2017 a las 21:28

Eres més burro q tacó,a més d fatxorro acastellanat
____

Tu nombre…Enric dice:
16 Agosto, 2017 a las 21:32

És per al “valenciano” A.PONS
____

Ana dice:
16 Agosto, 2017 a las 11:07

Lo que ocurre y , al parecer, muchos no se enteran o no quieren enterarse , es que aquí, antes que valencianos somos españoles.
Hay que hablar en valenciano , claro que sí ,pero, ante todo está el castellano . Les guste o no a muchos

Hay que entender a la gente que viene de fuera.
No se va a poner a estudiar valenciano para cinco o diez días que vienen aquí.

Algunos sacan todo de contexto …..
____

anna dice:
16 Agosto, 2017 a las 11:54

Claro que no va a ponerse a aprender valenciano. Nadie se lo ha pedido, fíjate bien. Lo único que se le pide es que no finja ignorar en qué idioma le están hablando y que respete el idioma del lugar en que se encuentra.
____

Articulo33 dice:
16 Agosto, 2017 a las 12:30

Y esto es asín. Y punto pelota.
____

Franxapeitor dice:
16 Agosto, 2017 a las 10:52

En primer lloc, sí ha estat poc avispada. Jo hauria dit “son setenta euros, por favor”, i ja voriem si l’han entés o no. I en segon lloc, sabeu que si en lloc del Portal de la Marina haguera tingut lloc en Harrods, Londres, aquest article no existiria, oi?
____

Jsjdjd dice:
16 Agosto, 2017 a las 9:06

y exactamente cual es la tienda donde trabaja? Si bien es cierto que ella es libre para hablar la lengua que considere, tambirn es cierto que ek resto somos libres de elegir el comercio donde realizar nuestras compras, por lo que saber cual era el comercio es relevante para que podamos ejercer correctamente ek derecho de eleccio.
Si yo se que en una tienda voy a tener problemas de comunicacion y en otra no, tal vez prefiera ir a la tienda donde no los tenga. Y que nadie se lo tome mal, es simplemente para poder ejercer cirrectamente mi derecho de eleccion
____

RosaTu nombre… dice:
16 Agosto, 2017 a las 10:51

Aqui nadie se esta negando a nada solamente se pide respeto y buena educación
____

Jsjdjd dice:
16 Agosto, 2017 a las 14:31

A ambos
____

Ferran dice:
16 Agosto, 2017 a las 11:07

Segons el Poeta Vicent Andrés Estellés:
La llengua que ens cal, és la de Portugal…
Si això passa a l’altra banda a Portugal
de segur s’haveren entés amb el respecte degut.
En Estado español te montan un pollo, empizan a hacer sumas nº hablantes, te señalan con el dedo y te fichan
como en la Gestapo Nazi …
____

Ferran dice:
16 Agosto, 2017 a las 11:09

Segons el Poeta Vicent Andrés Estellés:

La Autonomia que ens cal,
és la de Portugal…
____

anna dice:
16 Agosto, 2017 a las 11:56

Si tu derecho de elección consiste en despreciar el idioma propio del lugar donde te encuentras quizá deberías pensar un poco sobre ello
____

Jsjdjd dice:
16 Agosto, 2017 a las 14:02

No, te equivocas, no lo desprecio, pero tampoco me interesa ni es mi guerra defenderlo, si voy de vacaciones lo ultimi que quiero es que me monten un pollo en una tienda por la defensa de un idioma que ni me va ni me viene, asiq su piede elegir preferiria ir a una tienda donde no me vaya a encontrar ese problema, y por como lo describe segun su version que voy a presuponer como cierta, crei que no es la primera “engancha” que tiene, por eso me gustaria saber cyal es ka tienda, porque tan respetabke es mi derecho de eleccion como el de la tendera en hablar el idioma que considere de entre los cooficiales
____

Jj dice:
16 Agosto, 2017 a las 8:46

Si ‘eliges’ para comunicarte un idioma hablado por 2 millones de personas frente a otro hablado por más de 600, es lógico que te entienda menos gente.
____

Maria dice:
16 Agosto, 2017 a las 8:39

Soy colombiana, estuve en Barcelona de vacaciones hace poco, acabo de leer sus comentarios y lo único que digo es que todo es simplemente respeto de ambas partes. No tengo absolutamente ninguna queja de las personas con las que me relacioné. Todas fueron amables, ningún problema por no hablar catalán, siempre gente bien dispuesta. Una anécdota, mi papa ama los idiomas y como iba para Barcelona se puso a estudiar catalan y aprendió bastante y lo practicó allá. Fue un detalle bien recibido. Eso también como turista es un muestra de respeto por el lugar que se visita, aprender así sea unas cuantas palabras, como el saludo por ejemplo. Nadie tiene obligación de hablar nuestro idioma, pero si lo hacen, gracias! Bienvenido sea!
____

A.PonsTu nombre… dice:
16 Agosto, 2017 a las 11:56

El catalan es una lengua artificial e ideológica…. es el producto de una ideología surgida en el mismo momento histórico y de las mismas ideas que el resto de nazionalismos europeos… nazismos y fascismos….. el valenciano es nucho más antiguo y documentado. …. no existe ningún documento histórico que avale esa neo-lengua…. expliquele eso a su padre… pues en medio de tanta propaganda nazionalista nunca lo descubrirá. …
____

Paco dice:
16 Agosto, 2017 a las 8:29

Vamos a ver:

1. Imagino que la dependienta se dirige en valenciano porque tiene derecho a usar su lengua materna en primera instancia. Pero en una zona turística hay muchas posibilidades de que no te entiendan, pues los turistas de otros países u otras comunidades autónomas seguramente no entiendan el valenciano.

2. En el momento que el cliente dice ¿como? , es un signo o de sordera o que probablemente no entienda el valenciano. Ahí la chica tendría que haber sido mas avispada y asegurarse del porqué el cliente no la entendía. Podría haber preguntado a este si entendía el valenciano.

3. La dependienta repite en valenciano ybel cliente se equivoca en su interpelación, pues con su comentario sobre el japones refiriéndose al valenciano de la chica, es claramente con intención de desprecio, o gran falta de sensibilidad y dijo lo primero que le pasó por la cabeza sin pensar en lo que decía. ¿A quien no le ha pasado en alguna circunstancia?.

4. Mi lengua materna es el castellano, pero entiendo perfectamente el valenciano. Así que si un valenciaparlant me habla en valenciano yo le hablo en castellano, pues ambos nos entendemos a la perfección. Cada uno tiene derecho a usar su lengua siempre y cuando nos entendamos, que es el fin de la comunicación. No veo en este caso ningún problema lingüístico, que algunos parece que si ven, a no ser que detrás haya otra intención a mas largo plazo…..
____

Garbi dice:
16 Agosto, 2017 a las 5:30

Los clientes son un par de maleducados,unos chulos impresentables. Con decir que no entendían valenciano asunto zanjado, pero no, la falta de respeto y la poca educación los,descalifica para el resto de la conversacion. Éstos son los que hay que mandar a su p…o pueblo, sin más.
____

Eduardo dice:
16 Agosto, 2017 a las 5:24

Primero alabar a esos/esas dependientes. Algunos hablan alemán e inglés también. Segundo, reprocharle. Muchos tienen muy mala leche. Cuando les viene un cliente alemán o inglés, les hablan en su idioma. Pero cuando llegan los no parlantes de valencia, les hablan en valenciano. Por qué??. Que quieren demostrar? Que estamos en el País Valenciano?? Pero a los extranjeros no. Hipocresía pura y dura
____

Nopleguem dice:
16 Agosto, 2017 a las 9:53

Les llengües són instruments de comunicació de tots, repetisc de tot el món, i quan un d’eixos instruments està en fase de recuperació -quan l’ideal seria la seua promoció i extensió- entre tots tenim l’obligació d’ajudar a la seua normalització. És més, comentari per a rabiosos i intransigents: el nostre idioma és natural en les nostres terres i ningú no ens l’ha imposat i l’estimem. Per contra, el castellà, idioma dels meus avis materns, no el meu, és imposat i per la força! I cada vegada que algun maleducat ens posa en situació impertinent, acabem tots per odiar-lo més i més, quan tots sabem del gran prestigi i respecte que qualsevol catalanoparlant li ha professat fins ara, inclús havent estat imposat a galtades, ningú m’ho ha de contar, per desgràcia!
____

Jorge dice:
16 Agosto, 2017 a las 11:29

Moltes vegades passa que en no entendre el preu o alguna frase, mes per sordesa que una altra cosa, em surt el “com?” abans que el “que?” i automàticament el venedor continua en castellà. Després es dóna la paradoxa que jo, el castellanoparlant, continu parlant en català i el venedor, el catalano parlant, continua parlant en castellà com si res.

Dic això perquè això no és tracta de un problema lingüístic sembla més una falta de tacte i mala educació per part de tots dos.

Quan el client li va preguntar “com?” la dependenta li hauria d’haver contestat en castellà, això no menysprea cap llengua. És un bon exemple el comentari de l’anglès o alemany perquè si el client hagués preguntat “perdó?” m’atreveixo a pensar que la dependenta li hauria contestat en anglès.

Pot ser que el valencià i fins al català estan en fase de “normalització”, però l’actitud de la dependenta és poc pràctica, només ha aconseguit que dues persones, mal educades per cert, tornin a casa parlant malament del valencià, de València i dels valencians.

Així no es promociona una llengua. És que tracten de “promocionar el valencià amb turistes d’una altra part d’Espanya als que potser mai més tinguin l’ocasió de parlar valencià?

Hauria estat millor que li contestés en castellà i li expliqués, en castellà, el problema del valencià. Em m’atreveixo a pensar que la dependenta hagués quedat contenta i els clients també.

Visc a Barcelona i sóc castellanoparlant, parlo, llegeixo i escric molt bé en català. De fet, redacto en català molt millor que molts catalans perque el vaig estudiar.
____

Victor dice:
16 Agosto, 2017 a las 1:06

Soy valenciano y si alguien me habla en castellano se le contesta en castellano.

Mala educación por parte de ambos y menos luces la dependienta.
____

Jose dice:
16 Agosto, 2017 a las 1:48

Tienes toda la razon del mundo
____

Pilar dice:
16 Agosto, 2017 a las 4:38

Totalmente de acuerdo!
____

Izas dice:
16 Agosto, 2017 a las 0:53

Defendéis demasiado a la dependienta. He visitado muchos sitios que hablaban catalán o valenciano, (incluso tratando con instituciones) y el problema es el mismo, haces la pregunta en castellano (aunque les insistan que te respondan en castellano), y ni p*** caso. Eso es una falta enorme de respeto, asique, de que se extraña la dependienta? Os supone un trauma responder en castellano a una pregunta en castellano? La próxima vez que me pase le hablo en euskera, porque en ese punto si que empiezan con el perdona y en castellano. Y X cierto, eso de quejarse en valenciano en una Red social… en serio, penoso, es para asegurarte que te den la razón solo los que hablan valenciano?
____

Mi nombre dice:
16 Agosto, 2017 a las 1:50

Te lo digo en castellano para q lo entiendas, lo escribe en valencià porq es su LENGUA, o tmb tiene q escribir su queja en la lengua q a ti t de la gana? Patetico
____

silvia dice:
16 Agosto, 2017 a las 2:26

Cada comunidad puede hablar su dialecto siempre que con quien hable le entienda.agur
____

De veraneo en Denia dice:
16 Agosto, 2017 a las 8:15

Cuidado amiga Silvia… Dialecto??
Gracias a la diversidad de lenguas entre otras cosas nos hace ricos a todos culturalmente os lo digo yo que soy Madrileño y entiendo solo el castellano..gente amable y ninguna pega aquí… Cafres tanto aquí como en el resto de España que viven van o vienen… Paciencia entre todos
____

Jaime dice:
16 Agosto, 2017 a las 0:24

Pues sí, te han preguntado en castellano, se dirigen a ti en castellano, te dicen que no entienden el valenciano y tú erre que erre… Recibirás ahora mucho apoyo, pero sabes que el verano siguiente esta situación se agudizará, y más al siguiente… Disfruta de tu momento y cambia de sector laboral si tan quemada estás, y suerte tienes que el castellano sea la segunda lengua mundial, porque de hablar sólo valenciano ya sabes que no te comías un colín fuera de tu pueblo (sí, fuera de tu pueblo, el 63% de la población residente de la Comunidad Valenciana es castellano hablante). Y no me creo que sepas ni inglés ni francés, porque tu reacción denota muy poca cultura: ¿A un inglés también le insistirías con el valenciano? Pues eso
____

Para Jaime dice:
16 Agosto, 2017 a las 0:58

Como se nota que no vives en un ambiente bilingüe. Es normal que dos personas tengan una conversación en dos lenguas distintas sin que nadie se escandalice.

Nadie tiene que cambiar de ningún sector laboral, si está en su tierra y habla su idioma. Hablar castellano es muy útil como lo es hablar inglés y eso no significa que haya que imponer el inglés a todo el mundo ni que haya que menospreciar a nadie, que no lo hable normalmente.

El problema que plantea este artículo es la falta de respeto total que esa pareja mostró a una persona por la lengua de otra persona, punto. No hay nada más. Si le hubieran dicho respetuosamente: “Perdona no entiendo tu idioma, podrías decírmelo en castellano”, el papelón que hicieron se lo podían haber ahorrado.

Y esta mujer está totalmente en su derecho a sentirse indignada. Es irrespetuoso tratar otro idioma de esa manera: “mira, bonita, si me hablas japonés no te voy a entender nunca” es claramente una muestra de desprecio. En primer lugar no se trata de “bonita” a una persona que no se conoce, en segundo lugar no se nombra una lengua por otra.

Tanto que hablas de educación, te diré que en muchos países europeos te pueden echar de una tienda por ser irrespetuoso con el personal: comentarios sexistas y xenófobos no son admitidos bajo ningún concepto. Una cosa es que el cliente siempre tenga razón y otra que se pueda saltar las normas básicas de civismo y educación a la torera.
____

Mi nombreTu nombre… dice:
16 Agosto, 2017 a las 1:56

Para empezar creo q la primera q habla es la dependienta, y no tiene xq adivinar la lengua del cliente y hablara en su lengua si le da la gana y el cliente d no entenderla q pida las cosas x favor. Ves tu fuera cn el castellano y exige q un ingles t hable en castellano despreciando su lengua. Hasta las narices d q vengan a nuestra tierra a intentar humillarnos.
____

Carlos dice:
16 Agosto, 2017 a las 0:12

Soy español y entiendo el respeto a la lengua materna que cada uno puede tener.
Pero si una persona pregunta en castellano, respondo en castellano, así que creo que la cajera no ha obrado bien y dudo de paso de la veracidad de sus palabras.
____

Luis López Freire dice:
15 Agosto, 2017 a las 23:58

El idioma español es unico y es el que se habla en toda España
El valenciano es UN idioma español y se habla, también en la Comunidad Valenciana. Establecido eso,el cliente de ese establecimiento, al no entender a la dependienta y según ella misma, contesto cómo? en español a lo que la dependienta, más bien cortita y maleducada, debió de contestar al COMO? en español por doble razón primera por estar en España y responder en el mismo idioma en el que se había formulado la pregunta y segundo sin olvidar que era una dependienta y como tal, se debe al cliente.
____

Meng dice:
16 Agosto, 2017 a las 1:32

Primero de todo, el valenciano no es ningún idioma español. Lo segundo, una trabajadora no es esclava de nadie. Lo tercero, si no os gusta nuestra lengua lo tenéis fácil: os vais a vuestro país y nos dejáis en paz. Aquí solo hacéis que nos suban los precios y apoyáis una industria explotadora como la que es la turística, ya que los sueldos son precarios y nadie puede emanciparse y tener un proyecto de vida digno con un sueldo del sector turístico.
Así que repito: os podéis marchar a vuestra tierra, y os regalamos nuestros empresarios.
I t’ho dic en la teua llengua, per a que et quede ben claret.
____

Flipando dice:
16 Agosto, 2017 a las 1:59

Perdona? A mi país? Te recuerdo que vivimos en el mismo país… Y por cierto eso del turismo… espero que NUNCA te vayas de vacaciones…
____

Clar dice:
16 Agosto, 2017 a las 10:04

Primero de todo, si vas a un lugar de vacaciones lo NORMAL es que te atiendan en su idioma propio, o es que té irás a Alemania a exigir que te hablen en CASTELLANO?
Lo segundo, cuidado, hay diferentes modelos de turismo. El costero y masificado es el que explota a los jóvenes y destruye el ecosistema. Y si puedes elegir sitio, también puedes elegir el cómo de tus vacaciones.
Y por último, no vivimos en el mismo pais. Vivimos en el mismo ESTADO. País és el País Valencià, O el Principat de Catalunya, o ses Illes. Sitios que ojalá dejeis de pisar la gente que no respetáis nada. Estoy HARTA de los españoles, muy españoles y mucho. No razonáis. No entendéis nada. Sois la lacra. Idos a Otro sitios a hacer el ridículo de macho ibérico, en els Països Catalans no us necessitem!
PD: lo he escrito en CASTELLANO, primero para que me entendáis y segundo para que veáis que bonito es ser bilingüe, que puedo argumentarme en dos idiomas perfectamente. Apa.
____

Vicent Llémena i Jambet dice:
15 Agosto, 2017 a las 23:45

Deia Jacques Lacan que el missatge sempre arriba al seu destinatari, així que llevat de comptats casos a la meua ciutat, València, sempre parle en valencià català balear. Per dignitat i amor a mi i a mon pare.
____

Garbi dice:
16 Agosto, 2017 a las 6:10

Ya tiene mérito ya. Que hable en catalá/valencia/balear es de alabar, lo que ya me explicará cómo se entiende con un señor de Puigcerda, o de Figueres, un ibicenco, un.menorquín, un torrenti, un vinarosenc o un payes de Pollensa. Disculpe, pero Sant Vicent Ferrer fa molts anys que va morir. Bon día tinga.
____

Garbi dice:
16 Agosto, 2017 a las 6:16

Y si se relaciona con los valenciano parlantes del Cap i Casal ya me gustaría estar presente aunque fuera sólo una dimple charrada de fútbol. Se lo dice un valenciano parlante , nacido en Valencia capital, redidente hace 22 años en Manacor ( Mallorca ) y viajante por motivos de trabajo. Conozco el percal, y no es lo que parece, se lo aseguro.
____

Aragonés dice:
15 Agosto, 2017 a las 23:39

Suponiendo que la dependienta sea absolutamente fiel a la verdad, el turista actúa como un energúmeno. Pero, soy aragonés catalanoparlante, y conozco los matices que rodean el pancatalanismo y sus aledaños. En Aragón coexisten tres lenguas, entre ellas las variantes del catalán, junto al castellano y el aragonés… y puedo asegurar que en este foro hay tufillo pancatalanista, sin duda.
____

Nopleguem dice:
16 Agosto, 2017 a las 9:58

I per què no hem ser catalanistes i en canvi tots els q vos penseu q teniu raó sí q podeu ser pancastellanistes!?
____

Pere Jaume dice:
15 Agosto, 2017 a las 23:17

Això és el País Valencià i qualsevol sap que som bilingues, jo estic segur que si aquests clients hagueren simplement dit que no l’entenien, en lloc de menysprear el valencià, automàticament la dependenta els haguera respost en castellà. Tot és qüestió d’educació, qui ve de fora sap que els valencians som molt atents amb tothom, tenim la nostra pròpia llengua i cultura i mai menyspreem cap altra llengua, som sensibles i ens molesta els constants atacs a la nostra llengua. “Respecta i seràs respectat”
____

David dice:
15 Agosto, 2017 a las 23:07

El problema es la actitud. Yo también soy dependiente. El otro día un señor frances me exigía hablar su idioma pues él ni jota de castellano. Ante mi asombro, e intento de continuar la conversación en inglés, me dijo: somos muchos franceses aquí deberías hablar mi idioma. En fin…

Pero él ni el más mínimo esfuerzo de decir ni una en castellano. Cuando yo visito otro país intento entender y esforzarme por decir algo en ese idioma, sobretodo como muestra de respeto o cortesía. Y cuando un extranjero visita mi tienda por lo menos me esfuerzo en dar un saludo en su idioma aunque no sepa nada más. Pero el problema como decía es la actitud. La persona que cree que su lengua, cultura, raza o país es superior, lo manifiesta primero por no hacer el mínimo esfuerzo por aprender algo en esa lengua.

Segundo: despreciara esa lengua antes de quedar en vergüenza por no hablarla.

Tercero: tratará de imponer lo suyo, pues cree que es siempre lo mejor. Por desgracia a muchos españoles que se han criado en la dictadura franquista es lo que les pasa. Continúan en la creencia de que todo lo que no sea español es de segunda división. Desprecian a los andaluces, marcianos y extremeños por tener un acento diferente. Desprecian al catalán, al gallego y al vasco y como no, al valenciano o mallorquín. Es una lástima que persistan estas actitudes pues les impiden reconocer que en la diversidad cultural está la riqueza y que podemos aprender y enriquecernos personalmente si respetamos lo diferente.

Comprendo a la dependienta de la noticia: se siente avasallada, menospreciada y humillada. Si esos clientes solo le hubiesen dicho: disculpa pero no somos de aquí, ¿qué nos has dicho? Ella hubiese respondido de otra manera. Pero ante el descaro y la grosería, no sólo de esta pareja imagino, ¿cómo no va a saltar? Y eso de que vivimos de los turistas… habría que debatirlo. ¿De qué vivimos el resto del año cuando ellos no están?
____

Javier dice:
15 Agosto, 2017 a las 22:55

Parece mentira, bordes e idiotas los hay a puñados, llevo veraneando en Valencia 20 años y no he tenido ningún problema nunca, cuando alguien me habla en Valenciano, le digo que no le entiendo y me habla en castellano. Hay veces que si lo entiendo y no me hace falta ni pedírselo.

Más España unida y menos tonterías separatistas por favor
____

Josep Tu nombre… dice:
15 Agosto, 2017 a las 23:17

Ja que ho entens ho vaig a posar en valencià, perque la unitat està en la uniformitat i no en la diversitat, et recorde que a Suissa hi ha 4 llengües nacionals i es poten de maravilla.
____

Lo que te fa parlar dice:
15 Agosto, 2017 a las 23:21

El problema viene cuando una parte de quienes defienden la España unida, se creen superiores que otra parte de España (y eso que era unida), en ese caso (no soy independentista) pero veo normal que la parte despreciada de España pretenda irse. Ponte tu em situacion,que harías si tu grupo de amigos te despreciaran.
____

Lo que te fa parlar dice:
15 Agosto, 2017 a las 22:50

El problema es la societat espanyolista que covada per el sistema d’educació amb el seu origen feixista que es pensen que per haver guanyat una guerra (despres d’un colp d’estat fallit per la falta de recolzament) que fa que es pensen que son superiors, d’ahi la frase “estais aqui gracias a nosotros”. Ara la pregunta es, (tractan al matrimoni com a turista) som nosaltres els qui tenim treball gracies als turistes? O (tractan al matrimoni com a espanyol) és España qui te els ingresos del turisme gracies a nosaltres (València, Catalunya i Balears).
Pot ser el meu comentari parega que te um ferefons independentista, pero ja els aseguro que no m’agrada l’indepemdemtisme, pero per part d’Espanya s’estan negan drets fumdentals i democratics.
Respecte a la llengua, anem a suposar ara que és més important la llengua bés parlants, cosa que es sap que no es certa, llavors el espanyol seria la més importan? O hauriem d’aprendre anglés? La resposta es que la llengua amb mes parlans es el xinés, com que hauriem d’imaginar-nos a tots nosaltres aprenen aquest idioma. Llavors seria el mateix matrimoni qui reivindicaria els drets de l’espanyol com a llengua minoritaria. Es per això que us recomano a tots que us llegiu el llibre “una imatge no val mes que mil paraules” de Jesús Tusón, i tranquils, el podeu comprar traduït també ????
____

Esteban Diez dice:
15 Agosto, 2017 a las 22:30

Aquí hay un tufo separatista realmente insoportable.
____

MariaTu nombre… dice:
15 Agosto, 2017 a las 22:49

Si existe un tufo separatista sería bueno que aclarase de parte de quien. A esos turistas los ponía yo en la calle en dos minutos. Su desprecio es el único que separa.
____

Esteban Díez dice:
15 Agosto, 2017 a las 23:29

Palabras del actual consejero de educación de Valencia: “Sin Valencia no habrá independencia”. Los famosos Países Catalana.
____

Meng dice:
16 Agosto, 2017 a las 1:37

Dudo de la veracidad de eso, pero aunque fuese verdad, ¿cual es el problema? ¿No se puede ser pancatalanista? La derecha valenciana puede boicotear, atacar y intentar borrar nuestra identidad reduciendola a 4 cosas folklóricas para sacar pasta y ahora os indignáis porque haya independentistas. Queremos nuestro país libre, queremos autodeterminarnos. Queremos que nuestros ciudadanos estudien nuestra historia y sepan qué pasó y las propuestas políticas que hay para que puedan elegir coherentemente, no que se haga propaganda españolista por todos lados.
____

Nopleguem dice:
16 Agosto, 2017 a las 10:04

Ben dit!
____

Lo que te fa parlar dice:
15 Agosto, 2017 a las 23:13

Tots els que us queixeu dels separatistes i tota la troca, deurieu primer que tot entendre que hi ha un problema i no uns roins en la pelicula. Com he dit en un comentari abans, no m’agrada l’independentisme, però es totalmen obvi que per part de la societat espanyola no s’ha fet posible un acord entre uns ni altres. A qui vol marxar de ta casa pero tu no vols, si el castiges tancat a la habitació amb clau, sols conseguirás que intente sortir per la finestra, en canvi, si li dones raóns per a quedarse, potser decidixca quedar-se.
____

Esteban Diez dice:
15 Agosto, 2017 a las 23:44

Luego admite que la idea de la independencia está en su cabeza. Por cierto, ¿ a esa dependienta hay que darle una medalla o un carnet de la CUP?
____

vengalacoñaTu nombre… dice:
15 Agosto, 2017 a las 23:28

El que primero lo huele en el culo lo tiene. Vaya con el nacionalismo expañol.
____

Esteban Díez dice:
15 Agosto, 2017 a las 23:39

Te felicito por tu exquisita educación. Los catalanes sois superiores a los españoles en todo. ¿Sabes quien es Miquel Sirvent?.El auténtico autor del Quijote.
____

GarbiTu nombre… dice:
16 Agosto, 2017 a las 5:39

Aquí el.único tufo que ha habido siempre es el del A MI HABLEME EN CRISTIANO, ¿ Qué cristiano, el de Olivenza o Puerto Real o el de Valencia ?’ Vamos a,tener un poco de sentido común por todas partes que ya mo estamos ni en 1950 ni en 1960 afortunadamente. Hacer turismo también es,respetar el lugar Donde se hace y sus,gentes, o es que por pagar un hotel uno ya,tiene derecho a,avasallar a los,demás. El tufo, por lo.menos en Valencia, siempre viene,de Poniente.
____

Esteban Díez dice:
16 Agosto, 2017 a las 9:22

¿Niega usted la existencia del separatismo pancatalanista?.
____

DavidDeLaMarina dice:
15 Agosto, 2017 a las 22:17

Doncs que no vinguen. Mai més.
____

EStefano Díez dice:
16 Agosto, 2017 a las 8:45

No te preocupes, no volveremos. Buscaremos un lugar más amable y menos antiespañol.
____

Antonio Aseijas Carmona dice:
15 Agosto, 2017 a las 22:13

La educación no esta reñida con la raon llevo veraneando 45 años en Denia y aunque algo entiendo me ha ocurrido que estando 3 personas hablando las otras 2 se ponen a hablar VALENCIANO yo no me cabreo les digo seguir que no os entiendo y seguido hablan castellano que no español como dicen algunos borregos
____

Dyscordia dice:
15 Agosto, 2017 a las 21:38

Soy de Valladolid y vivi 5 años en Valencia, jamas tuve problemas con el idioma, cuando alguien se dirijia a mi en valenciano le decia educadamente que no le comprendia y siempre intentaron hablar en castellano, incluso en pueblos de interior la gente mayor que solo hablaba en valenciano me ayudaron cuando lo necesitaba intentado hacerse comprender, yo por mi parte intente aprender lo suficiente de valenciano para entenderles, creo que se llama educacion y respeto, si alguien no muestra respeto a alguna de las lenguas que se hablan en este pais que llamamos españa es que no es una persona educada sino un ignorante.
____

Meng dice:
16 Agosto, 2017 a las 1:40

Totalmente. Además, en Valencia es muy raro que no se quieran dirigir a alguien en Castellano, incluso los independentistas hablamos muchas veces en Castellano con gente que vive aquí y que por X o por Y no lo ha aprendido, le ayudamos a aprenderlo si lo necesita también.
____

Nopleguem dice:
16 Agosto, 2017 a las 10:16

És normal q no hàgeu mai tingut problemes: és la por que tenim interioritzada els catalanopensants per raó d’una educació repressiva,en què sistema educatiu, administració en general, cossos policials, església, món de les lleis, sanitat, empreses, RENFE i tants d’altres, que són com una pistola en el nostre cervell que ens fa canviar automàticament al castellà, així q avantatge per a castellanoparlants!
____

Pep, el fill del fuster dice:
15 Agosto, 2017 a las 20:27

Si jo vaig a Cadis, em parlem amb un accent estrany i llavors, fas l’esforç per entendre-ho, si no, molt respectuosament li demane que m’ho torne a dir.El problema d’aquestes persones es que saben que ens han colonitzat des-de fa mes de 300 anys i continuen avasallant-nos x mi ja hi ha prou, hem de fer-se sentir els Valencians als estranys que venen que som ante tot un país diferent al seu, amb una cultura i una llengua que ells han de respectar igual que si viatgen a qualsevol part del mon on no es parle castellà.
____

Vicent dice:
15 Agosto, 2017 a las 18:30

Resulta indignant, discriminatori, verongós….

Comemos de la gente que viene aquí…. Cierto.

Pero estamos creando una generación de zoquetes, avasallados i colonizados por.. el valenciá. Por cierto… Un dialecto. El que no lo crea… Pierda usted un minuto e informe….
Lo primero que aprendí fue valenciá (mis padres), luego español, inglés, etc.(colegio público)… Hasta 6 idiomas….
Mi pregunta es donde puedo enviar a mis hijos para que tengan las mismas oportunidades que yo?
Que pasa con los impuestos? Solo sirven para crear ignorantes…. Patético en lo que se está convirtiendo esta sociedad
____

fer dice:
15 Agosto, 2017 a las 22:54

Nadie vive gracias a nadie, es intercambio.
El respeto no se debe,se tiene o debería tenerse por uno mismo,por los demás, por la cultura,por las lenguas.
____

Joanajim dice:
15 Agosto, 2017 a las 18:20

Vamos hombre nos matamos por atender a un cliente en ingles etc… y no se la raó porque a alguna vos fot tantisim contestarle en castella
____

Vicent dice:
15 Agosto, 2017 a las 18:13

En primer lugar, destacar que todos reconocen que el valenciano es una lengua, la de todos los valencianos, y así lo dice nuestro Estatuto de Autonomía.
Aunque no duela admitirlo, la primera fuente de ingresos y de creación de puestos de trabajo en nuestra Comunidad es el turismo.
Respecto a la discusión entre empleada y clientes: la empleada, por educación, debería haberles atendido en castellano al darse cuenta que no la entendían, y los clientes pierdan toda su razón al faltarle al respeto a la empleada y a todos los valencianos.
Soy valenciano parlante, orgulloso de mi lengua, pero escribo en castellano porque así mi comentario será entendido por más gente: los que hablan valenciano y los que hablan castellano, todos españoles.
____

AbulenseTu nombre… dice:
15 Agosto, 2017 a las 19:54

Olé tú!
____

SaforauuiTu nombre… dice:
15 Agosto, 2017 a las 22:44

Primer, tu no eres Valencianoparlant, sigo t’hagueres expresat en Valencià,ho has fet en castellà, per tant eixa es la teua llengua,ahi estàs bé. Segon, això que tu dius educació es un defecte d’autoodi que patim ,com tu, alguns Valencians, parlar Valencià no es mal educat, som bilingües, no tenim poders paranormals, qui contesta mal es la forastera, perque si als Valencians no se’ns toca els ous amb el “hablame en cristiano” o “eres español esa es tu lengua” , tot anirà bé, sinó defendre ma casa i em cagaré en la mare que ta parit … així actua un Valencià i Valencianoparlant, mo com tu que renegues i el poses als peus d’uns altres, VERGONYA !!!!
____

Nopleguem dice:
16 Agosto, 2017 a las 10:27

Molt bé! Ni cas als retrucadors ignorants!
____

Yani Macuerdo dice:
15 Agosto, 2017 a las 22:52

Per ofrenaaaar, noves glories aspaaanyaaaa! I per gent com tu, estem com estem…
____

Meng dice:
16 Agosto, 2017 a las 1:47

Sobre el turismo existe una difuminación de la realidad del sector turístico. Vamos a ver: que genere ingresos no quiere decir que genere beneficio para los trabajadores. Por varios motivos:

-Ningún joven puede emanciparse con un sueldo en el sector turístico (que solo es durante el verano), por lo que podemos deducir que los grandes beneficios se los quedan los empresarios y especuladores.

-El turismo genera unos ingresos que son PRIVADOS, pero el coste de habilitar las zonas para atraer turistas a la ciudad son PÚBLICOS.

¿Conclusión? Zonas masificadas, subida de precios, degradación medioambiental, trabajos precarios y, encima, a pagar el acondicionamiento de zonas con dinero público para atraer turistas. Ya vale de medirlo todo en términos económicos que solo benefician al empresario; estudiemos como afecta el turismo de verdad a nuestros trabajadores. Y todo esto sin incluir la pérdida cultural de algunas zonas que supone la venida de turistas… en fin, una mentira más que se suelta por televisión.
____

El Moritz dice:
15 Agosto, 2017 a las 17:35

Jo plantege una cuestio: el paper que li donen a la pobre xica, al final del mes, en quin idioma està escrit? Quin és el idioma oficial dels diners en la comunitat valenciana? L’alemany? El xinès? O quin és exactament?
(Sentu molt els errors d’ortografia. El catcharro este no entén el que vuig escriure). Un salut
____

El Moritz dice:
15 Agosto, 2017 a las 17:43

I SI.
Si el Valencià és una llengua, es pot comparar perfectament en el xinès i SI, el client té tot el dret del món a NO entendre-lo (igual que el xinès, que no entén, supose).
Un altra cosa és que NO tinga educació i/o passiencia.
____

Gloria dice:
15 Agosto, 2017 a las 17:29

Com llengües oficials que són tenim el dret de conèixer-les però no l’obligación d’usar-les. Som lliures de triar la llengua en la que ens volem comunicar. Com a valenciana no m’importa atendre els clients en castellà si no m’entenen i em parlen en educació I respecte. Però este tipus de clients no es mereixen la mínima atenció.
____

Juan marco dice:
15 Agosto, 2017 a las 16:51

Aquet tipus de comentari espanyolista de prepotencia del que es sent que es dona almoina als provincians del “LEVANTE ESPAÑOL” ens te una miqueta farts. Al que no tinga interes en escoltar una altra llengua que no siga el castejodo, que no ixca de sa casa.Molt be per aquesta xica.
____

Esteban Díez dice:
15 Agosto, 2017 a las 23:54

El “castejodo”. Una manera muy educada de referirse a una lengua que a día de hoy hablan más de 400 millones de personas.
____

Fer dice:
15 Agosto, 2017 a las 16:50

Hi ha gentola prepotent pertot arreu que no comprén res en cap llengua. Amb tot, em preocupa més eixe “vivís gracias a nosotros”.
____

Pepe dice:
15 Agosto, 2017 a las 16:17

A la señora hispanojaponesa, le preguntaria yo, si al viajar a china, inglaterra, o francia… tambien utiliza su ignorancia, falta de respeto y mala educacion. Le propongo que sus poximas vacaciones viaje a su cuarto de baño, seguro que ahi puede gruñir
____

Pepe dice:
15 Agosto, 2017 a las 16:11

El valenciano es una lengua y los valencianos tenemos la suerte de ser… al menos bilingues, tambien tenemos la costumbre de hablar en nuestra lengua materna como es natural, pero nos caracteriza la educación de contestar en castellano si asi nos lo piden
____

Bernat dice:
15 Agosto, 2017 a las 16:05

Vull donar la meua enhorabona a aquesta xica pels ovaris tan ben posats que té. Una forta abraçada. La nostra llengua no es ven a cap preu i menys a gent fastigosa i vomitiva.
____

Paco dice:
15 Agosto, 2017 a las 20:34

Molt bé!
Totalment d’acord!
____

AnonimoTu nombre… dice:
15 Agosto, 2017 a las 22:21

Yo lo que hago,es viajar y veranear a provincias donde me entienden y nos entendemos,??
____

MELISA FUSTER dice:
15 Agosto, 2017 a las 15:30

SOY VALENCIANA HATA LA MEDULA , PERO EN MIS TIEMPOS NO ME ENSEÑARON A ESCRIBIR EN VALENCIANO , PIDO DISCULPAS POR hACERLO EN CASTELLANO, PERO EL VALENCIANO COMO OTROS SON IDIOMAS ESPAÑOLES ¿ O ES QUE NOSOTROS YA NO SOMOS ESPAÑOLES BILINGUES? CUANTO MAS SE CRECEN MAS IGNORNTES . EL VALENCIANO ES UN IDIOMA ESPAÑOL .
____

juanjo dice:
15 Agosto, 2017 a las 14:31

Pues desde una perspectiva neutral, pues conozco bien las dos razones, creo que la dependienta de un comercio(en general), no debe, por profesionalidad, mezclar churras con merinas y hacer una reivindicación de su Idioma, Lengua o Dialecto donde corresponda y no hacérsela a un cliente.Por lo demás cada uno tiene su razón desde su perspectiva. !!Ufff que calor !!
____

Ahinoa dice:
15 Agosto, 2017 a las 16:32

Perdona pero la dependienta no mezcla churras con merinas. Lo de “el cliente siempre tiene la razon” tiene un punto limite, ella no tiene que aguantar que le falten el respeto y no es una reivindicacion de su lengua es una defensa por un ataque de un cliente. Creo que el cliente no tiene razon, si educadamente el le hubiera dicho “perdona no te he entendido” ya no hay discusion ni falta de respeto ni nada parecido pero hay quien va de superior por la vida y cree que los demas les deben la vida.
____

JOSEP dice:
15 Agosto, 2017 a las 17:28

Molt ben dit!
Estem farts de demanar perdó per existir!
Que se’n vagen a sa casa i no tornen!
____

mgarcia dice:
15 Agosto, 2017 a las 12:32

Un auténtico cafre, “turistas” así mejor que se queden en su casa rumiando su mala educación

________
________

 

La Marina Plaza. SL. Todos los derechos reservados.

<< Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport. Generalitat Valenciana >>

________
________

 

http://lamarinaplaza.com/2017/08/14/mira-bonita-si-me-hablas-en-japones-no-te-voy-a-entender-nunca-el-menosprecio-al-valenciano-de-unos-turistas/

________
________

____

FONT PRIMIGÈNIA. ORIGEN DE LA NOTÍCIA:

PUBLICACIÓ EN FACEBOOK DE: Sandra Alentado Muñoz. Xica jove de Pego. (Diumenge 13-8-2017).

https://www.facebook.com/sandra.alentadomunoz.9/posts/1702263033149667

https://www.facebook.com/sandra.alentadomunoz.9

____

________
________

 

CONCEPTES RELACIONATS I ALTRES PARAULES D’INTERÉS.

 

2017,

Discriminació, discriminación, discrimination, valencià, valenciano, valenciana, català, catalán, castellà, castellano, espanyol, espanyol, spanish, Ondara, Pego, pegolina, pegolí, Marina, Alta, “Marina Alta”, centre, centro, comercial, “Centre Comercial”, “Centro Comercial”, llengua, País, prepotència, prepotencia, turisme, turismo, turista, turistes, turistas, tourism, tourist, qualitat, calidad, quality, massificació, masificación, overcrowding, overbooking,

retro, moda, “Moda Retro”, retrògrad, retrògrads, retrógrado, retrógrados, retrograde, retrogrades, reacció, reaccionari, reaccionario, reaccionaris, reaccionarios, rebel, rebelde, rebel·lió, rebelión, rebellion, revolt, revolution, revolta, revuelta,

jove, joven, young, xica, chica, girl, dona, mujer, woman, feminista, feminist, feminisme, feminismo, feminism,

“macho ibérico”, “mascle ibèric”, “Iberian Male”, “Macho Man”,

Internet, bloc, blog, llibertat, libertad, freedom, expressió, expresión, expression, speech, discurs, discurso, parlar, hablar, talk, escriure, escribir, write,

“Llibertat d’Expressió”, “Libertad de Expresión”, “Freedom of Expression”, “Freedom of Speech”, censura, censor, censorship, cadena, cadenes, cadenas, chain, chains, “No a la Censura”, “No Censorship”,”No Censorship Allowed”, fotre, fot, joder, jode, fuck, “fuck off”, “fuck you”,

Govern, català, Gobierno, español, espanyol, esPPaÑÑol, Espanya, España, esPPaÑÑa, esKKaÑÑa, esKKaÑÑÑa, escanya, ofega, asfixia, Catalunya, Cataluña, Catalonia, catalans, catalana, catalanes,

sistema, system, temps, tiempo, tiempos, època, época, age, time, day, days, totalitarianism, totalitarisme, totalitarismo, prohibit, prohibido, forbidden, prohibited, alt, alto, halt, stop, llengua, murs, parets, vigilancia, antifascista, antifeixista, “anti-fascist”, antisistema, “anti-establishment”, antisystem, dictadura, dicta, dura, dictablanda, dictatorship, establishment, anti-establishment, fascism, fascismo, fascist, fascista, feixisme, feixista, fatxa, facha, fatxes, fachas, fought, lluitaven, luchaban, lluita, lucha, fight, struggle, nazi, nazis, Nazism, nazisme, nazismo,

“Joanjo Aguar Matoses”, “Joanjo Aguar”, Joanjo, Aguar, Matoses, Sueca, País, Valencià, “País Valencià”, València, Valencia, Marènia, Marenia, “Territoris Catalanoparlants”, “Països Catalans”, “Paises Catalanes”, País, Països, Paises, valencià,

mascle, alfa, omega, beta, antialfa, antimilitar, “Mascle Alfa”, “Mascle Omega”, “Mascle Beta”, “Mascle Alfa i Mascle Omega”, “Mascle Omega Antialfa”, “Mascle Alfa Antiomega”,

Castella, castellanisme, castellanismo, “Llión ye Nación”, “León es Nación”, “País Llionés”, Llionés, Llión, León, Lleó, “No Castella”, Valladolid, Fachadolid, Zamora, Fachamora, “Valladolid Fachadolid”, “Zamora Fachamora”, mesetari, mesetario, mesetària, mesetaria, Meseta, Central, centralista, centralismo, Madrid, Madriz, Estat, Estado, opressor, opresor, opressió, opresión, opressiu, opresivo,

__
__

valencià, València, Valencia, valenciano, valencian, Castella, Castilla, Castile, Castilian, castellà, castellano, castellanisme, castellanismo, català, catalán, catala, catalan, Catalunya, Cataluña, Catalonia, Catalogne, Catalogna, Katalonien, Katalan, Katalanisch, catalano, catalani, “Llión ye Nación”, “León es Nación”, “País Llionés”, Llionés, Llión, León, Leo, Leo, Lleó, Lleo, Lyon, Lion, Lió, Lio, Lío, Lión, “No Castella”,

Valladolid, Fachadolid, Zamora, Fachamora, “Valladolid Fachadolid”, “Zamora Fachamora”, mesetari, mesetario, mesetària, mesetaria, Meseta, Central, “Meseta Central”,

centralista, centralismo, Madrid, Madriz, Madrit, Matrit, Matriz, Matrix, MatriXXX, Espanya, España, Spain, Spagna, Espagne, Spanien, perifèria, periferia, periphery, périphérie, periferiche, periferici, peripherie, Stadtrand, Randgebiet, Rand, Unkreis, Umfang, perifèric, periférico, perifèrica, periférica, periferic, periferico, periferica, margini, marginal, marge, margen,

 

Spanish, espanyol, español, espanyola, española, Espagnol, Espagnola, Espagnole, spagnolo, spagnola, Spanisch, Spanier, hispaniola, Hispania, Hispanic, Hispano, Hispà, Ispania, Ispanic, Ispania, Ispañistán, Ispañistan, Ispanyistà, Ispanyistan, Ispanistam, Hispañistán, Hispañistan, Hispanyistà, Hispanyistan, Hispanistam, Hispanista, Hispanist, Hispanisme, Hispanismo, Hispanism, espanyolisme, españolismo, spanishm, Spanishness,

 

repressió, represión, repressio, represion, repressio, suppresion, répression, repressione, Abwehr, Bekämpfung, Unterdrückung, Niederhaltung, Niederschlagung, Niederwerfung, Dämpfung, Verdrängung, Maßregelung, Zähmung,

asfíxia, asfixia, suffocation, asphyxia, asphyxiation, drowning, choke, asfissia, étouffement, ersticken, Erstickung,

 

hebreu, hebreo, Hebrew, Hébreu, ebraico, ebreo, Hebräisch, Hebräer, Jewish, Jew, Jude, Schacherer, Wucherer, Yiddish, jueu, judío, judio, jueus, judíos, judios,

 

ספרד

,

קטלוניה

,

ולנסיה

,

ארצות הברית

,

__
__

____

____

 

TRANSCRIPCIÓ COMPLETA DE LA CONVERSA D’UNA JOVE DEPENDENT DE PEGO (PAÍS VALENCIÀ) AL CENTRE COMERCIAL D’ONDARA ‘PORTAL DE LA MARINA’, PUBLICADA AL SEU PERFIL DE FACEBOOK, EL DIUMENGE 13-8-2017.

 

 

____

____

____

____

Publicat dins de General i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Salutacions a SuPPer Vicers (15-8-2017)

 

Salutacions a SuPPer Vicers.

 

Aprofitant l’Assumpció de la Nostra Senyora, des d’ací salude efusivament a les meues benvolgudes SuPPer Vicers (tipus Miami Vice o cosa per l’estil), que són:

La Miky, la Danna, la Julie Christie, la Fatty Vicky, la Funny Nowee, la Empire State Building, la Superficial Klaws Kinski (o Klava Kikis), la Get Around the Corner, La Reine Soleil, The Tall Woman with Noo Barrier i, com no, ¡com no!, l’entranyable Albyan Juan Que No Vi i la divertida Angier Cecile Vete de Miel.

¡Ah, sí! Se m’oblidava. Finalment volia saludar també, és clar, a la Sniff Sniff Koker Niece and her Angry Wide Back Woodsman. Aquesta parella, ¡xe!, no podia faltar…..

 

Sueca, País Valencià, Marènia. Dimarts 15-8-2017. Joanjo Aguar Matoses.

 

____
____

ETIQUETES:

2017,

SuPPer, Vicers, Miami, Vice, “SuPPer Vicers”, “Miami Vice”, entranyable, benvolgudes, guapes, xiques, amigues, super, supervice, supervicer, supervicers, supervaisers, supervaisors, supervysors, supervisores, supervisors, ataülladors, ojeadores, “Blind man”, retrovisor, retrovisors, retrovisores, retro, moda, “Moda Retro”, retrògrad, retrògrads, retrógrado, retrógrados, retrograde, retrogrades, reacció, reaccionari, reaccionario, reaccionaris, reaccionarios, rebel, rebelde, rebel·lió, rebelión, rebellion, revolt, revolution, revolta, revuelta,

Assumpció, Asunción, Assumption, Nostra, Nuestra, Our, Senyora, Señora, Lady, Mercedes, convent, convento, mercedària, mercedaria, mercedari, mercedario, mercenari, mercenario, mercenaris, mercenarios, ari, aris, ario, arios, fairy, tale, “Fairy Tale”, Folk, song, “Folk Song”, folklore, cançó, canción, amor, love, loving, tender, soul, “Tender Soul”,

bonic, bonito, beautiful, meravellós, maravilloso, wonderful, wonder, meravella, meravelles, maravilla, maravillas, Internet, bloc, blog, llibertat, libertad, freedom, expressió, expresión, expression, speech, discurs, discurso, parlar, hablar, talk, escriure, escribir, write,

“Llibertat d’Expressió”, “Libertad de Expresión”, “Freedom of Expression”, “Freedom of Speech”, censura, censor, censorship, cadena, cadenes, cadenas, chain, chains, “No a la Censura”, “No Censorship”,”No Censorship Allowed”, fotre, fot, joder, jode, fuck, “fuck off”, “fuck you”,

sistema, system, temps, tiempo, tiempos, època, época, age, time, day, days, totalitarianism, totalitarisme, totalitarismo, prohibit, prohibido, forbidden, prohibited, alt, alto, halt, stop, llengua, murs, parets, vigilancia, antifascista, antifeixista, “anti-fascist”, antisistema, “anti-establishment”, antisystem, dictadura, dicta, dura, dictablanda, dictatorship, establishment, anti-establishment, fascism, fascismo, fascist, fascista, feixisme, feixista, fatxa, facha, fatxes, fachas, fought, lluitaven, luchaban, lluita, lucha, fight, struggle, nazi, nazis, Nazism, nazisme, nazismo,

“Joanjo Aguar Matoses”, “Joanjo Aguar”, Joanjo, Aguar, Matoses, Sueca, País, Valencià, “País Valencià”, València, Valencia, Marènia, Marenia, “Territoris Catalanoparlants”, “Països Catalans”, “Paises Catalanes”, País, Països, Paises, valencià,

mascle, alfa, omega, beta, antialfa, antimilitar, “Mascle Alfa”, “Mascle Omega”, “Mascle Beta”, “Mascle Alfa i Mascle Omega”, “Mascle Omega Antialfa”, “Mascle Alfa Antiomega”,

Castella, castellanisme, castellanismo, “Llión ye Nación”, “León es Nación”, “País Llionés”, Llionés, Llión, León, Lleó, “No Castella”, Valladolid, Fachadolid, Zamora, Fachamora, “Valladolid Fachadolid”, “Zamora Fachamora”, mesetari, mesetario, mesetària, mesetaria, Meseta, Central, centralista, centralismo, Madrid, Madriz, Estat, Estado, opressor, opresor, opressió, opresión, opressiu, opresivo,

__
__

valencià, València, Valencia, valenciano, valencian, Castella, Castilla, Castile, Castilian, castellà, castellano, castellanisme, castellanismo, català, catalán, catala, catalan, Catalunya, Cataluña, Catalonia, Catalogne, Catalogna, Katalonien, Katalan, Katalanisch, catalano, catalani, “Llión ye Nación”, “León es Nación”, “País Llionés”, Llionés, Llión, León, Leo, Leo, Lleó, Lleo, Lyon, Lion, Lió, Lio, Lío, Lión, “No Castella”,

Valladolid, Fachadolid, Zamora, Fachamora, “Valladolid Fachadolid”, “Zamora Fachamora”, mesetari, mesetario, mesetària, mesetaria, Meseta, Central, “Meseta Central”,

centralista, centralismo, Madrid, Madriz, Madrit, Matrit, Matriz, Matrix, MatriXXX, Espanya, España, Spain, Spagna, Espagne, Spanien, perifèria, periferia, periphery, périphérie, periferiche, periferici, peripherie, Stadtrand, Randgebiet, Rand, Unkreis, Umfang, perifèric, periférico, perifèrica, periférica, periferic, periferico, periferica, margini, marginal, marge, margen,

 

Spanish, espanyol, español, espanyola, española, Espagnol, Espagnola, Espagnole, spagnolo, spagnola, Spanisch, Spanier, hispaniola, Hispania, Hispanic, Hispano, Hispà, Ispania, Ispanic, Ispania, Ispañistán, Ispañistan, Ispanyistà, Ispanyistan, Ispanistam, Hispañistán, Hispañistan, Hispanyistà, Hispanyistan, Hispanistam, Hispanista, Hispanist, Hispanisme, Hispanismo, Hispanism, espanyolisme, españolismo, spanishm, Spanishness,

 

repressió, represión, repressio, represion, repressio, suppresion, répression, repressione, Abwehr, Bekämpfung, Unterdrückung, Niederhaltung, Niederschlagung, Niederwerfung, Dämpfung, Verdrängung, Maßregelung, Zähmung,

asfíxia, asfixia, suffocation, asphyxia, asphyxiation, drowning, choke, asfissia, étouffement, ersticken, Erstickung,

 

hebreu, hebreo, Hebrew, Hébreu, ebraico, ebreo, Hebräisch, Hebräer, Jewish, Jew, Jude, Schacherer, Wucherer, Yiddish, jueu, judío, judio, jueus, judíos, judios,

 

ספרד

,

קטלוניה

,

ולנסיה

,

ארצות הברית

,

__
__

____

____

____

____

Publicat dins de General i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Els que defensen la “Constrictició EsKKaÑÑola”. Eliminar Autonomies. (14-8-2017)

 

Els que defensen la “Constrictició EsKKaÑÑola”. Eliminar Autonomies.

____

 

Els que defensen a ultrança la “Constrictició EsKKaÑÑola” i no volen que s’hi canvie ni una coma, en el fons, pretenen eliminar les autonomies i governar amb puny de ferro -totalitari, uniformador i centralista- des de “la real Corte de Madrizzz….”

Si, amb autonomies i tot, ho estan fent, xe!

Sueca, País Valencià, Marènia. Dilluns 14-8-2017. Joanjo Aguar Matoses.

 

____
____

 

ETIQUETES:

2017,

Constitució, Constitución, Constitution, Constrictició, Constrictición, Constrictition, “Constitució Espanyola”, “Constitución Española”, “Spanish Constitution”,

Autonomia, Autonomía, Autonomies, Autonomías, Comunitat, Comunidad, “Comunitat Autònoma”, “Comunidad Autónoma”,”Comunitats Autònomes”, “Comunidades Autónomas”, eliminar, coma, intocable, reforma, “Reforma Constitucional”, “Reforma de la Constitució”, “Reforma de la Constitución”,

coacció, coaccions, coacción, coercion, coacciones, pressió, pressions, presión, pressure, presiones, obligar, imponer, imposició, imposición, inflexible, patró, patrón, boss, employer, empresari, empresario, businessman, opressor, opresor, oppressor, oPPreSSor, opressió, opresión,

Guàrdia, Guardia, civil, “Guardia Civil”, “Guàrdia Civil”, Generalitat, “Generalitat de Catalunya”, “Generalitat catalana”, Rajoy, “Mariano Rajoy”, PP, Partit, Partido, Popular, “Partit Popular”, “Partido Popular”,”People Party”, populista, popularista, “populista popuralista”, populisme, populismo, populism, popularisme, popularismo, popularism,

exèrcit, ejército, army, armada, arma, armes, armas, weapon, weapons, arm, assassí, asesino, assassin, murder, murderer, Donald, Trump, “Donald Trump”, president, president, USA, EEUU, “Estats Units”, “Estados Unidos”, guerra, war, pau, peace, love, hate, amor, odi, odio, violència, violencia, batalla, mort, muerte, death, dead, corps, corpse, militar, militarisme, militarismo, militarism, antimilitar, antimilitarista, antimilitarisme, antimilitarismo, antimilitarism,

prohibit, prohibido, forbidden, prohibited, alt, alto, halt, stop, transgender, transsexual, bisexual, homosexual, heterosexual, ideologia, llengua, religió, nacionalitat, raça, raza, race, breed, color, pell, sentit, humor,

mascle, alfa, omega, beta, antialfa, antimilitar, “Mascle Alfa”, “Mascle Omega”, “Mascle Beta”, “Mascle Alfa i Mascle Omega”, “Mascle Omega Antialfa”, “Mascle Alfa Antiomega”,

nega, orígens, identitat, autonegació, identitària, identitari, renegar, renegat, renegado, ensenya, bandera, llengua, amic, company, col·laborador, militant,

Govern, català, Gobierno, español, espanyol, esPPaÑÑol, Espanya, España, esPPaÑÑa, esKKaÑÑa, esKKaÑÑÑa, escanya, ofega, asfixia, Catalunya, Cataluña, Catalonia, catalans, catalana, catalanes,

Europa, Europe, european, auditoria, auditoría, supervisió, supervisión, control, férreo, comptes, cuentas, dinero, públic, público, Independència, independencia, independentista, llibertat, libertad, freedom, free, nació, nación, nation, nacionalisme, nacionalismo, nationalism, espanyolista, españolista, esKKaÑÑolista, esKKaÑÑol, esKKaÑÑador, escanyador, estrangulador, throttle, estrangular, strangle, asfixiar, asfixiant, totalitarisme, totalitarismo, puta, “Puta Espanya”, “Puta España”, censura, “Tribunal Constricticional”,

Franco, Hitler, llengua, murs, parets, vigilancia, “Joanjo Aguar Matoses”, “Joanjo Aguar”, Joanjo, Aguar, Matoses, Sueca, País, Valencià, “País Valencià”, València, Valencia, Marènia, Marenia, “Territoris Catalanoparlants”, “Països Catalans”, “Paises Catalanes”, antifascista, antifeixista, “anti-fascist”, antisistema, “anti-establishment”, antisystem, dictadura, dicta, dura, dictablanda, dictatorship, establishment, anti-establishment, fascism, fascismo, fascist, fascista, feixisme, feixista, fatxa, facha, fatxes, fachas, fought, lluitaven, luchaban, lluita, lucha, fight, struggle, Marènia, nazi, nazis, Nazism, nazisme, nazismo, País, Països, Paises,

sistema, system, temps, tiempo, tiempos, època, época, age, time, day, days, totalitarianism, totalitarisme, totalitarismo, valencià, València, Castella, castellanisme, castellanismo, “Llión ye Nación”, “León es Nación”, “País Llionés”, Llionés, Llión, León, Lleó, “No Castella”, Valladolid, Fachadolid, Zamora, Fachamora, “Valladolid Fachadolid”, “Zamora Fachamora”, mesetari, mesetario, mesetària, mesetaria, Meseta, Central, centralista, centralismo, Madrid, Madriz, Estat, Estado, opressor, opresor, opressió, opresión, opressiu, opresivo,

__
__

valencià, València, Valencia, valenciano, valencian, Castella, Castilla, Castile, Castilian, castellà, castellano, castellanisme, castellanismo, català, catalán, catala, catalan, Catalunya, Cataluña, Catalonia, Catalogne, Catalogna, Katalonien, Katalan, Katalanisch, catalano, catalani, “Llión ye Nación”, “León es Nación”, “País Llionés”, Llionés, Llión, León, Leo, Leo, Lleó, Lleo, Lyon, Lion, Lió, Lio, Lío, Lión, “No Castella”,

Valladolid, Fachadolid, Zamora, Fachamora, “Valladolid Fachadolid”, “Zamora Fachamora”, mesetari, mesetario, mesetària, mesetaria, Meseta, Central, “Meseta Central”,

centralista, centralismo, Madrid, Madriz, Madrit, Matrit, Matriz, Matrix, MatriXXX, Espanya, España, Spain, Spagna, Espagne, Spanien, perifèria, periferia, periphery, périphérie, periferiche, periferici, peripherie, Stadtrand, Randgebiet, Rand, Unkreis, Umfang, perifèric, periférico, perifèrica, periférica, periferic, periferico, periferica, margini, marginal, marge, margen,

 

Spanish, espanyol, español, espanyola, española, Espagnol, Espagnola, Espagnole, spagnolo, spagnola, Spanisch, Spanier, hispaniola, Hispania, Hispanic, Hispano, Hispà, Ispania, Ispanic, Ispania, Ispañistán, Ispañistan, Ispanyistà, Ispanyistan, Ispanistam, Hispañistán, Hispañistan, Hispanyistà, Hispanyistan, Hispanistam, Hispanista, Hispanist, Hispanisme, Hispanismo, Hispanism, espanyolisme, españolismo, spanishm, Spanishness,

 

repressió, represión, repressio, represion, repressio, suppresion, répression, repressione, Abwehr, Bekämpfung, Unterdrückung, Niederhaltung, Niederschlagung, Niederwerfung, Dämpfung, Verdrängung, Maßregelung, Zähmung,

asfíxia, asfixia, suffocation, asphyxia, asphyxiation, drowning, choke, asfissia, étouffement, ersticken, Erstickung,

 

hebreu, hebreo, Hebrew, Hébreu, ebraico, ebreo, Hebräisch, Hebräer, Jewish, Jew, Jude, Schacherer, Wucherer, Yiddish, jueu, judío, judio, jueus, judíos, judios,

 

ספרד

,

קטלוניה

,

ולנסיה

,

ארצות הברית

,

__
__

____

____

____


____

Publicat dins de General i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

En temps dels nazis, els alemanys que lluitaven contra HITLER eren “ANTISISTEMA”

 

En temps dels nazis, els alemanys que lluitaven contra HITLER eren “ANTISISTEMA”.

Sueca, País Valencià, Marènia (o Països Catalans).
Diumenge 15 de gener del 2017.
Joanjo Aguar Matoses.

____

En tiempos de los nazis, los alemanes que luchaban contra HITLER eran “ANTISISTEMA”.

____

In the days of the Nazis, the Germans who fought HITLER were “ANTI-ESTABLISHMENT”.
____

En temps nazis, alemanys ANTISISTEMA (15-1-2017) 01-CATALA (PNG)--REDU-QUA-70

____

En temps nazis, alemanys ANTISISTEMA (15-1-2017) 02-ESPANYOL (PNG)--REDU-QUA-70

____

En temps nazis, alemanys ANTISISTEMA (15-1-2017) 03-ENGLISH (PNG)--REDU-QUA-70

____

No es saludable adaptar-se a una societat malalta. 13-12-2016 (J.A.Necoechea)

____

Per educacio, apren la llengua propia d'on vius. 14-1-2017

____

__
__

valencià, València, Valencia, valenciano, valencian, Castella, Castilla, Castile, Castilian, castellà, castellano, castellanisme, castellanismo, català, catalán, catala, catalan, Catalunya, Cataluña, Catalonia, Catalogne, Catalogna, Katalonien, Katalan, Katalanisch, catalano, catalani, “Llión ye Nación”, “León es Nación”, “País Llionés”, Llionés, Llión, León, Leo, Leo, Lleó, Lleo, Lyon, Lion, Lió, Lio, Lío, Lión, “No Castella”,

Valladolid, Fachadolid, Zamora, Fachamora, “Valladolid Fachadolid”, “Zamora Fachamora”, mesetari, mesetario, mesetària, mesetaria, Meseta, Central, “Meseta Central”,

centralista, centralismo, Madrid, Madriz, Madrit, Matrit, Matriz, Matrix, MatriXXX, Espanya, España, Spain, Spagna, Espagne, Spanien, perifèria, periferia, periphery, périphérie, periferiche, periferici, peripherie, Stadtrand, Randgebiet, Rand, Unkreis, Umfang, perifèric, periférico, perifèrica, periférica, periferic, periferico, periferica, margini, marginal, marge, margen,

 

Spanish, espanyol, español, espanyola, española, Espagnol, Espagnola, Espagnole, spagnolo, spagnola, Spanisch, Spanier, hispaniola, Hispania, Hispanic, Hispano, Hispà, Ispania, Ispanic, Ispania, Ispañistán, Ispañistan, Ispanyistà, Ispanyistan, Ispanistam, Hispañistán, Hispañistan, Hispanyistà, Hispanyistan, Hispanistam, Hispanista, Hispanist, Hispanisme, Hispanismo, Hispanism, espanyolisme, españolismo, spanishm, Spanishness,

 

repressió, represión, repressio, represion, repressio, suppresion, répression, repressione, Abwehr, Bekämpfung, Unterdrückung, Niederhaltung, Niederschlagung, Niederwerfung, Dämpfung, Verdrängung, Maßregelung, Zähmung,

asfíxia, asfixia, suffocation, asphyxia, asphyxiation, drowning, choke, asfissia, étouffement, ersticken, Erstickung,

 

hebreu, hebreo, Hebrew, Hébreu, ebraico, ebreo, Hebräisch, Hebräer, Jewish, Jew, Jude, Schacherer, Wucherer, Yiddish, jueu, judío, judio, jueus, judíos, judios,

 

ספרד

,

קטלוניה

,

ולנסיה

,

ארצות הברית

,

__
__

____

____

____

____

____

____

____

Publicat dins de General i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Donald Trump i la Follia del Món Actual. 9-11-2016.

Donald Trump i la Follia del Món Actual.

Si milions de persones veuen normal que a Espanya hi governe Rajoy, ¿per què no han de veure normal que als Estats Units hi governe Trump?

Quan la bogeria s’instal·la en la societat com una cosa ‘normal’, el que esdevé ‘anormal’, en realitat, és estar sa.

Sueca, País Valencià, Marènia. Dimecres 9-11-2016. (Insospitat i aclaparador triomf de Donald Trump en les eleccions presidencials als Estats Units d’Amèrica).
Joanjo Aguar Matoses.

____

Logotips. Marenia. La Veu TV (03.F) 9-1-2016 (ESBOS-2) Emoticon Teatre_Q-11

____

__
__

valencià, València, Valencia, valenciano, valencian, Castella, Castilla, Castile, Castilian, castellà, castellano, castellanisme, castellanismo, català, catalán, catala, catalan, Catalunya, Cataluña, Catalonia, Catalogne, Catalogna, Katalonien, Katalan, Katalanisch, catalano, catalani, “Llión ye Nación”, “León es Nación”, “País Llionés”, Llionés, Llión, León, Leo, Leo, Lleó, Lleo, Lyon, Lion, Lió, Lio, Lío, Lión, “No Castella”,

Valladolid, Fachadolid, Zamora, Fachamora, “Valladolid Fachadolid”, “Zamora Fachamora”, mesetari, mesetario, mesetària, mesetaria, Meseta, Central, “Meseta Central”,

centralista, centralismo, Madrid, Madriz, Madrit, Matrit, Matriz, Matrix, MatriXXX, Espanya, España, Spain, Spagna, Espagne, Spanien, perifèria, periferia, periphery, périphérie, periferiche, periferici, peripherie, Stadtrand, Randgebiet, Rand, Unkreis, Umfang, perifèric, periférico, perifèrica, periférica, periferic, periferico, periferica, margini, marginal, marge, margen,

 

Spanish, espanyol, español, espanyola, española, Espagnol, Espagnola, Espagnole, spagnolo, spagnola, Spanisch, Spanier, hispaniola, Hispania, Hispanic, Hispano, Hispà, Ispania, Ispanic, Ispania, Ispañistán, Ispañistan, Ispanyistà, Ispanyistan, Ispanistam, Hispañistán, Hispañistan, Hispanyistà, Hispanyistan, Hispanistam, Hispanista, Hispanist, Hispanisme, Hispanismo, Hispanism, espanyolisme, españolismo, spanishm, Spanishness,

 

repressió, represión, repressio, represion, repressio, suppresion, répression, repressione, Abwehr, Bekämpfung, Unterdrückung, Niederhaltung, Niederschlagung, Niederwerfung, Dämpfung, Verdrängung, Maßregelung, Zähmung,

asfíxia, asfixia, suffocation, asphyxia, asphyxiation, drowning, choke, asfissia, étouffement, ersticken, Erstickung,

 

hebreu, hebreo, Hebrew, Hébreu, ebraico, ebreo, Hebräisch, Hebräer, Jewish, Jew, Jude, Schacherer, Wucherer, Yiddish, jueu, judío, judio, jueus, judíos, judios,

 

ספרד

,

קטלוניה

,

ולנסיה

,

ארצות הברית

,

__
__

ETIQUETES EXTRA (MOLT SELECTIVES).

basc, bascos, basques, vasco, vasca, vascos, vascas, vascuence, Basque, Euskaldun, Euskadi, Euskara, Euskera, “Euskal Herria”, Euskalherria, “País Basc”, “País Vasco”, “Basque Country”, País, Country, Herri, Herria, basca, bascs, Navarra, Nafarroa, Navarre, Navare, Pamplona, Iruña, Iruñea, Irunia, Iruniea, Irunya, Irunyea, Navarro, San, Fermín, Fermí, Fermi, Fermin, Fermine, “San Fermín”, “San Fermí”, Sant, “Sant Fermí”, “Sant Fermi”, “San Fermin”, “San Fermi”,

__
__

Unamuno, “Miguel de Unamuno”, “Miguel de Unamuno y Jugo”, Salamanca, Paraninfo, Paranimf, auditorium, hall, Rizal, Heroi, Héroe, “Millán-Astray”, Millán, Astray, Terreros, “Millán-Astray Terreros”, Guerra, Civil, Espanyola, Española, Spanish, War, “Guerra Civil Espanyola”, “Guerra Civil Española”, “Spanish Civil War”, “Spanish War”, 1936, “Día de la Raza”, “Día de Raza”, “Día Raza”, “Race Day”, “Raze Day”, 1939, “1936-1939”, feixista, fascista, fascist, feixisme, fascismo, fascism, nazi, nazis, nazism, nazisme, nazismo,

 

manuscrit, manuscrito, filòsof, filósofo, escriptor, escritor, writer, bilbaí, bilbaino, Bilbao, bilbo, Universitat, Universidad, University, “Universitat de Salamanca”,  “Universidad de Salamanca”, “Salamanca University”,  “12 d’octubre de 1936”, “12 de octubre de 1936”, “October 12th 1936”, “Día de la Hispanidad”,  “Dia de la Hispanitat”,

 

“Enriqueta Carbonell Carratalà”, “Enriqueta Carbonell Carratalá”, “Enriqueta Carbonell Carratala”, “Carbonell Carratalà”, “Carbonell Carratalá”, “Carbonell Carratala”, “Enriqueta Carbonell”, Enriqueta, Carbonell, Carratalà, esposa, “Atilano Coco Martín”, “Atilano Coco Martin”, “Atilano Coco”, Atilano, Coco, Martín, pastor, capellà, cura, anglicà, anglicano, Anglican, masó, masón, Mason,

 

“José Millán Terreros”, “José Millán-Astray Terreros”, “La Legión”, Legión, “Legión Española”, “La Legió”, Legió, “Legió Espanyola”, “Tercio de Extranjeros”,  “Terç d’Estrangers”,  Àfrica, África, Africa, “Guerra d’Àfrica”, “Guerra de África”,

 

“José Rizal”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso Realonda”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso”, “José Protasio Rizal Mercado”, “José Protasio Rizal”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso Realonda y más apellidos”, 1861, Calambá, Manila,

 

1898, Cuba, Filipines, Filipinas, Philippines, Philippine, Filipina Filipí, Filipino, “Guerra de Cuba”, “Cuba War”, “Cuban War”, “Guerra de Filipines”, “Guerra de Filipinas”, “Philippines War”, “Philippine War”, “Spanish-American War”, “Guerra hispano-americana”, “Guerra hispano-estadounidense”, “Digmaang Espanyol-Amerikano”, “Guerra Hispano-estatunidenca”, “Guerra Hispano-nord-americana”, “Desastre del 98”, “Desastre de 1898”, “Guerra Hispano-cubana-nord-americana”,

____

____

____

Publicat dins de General i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Censura i Llibertat d’Expressió en Internet (16-9-2016)

Censura i Llibertat d’Expressió en Internet (16-9-2016).

La censura i l’atac a la llibertat d’expressió en Internet em resulten malauradament familiars. Estem involucionant cap a una edat fosca, arcaica, retrògrada, puritana, arbitrària, hipòcrita i caciquil. En resum: tot un perill. (Joanjo Aguar. Sueca. 16-9-2016).
____

Facebook censura la primera ministra de Noruega i el país s’aixeca contra ‘el nou censor global’.

La fotografia de la família que fuig del napalm a Vietnam protagonitza un nou escàndol al voltant de la xarxa social.

(Vilaweb. Redacció. Divendres 9-9-2016. 19:58 h).

La política de censura de Facebook és cada dia que passa un dels punts més febles del gegant de les xarxes socials. Els continus escàndols provocats per les seves arbitrarietats a l’hora de censurar continguts han arribat al cim avui quan per primer vegada han censurat el post d’una primera ministra, la de Noruega. L’escàndol que s’ha creat amenaça amb provocar un problema polític enorme per a Facebook. De moment Noruega està en xoc per la censura i l’afer ha desencadenat tot un seguit de crits d’alarma de polítics de tot Europa.

Tot comença fa dues setmanes. Aleshores el famós escriptor noruec Tom Egeland va publicar una sèrie de posts sobre el tema de les fotos més famoses sobre la guerra. Una d’elles era la tan coneguda fotografia d’una família fugint al VietNam del napalm que disparaven les forces americanes. Aquesta cèlebre fotografia d’Associated Press està reconeguda com una de les més importants de la història i va merèixer el prestigiós Premi Pulitzer. La sorpresa va arribar quan el post de Tom Egeland va ser esborrat per Facebook adduint que la noia que es veu en la fotografia està despullada.

Milers de noruecs van penjar després la mateixa fotografia mentre el debat arribava a la premsa noruega. Aftenposten el més important diari del país, ha sortit aquest divendres als quioscos amb la reproducció de la fotografia i una carta oberta del seu redactor en cap Egil Hansen al president de Facebook, Mark Zuckeberg.

Diu Hansen: ‘t’escric perquè estic preocupat pel fet que el mitjà més important del món limita la llibertat en comptes d’intentar entendre-la i perquè ho fa de la manera més autoritària.’ Hansen afirma que el món no pot permetre que una sola persona o institució pugui decidir què es veu i que no es veu i fa una crida oberta a lluitar contra Facebook i la implantació de la ‘censura global’. El president de l’empresa editora Schibsted, la més important d’Escandinàvia i una de les més importants d’Europa amb diversos en diversos països, ha dit que ‘la censura de Facebook és un atac intolerable a la llibertat d’expressió i a la democràcia’ i ha demanat als editors de diaris una política comuna per combatre Facebook.

La cosa s’ha complicat encara més quan aquest matí, després de veure la portada d’Aftenposten la primer ministra de Noruega, la conservadora Erna Solberg, ha decidit penjar la foto i un comentari crític amb la xarxa social. El comentari ha estat immediatament censurat per Facebook i l’escàndol ha pujat encara més. La primer ministra ha intentat pujar diverses vegades la fotografia i textos contra la censura i tots han estat prohibits, excepte quan ha tapat amb un quadrat negre la nena.

Després de saber-se el que estava passant la Federació Noruega de la Premsa ha demanat al fons de pensions del govern noruec que investigui les pràctiques censores de Facebook, aprofitant que és propietari d’un 0,52 per cent d’aquesta empresa. I diversos partits polítics han cridat al parlament perquè es prenguin mesures contra la censura pràcticada per Facebook. L’oposició d’esquerres ha qualificat l’empresa nordamericana de ‘nou censor global’.

-ACTUALITZACIÓ. Finalment divendres a la nit [9-9-2016] Facebook ha anunciat que permetrà penjar la foto.

____

http://www.vilaweb.cat/noticies/facebook-censura-la-primera-ministra-de-noruega-i-el-pais-saixeca-contra-el-nou-censor-global/

____

Censura i Llibertat en Facebook. Diari AFTENPOSTEN. Noruega. 9-9-2016

____

__
__

valencià, València, Valencia, valenciano, valencian, Castella, Castilla, Castile, Castilian, castellà, castellano, castellanisme, castellanismo, català, catalán, catala, catalan, Catalunya, Cataluña, Catalonia, Catalogne, Catalogna, Katalonien, Katalan, Katalanisch, catalano, catalani, “Llión ye Nación”, “León es Nación”, “País Llionés”, Llionés, Llión, León, Leo, Leo, Lleó, Lleo, Lyon, Lion, Lió, Lio, Lío, Lión, “No Castella”,

Valladolid, Fachadolid, Zamora, Fachamora, “Valladolid Fachadolid”, “Zamora Fachamora”, mesetari, mesetario, mesetària, mesetaria, Meseta, Central, “Meseta Central”,

centralista, centralismo, Madrid, Madriz, Madrit, Matrit, Matriz, Matrix, MatriXXX, Espanya, España, Spain, Spagna, Espagne, Spanien, perifèria, periferia, periphery, périphérie, periferiche, periferici, peripherie, Stadtrand, Randgebiet, Rand, Unkreis, Umfang, perifèric, periférico, perifèrica, periférica, periferic, periferico, periferica, margini, marginal, marge, margen,

 

Spanish, espanyol, español, espanyola, española, Espagnol, Espagnola, Espagnole, spagnolo, spagnola, Spanisch, Spanier, hispaniola, Hispania, Hispanic, Hispano, Hispà, Ispania, Ispanic, Ispania, Ispañistán, Ispañistan, Ispanyistà, Ispanyistan, Ispanistam, Hispañistán, Hispañistan, Hispanyistà, Hispanyistan, Hispanistam, Hispanista, Hispanist, Hispanisme, Hispanismo, Hispanism, espanyolisme, españolismo, spanishm, Spanishness,

 

repressió, represión, repressio, represion, repressio, suppresion, répression, repressione, Abwehr, Bekämpfung, Unterdrückung, Niederhaltung, Niederschlagung, Niederwerfung, Dämpfung, Verdrängung, Maßregelung, Zähmung,

asfíxia, asfixia, suffocation, asphyxia, asphyxiation, drowning, choke, asfissia, étouffement, ersticken, Erstickung,

 

hebreu, hebreo, Hebrew, Hébreu, ebraico, ebreo, Hebräisch, Hebräer, Jewish, Jew, Jude, Schacherer, Wucherer, Yiddish, jueu, judío, judio, jueus, judíos, judios,

 

ספרד

,

קטלוניה

,

ולנסיה

,

ארצות הברית

,

__
__

ETIQUETES EXTRA (MOLT SELECTIVES).

basc, bascos, basques, vasco, vasca, vascos, vascas, vascuence, Basque, Euskaldun, Euskadi, Euskara, Euskera, “Euskal Herria”, Euskalherria, “País Basc”, “País Vasco”, “Basque Country”, País, Country, Herri, Herria, basca, bascs, Navarra, Nafarroa, Navarre, Navare, Pamplona, Iruña, Iruñea, Irunia, Iruniea, Irunya, Irunyea, Navarro, San, Fermín, Fermí, Fermi, Fermin, Fermine, “San Fermín”, “San Fermí”, Sant, “Sant Fermí”, “Sant Fermi”, “San Fermin”, “San Fermi”,

__
__

Unamuno, “Miguel de Unamuno”, “Miguel de Unamuno y Jugo”, Salamanca, Paraninfo, Paranimf, auditorium, hall, Rizal, Heroi, Héroe, “Millán-Astray”, Millán, Astray, Terreros, “Millán-Astray Terreros”, Guerra, Civil, Espanyola, Española, Spanish, War, “Guerra Civil Espanyola”, “Guerra Civil Española”, “Spanish Civil War”, “Spanish War”, 1936, “Día de la Raza”, “Día de Raza”, “Día Raza”, “Race Day”, “Raze Day”, 1939, “1936-1939”, feixista, fascista, fascist, feixisme, fascismo, fascism, nazi, nazis, nazism, nazisme, nazismo,

 

manuscrit, manuscrito, filòsof, filósofo, escriptor, escritor, writer, bilbaí, bilbaino, Bilbao, bilbo, Universitat, Universidad, University, “Universitat de Salamanca”,  “Universidad de Salamanca”, “Salamanca University”,  “12 d’octubre de 1936”, “12 de octubre de 1936”, “October 12th 1936”, “Día de la Hispanidad”,  “Dia de la Hispanitat”,

 

“Enriqueta Carbonell Carratalà”, “Enriqueta Carbonell Carratalá”, “Enriqueta Carbonell Carratala”, “Carbonell Carratalà”, “Carbonell Carratalá”, “Carbonell Carratala”, “Enriqueta Carbonell”, Enriqueta, Carbonell, Carratalà, esposa, “Atilano Coco Martín”, “Atilano Coco Martin”, “Atilano Coco”, Atilano, Coco, Martín, pastor, capellà, cura, anglicà, anglicano, Anglican, masó, masón, Mason,

 

“José Millán Terreros”, “José Millán-Astray Terreros”, “La Legión”, Legión, “Legión Española”, “La Legió”, Legió, “Legió Espanyola”, “Tercio de Extranjeros”,  “Terç d’Estrangers”,  Àfrica, África, Africa, “Guerra d’Àfrica”, “Guerra de África”,

 

“José Rizal”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso Realonda”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso”, “José Protasio Rizal Mercado”, “José Protasio Rizal”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso Realonda y más apellidos”, 1861, Calambá, Manila,

 

1898, Cuba, Filipines, Filipinas, Philippines, Philippine, Filipina Filipí, Filipino, “Guerra de Cuba”, “Cuba War”, “Cuban War”, “Guerra de Filipines”, “Guerra de Filipinas”, “Philippines War”, “Philippine War”, “Spanish-American War”, “Guerra hispano-americana”, “Guerra hispano-estadounidense”, “Digmaang Espanyol-Amerikano”, “Guerra Hispano-estatunidenca”, “Guerra Hispano-nord-americana”, “Desastre del 98”, “Desastre de 1898”, “Guerra Hispano-cubana-nord-americana”,

____

____

____

Publicat dins de General i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Guerra i Amor. Bandera i Sexe. Exèrcit de Terra. (17-8-2016)

Guerra i Amor. Bandera i Sexe. Exèrcit de Terra.

(Dimecres 17-8-2016. Sueca, País Valencià, Marènia. Joanjo Aguar Matoses)

____

PUBLICAT EL DIJOUS 18-8-2016 A LES 2:55 HORES EN:

https://www.facebook.com/Joan.Jo.de.Marenia

https://www.facebook.com/Acabem.Discriminacio.Valencia/

____

Guerra i Amor. Bandera i Sexe.

Segons l’Exèrcit de Terra espanyol: “La guerra no es triste, porque levanta las almas… porque nos enseña q fuera d la Bandera, nada, ni aún la vida, importa. Gracias Rafa [Nadal]. (Diumenge 14-8-2016. 21.44h)”

I jo li dic a l’Exèrcit terrestre eixe: “Més aixeca l’ànim una bona sessió de sexe, un gran piuarro, una sucosa figa, unes cuixes dures, unes formoses mamelles, una cara bonica, un somriure preciós i una mirada d’estima. (Dimecres 17-8-2016. Sueca, País Valencià, Marènia. Joanjo Aguar Matoses)”.

____

http://www.elmundo.es/espana/2016/08/15/57b1ed5b468aebed2d8b45e0.html

____

El Ejército de Tierra bloquea a Alberto Garzón [coordinador de Izquierda Unida (IU)] “por error” y borra un tuit “desafortunado” para Nadal [el tenista balear Rafa Nadal, que participa en las Olimpiadas de Rio de Janeiro 2016].

Diari EL MUNDO. Dilluns 15-8-2016.

__

POLÉMICA.

El Ejército de Tierra bloquea a Alberto Garzón [coordinador de Izquierda Unida (IU)] “por error” y borra un tuit “desafortunado” para Nadal [el tenista balear Rafa Nadal, que participa en las Olimpiadas de Rio de Janeiro 2016].

[FOTO: Alberto Garzón, con Mickey Mouse hoy en la Feria de Málaga. JESÚS DOMÍNGUEZ].

EFE. EL MUNDO – Madrid.  15-08-2016. 21:39 horas.

El coordinador federal de IU, Alberto Garzón, ha indicado en Twitter que, por primera vez, ha intentado entrar a la cuenta oficial del Ejército de Tierra en esta red social pero no ha podido porque ha sido bloqueado.

<< He ido a entrar por primera vez en la cuenta oficial del @EjercitoTierra y me he encontrado con esto: pic.twitter.com/m7x0AoivXY [No tienes permitido seguir a @EjercitoTierra ni ver los Tweets de @EjercitoTierra porque te ha bloqueado. ] >>
<< Alberto Garzón (@agarzon) 14 de agosto de 2016 >>

A este respecto, el portavoz del Ejército de Tierra ha asegurado a Efe que el bloqueo a Garzón ha sido un error y ya ha sido subsanado. En declaraciones a la Cadena Ser, un portavoz de los militares ha explicado que “por sistema, todas las cuentas que vierten insultos contra las Fuerzas Armadas son bloqueadas”. La del líder de Izquierda Unida se consideró como una de ellas, y se bloqueó por un error de “exceso de celo”.

De nuevo en Twitter, Garzón ha reaccionado a estos argumentos: “Contesta el Ejército de Tierra que se me bloqueó en Twitter de forma preventiva por error. Error ideológico, supongo”.

<< Contesta el Ejército de Tierra que se me bloqueó en Twitter de forma preventiva por error. Error ideológico, supongo. https://t.co/DC48o1dZ0n >>
<< Alberto Garzón (@agarzon) 15 de agosto de 2016 >>

Dos polémicas en cuestión de horas.

Alberto Garzón quiso visitar el perfil del Ejército de Tierra llamado por una controversia previa: el tuit de ánimo al tenista Rafael Nadal, que el domingo no consiguió la medalla de bronce en los Juegos Olímpicos de Río, recurriendo a un escrito de Camilo José Cela destinado al fundador de la Legión, José Millán Astray. Tras recibir numerosas críticas en las redes sociales, el Ejército de Tierra ha tenido que retirarlo y admitir que el mensaje “no ha sido afortunado”.

Así lo ha asegurado a Efe un portavoz del Ejército de Tierra, quien ha subrayado que con el mensaje se pretendió destacar el espíritu de sacrificio y capacidad de trabajo que ha mostrado Nadal durante su participación en Río 2016 y que en absoluto se buscaba con ello la polémica.

Anoche, tras perder Nadal contra el japonés Kei Nishikori en los Juegos de Río, el Ejército de Tierra publicó en su cuenta oficial de Twitter el siguiente mensaje de ánimo: “La guerra no es triste, porque levanta las almas… porque nos enseña que fuera de la bandera, nada, ni aun la vida, importa. Gracias Rafa”.

Se trata del fragmento de un artículo que Camilo José Cela publicó en 1949 en el diario ultraderechista El Alcázar y que tenía como destinatario el fundador de la Legión, estrecho colaborador de Franco.

Tras la polémica suscitada en las redes por el tuit, el Ejército de Tierra decidió borrarlo y publicó un mensaje de disculpa: “Nuestra intención ha sido felicitar a Rafa Nadal. Pedimos disculpas si hemos herido vuestra sensibilidad. Retiramos tuit”.

<< Nuestra intención ha sido felicitar a Rafa Nadal. >>
<< Pedimos disculpas si hemos herido vuestra sensibilidad. Retiramos el tuit. >>
<< Ejército de Tierra (@EjercitoTierra) 14 de agosto de 2016 >>

Han sido varias las reacciones que ha provocado el tuit inicial del Ejército de Tierra, así, el presidente de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha opinado en Twitter que es “tan vergonzoso como elocuente”.

La diputada del PSOE y ex comandante, Zaida Cantera, también se ha pronunciado a través de esta red social y entre otras cosas ha señalado: “¿Qué la guerra no es triste? ¿Qué la vida no importa? ¿Quién ha escrito esto en una cuenta oficial, quién?”.

<< ,@franlesg864 el ET [Ejército de Tierra] está para cumplir con las misiones que le encomienda la constitución y la cita no es apropiada. >>
<< ? Zaida Cantera (@ZaidaCantera) 14 de agosto de 2016 >>

__

Temas Relacionados

Rafa Nadal, Twitter, Juegos Olímpicos, Alberto Garzón.

____
____

 

ISPANIAH. Joanjo. Sueca. 10-5-2003
____
____

__
__

valencià, València, Valencia, valenciano, valencian, Castella, Castilla, Castile, Castilian, castellà, castellano, castellanisme, castellanismo, català, catalán, catala, catalan, Catalunya, Cataluña, Catalonia, Catalogne, Catalogna, Katalonien, Katalan, Katalanisch, catalano, catalani, “Llión ye Nación”, “León es Nación”, “País Llionés”, Llionés, Llión, León, Leo, Leo, Lleó, Lleo, Lyon, Lion, Lió, Lio, Lío, Lión, “No Castella”,

Valladolid, Fachadolid, Zamora, Fachamora, “Valladolid Fachadolid”, “Zamora Fachamora”, mesetari, mesetario, mesetària, mesetaria, Meseta, Central, “Meseta Central”,

centralista, centralismo, Madrid, Madriz, Madrit, Matrit, Matriz, Matrix, MatriXXX, Espanya, España, Spain, Spagna, Espagne, Spanien, perifèria, periferia, periphery, périphérie, periferiche, periferici, peripherie, Stadtrand, Randgebiet, Rand, Unkreis, Umfang, perifèric, periférico, perifèrica, periférica, periferic, periferico, periferica, margini, marginal, marge, margen,

 

Spanish, espanyol, español, espanyola, española, Espagnol, Espagnola, Espagnole, spagnolo, spagnola, Spanisch, Spanier, hispaniola, Hispania, Hispanic, Hispano, Hispà, Ispania, Ispanic, Ispania, Ispañistán, Ispañistan, Ispanyistà, Ispanyistan, Ispanistam, Hispañistán, Hispañistan, Hispanyistà, Hispanyistan, Hispanistam, Hispanista, Hispanist, Hispanisme, Hispanismo, Hispanism, espanyolisme, españolismo, spanishm, Spanishness,

 

repressió, represión, repressio, represion, repressio, suppresion, répression, repressione, Abwehr, Bekämpfung, Unterdrückung, Niederhaltung, Niederschlagung, Niederwerfung, Dämpfung, Verdrängung, Maßregelung, Zähmung,

asfíxia, asfixia, suffocation, asphyxia, asphyxiation, drowning, choke, asfissia, étouffement, ersticken, Erstickung,

 

hebreu, hebreo, Hebrew, Hébreu, ebraico, ebreo, Hebräisch, Hebräer, Jewish, Jew, Jude, Schacherer, Wucherer, Yiddish, jueu, judío, judio, jueus, judíos, judios,

 

ספרד

,

קטלוניה

,

ולנסיה

,

ארצות הברית

,

__
__

ETIQUETES EXTRA (MOLT SELECTIVES).

basc, bascos, basques, vasco, vasca, vascos, vascas, vascuence, Basque, Euskaldun, Euskadi, Euskara, Euskera, “Euskal Herria”, Euskalherria, “País Basc”, “País Vasco”, “Basque Country”, País, Country, Herri, Herria, basca, bascs, Navarra, Nafarroa, Navarre, Navare, Pamplona, Iruña, Iruñea, Irunia, Iruniea, Irunya, Irunyea, Navarro, San, Fermín, Fermí, Fermi, Fermin, Fermine, “San Fermín”, “San Fermí”, Sant, “Sant Fermí”, “Sant Fermi”, “San Fermin”, “San Fermi”,

__
__

Unamuno, “Miguel de Unamuno”, “Miguel de Unamuno y Jugo”, Salamanca, Paraninfo, Paranimf, auditorium, hall, Rizal, Heroi, Héroe, “Millán-Astray”, Millán, Astray, Terreros, “Millán-Astray Terreros”, Guerra, Civil, Espanyola, Española, Spanish, War, “Guerra Civil Espanyola”, “Guerra Civil Española”, “Spanish Civil War”, “Spanish War”, 1936, “Día de la Raza”, “Día de Raza”, “Día Raza”, “Race Day”, “Raze Day”, 1939, “1936-1939”, feixista, fascista, fascist, feixisme, fascismo, fascism, nazi, nazis, nazism, nazisme, nazismo,

 

manuscrit, manuscrito, filòsof, filósofo, escriptor, escritor, writer, bilbaí, bilbaino, Bilbao, bilbo, Universitat, Universidad, University, “Universitat de Salamanca”,  “Universidad de Salamanca”, “Salamanca University”,  “12 d’octubre de 1936”, “12 de octubre de 1936”, “October 12th 1936”, “Día de la Hispanidad”,  “Dia de la Hispanitat”,

 

“Enriqueta Carbonell Carratalà”, “Enriqueta Carbonell Carratalá”, “Enriqueta Carbonell Carratala”, “Carbonell Carratalà”, “Carbonell Carratalá”, “Carbonell Carratala”, “Enriqueta Carbonell”, Enriqueta, Carbonell, Carratalà, esposa, “Atilano Coco Martín”, “Atilano Coco Martin”, “Atilano Coco”, Atilano, Coco, Martín, pastor, capellà, cura, anglicà, anglicano, Anglican, masó, masón, Mason,

 

“José Millán Terreros”, “José Millán-Astray Terreros”, “La Legión”, Legión, “Legión Española”, “La Legió”, Legió, “Legió Espanyola”, “Tercio de Extranjeros”,  “Terç d’Estrangers”,  Àfrica, África, Africa, “Guerra d’Àfrica”, “Guerra de África”,

 

“José Rizal”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso Realonda”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso”, “José Protasio Rizal Mercado”, “José Protasio Rizal”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso Realonda y más apellidos”, 1861, Calambá, Manila,

 

1898, Cuba, Filipines, Filipinas, Philippines, Philippine, Filipina Filipí, Filipino, “Guerra de Cuba”, “Cuba War”, “Cuban War”, “Guerra de Filipines”, “Guerra de Filipinas”, “Philippines War”, “Philippine War”, “Spanish-American War”, “Guerra hispano-americana”, “Guerra hispano-estadounidense”, “Digmaang Espanyol-Amerikano”, “Guerra Hispano-estatunidenca”, “Guerra Hispano-nord-americana”, “Desastre del 98”, “Desastre de 1898”, “Guerra Hispano-cubana-nord-americana”,

____

____

____

Publicat dins de General i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

COMIENDO POLLAS. MENJANT PIUARROS. (Berzas i Demon)

COMIENDO POLLAS. MENJANT PIUARROS. (Berzas i Demon) 21-6-2016.

De vegades, al Berzas de Fachermore li agrada anar de bon xic, de llepaculs i de fidel cadell del sistema establert. Però d’altres, no sé per què, li entra una d’eixes ramalades heavy metal que té ell i es dedica a trencar-nos els esquemes a tot Crist. Sempre en petit comité, això sí, quan sap que mai no arribaran a escoltar-lo aquells que li donen de menjar. Millor dit, aquells que ostenten el poder i que se n’aprofiten de la gent.

“¿Pero tú te has parado a pensar en todos los de la Iglesia, lo que fingen y aparentan? Muchas veces los domingos, cuando veo a la gente salir de misa, me pongo a observar todas esas beatas, tan tapaditas y bien arregladas, y me las imagino chupando pollas. ¡Que sí hombre, que sí, que es verdad! Que en misa van de modositas, de castas y puras, como la Virgen María, pero el día anterior, con la fiebre del sábado noche, seguro que estaban desnudas en su cama, con el coño al aire y comiéndole la verga al marido, o a su amante. Y eso debe de molarles mogollón porque, de lo contrario, no repetiría ninguna, y mira que se amorran al pilón….”

Gran disquisició teològica, la d’aquest radical-ment moderat hiPPixavins. Sí, Senyor Jesús, Maria i Josep.

Sueca, País Valencià, Marènia. Dimarts 21-6-2016. Solstici d’estiu.
Joanjo Aguar Matoses.
(Últims retocs:  21-6-2016. 22:09)

____

GOODBYE, BYE, BYE……. BIG TOTEM!!

____

NOW, HERE IS THE NEXT……

____

____

.

https://www.flickr.com/photos/joanjo_aguar_matoses/3672151156/in/album-72157621292852907/

 

https://www.flickr.com/photos/joanjo_aguar_matoses/sets/72157621292852907

 

https://www.flickr.com/photos/joanjo_aguar_matoses/albums

.

____

097- Flor Bonica. Coll d'Arenes. Prop Vall Ordesa. Pirineus Arago. 21-6-2007

____

__
__

valencià, València, Valencia, valenciano, valencian, Castella, Castilla, Castile, Castilian, castellà, castellano, castellanisme, castellanismo, català, catalán, catala, catalan, Catalunya, Cataluña, Catalonia, Catalogne, Catalogna, Katalonien, Katalan, Katalanisch, catalano, catalani, “Llión ye Nación”, “León es Nación”, “País Llionés”, Llionés, Llión, León, Leo, Leo, Lleó, Lleo, Lyon, Lion, Lió, Lio, Lío, Lión, “No Castella”,

Valladolid, Fachadolid, Zamora, Fachamora, “Valladolid Fachadolid”, “Zamora Fachamora”, mesetari, mesetario, mesetària, mesetaria, Meseta, Central, “Meseta Central”,

centralista, centralismo, Madrid, Madriz, Madrit, Matrit, Matriz, Matrix, MatriXXX, Espanya, España, Spain, Spagna, Espagne, Spanien, perifèria, periferia, periphery, périphérie, periferiche, periferici, peripherie, Stadtrand, Randgebiet, Rand, Unkreis, Umfang, perifèric, periférico, perifèrica, periférica, periferic, periferico, periferica, margini, marginal, marge, margen,

 

Spanish, espanyol, español, espanyola, española, Espagnol, Espagnola, Espagnole, spagnolo, spagnola, Spanisch, Spanier, hispaniola, Hispania, Hispanic, Hispano, Hispà, Ispania, Ispanic, Ispania, Ispañistán, Ispañistan, Ispanyistà, Ispanyistan, Ispanistam, Hispañistán, Hispañistan, Hispanyistà, Hispanyistan, Hispanistam, Hispanista, Hispanist, Hispanisme, Hispanismo, Hispanism, espanyolisme, españolismo, spanishm, Spanishness,

 

repressió, represión, repressio, represion, repressio, suppresion, répression, repressione, Abwehr, Bekämpfung, Unterdrückung, Niederhaltung, Niederschlagung, Niederwerfung, Dämpfung, Verdrängung, Maßregelung, Zähmung,

asfíxia, asfixia, suffocation, asphyxia, asphyxiation, drowning, choke, asfissia, étouffement, ersticken, Erstickung,

 

hebreu, hebreo, Hebrew, Hébreu, ebraico, ebreo, Hebräisch, Hebräer, Jewish, Jew, Jude, Schacherer, Wucherer, Yiddish, jueu, judío, judio, jueus, judíos, judios,

 

ספרד

,

קטלוניה

,

ולנסיה

,

ארצות הברית

,

__
__

____

____

Publicat dins de General i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Solidaris d’Ànima Fosca (Un grapat de gent sense cor)

Solidaris d’Ànima Fosca (Un grapat de gent sense cor).

LAMENTABLE, LAMENTABLE, ABSOLUTAMENT LAMENTABLE…….

Alguns amics m’han confessat les coses que hi diuen de mi un grapat de Fills de Putes Frustrats, Sedegosos, Ansiosos i Sense Mesura ni Dignitat, de Sueca, dels voltants i de bona part de l’estranger:

“Ara resulta que tu ets ‘el boig catalanista’ de cara a tots els de la ‘Creación S.L.U.S.H.’ (un pseudònim, clar), el que està penjat i, perdona que t’ho diga, també diuen que això teu ja ve de família, que això prové dels gens….”

Açò darrer ho afirmen en referència al meu germà menut, Moisés Aguar Matoses, que se suïcidà a Sueca penjant-se d’una corda quan només tenia 18 anys, l’atziac dijous festiu 1 de maig de 1997, ‘Dia del Treballador’, ja fa denou anys.

Com us dic: ¡Magnífica demostració d’integració social, d’empatia i de cura envers les persones amb dificultats! Gran filosofia la d’aquests cultes i refinats membres del selecte gremi de la vigorositat intel·lectual, l’excelsa ‘Creación S.L.U.S.H.’ (és un pseudònim, us ho torne a repetir). Aquesta rècua d’indocumentats no paren de pregonar-hi al Facebook, al Twitter i als quatre vents ‘cardenalicis’ la seua enooooormmmmmmeeeeeee ‘Solidaritat’. Però, peròòooo, per darrere, per darreeèèereeeee…. ¡te la peguen, i ben pegaadaa!

“SEMOS SOLIDARIOOOOS, SEMOS DINERAAAARIIOOOS, SEMOS SUPERRECATOLICAARIIOOOSS, SEMOS HIPOTEECAARIOOSSS, SEMOS HIPOCRITAAAARIIOOOOSSSSSS…… OSSTENTAAMOOOS MUUSHSHSHOOOO, TENEEMOOSSS UNA BONIITAAA FACHA-HADA, PERO SEEMOOSS MUU POOBREESS, MUUUU POOBREEESSS, MMUUUUUUUU PPOOOOOBREEEEESSSS……. DEE DIGNIIDAAAAAAAAA. NO TENEEMOOS VERGÜENNZA Y MUSHHHOO MENOOOHH, MUUSHHOOOOO MEENNOOOOOOHHH HUMMAANIIIDDAAAAAAHHHH. ALA, XE, A MAMARLAA, VA! PASSA’M LA FARLI, XICONA. JUGUEM AL TRES EN RATLLA I, OOHH, OOHHHH, SSÍÍ, SSÍÍÍÍI…. AAHH, AAAAHHHH, UUUAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAHHHHH!!”

Sueca, País Valencià, Marènia/Ibèria. (A qui no li agrade, que s’aguante). Divendres 13 de maig del 2016.
Joanjo Aguar Matoses.

Vesprada en què han ultrapassat, de nou, els meus límits. Ja n’estic fart de fills de putes i de torracollons. ¿I així em demanen alguns que m’asserene jo? ¿Clavant-hi al meu germà pel mig? Si són ells mateixos els que m’inflen els nassos, fins al punt de rebentar. Mala caterva de bàrbars impresentables. Han malparlat de Moisés, quan no es podia ni defensar. Aquesta vegada sí que se n’han passat tres pobles, aquests malparits de bròfecs animals. Han excedit tot aguant, tot aguant per tot ser humà. Bé, bé, no passa res, noo paaassssssaaaaaa reesssss. Ells s’ho han buscat. Senyores i senyors, ara va de bo…..

_______________________________

EXTRACTE I ADAPTACIÓ DE LA HISTORIETA ORIGINAL, AMB NOMS I COGNOMS DE PERSONATGES REALS. SENSE HEROIS, SÍ, PERÒ AMB MOLTS, PERÒ QUE MOOLTSS ROÏNS I MALVATS (COM S’ANOMENEN ELS MATEIXOS DOLENTS, POC DALT O BAIX).

“Assetjament ——-. Cronologia. ——– (30-3-2016).TXT”
_______________________________

Assetjament **** a J**A**M**
____

Cronologia a partir de les meues publicacions en Internet.

Resposta des de **** [Fills de Putes Frustrats, Sedegosos, Ansiosos i Sense Mesura ni Dignitat], de Sueca [, dels voltants i de bona part l’estranger].
____

Sueca, País Valencià, Marènia. Dimecres 30 de març del 2016. Joanjo Aguar Matoses.

_______________________________

NOTA: Aquest text fa referència a l’assetjament [….]

_______________________________
_______________________________

____
____

Demanem el nom oficial de País Valencià. Signeu a CHANGE.ORG i difongueu la campanya.

https://www.change.org/p/demanem-el-nom-oficial-de-pa%C3%ADs-valenci%C3%A0

____
____

____

Nom oficial Pais Valencia. Festa (031) 4 Pilars. Andrea. Pl.Ajunt.Sueca.9-10-2014 -RETALL

____

__
__

valencià, València, Valencia, valenciano, valencian, Castella, Castilla, Castile, Castilian, castellà, castellano, castellanisme, castellanismo, català, catalán, catala, catalan, Catalunya, Cataluña, Catalonia, Catalogne, Catalogna, Katalonien, Katalan, Katalanisch, catalano, catalani, “Llión ye Nación”, “León es Nación”, “País Llionés”, Llionés, Llión, León, Leo, Leo, Lleó, Lleo, Lyon, Lion, Lió, Lio, Lío, Lión, “No Castella”,

Valladolid, Fachadolid, Zamora, Fachamora, “Valladolid Fachadolid”, “Zamora Fachamora”, mesetari, mesetario, mesetària, mesetaria, Meseta, Central, “Meseta Central”,

centralista, centralismo, Madrid, Madriz, Madrit, Matrit, Matriz, Matrix, MatriXXX, Espanya, España, Spain, Spagna, Espagne, Spanien, perifèria, periferia, periphery, périphérie, periferiche, periferici, peripherie, Stadtrand, Randgebiet, Rand, Unkreis, Umfang, perifèric, periférico, perifèrica, periférica, periferic, periferico, periferica, margini, marginal, marge, margen,

 

Spanish, espanyol, español, espanyola, española, Espagnol, Espagnola, Espagnole, spagnolo, spagnola, Spanisch, Spanier, hispaniola, Hispania, Hispanic, Hispano, Hispà, Ispania, Ispanic, Ispania, Ispañistán, Ispañistan, Ispanyistà, Ispanyistan, Ispanistam, Hispañistán, Hispañistan, Hispanyistà, Hispanyistan, Hispanistam, Hispanista, Hispanist, Hispanisme, Hispanismo, Hispanism, espanyolisme, españolismo, spanishm, Spanishness,

 

repressió, represión, repressio, represion, repressio, suppresion, répression, repressione, Abwehr, Bekämpfung, Unterdrückung, Niederhaltung, Niederschlagung, Niederwerfung, Dämpfung, Verdrängung, Maßregelung, Zähmung,

asfíxia, asfixia, suffocation, asphyxia, asphyxiation, drowning, choke, asfissia, étouffement, ersticken, Erstickung,

 

hebreu, hebreo, Hebrew, Hébreu, ebraico, ebreo, Hebräisch, Hebräer, Jewish, Jew, Jude, Schacherer, Wucherer, Yiddish, jueu, judío, judio, jueus, judíos, judios,

 

ספרד

,

קטלוניה

,

ולנסיה

,

ארצות הברית

,

__
__

____

____

____

Publicat dins de General i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Guerra i Seguretat

Guerra i Seguretat.

– Abans d’iniciar una guerra, assegura’t sempre que vas a guanyar-la.

– ¿I com pots estar segur?

– No pots.

– ¿Per tant?

– No inicies mai una guerra.

Sueca, País Valencià, Marènia.
Divendres 2 d’octubre del 2015.
Joanjo Aguar Matoses.

____

Victimes Franquisme. CARTELL. Llei contra Apologia. 7-2-2016 -JPG (CAT) -REDUIT

____

____

__
__

valencià, València, Valencia, valenciano, valencian, Castella, Castilla, Castile, Castilian, castellà, castellano, castellanisme, castellanismo, català, catalán, catala, catalan, Catalunya, Cataluña, Catalonia, Catalogne, Catalogna, Katalonien, Katalan, Katalanisch, catalano, catalani, “Llión ye Nación”, “León es Nación”, “País Llionés”, Llionés, Llión, León, Leo, Leo, Lleó, Lleo, Lyon, Lion, Lió, Lio, Lío, Lión, “No Castella”,

Valladolid, Fachadolid, Zamora, Fachamora, “Valladolid Fachadolid”, “Zamora Fachamora”, mesetari, mesetario, mesetària, mesetaria, Meseta, Central, “Meseta Central”,

centralista, centralismo, Madrid, Madriz, Madrit, Matrit, Matriz, Matrix, MatriXXX, Espanya, España, Spain, Spagna, Espagne, Spanien, perifèria, periferia, periphery, périphérie, periferiche, periferici, peripherie, Stadtrand, Randgebiet, Rand, Unkreis, Umfang, perifèric, periférico, perifèrica, periférica, periferic, periferico, periferica, margini, marginal, marge, margen,

 

Spanish, espanyol, español, espanyola, española, Espagnol, Espagnola, Espagnole, spagnolo, spagnola, Spanisch, Spanier, hispaniola, Hispania, Hispanic, Hispano, Hispà, Ispania, Ispanic, Ispania, Ispañistán, Ispañistan, Ispanyistà, Ispanyistan, Ispanistam, Hispañistán, Hispañistan, Hispanyistà, Hispanyistan, Hispanistam, Hispanista, Hispanist, Hispanisme, Hispanismo, Hispanism, espanyolisme, españolismo, spanishm, Spanishness,

 

repressió, represión, repressio, represion, repressio, suppresion, répression, repressione, Abwehr, Bekämpfung, Unterdrückung, Niederhaltung, Niederschlagung, Niederwerfung, Dämpfung, Verdrängung, Maßregelung, Zähmung,

asfíxia, asfixia, suffocation, asphyxia, asphyxiation, drowning, choke, asfissia, étouffement, ersticken, Erstickung,

 

hebreu, hebreo, Hebrew, Hébreu, ebraico, ebreo, Hebräisch, Hebräer, Jewish, Jew, Jude, Schacherer, Wucherer, Yiddish, jueu, judío, judio, jueus, judíos, judios,

 

ספרד

,

קטלוניה

,

ולנסיה

,

ארצות הברית

,

__
__

ETIQUETES EXTRA (MOLT SELECTIVES).

basc, bascos, basques, vasco, vasca, vascos, vascas, vascuence, Basque, Euskaldun, Euskadi, Euskara, Euskera, “Euskal Herria”, Euskalherria, “País Basc”, “País Vasco”, “Basque Country”, País, Country, Herri, Herria, basca, bascs, Navarra, Nafarroa, Navarre, Navare, Pamplona, Iruña, Iruñea, Irunia, Iruniea, Irunya, Irunyea, Navarro, San, Fermín, Fermí, Fermi, Fermin, Fermine, “San Fermín”, “San Fermí”, Sant, “Sant Fermí”, “Sant Fermi”, “San Fermin”, “San Fermi”,

__
__

Unamuno, “Miguel de Unamuno”, “Miguel de Unamuno y Jugo”, Salamanca, Paraninfo, Paranimf, auditorium, hall, Rizal, Heroi, Héroe, “Millán-Astray”, Millán, Astray, Terreros, “Millán-Astray Terreros”, Guerra, Civil, Espanyola, Española, Spanish, War, “Guerra Civil Espanyola”, “Guerra Civil Española”, “Spanish Civil War”, “Spanish War”, 1936, “Día de la Raza”, “Día de Raza”, “Día Raza”, “Race Day”, “Raze Day”, 1939, “1936-1939”, feixista, fascista, fascist, feixisme, fascismo, fascism, nazi, nazis, nazism, nazisme, nazismo,

 

manuscrit, manuscrito, filòsof, filósofo, escriptor, escritor, writer, bilbaí, bilbaino, Bilbao, bilbo, Universitat, Universidad, University, “Universitat de Salamanca”,  “Universidad de Salamanca”, “Salamanca University”,  “12 d’octubre de 1936”, “12 de octubre de 1936”, “October 12th 1936”, “Día de la Hispanidad”,  “Dia de la Hispanitat”,

 

“Enriqueta Carbonell Carratalà”, “Enriqueta Carbonell Carratalá”, “Enriqueta Carbonell Carratala”, “Carbonell Carratalà”, “Carbonell Carratalá”, “Carbonell Carratala”, “Enriqueta Carbonell”, Enriqueta, Carbonell, Carratalà, esposa, “Atilano Coco Martín”, “Atilano Coco Martin”, “Atilano Coco”, Atilano, Coco, Martín, pastor, capellà, cura, anglicà, anglicano, Anglican, masó, masón, Mason,

 

“José Millán Terreros”, “José Millán-Astray Terreros”, “La Legión”, Legión, “Legión Española”, “La Legió”, Legió, “Legió Espanyola”, “Tercio de Extranjeros”,  “Terç d’Estrangers”,  Àfrica, África, Africa, “Guerra d’Àfrica”, “Guerra de África”,

 

“José Rizal”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso Realonda”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso”, “José Protasio Rizal Mercado”, “José Protasio Rizal”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso Realonda y más apellidos”, 1861, Calambá, Manila,

 

1898, Cuba, Filipines, Filipinas, Philippines, Philippine, Filipina Filipí, Filipino, “Guerra de Cuba”, “Cuba War”, “Cuban War”, “Guerra de Filipines”, “Guerra de Filipinas”, “Philippines War”, “Philippine War”, “Spanish-American War”, “Guerra hispano-americana”, “Guerra hispano-estadounidense”, “Digmaang Espanyol-Amerikano”, “Guerra Hispano-estatunidenca”, “Guerra Hispano-nord-americana”, “Desastre del 98”, “Desastre de 1898”, “Guerra Hispano-cubana-nord-americana”,

____

____

____

Publicat dins de General i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

La Guspira i la Foguera. València, Cuenca, Albacete. (“Convivència entre un castellà i un valencià”)

La Guspira i la Foguera. València, Cuenca, Albacete. (“Convivència entre un castellà i un valencià”)

La pregunta del milió és: ¿I a quin sant conta el paio aquestes coses?

Doncs les conte perquè ja estic fart de mentides i de manipulacions, del rentat de cervell a què ens sotmeten alguns castellans i espanyols, fent-nos sentir culpables a nosaltres mateixos, els catalanoparlants, de la discriminació a què ens sotmeten ells.

Puc dir que hi ha una guspira, en concret, que encengué aquesta flama, la flama que hi prengué foc a l’enorme foguera, una pira crematòria de comentaris i revelacions personals sobre la meua estreta convivència amb un castellà. I amb un andalús, i amb un basc, i amb un navarrès, i amb un càntabre, i amb més valencians…….

Aquesta guspira, l’espurna que ho encengué tot, fou la conversa que vaig tindre fa poc, qüestió de dues o tres setmanes, amb un xic de València. Aquest treballa actualment a Cuenca i em contà, per iniciativa pròpia, la seua amarga convivència amb la gent de Castella. No calgué estirar-lo de la llengua, ¡què va!, se’l veia tan fart de viure a la Meseta que a la mínima t’ho amollava tot, com qui vomita la fel a punt de rebentar.

Jo, en canvi, a ell no li contí res del meu company de treball, del castellà de Zamora. No volia afegir més agror al sopar, però aquella conversa em deixà marcat. S’hi afegia a altres que he tingut amb un amic de Sueca, un músic amb una refinada educació, instruït, autodidacta i amb una vastíssima cultura, que ha realitzat investigacions musicals als arxius d’una diòcesi de Roma. Abans d’anar a Itàlia, aquest xic hi treballà durant anys a un institut de Castella-La Manxa, però no a Cuenca, sinó a Albacete, com a professor de música.

Entre les confessions del músic de Sueca, la del single de València i la les meues vivències amb el zamorà i altra gent de Castella i Lleó que vaig conéixer en un curs d’anglés a Bournemouth, l’estiu de 1992 i 1993, em vaig adonar, massa dolorosament, de les complicacions que hi provoca sovint la convivència entre castellans i valencians.

No sempre, clar. A Sueca hi viu Maite Villalba, una professora amiga meua que és del poble del formatge García Baquero, d’Alcázar de San Juan, província de Ciudad Real, a Castella-La Manxa. Maite parla perfectament el valencià i s’estima Sueca i València com la seua terra. A més a més, a Riola, vora Sueca, hi viu Isidre Crespo Redondo, un professor de Saelices de Mayorga, província de Valladolid, a Castella i Lleó, molt afable i obert, que en 1973, quan tenia trenta anys, vingué a treballar al País Valencià, conegué a Joan Fuster de Sueca, aprengué el valencià, es convertí en professor de valencià i ara és un gran escriptor i erudit en la nostra llengua.

Si tots els castellans i espanyols fossen com ells, la convivència entre Castella i València, o entre Espanya i Catalunya, serien de les més agradables i boniques que prodrien existir al planeta Terra.

Malauradament, hi ha altres castellans, de caràcter i actitud totalment oposada, que tiren per terra aquesta convivència i aboquen cabassos de merda sobre els seus magnífics paisans.

Fet i fet, la cremor que fa anys que em coïa per dintre havia trobat per fi una vàlvula d’escapament i pugnava per eixir de sobte, com la lava d’un volcà. Malgrat tot, l’he poguda controlar i poc a poc he anat recuperant i ordenant els meus records, mentre organitzava la informació d’una forma amena i digerible per tothom.

Ara el treball està quasi acabat. Ho he plasmat gairebé tot per escrit i així podré compartir-ho amb la gent que m’importa. Igual que jo, estic segur que hi molts valencians més que patisquen un calvari convivint amb castellans o espanyols que els discriminen i els humilien per ser catalanoparlants. Si aquest relat autobiogràfic els pot servir de consol, o de desfogament, com ha sigut el meu cas, almenys el munt d’hores que he passat redactant-lo cara a l’ordinador no haurà sigut en va.

La crucial conversa amb el xic valencià que hi treballa a Cuenca fou durant un sopar de singles (o desemparellats) a la ciutat de València. Hi vaig anar amb una amiga de Carlet a finals de març d’enguany, la nit del divendres sant. Primer sopàrem tots a la cervesseria Cruz Blanca i en acabat, després de les copes i la tertulieta, en atansàrem a la discoteca Moon que està allí a la vora, prop de l’estació de l’AVE de Sorolla, i allí ballàrem música remember dels anys 1980 i 1990.

Per cert, els entrepans de ‘chivito’ que ens serviren a la Cruz Blanca estaven de categoria. Amb unes tallades de llomello tendres i sucoses…. per a llepar-se els dits. ¡Deliciós!

Com a anècdota val a dir també que, casualment, eixe mateix divendres cap al migdia, el 25 de març del 2016, enmig d’un terrible refredat ple de mocs i gargalls, havia enviat a La Veu del País Valencià el meu article intitulat “¿I si anomenem Marènia als Països Catalans?”. L’article eixiria publicat a aquest diari electrònic el dia següent -¡tot just en el meu 41 aniversari!- i acabaria registrant una certa repercussió en diferents sectors valencianistes i catalanistes arreu dels Països Catalans, o Marènia, clar.

Tornant al sopar de singles a València, el xic al qual em referisc, molt simpàtic, obert i agradable, estava assegut enfront meu i de la meua amiga de Carlet, que és molt docta i xerradora, però també li agrada escoltar a la gent i té un cor immens.

Per establir una conversa i així anar coneixent als nostres companys de taula, li preguntarem el nom a aquest xic, d’on era, en què treballava, i tot això.

El xic ens digué que ell havia nascut i s’havia criat a València capital, però els seus pare eren de Castella-La Manxa. La meua amiga i jo ens quedàrem meravellats, perquè el xic ens parlava en valencià, igual que féiem nosaltres amb ell. Jo sempre hi parle valencià amb tothom, i la meua amiga de Carlet també hi parla en valencià a la capital quan està amb mi.

Així hem descobert que, de la gent que va als sopars de singles a València, gent de la capital i dels pobles del voltant, vora la meitat saben parlar en valencià i el parlen habitualment. I, de la resta, castellanoparlants, tothom o gairebé tothom ens entén perfectament als valencianoparlants. El mite aquell que diu que a la ciutat de València ningú et comprén si li parles valencià és una mentida que cal desterrar. Només li interessa mantindre-la als espanyolistes castellanoparlants.

Ara bé, el que no era habitual trobar a València capital és un xic de pares castellans que hi pronuncie el valencià tan bé, com si hagués viscut tota la vida a un poble valencianoparlant. Als pobles hi resulta més fàcil aprendre’l, atés que és la nostra llengua habitual, però a la capital no i per això ens quedàrem bocabadats.

Deia aquest xic que havia aprés el valencià a l’escola i s’ha esforçat per millorar-lo. Malgrat la seua ascendència castellana, se li notava que gaudia parlant en la llengua pròpia de València, i la meua amiga i jo hi gaudíem més encara. Aquest xic era una mostra que la plena integració dels immigrants o fills d’immigrants castellans a València era possible. Que aquest xic adoptés la nostra llengua com a seua era un honor per nosaltres i un goig per a ell, perquè s’hi sentia més integrat en aquesta terra.

La veritat és que, a mesura que vas fent-te major, cada cop et cansa més això d’anar bregant i reivindicant l’ús de la teua llengua. I quan et trobes un xic com ell hi respires alleujat.

Aquest xic, el single de València, aclarí que havia tingut una núvia de Cullera, un poble veí al meu, Sueca, i que anaven sovint els caps de setmana a visitar els pares d’ella, a una caseta de camp o a la platja. Així és com aconseguí millorar la seua pronúncia, i fer les ‘e’ i les ‘o’ obertes, tot i que la ‘s’ sonora i la ‘v’ labiodental encara se li feien una muralla. La meua amiga de Carlet i jo el tranquil·litzarem. Nosaltres som valencianoparlants de poble, procurem parlar bé la nostra llengua i malgrat això també se’ns resisteixen les ‘s’ sonores i les ‘v’ labiodentals.

Ens digué també que havia treballat per Dènia o per Xàbia, i que l’accent valencià d’aquella zona era el que més li agradava, perquè allí sí que ho pronuncien tot com toca. A mi també m’agradaria parlar així, i m’hi esforce, però em falta la costum i tindre prop a gent que hi pronuncie bé, com a model i exemple.

Li preguntàrem llavors en què hi treballava i ens digué que en un banc, en una caixa d’estalvis. Que allò de treballar a la Marina Alta feia temps que s’havia acabat i que actualment hi vivia a la ciutat de Cuenca.

Deia que continua treballant a la mateixa entitat bancària, però que des de feia vora un any l’havien destinat -¡per no dir deportat!- a la meseta castellana. Tot fruit de la punyent i dolorosa reestructuració d’aquella caixa d’estalvis, una reestructuració que acomiadà gairebé tots els treballadors perquè hi tancà totes les sucursals dels pobles i mantingué només les de les capitals o ciutats grans. Aquesta entitat, val a dir, estigué a punt d’enfonsar-se amb l’actual crisi financera, sobretot per la mala gestió i l’avarícia dels seus directius, que estan sent jutjats en un procés penal per assignar-se uns sobresous gairebé milionaris poc abans de tirar centenars de treballadors al carrer.

Aquest xic és un dels pocs supervivents amb feina i es nota que li agrada el seu treball. Ara bé, no pot dir el mateix de la ciutat on treballa, de Cuenca capital.

Només preguntar-li com li anava tot per allí, diu que està fart de viure a Cuenca i que ho fa només per motius de faena, no per gust. Com hui en dia el mercat laboral està tan malament, amb un índex d’atur del 20% i més de quatre milions de gent sense treball, el xic es veu obligat a continuar malvivint a Cuenca, fins que hi trobe altra cosa.

Però no hi malviu per motius econòmic, ¡què va! Tot el contrari. El sou que cobra està de categoria. Ell és l’encarregat d’adjudicar o no els crèdits hipotecaris, de manera que està molt ben pagat. La seua angoixa hi prové del carregat ambient humà que s’hi respira allà dalt, a Cuenca, per la difícil convivència amb la gent de la Meseta central.

Assegura el xic de València que els de la ciutat de Cuenca són suspicaços, envejosos, agarrats, que no se’n refien uns dels altres i que l’atmòsfera que s’hi respira allí és extremadament opressiva i asfixiant.

¡¿Aquest valencià diu que eixos castellans són agarrats?! I els castellans diuen el mateix dels valencians i els catalans. ¡Ara sí que me l’has pegat! Uns criem la fama i altres carden la llana.

El xic afirma que els de Cuenca capital -¡no sap com!- han acumulat els pitjors defectes d’un poble i els pitjors també d’una ciutat, com són la manca de contacte personal, l’alienació, que ningú no es preocupe per ningú, etc.

Afegeix que està fins la coroneta de viure allí i que, quan acaba la seua feina al banc tots els divendres a migdia, no hi dina a Cuenca per no passar ni un segon més a eixa ciutat. Agafa el muntant, se’n puja al cotxe i se’n ve com un llamp a València, per respirar almenys una mica de llibertat, malgrat que siguen dos dies, el cap de setmana.

Veges tu, ni li atrau visitar la ‘Ciudad Encantada’ de Cuenca, un paratge natural a uns vint quilòmetres al nord de la capital, farcit d’enormes roques modelades per l’aigua, que adquireixen formes fantasmagòriques i inimaginables. Jo li comente que l’he vist en fotos, i que sembla un lloc meravellós, per si li abelleix visitar-lo aprofitant que viu allà dalt. Però el xic em respon que nanai de la Xina, que només hi va per motius de treball però que no hi vol saber més de Cuenca. ¡Imagina tu què avorrit estarà d’eixa terra! Cada cop que hi torna s’ho agafa com una condemna.

Diu que no vol ni tindre núvia d’eixa ciutat perquè sap que, si talla amb ella, hi quedarà marcat per a sempre i la gent de Cuenca capital, que allí es coneix tothom, podria amargar-li la vida. Per exemple algun germà, cosí o tio de la xica, o potser algun pretendent rebutjat. Sembla que hi parle de la màfia siciliana, ¡i està al centre d’Espanya!

Aquest xic de València ens explica que els seus pares, com hem dit, castellans, són justament de la província de Cuenca, però d’un poblet, no de la capital.

Jo li pregunte per l’ambient de poble, allà en la Meseta, per si és diferent del que hi viu a la ciutat, i afirma ell que sí que ha visitat de vegades el poble dels seus pares i que l’ambient allí és diferent del de Cuenca capital.

“Però això és perquè als pobles menuts no hi pots anar per lliure, com a la ciutat”, explica. “Allí al poble és necessari fer favors als veïns en les feines del camp, o amb el ramat, o arreglant una casa, o remolcant un cotxe, si vols demanar-los després tu un favor i que te’l facen. Aquesta necessitat hi crea uns lligams més estrets, que a la ciutat no hi pots trobar”.

En definitiva, que si no es duen tan malament als pobles com a la pròpia capital és més per pura conveniència que per sana convivència.

“Efectivament, més o menys així és”, em confirmà aquest xic de València.

Per tal de llevar ferro a l’assumpte, jo li comentí l’experiència amable que hi tingué a Castella un amic meu de Sueca.

No parle de les vivències del meu amic músic que era professor a Albacete. Aquest acabà fart de les burletes que hi feien alguns castellans amb el seu cognom: Puig.

“¿Y eso cómo coño se pronuncia? ¿Puyyygghhhhh? ¿Como si vomitaras? ¡¡Puyyygghhhhh!!”, li deien per clavar-se amb ell. Sempre de broma però, també, sempre humiliant al que trobaven diferent. I eren els seus companys de treball, professors de l’Institut. ¡Com serien els alumnes! “¡¡Puyyygghhhhh!!”

“Se pronuncia ‘Puch’. En valenciano, Puig se lee como ‘Puch'”, aclarava el meu amic, més pacient que un sant.

“Pues yo no soy valenciano y en castellano yo leo ‘Puyghh’. ¡¡Puyyygghhhhh!!”

El meu amic acabava acotant el cap i deixant que aquest paio li pronunciés el cognom com li rotés pels collons. No tenia sentit raonar amb gent així. I es tractava del seu cap de departament, un professor amb estudis, més cultivat en teoria que la gent de camp. Veritablement, hi ha massa gent a Castella amb la qual no hi pots raonar, ni tan sols del teu cognom valencià. “¡¡Puyyygghhhhh!!”

Tot això no li ho vaig dir al single valencià de pares castellans, clar. Ja tenia aquest xic prou martiri amb l’amargor de Cuenca, setmana rere setmana, com per afegir-li amb el patiment d’un altre valencià desterrat a Castella.

El que li contí fou la història d’un altre amic de Sueca, que també hi treballà a Castella-La Manxa, tot just a Albacete, igualment. Aquest amic ha estudiat i treballat com a dissenyador web a Albacete capital, està obligat a anar amb cadira de rodes per una malformació de naixement, i contava meravelles d’aquella ciutat. Diu que Albacete està infinitament millor adaptada als minusvàlids que el nostre poble de Sueca o que la ciutat de València. Diu que, per aquesta raó, s’hi sentia millor en aquella capital que en la nostra pròpia terra. I tindrà més raó que un sant. La veritat és que l’empatia dels polítics suecans i valencians respecte a la gent amb discapacitat deixa molt que desitjar. I això es nota en l’accessibilitat i adaptabilitat de moltes voreres, així com en locals públics i privats.

Ara bé, el que hi referisc a continuació no li ho contí a ell. Aquest amic meu de Sueca, el dissenyador web, no és gens catalanista. Parla valencià per ser la seua llengua materna, però no s’estima gaire la nostra pròpia llengua, ni es preocupa per escriure-la amb correcció. De fet, la seua referència es Espanya, té unes idees molt conservadores, de dretes, i se sent a gust definint-se com espanyol. A banda de la manca de barreres arquitectòniques, potser així també hi siga més fàcil conviure amb els castellans.

Per altra banda, l’altre amic meu de Sueca, el músic que ha treballat a Albacete, aquest sí que estima profundament el valencià, l’escriu i l’usa sempre que pot, és catalanista, d’esquerres i republicà, i no s’identifica amb Espanya, sinó amb els Països Catalans. De tot açò, però, no hi digué ni muu quan treballava a Castella, clar, per evitar-se problemes en el treball i represàlies ideològiques per part dels castellans. ¡Mira!, com l’assetjament laboral que he patit jo al meu propi poble per part del castellà de Zamora, en veure que jo era catalanista, per parlar-li sempre en valencià.

El meu amic músic sempre hi parlava en castellà a Albacete, es clar, però el seu cognom, Puig, el delatava com a valencià, i alguns castellans amics de befar-se i humiliar a la gent de vegades hi feien d’ell burletes vomitives com la que hem vist del seu cognom.

Per tant, si ets valencià i no t’importa la teua llengua, potser no hi tingues problema a Castella. Ara bé, si ets valencià, t’estimes la teua llengua i els castellans es claven amb ella, possiblement en aquest cas sí que hi resulte una mica més difícil la convivència….

El cas del xic de València que hi treballa a Cuenca el trobe més proper al meu amic músic catalanista que al meu amic dissenyador espanyolista. Malgrat ser de pares castellans, aquest single de València estima el valencià i s’esforça una barbaritat per parlar-lo amb correcció, tant que, si no ens hagués dit res a mi ni a la meua amiga de Carlet, ambdós de pares valencians, no hauríem percebut cap diferència amb nosaltres.

Amb aquest single de València em vaig abstindre de parlar de política o de nacionalismes ideològics, perquè és un tema escabrós entre desconeguts, però és curiosa aquesta coincidència del valencià de pares castellans que s’estima el valencià i que no pot suportar la vida a Castella, amb la de l’altre amic meu, el músic de Sueca, que també adora la nostra llengua i no se sentia gens a gust amb l’actitud dels castellans.

Respecte a la vida en Albacete referida pel meu amic dissenyador web, el de la cadira de rodes que allí ho trobava tot accessible, el single de València em contestà que potser el meu amic tenia raó, que Albacete és una ciutat molt ben adaptada i més oberta a la gent de diferents pobles perquè es tracta -junt amb Villarrobledo- d’un nus estratègic, d’un increïble lloc de pas, de la Meseta a la mar, del nord al sud, de l’est a l’oest, de Madrid a Alacant, de Múrcia a Madrid, de València a Jaén, de Córdoba a Castelló, i a la inversa….. Mentre que -hi afegí- a la ciutat de Cuenca has d’anar a propòsit, no hi pots caure allí per casualitat, i això fa que l’ambient siga més tancat, suspicaç i enrarit davant la irrupció de qualsevol estrany.

Finalment, per destensar l’ambient, el single de València, explicà que n amic li havia dit que les xiques d’Albacete són extraordinàriament guapes, altes i ben fetes. Ell no li donava massa crèdit a aquesta propaganda, però un dia que hi visità Albacete, es quedà al·lucinat. El seu amic tenia raó. Allí les xiques estaven de categoria, millor que a València o a Cuenca. Diu que veia a xics normals, com nosaltres, passejant pel carrer de la mà o agafant de la cintura a dones que estaven espectaculars.

Aquest xic ho contava bocabadat, no com una bufonada. Tampoc se’n vantà d’haver-se’n beneficiat ninguna. Simplement hi descrivia el que va veure al seu pas pels carrers d’Albacete.

Jo, personalment, tot això no ho puc certificar, perquè mai no he estat en eixa ciutat. Ara bé, ja m’entren ganes, ja………

Sueca, País Valencià, Marènia/Ibèria. Dilluns 11-4-2016.
Joanjo Aguar Matoses.

Últims retocs:  2016-04-19.  11.20

_____________________________________________________________________________________

 

ISPANIAH. Joanjo. Sueca. 10-5-2003

____

__
__

valencià, València, Valencia, valenciano, valencian, Castella, Castilla, Castile, Castilian, castellà, castellano, castellanisme, castellanismo, català, catalán, catala, catalan, Catalunya, Cataluña, Catalonia, Catalogne, Catalogna, Katalonien, Katalan, Katalanisch, catalano, catalani, “Llión ye Nación”, “León es Nación”, “País Llionés”, Llionés, Llión, León, Leo, Leo, Lleó, Lleo, Lyon, Lion, Lió, Lio, Lío, Lión, “No Castella”,

Valladolid, Fachadolid, Zamora, Fachamora, “Valladolid Fachadolid”, “Zamora Fachamora”, mesetari, mesetario, mesetària, mesetaria, Meseta, Central, “Meseta Central”,

centralista, centralismo, Madrid, Madriz, Madrit, Matrit, Matriz, Matrix, MatriXXX, Espanya, España, Spain, Spagna, Espagne, Spanien, perifèria, periferia, periphery, périphérie, periferiche, periferici, peripherie, Stadtrand, Randgebiet, Rand, Unkreis, Umfang, perifèric, periférico, perifèrica, periférica, periferic, periferico, periferica, margini, marginal, marge, margen,

 

Spanish, espanyol, español, espanyola, española, Espagnol, Espagnola, Espagnole, spagnolo, spagnola, Spanisch, Spanier, hispaniola, Hispania, Hispanic, Hispano, Hispà, Ispania, Ispanic, Ispania, Ispañistán, Ispañistan, Ispanyistà, Ispanyistan, Ispanistam, Hispañistán, Hispañistan, Hispanyistà, Hispanyistan, Hispanistam, Hispanista, Hispanist, Hispanisme, Hispanismo, Hispanism, espanyolisme, españolismo, spanishm, Spanishness,

 

repressió, represión, repressio, represion, repressio, suppresion, répression, repressione, Abwehr, Bekämpfung, Unterdrückung, Niederhaltung, Niederschlagung, Niederwerfung, Dämpfung, Verdrängung, Maßregelung, Zähmung,

asfíxia, asfixia, suffocation, asphyxia, asphyxiation, drowning, choke, asfissia, étouffement, ersticken, Erstickung,

 

hebreu, hebreo, Hebrew, Hébreu, ebraico, ebreo, Hebräisch, Hebräer, Jewish, Jew, Jude, Schacherer, Wucherer, Yiddish, jueu, judío, judio, jueus, judíos, judios,

 

ספרד

,

קטלוניה

,

ולנסיה

,

ארצות הברית

,

__
__

____

____

Publicat dins de General i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Perletes de Violència. (“Convivència entre un castellà i un valencià”)

Perletes de Violència. (“Convivència entre un castellà i un valencià”)

· Perletes del meu company -¡NO NACIONALISTA!- castellà de Zamora:

Fa anys, quan treballava amb el meu excompany basc, el xic de Castella em digué amb tal d’acoquinar-me: “Allí en Zamora somos muy brutos. No andamos con rodeos, como aquí en Valencia. Si en Zamora estamos de fiesta en un pub, por la noche, y oímos hablar a alguien en catalán, lo echamos de allí a hostias”.

¡I aquest paio se’n vanta de ser titulat en Educació Social! ¿Però com pensa educar a la gent? ¿A hòstia pelada?

Aquesta és la primera perla, per obrir boca. La propera, no obstant, constitueix el plat fort.

Davant d’una possible invasió de l’exèrcit espanyol en terres catalanes, per arrabassar-los-hi l’autonomia i fer-los avortar un referèndum sobre la Independència, el castellà de Zamora em deia que “la intervención del ejército espanyol es completamente legal, ya que lo permite la Constitución española”.

Quan jo li argumentava que això provocaria una catàstrofe humanitària, amb avions bombardejant pobles i ciutats, plenes de gent que sols hi reclamava votar, ell em contestava: “Bueno, ellos se lo han buscado. ¿Para qué tensan tanto la cuerda, con esa manía de la Independencia? Es que llegan a ser cansinos, de verdad. Si al final yo también querré que se independicen, para no tener que oírlos más. Siempre dando la lata a todas horas, en todos los medios de comunicación. Siempre Cataluña, siempre Cataluña…. ¿Y los demás no existimos o qué? Nunca veo en las noticias que aparezca mi tierra, Castilla y León. También aparece mucho Valencia, es verdad, con tanto caso de corrupción. Pero a Castilla ni se la nombra. ¿Cuantas notícias salen de Soria, o de Segovia o de Zamora? Ni una. Pues yo también quiero que hablen de ellas, como hablan de Cataluña o de Valencia”.

Aquest paio no hi parpellejava el més mínim quan deia això. Respecte a una intervenció militar de l’exércit espanyol contra Catalunya i la Generalitat, jo intentava fer-li veure que, donant suport a una acció bèl·lica de repressió, milers de catalans perdrien vida sota les bombes espanyoles, que centenars d’homes i dones podien ser crivellats per la metralla, que desenes de xiquets podien jaure aixafats entre les runes.

Però ell ni s’immutà. Es quedà parat, feu un gest despectiu amb les celles i la boca, i arronsà els muscles com dient “y a mí que me importan los catalanes”. La seua fredor inhumana em deixà corglaçat. Una cosa és esdevindre un “castellano seco” i una altra convertir-se en un ser despietat i sense ànima, en el còmplice moral d’una caterva d’empressaris, polítics i militars assassins. Aquests s’abraonen sempre com els grans defensors de la pàtria, el garants de la unitat d’Espanya, i mentre inciten des dels mitjans al vessament de sang, per sadollar la turba anticatalana, per baix mà, d’amagat, es dediquen a satisfer els seus propis interessos econòmics i personals, d’una manera freda i calculada. Absolutament repugnant. Les titelles i els titellaires.

Hores després, ¡ironies del destí!, em veia al mateix paio publicant coses al Facebook a favor de la solidaritat, de la integració dels discapacitats, de la lluita contra l’exclusió social, de la igualtat entre persones, etc….. Però home, ¡si a tu les persones no t’importen una merda! Si l’únic que fas es vendre’t com un maniquí d’escaparata, com un producte de disseny. Utilitzes un fum de paraules boniques, sí, però només per engalipar a la gent….

· Perletes del meu company -¡NO NACIONALISTA!- andalús de Sevilla:

Aquest xic, més bròfec, autèntic i animalot que el castellà, per impressionar-me o acovardir-me barroerament, un dia se’n vantà davant meu de tindre un amic neonazi espanyolista que tenia símbols nazis o feixistes tatuats a la pell. No obstant, contràriament al que jo podia esperar, aquest andalús s’ha demostrat més exquisit i selectiu en l’expressió verbal de la repressió violenta que voldria exercir contra els catalans.

“¡Deberían matarlos a todos!”, em digué l’andalús fa uns mesos, passades les passades eleccions catalanes del diumenge 27 de setembre del 2015, considerades com un plebiscit cap a la Independència.

Tot i que de vegades em parla en valencià, igual que a la gent del Mareny de Barraquetes, quan es posa en mode cafre aquest recalcitrant espanyolista li resulta impossible expressar-se en valencià. Sembla que el llenguatge feixista li naix exclusivament en castellà. Veges tu a saber per què….

“¿A tots els catalans i catalanistes, xe? ¿Què vols, clavar-nos a tots en un camp de concentració?”, exclame jo, horroritzat pel que acaba d’amollar.

“¡A todos los catalanes no, hombre, que hay muchos que se sienten españoles! A todos los independentistas, quiero decir. Deberían matar a esos dos millones que han votado la Independencia”.

¡Recaram, aquest paio sap el que fa! Serà un feixista espanyol, però, a diferència del castellà, que vol que l’exèrcit espanyol bombardege milers de catalans, sense distingir la seua ideologia, sexe o edat, l’andalús hi dirigeix la seua mira telescòpica únicament contra aquells catalans que li fan nossa, això és, els ‘separatistes’, com diu ell. Seguint el seu esquema, per tant, només caldrà efectuar una mínima quantitat d’assassinats. Dos milions d’assassinats selectius, exactament.

Un any abans, arran la diada de l’onze de setembre del 2014, també m’amollà una perleta pareguda, aquest andalús criat a Benidorm, quan l’àcid sulfúric que el cremava per dintre l’obligà a escopir-la a fora, obrint desagradablement les valves de la seua closca. Fou al voltant de la multitudinària manifestació convocada a favor de la Independència de Catalunya. Aquella que hi dibuixà una colossal ‘V’, de Via Catalana, de Votar, de Victòria i de lluita contra la tirania iniciada per Felip V, mitjançant una espectacular riuada de gent que omplien de gom a gom tant la Gran Via com l’avinguda Diagonal de Barcelona. Més d’un milió de persones, en total, concentrades al carrer i reivindicant pacíficament la seua llibertat.

“¡Qué a gusto lanzaría yo una bomba atómica sobre esa ‘V’! Verías tú qué pronto se acaba el tema de la Independencia”.

Només li contestí una cosa, que fent eixe comentari ell no es diferenciava massa dels terroristes d’ETA o d’Al-Qaida. Se’m va riure a la cara.

· Perletes del meu excompany -¡PA’ NACIONALISTA, YO!- basc d’Irun:

A aquest xic caparrut, ho sent, però tot i fartar-se de dir “para nacionalista, yo”, “para nacionalista, yo”, mai no el vaig sentir amollar cap frase de caràcter violent ni amenaçador. ¡Veges tu, el basc! És més, per no parlar de violència, no parlava ni del terrorisme basc d’ETA, ni de l’espanyol dels GAL, ni de la repressió franquista, ni del terrorisme islamista d’Al-Qaida…. En aquella època, per cert, allò de l’ISIS, el DAESH o l’Estat Islàmic encara no s’havia inventat. O no ens havia arribat….

Sueca, País Valencià, Marènia/Ibèria. Dilluns 11-4-2016.
Joanjo Aguar Matoses.

Últims retocs:  2016-04-19.  11.20

_____________________________________________________________________________________

ISPANIAH. Joanjo. Sueca. 10-5-2003

____

__
__

valencià, València, Valencia, valenciano, valencian, Castella, Castilla, Castile, Castilian, castellà, castellano, castellanisme, castellanismo, català, catalán, catala, catalan, Catalunya, Cataluña, Catalonia, Catalogne, Catalogna, Katalonien, Katalan, Katalanisch, catalano, catalani, “Llión ye Nación”, “León es Nación”, “País Llionés”, Llionés, Llión, León, Leo, Leo, Lleó, Lleo, Lyon, Lion, Lió, Lio, Lío, Lión, “No Castella”,

Valladolid, Fachadolid, Zamora, Fachamora, “Valladolid Fachadolid”, “Zamora Fachamora”, mesetari, mesetario, mesetària, mesetaria, Meseta, Central, “Meseta Central”,

centralista, centralismo, Madrid, Madriz, Madrit, Matrit, Matriz, Matrix, MatriXXX, Espanya, España, Spain, Spagna, Espagne, Spanien, perifèria, periferia, periphery, périphérie, periferiche, periferici, peripherie, Stadtrand, Randgebiet, Rand, Unkreis, Umfang, perifèric, periférico, perifèrica, periférica, periferic, periferico, periferica, margini, marginal, marge, margen,

 

Spanish, espanyol, español, espanyola, española, Espagnol, Espagnola, Espagnole, spagnolo, spagnola, Spanisch, Spanier, hispaniola, Hispania, Hispanic, Hispano, Hispà, Ispania, Ispanic, Ispania, Ispañistán, Ispañistan, Ispanyistà, Ispanyistan, Ispanistam, Hispañistán, Hispañistan, Hispanyistà, Hispanyistan, Hispanistam, Hispanista, Hispanist, Hispanisme, Hispanismo, Hispanism, espanyolisme, españolismo, spanishm, Spanishness,

 

repressió, represión, repressio, represion, repressio, suppresion, répression, repressione, Abwehr, Bekämpfung, Unterdrückung, Niederhaltung, Niederschlagung, Niederwerfung, Dämpfung, Verdrängung, Maßregelung, Zähmung,

asfíxia, asfixia, suffocation, asphyxia, asphyxiation, drowning, choke, asfissia, étouffement, ersticken, Erstickung,

 

hebreu, hebreo, Hebrew, Hébreu, ebraico, ebreo, Hebräisch, Hebräer, Jewish, Jew, Jude, Schacherer, Wucherer, Yiddish, jueu, judío, judio, jueus, judíos, judios,

 

ספרד

,

קטלוניה

,

ולנסיה

,

ארצות הברית

,

__
__

ETIQUETES EXTRA (MOLT SELECTIVES).

basc, bascos, basques, vasco, vasca, vascos, vascas, vascuence, Basque, Euskaldun, Euskadi, Euskara, Euskera, “Euskal Herria”, Euskalherria, “País Basc”, “País Vasco”, “Basque Country”, País, Country, Herri, Herria, basca, bascs, Navarra, Nafarroa, Navarre, Navare, Pamplona, Iruña, Iruñea, Irunia, Iruniea, Irunya, Irunyea, Navarro, San, Fermín, Fermí, Fermi, Fermin, Fermine, “San Fermín”, “San Fermí”, Sant, “Sant Fermí”, “Sant Fermi”, “San Fermin”, “San Fermi”,

__
__

Unamuno, “Miguel de Unamuno”, “Miguel de Unamuno y Jugo”, Salamanca, Paraninfo, Paranimf, auditorium, hall, Rizal, Heroi, Héroe, “Millán-Astray”, Millán, Astray, Terreros, “Millán-Astray Terreros”, Guerra, Civil, Espanyola, Española, Spanish, War, “Guerra Civil Espanyola”, “Guerra Civil Española”, “Spanish Civil War”, “Spanish War”, 1936, “Día de la Raza”, “Día de Raza”, “Día Raza”, “Race Day”, “Raze Day”, 1939, “1936-1939”, feixista, fascista, fascist, feixisme, fascismo, fascism, nazi, nazis, nazism, nazisme, nazismo,

 

manuscrit, manuscrito, filòsof, filósofo, escriptor, escritor, writer, bilbaí, bilbaino, Bilbao, bilbo, Universitat, Universidad, University, “Universitat de Salamanca”,  “Universidad de Salamanca”, “Salamanca University”,  “12 d’octubre de 1936”, “12 de octubre de 1936”, “October 12th 1936”, “Día de la Hispanidad”,  “Dia de la Hispanitat”,

 

“Enriqueta Carbonell Carratalà”, “Enriqueta Carbonell Carratalá”, “Enriqueta Carbonell Carratala”, “Carbonell Carratalà”, “Carbonell Carratalá”, “Carbonell Carratala”, “Enriqueta Carbonell”, Enriqueta, Carbonell, Carratalà, esposa, “Atilano Coco Martín”, “Atilano Coco Martin”, “Atilano Coco”, Atilano, Coco, Martín, pastor, capellà, cura, anglicà, anglicano, Anglican, masó, masón, Mason,

 

“José Millán Terreros”, “José Millán-Astray Terreros”, “La Legión”, Legión, “Legión Española”, “La Legió”, Legió, “Legió Espanyola”, “Tercio de Extranjeros”,  “Terç d’Estrangers”,  Àfrica, África, Africa, “Guerra d’Àfrica”, “Guerra de África”,

 

“José Rizal”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso Realonda”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso”, “José Protasio Rizal Mercado”, “José Protasio Rizal”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso Realonda y más apellidos”, 1861, Calambá, Manila,

 

1898, Cuba, Filipines, Filipinas, Philippines, Philippine, Filipina Filipí, Filipino, “Guerra de Cuba”, “Cuba War”, “Cuban War”, “Guerra de Filipines”, “Guerra de Filipinas”, “Philippines War”, “Philippine War”, “Spanish-American War”, “Guerra hispano-americana”, “Guerra hispano-estadounidense”, “Digmaang Espanyol-Amerikano”, “Guerra Hispano-estatunidenca”, “Guerra Hispano-nord-americana”, “Desastre del 98”, “Desastre de 1898”, “Guerra Hispano-cubana-nord-americana”,

____

____

____

Publicat dins de General i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Ni un fill a València. I MÉS. (“Convivència entre un castellà i un valencià”)

Últims retocs:  2016-04-21.  18.04 h.
____

Ni un fill a València.

Un hipotètic fill valencià.

Altres companys del castellà.

Perletes de Violència.

El paio de Zamora. La política i la jaqueta. Canal 9 i Info TV.

Els catalanistes i el catalanista.

Barcelona’92 i l’Espanya del castellà.
___

La Guspira i la Foguera. València, Cuenca, Albacete.

________

( “Convivència entre un castellà i un valencià” – EXTRACTE )
________

Sueca, País Valencià, Marènia/Ibèria. Dilluns 11-4-2016. Joanjo Aguar Matoses.

_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________

Ni un fill a València. (“Convivència entre un castellà i un valencià”)

El meu company de treball actual, el castellà de Zamora, m’ha dit en diferents ocasions que no vol tindre cap fill mentre hi visca ací a València. Jo el conec des de fa sis anys i tinc entés que manté una relació molt estable i duradora amb una xica de Zamora, que hi viu amb ell a València, però encara no han tingut cap criatura, ¡Que jo sàpiga! Jo creia que això era degut a l’afició que tenen de viatjar pel món. Un nadó o un xiquet menut, en aquest cas, els esgarraria tots els plans. Més o menys, això és el que m’ha dit algunes vegades, i em sembla correcte i coherent.

Ara bé, no sé per què, altres vegades argumenta raons ben diferents, que no hi tenen res a veure amb els seus gallejats i ufanosos viatges. En diverses ocasions, fa temps, mentre hi parlava de tindre o no tindre fills, em va espetar el següent:

“Yo no quiero que mi hijo nazca y se críe aquí en Valencia, ni que hable en valenciano, ni que le obliguen a aprenderlo en la escuela. No quiero tener un hijo valenciano. Los de aquí Valencia, en el barrio donde vivo y en otros sitios, son sucios, malhablados, escandalosos y llenan las aceras de mierdas de perro. Los de Valencia son más o menos como los andaluces, o como los moros. No se diferencian mucho”.

“En Castilla somos más rectos y secos. Algunos nos lo echan en cara, pero que yo no lo veo como un defecto. Toda mi familia es castellana. Mis apellidos son muy castellanos. Y los de mis padres. Y los de mis abuelos. Todos castellanos. Los de Zamora no tenemos sangre mora. Allí vas por la calle y todo está limpio y aseado. No ves ni un papel por tierra, ni una mierda de perro pegada a la acera. Siempre nos vigilamos unos a otros, para denunciar a nuestro vecino si comete una infracción. Los del norte somos ordenados, pulcros y educados. No como los de aquí Valencia. O como que los del sur, los de Andalucía. Los de mi tierra obedecemos siempre a la autoridad. Aquí en Valencia, en cambio, viene un guardia a ponerte una multa y le plantáis cara y armáis la marimorena”.

“Y los andaluces igual. Son como vosotros. Aunque hablen en castellano, no se les entiende la mitad de lo que dicen. Mira que se lo pasan bien en Cádiz con sus chirigotas. Pues nosotros, la gente de Zamora, no les entendemos ni jota”.

“Los de Zamora, con quien nos llevamos bien es con la otra gente del norte. Con los vascos, con los cántabros….”

Tot açò de “los del norte”, “los del norte….”, el paio de Zamora ho deia fa uns anys, abans de tocar-nos treballar amb l’andalús de Sevilla, el que hi viu al Mareny de Barraquetes. Actualment, ¡veges tu!, dels andalusos no diu ni muu. Almenys, no davant del sevillà.

Aquella època en qüestió eren el 2010, 2011 i 2012, i teníem un altre company, que ja no hi treballa amb nosaltres. Un xic basc, d’Irun, que casualment també hi viu al Mareny de Barraquetes, on té una editorial de còmics. Passà una època fluixa arran la crisi econòmica i treballà amb nosaltres durant una bona temporada, però es veu que ara ha reflotat el seu negoci i fa temps que no li veig el pèl.

Com gairebé tots els que acaben vivint al Mareny de Barraquetes, aquest basc d’Irun també ha aprés a parlar valencià. No és que el parle sempre, només quan li convé, igual que el meu company de treball actual, l’andalús de Sevilla, però tots ells s’hi defensen bastant bé en la nostra llengua i no els ix un accent massa massa apitxat.

Aquest company basc, en aquells anys, ens deia al castellà i a mi: “para nacionalista, yo”, “para nacionalista, yo”, abanderant-se com el màxim exponent del nacionalisme independentista basc, quan només hi publica còmics en castellà. Cap o gairebé cap en euskara, ni en català. La veritat, no obstant, és que, de tots els meus companys o excompanys de treball, aquest xic d’Irun és el més cultivat, instruït, educat i obert a les llengües que he vist mai, perquè parla valencià, castellà, euskara, francés, anglés i també entén l’italià, perquè edita ací a València uns còmics de l’editorial Bonelli, que venen de Milà, i manté molt de contacte amb aquesta editorial italiana.

El mal d’aquest xic és que, per instruït que siga, a ell no li agradava instruir als altres, ni ajudar-los a aprendre. Quan jo li preguntava dubtes i qüestions sobre l’euskara, ell em despatxava amb quatre regles bàsiques, però no s’esplaiva en les explicacions ni es bolcava gens en ensenyar-me la llengua basca. Tot el contrari del que em succeeix a mi, que hi sue la cansalada i em desvisc per explicar el vocabulari, les regles, excepcions i altres detalls del valencià a tot el qui m’ho vulga preguntar, que no són gaire.

Per mi que aquest company basc era, com molts valencians, com massa catalanoparlants, un ‘nacionalista de boqueta’, un ‘nacionalista de façana’, sense fons. De fet, aquest xic basc sempre li reia les gràcies i ocurrències al castellà, quan aquest hi malparlava dels valencians i dels catalans. De vegades, fins i tot, el d’Irun li seguia el joc al de Zamora i amollava ell també alguna que altra brofegada contra els catalanoparlants. Per exemple, el basc deia que estàvem bojos i que érem uns sectaris, perquè molts catalanoparlants hi treballem gratis per promocionar i dignificar la nostra llengua. ¡Doncs mira, potser té raó! Potser m’he tornat boig, perquè ara mateix redacte aquest escrit en català per gust i no perquè em paguen. Si això em converteix en sectari…. bé, cadascú que ho interprete com vulga.

A més a més, a aquest ‘nacionalista basc’ li al·lucina la quantitat de pàgines web que hi ha traduïdes al català en Internet i de les poques, en comparació, que hi troba en euskara. ¡Vaja! Però ell no mou un dit perquè això canvie. Té una editorial, però no es preocupa per escriure, editar i promocionar coses en euskara . ¡Doncs sí que ets un bon exemple, de ‘nacionalista basc’!

Això de l’estima profunda per la llengua, crec que ni aquell excompany basc ni aquest company castellà no ho entendran mai. Per ells resulta inconcebible treballar per la teua pròpia llengua i no cobrar ni un gallet.

“Si no me pagan, para qué tengo que esforzarme”. Bé, tu mateix. Però no et queixes després, si no trobes les coses en euskara, o si cada cop hi ha més pàgines escrites en català. Després diuen que els garrepes i els interessats som nosaltres, els catalans i valencians. Seran hipòcrites…. ¡Que se’n vagen a fer la mà!

Retornant a les manides frases, gairebé uns mantres, de “nosotros los del norte” o “yo me llevo mejor con los del norte”, el meu company de Zamora les repetia sempre, justament, durant l’època en què, a més de treballar amb el company basc, hi vingué a treballar amb nosaltres també un càntabre de Santander.

Veges tu, aquest xic de Cantàbria, molt “del norte”, molt “del norte” segons el castellà, però no té ni punt de comparació amb el caràcter del nostre company de Zamora. Aquest de Santander és molt simpàtic, extremadament obert i agradable, té bona planta i dots de seductor, és seguidor del Barça i mai no m’ha fet cap ganyota ni m’ha mirat malament per parlar-li sempre en valencià.

Això de ser càntabre i seguidor d’un equip de futbol català és una cosa, no obstant, que no li quadrava gens al digne castellà de Zamora, custodi de la ‘espanyolitat’ dels seus companys. Sé que el castellà hi va tindre algunes converses amb el xic de Santander, per esbrinar per què hi donava suport al Barça, si era de Cantàbria. També intentà convèncer-lo, amb bones paraules i amb sigil, que aquest fet era un contrasentit, una paradoxa, que no estava gens bé. Em sembla que el de Zamora no aconseguí el seu objectiu, i el xic de Santander, tot i no ser catalanista ni independentista, de cap manera, continua sent un gran seguidor del Futbol Club Barcelona.

De fet, personalment, des d’una visió de conjunt amb perspectiva, a mi em sembla més coherent aquest càntabre de Santander que se sent espanyol i que defensa la unitat d’Espanya mentre és seguidor del Barça, que el castellà de Zamora que hi pretén obligar a tots els catalans a seguir lligats a Espanya però en canvi detesta els equips de futbol catalans i el cinema en català, com si fossen manifestacions esportives i culturals d’una abominable nació estrangera que no té res a veure amb la seua.

Si ens clavàssem dins la seua ment, podríem descobrir que aquest xic de Zamora en el fons és un separatista castellà, perquè sentimentalment, a hores d’ara, està més separat ell de Catalunya i de la seua llengua que molts independentistes catalans respecte d’Espanya, els quals acaben d’engegar, tímidament encara, la seua separació mental de l’Estat castellanoparlant.

En fi, em sembla més unionista espanyol el càntabre simpàtic, integrador i tolerant, que el castellà orgullós, prepotent, excloent i manipulador. I no ho dic per menystindre a ningú dels dos, simplement descric la realitat que hi veig. Si la majoria d’espanyols fossen com el nostre càntabre, potser no s’hauria crispat tant la situació política actual, i no estaria mitja Catalunya reclamant la Independència. Malauradament, la majoria d’espanyols, o almenys els que duen la veu cantant i fan més soroll, són com el nostre castellà, que crea independentistes allà on va.

Tornant a la relació entre el de Zamora i el de Santander, no sé exactament per què ni quan però, passats uns mesos de treballar amb nosaltres, aquest xic càntabre deixà de caure-li bé al company de Zamora i, des d’aleshores ençà, el castellà s’ha dedicat a malparlar del xic de Santander, sempre a la seua esquena, dient que “es un jeta y un agarrado, que vive en casa de su novia y no se gasta un duro”.

Des d’aleshores, el castellà deixà de parlar del càntabre com si fos un dels seus, i només s’hi referia a “los del norte” quan parlava del company basc d’Irun i d’ell mateix.

¡Ja veus tu! ¡¿Què li importarà a aquest paio la vida dels altres?! ¡Si és que són ganes de clavar-se on no li importa!

De vegades, aquest xic de Zamora ens conta baralles i batusses violentes que ha protagonitzat amb els seus amics, quan eixien de festa per la nit i bevien fins a rebentar. No m’estranya que acabés pegant-se amb altres energúmens. Si ell sempre hi cerca l’enfrontament i amargar-li el dia a la gent.

Jo, per exemple, quan isc de festa vaig a ballar, a veure xicones i a passar-m’ho bé, i mai no m’he barallat amb ningú al pub o a la discoteca. Aquest castellà, en canvi, sempre t’ho explica posant milers d’excuses, però està clar que li encanta la gresca i cerca ell la violència. Ho notes quan et conta amb delectació com li unfla la cara a cops de puny a un que l’ha insultat, o com agafa una cadira o una botella i la refilla al cap dels seus atacants. Allí sí que està en la seua salsa. No en l’entorn de treball en què es mou actualment, massa tou, moderat i aparent per a ell.

Per altra banda, malgrat treballar a Sueca, actualment el xic de Santander hi viu amb la seua dona a Dènia, d’on és ella, i està molt a gust i plenament integrat en aquesta ciutat costera mediterrània. No per parlar valencià, perquè no el parla, però sí l’entén perfectament i és una persona molt afable i accesible. Sempre hi cau bé a la gent. Bo, llevat d’algunes excepcions, com aquell de “los del norte”.

El nostre company actual d’Andalusia, també s’ha fet amic de molt de personal del Mareny, ajuda en les feines del camp al seu sogre, participa en la cooperativa de verdures i melons, i no es perd cap ni una de les festes d’aquest poble. Fins i tot s’ha fet faller del Mareny.

En canvi, el castellà de Zamora, molt de viatjar a tot arreu, molt de visitar països i continents, però, cada cop que hi torna a València, continua sentint-se amargat. I ell mateix ho ha dit en diverses ocasions, que, si no fos per uns pisos que hi té llogats i no pot desfer-se’n d’ells, a causa de la crisi immobiliària, ja hauria eixit tirant coets de València, des de fa temps.

Ens digué el de Zamora en una ocasió que, fins i tot els policies nacionals de Castella que són destinats a València no hi suporten la convivència amb els seus propis companys valencians, ¡també policies nacionals! Ens assegura que, només hi troben l’oportunitat, demanen el trasllat a una altra zona de l’Estat. Afirma aquest castellà que ho diu amb coneixement de causa, perquè un bon amic seu de Zamora és policia nacional i li ho ha contat amb detall. A mi això ja em sembla passar-se’n tres pobles, però el company de Castella ho contava tan campant….

Una vegada em digué el castellà, davant del company d’Irun, “lo vasco mola y lo catalán no”, malgrat que el tema del terrorisme independentista basc encara estava en plena efervescència i que els catalans hi reclamaven pacíficament la Independència. Però, des del seu punt de vista, era pitjor la reivindicació pacífica i organitzada des de la societat civil de Catalunya que el sagnant conflicte armat a Euskal Herria.

Jo intentava traure’l del seu error. Però ell deia respecte als catalans y el seu independentisme que “hay otras formas de adoctrinamiento y de violencia, que no son las de ETA”.

Així com m’espetava a mi “lo vasco mola y lo catalán no”, respecte a Navarra, veges tu, el de Zamora no hi deia res bo. ¡I mira que Navarra està al nord, com tot allò que ell li agrada! “¡Los del norte!” Però resulta, veges qui t’ha pegat, que el nostre supervisor de faena és navarrès, de Tudela concretament, i no li queia gens bé al castellà. Potser per això, el de Zamora li agafà mania i, les primeres setmanes de començar a treballar, estava convençut que aquest navarrès hi defensava una Euskal Herria independent, cosa que hi rebutjava el castellà, el mateix que deia “lo vasco mola y lo catalán no”. Per molt que hi bregàrem amb ell el meu company d’Irun i jo, ens costà Déu i ajuda traure al de Zamora del seu error.

¡Si aquest navarrès era més espanyolista que el castellà, xe! I ho sé ben cert. Aquest xic és de Tudela, que està al sud de Navarra i no pertany a la zona euskaldun, on s’hi parla euskara. També és seguidor de l’equip de futbol del Zaragoza, perquè diu que “¿los del Osasuna?, esos son vascos, conmigo que no cuenten”. I respecte a la gent que parla en euskara, el navarrès afirmà una vegada davant meua: “¡los vascos hablan como animales!” Com veureu, ¡la joia de la corona! hem importat del regne foral de Navarra. Per això dic jo que aquest de Tudela, per molt que s’hi obstinés en un principi el de Zamora, massa massa independentista no podia ser….

El cas és que aquest supervisor nostre navarrès, curiosament, ¡també hi viu al Mareny de Barraquetes! I, malgrat el seu espanyolisme a ultrança, va soltant-se poc a poc a parlar en valencià, sobretot amb els xiquets dels seus amics. Supose que li inspiren més confiança que els majors i no es burlen d’ell si amolla algun castellanisme o espardenyada, com diguem a Sueca.

Un altre supervisor, millor dit, un intermediari amb l’administració pública que hi treballa a la nostra empresa, prové de Zaragoza i des fa anys hi viu -que jo sàpiga- a València capital amb la seua dona, que també és d’Aragó. Com a curiositat, un detall: aquesta xica és de la província de Teruel, de Calamocha, un poble bastant proper a Godos, ¡tot just on hi nasqueren els meus iaios!, els pares de mon pare.

Doncs bé, aquest xic de Zaragoza no ha viscut mai, ¡que jo sàpiga!, al Mareny de Barraquetes però també creua amb mi algunes frases en valencià, i ho fa francament bé. No sé si, per treballar en l’administració pública, s’ha esforçat en aprendre la nostra llengua i així atendre millor als usuaris o si l’ha obligat alguna directiva autonòmica. De totes formes, açò demostra que no cal viure necessàriament a un poblet per ensenyar-se el valencià, sinó que es pot aprendre i usar perfectament al mateix Cap i Casal, a València ciutat.

Diuen que Sueca, el meu poble, és un bastió lingüístic del valencià i un gran focus d’irradiació catalanista. I crec que és cert. Ara bé, per a baluards, baluards de la nostra llengua, jo nominaria humilment a l’insigne Mareny de Barraquetes, a vora sis quilòmetres de Sueca, que ens guanya per golejada als de Sueca. Sigues blanc o sigues negre, fatxa o sigues roig, sigues andalús, navarrès o basc, si vius al Mareny una bona temporada, acabaràs ensenyant-te a parlar valencià, com que la mar és blava. En el cas del castellà de Zamora, no hi posaria gens la mà en el foc, però seria aquest una excepció que confirma la regla.

Tot açò que passa en el Mareny, al meu company de Castella l’enerva una barbaritat. No li entra en el cap que un castellanoparlant puga deixar de banda “la lengua común, la que sabemos todos los españoles”, i passe a emprar “una lengua regional o minoritària”, l’ús de la qual, per a ell, només té un caràcter residual, testimonial, folklòric o ‘romàntic’. Utilitza molt aquesta paraula, ‘romàntic’, referint-se a la defensa del valencià.

“Si yo también estoy de acuerdo con vosotros. Si es muy romántico defender la lengua propia, pero debéis convenceros que no es nada pràctico. Para eso ya está el castellano, para entendernos entre todos”.

¡Serà cabró! ¡¿Que no està defensant ell també la seua llengua pròpia?! Clar, ¡com el castellà ha sigut imposat durant segles, ara no podem ni protestar! ¡Aquest sí que me l’ha pegada! La seua llengua té utilitat, ¿eh?, però la resta són una merda…..

“Pues yo estoy orgulloso de tener un idioma que hablan quinientos millones de personas en todo el mundo. Incluso dentro de Estados Unidos hablan castellano, en zonas que antes eran de España. Mira los nombres, si no, Los Ángeles, San Francisco, California, Tejas, Florida…. Todos esos nombres son castellanos, de ciudades o estados que pertenecían a España, hasta que nos los quitaron. Y en Sudamérica, mira, a nuestro rey, al rey de España, también le tienen gran estima. Yo he estado en Sudamérica y sé que lo aprecian mucho. Puede que más que algunos españoles….”

Es referia a l’antic rei, al Joan Carles I de Borbó, abans de claudicar en el seu fill. Per aquest castellà, el rei d’Espanya està envoltat d’una espècie d’aurèola mítica, que traspassa fronteres, i li fa recordar el passat conqueridor i senyorial dels espanyols, sobretot dels castellans. Un passat, per cert, farcit de conteses bèl·liques i de massacres a tribus i altres grups humans. Un passat que, amb la pèrdua de Cuba i Filipines en 1898, fa més d’un segle que hi va finalitzar.

Aquest paio de Zamora, està meridianament clar, té la típica mentalitat colonitzadora de l’imperialista castellà o espanyol. Tal i com parla de les antigues possessions d’Amèrica, parla també dels valencianoparlants, sobretot dels valencians de poble, i estic quasi segur que a nosaltres ens veu com als sud-americans, com a indígenes sotmesos i colonitzats. Bo, no a tots. A mi em veurà, quasi segur, com un salvatge indòmit i rebel que, atés que no m’hi avinc a entrar en raó, segons la seua idiosincràsia personal he merescut el seu càstig diví i té dret a fer tot el que puga, subreptíciament, per proscriure’m i desterrar-me dels seus dominis particulars.

Del nou rei, del Felip VI, no l’he sentit esplaiar-se massa ni associar-lo a Amèrica del Sud. La veritat és que, com cada cop la corona reial espanyola està més tocada de la podridura inherent a la política i el gran empresariat espanyol, cada vegada hi parla menys d’ella.

Sí recorde, no obstant, que es pronuncià sobre Felip VI quan aquest substituí a son pare en el tron. El de Zamora em confessà que creia que aquest nou rei, el Felip, ho faria molt bé, perquè li semblava un home recte i que agafaria les regnes de l’Estat en el moment oportú, si la cosa al final es descontrolava.

Aquest em resultà un missatge bastant críptic i esbiaixat. Digueu-me paranoic, si voleu, però això d’agafar “les regnes de l’Estat” em sonava massa a posar-se al capdavant de l’exèrcit espanyol si Catalunya s’independitzava. ¿I què pensava fer amb els seus canons, furgar-se les dents? M’entraren calfreds, veient-lo parlar d’aquestes coses amb tanta fredor i tranquil·litat. Xe, si ho deia amb el mateix to que un que passeja per la mar i decideix anar a comprar-se un gelat.

Canviant de tema, voldria afegir una cosa que m’intriga d’aquest company de Zamora, i és que no hi diu mai res a favor o en contra d’Astúries ni de Galícia. No tinc clar per què. Potser les té oblidades en la seua memòria selectiva, o potser també les té travessades i en el punt de mira, com Catalunya i València, per ser territoris amb una llengua pròpia diferent a la seua.

La qüestió és que no li senta gens bé que jo parle amb afecte d’Astúries, una terra verda, verda…. que he visitat dues vegades. Una terra agrest, salvatge i bellíssima, extremadament rural i rabiosament industrial alhora, amb una gent senzilla i agradable, però combativa a més no poder a l’hora de defensar-hi els seus drets, sobretot els drets laborals. Si a aquest xic de Zamora li agradés Astúries, segur que s’uniria a mi quan lloe els seus paisatges i la seua gent, però res d’això. En aquestes ocasions ell, que sempre hi té paraules en la boca, es queda callat, taciturn, i procura no seguir-me la conversa. Com si li tingués la mateixa mania a Astúries que a Catalunya o València, però sense atrevir-se a expressar-ho en veu alta. És una cosa estranya….

Ara bé, quan es tracta de parlar de Castella, i més encara de la seua terra, de Zamora, ningú no el pot aturar. Està fins i tot orgullós, com a toc de distinció, que la seua província hi formés part antigament del Regne de Lleó i tingués una llengua pròpia, diferent a la castellana. Diu que allí a Castella i Lleó també hi ha nacionalistes nacionalistes lleonesos, que reclamen la seua pròpia Independència respecte de Castella i d’Espanya, com ho fem nosaltres. Però afegeix tot seguit que són una minoria poc representativa i que tot això del nacionalisme lleonés, igual que la defensa de la llengua lleonesa, són conceptes romàntics o folklòrics, que no hi tenen cap utilitat hui en dia.

En definitiva, per molt ‘lleonés’ o ‘castellanolleonés’ que siga aquest zamorà, el noranta per cent de les vegades, només s’hi refereix a Espanya, a Castella o a Zamora, i de Lleó passa com de la merda. De fet, gairebé sempre està amb “Castilla”, “Castilla”, “Castilla”…. ¡Un rentat de cervell, xe!

Molta “Castilla”, molta “Castilla”, però a la meitat dels castellans no els pot ni veure. És inaudit però, després de conéixer-lo a fons, m’assabentí que no detesta només als valencians i als catalans. Després d’amollar pestes contra nosaltres, els catalanoparlants, resulta que el seu segon esport preferit és malparlar dels de Valladolid.

“Los de Valladolid son unos fachas, unos fascistas. Nosotros, los de Zamora, en vez de ‘Valladolid’, decimos que son de ‘Fachadolid'”.

¡No me’n puc avindre! Sempre que hi diu açò em partisc de riure, internament, i em dic meravellat: “Vaja, ja torna el de Fachamora a cagar-se en Fachadolid….”

Sueca, País Valencià, Marènia/Ibèria. Dilluns 11-4-2016.
Joanjo Aguar Matoses.

Últims retocs:  2016-04-21.  18.04 h.

_____________________________________________________________________________________

Un hipotètic fill valencià. (“Convivència entre un castellà i un valencià”)

Supose que en certa forma el meu company castellà, potser, només potser, té por en el fons, una por inconfessable i amagada, que si naix un fill seu ací a València, aquest, quan cresca i es faça major puga arribar a seguir una senda massa pareguda a la meua. De fet, no sóc jo l’únic fill o nét de castellanoparlants que ha vist abraçar el valencià i adoptar-lo com a llengua pròpia. I això, si li succeís al seu fill, per aquest castellà que detesta el valencià, esdevindria més dolorós que disparar-li un tret al fetge, o que veure’l morir.

Jo sóc nét d’immigrants aragonesos, Juan i Catalina, que vingueren de Godos, província de Teruel, i s’instal·laren a Sueca en acabar la guerra civil espanyola. Ells tingueren dos fills, mon pare Juan i mon tio Miguel Ángel, als quals els ensenyaren el castellà, tant a casa com a l’escola, atés que era la dictadura franquista i el valencià estava prohibit a les aules.

Ara bé, mon pare i mon tio, amb el castellà com a llengua materna, en escoltar a tots els xiquets del nostre poble parlar-los en valencià, de seguida aprengueren aquesta llengua i automàticament la parlaren també davant dels seus pares. Els meus iaios mai no arribaren a parlar valencià, però l’entenien perfectament i no hi posaven impediments perquè el parlassen els seus fills. I això que vivien en plena dictadura feixista, que proscrivia el valencià de les institucions i dels mitjans de comunicació, relegant-lo únicament a l’àmbit familiar i del carrer.

També sóc nét d’una parella autòctona de Sueca, Gregorio i Josefina. Aquests tingueren cinc fills: José Luis, Paco, Pepita, Isabel i ma mare, Vicenta María. Tots ells tenien com a llengua materna el valencià, i és la que sempre han parlat. Ara bé, mon iaio Gregorio era de dretes, catòlic, molt conservador, anava al casino carlista ‘La Lealtad’ i, malgrat que en la guerra civil de 1936 es veié forçat a combatre a favor del bàndol republicà, atés que Sueca i València eren molt d’esquerres i quedaren en zona republicana, un cop acabada la guerra, amb la victòria feixista, mon iaio Gregorio abraçà amb fervor el règim totalitari de Franco, de tarannà tradicionalista, conservador i nacionalcatolicista.

Tot i ser valencianoparlants, els meus tios i ties, igual que ma mare, hi foren instruïts i adoctrinats en el més ranci espanyolisme. A partir dels anys 1970, amb la denominada ‘Transició a la democràcia’, aquests anirien suavitzant externament el seu perfil espanyolista i acabarien disfressant-lo amb una façana més amable i propera a la nostra terra, la del valencianisme anticatalà.

Aquest valencianisme anticatalà, o valencianisme ‘blaver’, per embolcallar-se en el blau de la senyera, en el fons mai no ha deixat de ser un espanyolisme autoritari de caràcter feixista. De vegades s’ha manifestat també amb rebrots violents i amb atemptats terroristes.

Fruit del terrorisme espanyolista anticatalà d’extrema dreta són, per exemple, les dues bombes que esclataren en casa de l’intel·lectual i escriptor de Sueca, Joan Fuster Ortells, el divendres 11 de setembre de 1981, de les quals hi va sortir il·lés, malgrat que no així la seua biblioteca. També hi fou víctima de la violència espanyolista el jove de Burjassot Guillem Agulló Salvador, assassinat d’una ganivetada a l’edat de dihuit anys el diumenge 11 d’abril de 1993, a Montanejos, a mans del terrorista d’extrema dreta Pedro José Cuevas Silvestre, àlies ‘El Ventosa’.

La majoria dels meus tios i ties, de part de mare, diuen que estimen de tot cor el valencià, però pocs s’han interessat per aprendre’l correctament, ara que estem en democràcia i que el valencià és una llengua ‘normal’. Molts d’ell, per tant, peces d’un engranatge espanyolista que es manté per inèrcia arran l’impuls colossal i maquiavèl·lic de la dictadura feixista, malgrat ser valencianoparlants hi continuen escrivint gairebé sempre en castellà, inclosa ma mare.

Ma mare diu que ella estima i defensa el valencià però, si hi grates un poc -¡no cal un gran esforç!- admet que ella es troba més a gust amb el castellà, que també és la seua llengua, millor i més gran que el valencià, perquè és la llengua d’Espanya. ¡I és una dona de sueca, filla i neta de suecans! Una dona, això sí, adoctrinada des de ben menuda pel feixisme de la dictadura franquista, sempre en llengua castellana.

Ma mare experimenta una profunda repulsa contra la violència del terrorisme independentista basc d’ETA, igual que jo, i li dol barbaritats tots els morts que aquest ha provocat i el patiment de totes les víctimes. En això, ma mare i jo hi estem d’acord.

Ara bé, una cosa que em dóna calfreds, de les converses amb ma mare, és que, quan passem a tractar el tema de la violència de l’Estat franquista, amb les seues tortures i assassinats a sang freda, seguint una metodologia, ella hi recorda amb enyorança la figura del dictador espanyol i em respon amb sequedat: “Al meu Paco no me’l toques, ¡eh!” o “Contra el Caudillo no t’hi claves”.

Una cosa és que no vulga embrutar els seus records de joventut a Sueca -sobre els anys 1960- amb els crims i tortures de la dictadura feixista, i una altra ben diferent és negar-s’hi sistemàticament a admetre l’horror d’un règim totalitari com el del seu estimat ‘generalísimo’, Francisco Franco Bahamonde, “Caudillo de España por la gracia de Dios”.

Em crea un malestar immens que, mentre que ma mare sí que puga identificar-se amb les víctimes d’ETA, s’hi gire d’esquena, en acabat, per evitar reconéixer el patiment de les víctimes de la repressió franquista. Durant la postguerra, a partir de 1939, el règim de Franco hi dugué a terme milers d’empresonaments, de tortures, d’assassinats i d’execucions summaríssimes. Tot açò, un cop finalitzat el conflicte bèl·lic entre espanyols, quan, en teoria, a l’Estat espanyol s’hi vivia un llarg període de ‘pau i tranquil·litat’.

I ara, el 2016, quaranta-un anys després de morir el dictador, assabentant-se ma mare per la ràdio i la televisió de tota aquesta repressió violenta, convertida en terrorisme d’Estat, ¿per  què m’hi continua despatxant el tema amb un silenci còmplice i sepulcral? O al·legant oblit o desconeixement. O amb evasives, dient-me: “Xico, deixa de pensar en eixes coses i troba’t ja una núvia, xe, ¡arrea-te-la de casa!”. O, simplement, apel·lant a la seua estreta experiència personal i familiar: “Doncs nosaltres, amb Franco, hi vivíem bé”.

¡És clar, amb Franco, els franquistes vivien de categoria!

Mon pare, igual que ma mare, també hi va rebre a l’escola una educació radicalment franquista. En ésser set anys més major que ella, li tocà viure el franquisme durant més anys i va patir més durament la postguerra. Això hi fou quan era un xiquet, sempre amb escassetat de menjar. Mon pare va nàixer en 1944 i mai no patí cap repressió a nivell polític, ni ell ni els seus pares. De fet, son pare, mon iaio Juan (el de Godos, Teruel), havia combatut a favor del bàndol franquista i ¡no anaven a represaliar-lo els propis companys!

Val a dir també que mon iaio Juan serví a Franco per raons estrictament tècniques, de temps militars, per l’establiment dels fronts quan esclatà la guerra civil en juliol de 1936. Aquests fronts bèl·lics hi partiren en dos l’Aragó. Mon iaio Juan, que jo sàpiga, mai no hi combaté per ideologia. I crec que és bastant cert, perquè la ideologia -això és, la defensa d’uns ideals polítics o socials- mai no hi tingueren massa a veure amb ell. Ell sempre s’hi preocupà únicament per ell mateix i per la seua família. “Yo iba donde me mandaban. Nada más”.

A un germà de mon iaio Juan, per exemple, l’establiment dels fronts de guerra en 1936 el pillà treballant casualment en un poble d’Aragó proper al seu, però en la zona republicana, i li tocà combatre a favor dels republicans. De huit germans que eren en total, un tercer que també hi combaté en la guerra civil ho féu en la zona ‘nacional’, això és, a favor de l’exèrcit franquista, igual que mon iaio Juan.

Mon pare, tot i sentir-se -igual que ma mare- profundament espanyol, sí que es qüestiona el passat del règim franquista i rebutja de ple la repressió violenta que s’hi cometé durant la postguerra. No entenc massa encara per què a ma mare li resulta més difícil que a mon pare fer una anàlisi crítica i objectiva de les atrocitats comeses pel feixisme espanyol, mentre que tots dos coincideixen plenament en el rebuig de les massacres i els genocidis perpetrats pel feixisme italià, el nazisme alemany i el comunisme de la Unió Soviètica en la Segona Guerra Mundial.

Per altra banda, malgrat ser de pares aragonesos castellanoparlants, mon pare s’estima més el valencià que ma mare, que es vanta de ser suecana de soca arrel. Fins i tot, mon pare s’esforça des de fa uns anys, no molts, a escriure en valencià, malgrat les faltes d’ortografia que hi puga cometre. Ma mare, en canvi, molt suecana, molt suecana ella, però no s’ha dignat mai ni s’ha esmerçat per escriure en la seua pròpia llengua, el valencià.

Mon pare, cal matissar això sí, no obstant estimar el valencià també és anticatalanista, igual que ma mare i els meus tios materns. Igual que ells, fou adoctrinat des de ben menut per l’escola i els mitjans de comunicació franquistes, únics i omnipresents en aquella època totalitària. Un cop arribada, però, l’anomenada ‘Transició a la democràcia’, el mal ja estava fet. Els cervells de molts adoctrinats pel nacionalcatolicisme feixista esdevenien rígids, encartonats i gairebé impossibles d’obrir-se a noves idees, informacions o punts de vista, si no és que hi concordaven amb aquelles que ja els havien inoculat des de xiquets.

Mai no li ensenyaren a mon pare a contrastar la informació en diferents fonts o en diversos mitjans, o a investigar pel seu compte, sobretot en el vessant polític, social o ideològic. Això desemboca en què mon pare hi crega sovint al peu de la lletra tot el que li insuflen, com a paraula de Déu, des dels mitjans de comunicació espanyols, que són els únics que sent. Es nega en banda a transitar per noves vies d’informació, com és la xarxa d’Internet, o a comparar les notícies en diferents webs, escrites o audiovisuals, per exemple als diaris digitals, les ràdios a la carta o els canals de YouTube.

Només se li han enderrocat a mon pare algunes de les intocables creences polítiques des de farà uns anys. Concretament des que la infinita corrupció del Partit Popular, això és, la de la dreta i ultradreta espanyolista, ha sigut tan esperpènticament gran que ha esdevingut impossible seguir encobrint públicament tot els seus robatoris, balafiaments de diners públics i els abusos de poder que havia perpetrat durant les dues dècades anteriors. Per exemple, ací al País Valencià, però també a Madrid i a tots els llocs on havia governat. Al final, després d’anys i panys de rapinya urbanística, de bàrbares requalificacions i de depredació del territori, tot els ha esclatat en mil bocins, com un pastís en la cara, amb la beneïda explosió de la bombolla financera i immobiliària.

Ara bé, com ja he dit, malgrat l’espectacular eclosió d’Internet, mon pare seguix sent un fanàtic de la ràdio i la televisió tradicional, per antena terrestre, sense connexió a la xarxa global. Pitjor encara. Resulta que, des que ens tancaren TV3 i Canal 9 ací al País Valencià, gairebé totes les grans cadenes estan controlades per la dreta espanyola i emeten -sempre en castellà- una informació de tendència nacionalista espanyola i anticatalana tan aberrant que s’està repetint, idèntica, la concentració i el control de mitjans des d’un únic poder omnipresent.

Llevat d’Internet (¡encara sort!), als mitjans tradicionals del paper, la ràdio i la televisió, tornem a estar cada cop més desinformats i manipulats, igual que en temps de Franco i pitjor que en la ‘Transició a la democràcia’, època en què una part de la dreta espanyola s’inhibí d’ostentar caduques formes totalitàries. Aquestes formes, però, passats els anys i amb la guàrdia ciutadana baixada, actualment hi tornen a florir perillosament. I no només a Espanya, sinó a Europa i arreu del món.

Total, malgrat estimar-se el valencià, mon pare continua mantenint, igual que ma mare i els meus tios materns, una mentalitat tallada pel més ranci patró franquista. “Atado y bien atado, por los cojones te he pillado”. Això és, tot envaït d’una sentor a mòmia nacionalcatolicista que et tomba de tos. ¿Què li anem a fer, xe….?

Mon tio Miguel Ángel, que és igual d’extravagant que jo i ho qüestiona tot, tinc entés, per alguns amics propers a ell, que també és d’esquerres i catalanista, o que ho era quan era jove, allà pels anys 1960 i 1970. Supose que s’hi acostaria a aquest corrent ideològic arrossegat pels seus amics, durant una època de gran efervescència del catalanisme valencià a Sueca, arrossegats per l’aurèola de l’escriptor i intel·lectual Joan Fuster i tota la pesca. O per les cançons d’Al Tall, dels Setze Jutges, de Lluís Llach o de Raimon. Vaja, crec jo.

Tot açò, val a dir, són meres hipòtesis. Mai no li ho he preguntat a ell directament. Ni mon tio Miquel ni jo hi hem parlat mai de política en comú. Fa molts anys, massa anys, que no ens duguem bé.

En resum, si sóc catalanista no és certament per mon tio Miquel, el germà de mon pare. La meua militància i l’activisme lingüístic i polític que hi professe actualment em va arribar, de fet, per altres viaranys.

Primer, perquè m’apassionen les llengües, no només la meua pròpia, el català, sinó totes les llengües del món. Per això mateix, tampoc no vull que es perda la meua, ni cap altra més. Si la biodiversitat animal i vegetal del planeta Terra és un tresor que hi cal conservar, amb la biodiversitat lingüística i cultural hauríem d’actuar igual.

Segon, perquè he vist moltes contradiccions en la meua família suecana. Ells sempre hi diuen que defensen el valencià contra el català, però mai no contra el castellà, que és, de fet, la llengua imposada i que tot ho envaeix. A més a més, gairebé sempre que escriuen, escullen fer-ho en castellà i no en valencià. I a mi això em donava cada cop més mala espina…….

Tercer, he aprés a escriure el valencià en l’escola l’Institut, i allí, sobretot en l’Institut, ens digueren que el valencià era la mateixa llengua que el català. Açò contradeia tot el que m’havien inculcat des de la meua família materna, tios i ties inclosos. Però, si havia d’optar entre fer-los cas als meus familiars o als meus mestres, solia decantar-me pels mestres, que havien estudiat a la Universitat. No com ma mare i els meus tios. Aquest eren grans llauradors i experts del camp, però no podien imposar-me els seus dogmes sobre la llengua, la cultura, l’art o la religió.

Quart, tota aquesta informació que hi rebérem a l’escola, també procurí contrastar-la als mitjans de comunicació. Per exemple a TV3, quan encara es veia a Sueca. TV3 és una tele catalana i, malgrat que la seua forma de parlar diferia un tant del valencià de sueca, el vocabulari -llevat d’algunes paraules- era molt paregut, per no dir igual. Bàsicament, el valencià i el català es diferenciaven en la forma de pronunciar, com el castellà i l’andalús. Però el castellà i l’andalús son la mateixa llengua. Per tant, el català i el valencià també son la mateixa.

Cinqué, per assegurar-me del tot, definitivament, que el valencià era català, en juliol del 2004 vaig viatjar per Lleida, el Pirineu català, la Seu d’Urgell, Andorra, Puigcerdà, la Catalunya nord (a Prada, Salses i Perpinyà) i finalment per Roses, Cadaqués i el Cap de Creus, a la Costa Brava, prop de Girona. En tots aquests llocs hi vaig parlar sempre en valencià, tal i com parlava a Sueca, i en tots aquests llocs em van entendre perfectament, i jo els vaig entendre a ells quan em parlaven en català. Per tant, definitivament hi vaig constatar per mi mateix que la unitat de la llengua catalana era certa i que jo, parlant valencià, estava parlant català. ¡Ja era hora!

Sisé, al meu catalanisme polític també hi vaig arribar, progressivament, sobre eixa època, a partir de l’any 2001, i rotundament ja el 2004, després de freqüentar uns anys el Casal Jaume I de Sueca, d’ACPV (Acció Cultural del País Valencià).

Però, qui m’empenyé a donar el pas endavant envers l’activisme polític i independentista català, sobretot a nivell d’escampar a tot arreu els meus pamflets i articles d’opinió, no foren els meus amics i companys del Casal Jaume I de Sueca, alguns dels quals, per cert, em resultaven un tant avorrits, fanàtics o repetitius. Altres no, clar, tot s’ha de dir. Per exemple, el senyor Miquel Blasco i Carlos, de Sueca, que actualment treballa de professor universitari a l’Equador, ha esdevingut un dels millors amics i companys de lluita que he tingut mai. Ja siga vivint jo a Castelló de la Plana o a Sueca, o ell a Sueca, Burjassot o l’Equador. I el seu germà Lluís igual, igual de gran element que ell.

Qui em féu abraçar, com deia, el catalanisme i defensar a ultrança la Independència catalana van ser, de fet, radicalment, cruelment, despietadament, José María Aznar, això és, l’aleshores president espanyol, del Partit Popular, i Federico Jiménez Losantos, en aquells temps locutor de ràdio en la Cadena COPE, una ràdio furibundament espanyolista i anticatalana finançada, ¡horror!, per la jerarquia eclesiàstica espanyola. Eixa mateixa jerarquia catòlica que, per altra banda, té la cara dura de predicar “la germanor, la pau i l’amor”. ¡Fariseus! ¡Hipòcrites de merda!

En aquella època, l’Aznar i Losantos hi clavaren tanta canya i tants allaus de merda contra Catalunya, contra els catalans i contra la meua llengua, el català, uns rius de ferum que després hi reprengueren Rajoy, Francisco Camps, Albert Rivera, Graciano Palomo, Alfonso Rojo, Carlos Herrera i tota una caterva impresentable de polítics i periodistes espanyols, que tot plegat em van encendre en flama i em feren decantar definitivament per la lluita catalanista independentista, caiga qui caiga. Perquè fou llavors quan m’adoní que, si no hi cauen ells primer, els feixistes espanyols, ens tombaran a nosaltres, els catalanoparlants, i ja no ens deixaran posar-nos drets mai més.

Als catalanistes valencians, vaja, ens han donat proves d’això i més, a base de bé, ¡durant vint anys! Vint anys d’un intens arraconament, proscripció i silenciament lingüístic, cultural i mediàtic dels catalanoparlants valencians, perpetrat de manera sistemàtica i despietada des de les institucions valencianes, governades despòticament pel Partit Popular.

Tot açò ho sap el meu company castellà de Zamora, perquè li ho he confessat en la més estricta intimitat. I potser això és el que li faça més feredat. Saber que, per gran domini que tingues sobre el teu fill de menut, per molta instrucció, inculcació, adoctrinament o rentat de cervell que li apliques, potser arribe un moment en què el cervell del teu fill hi faça ‘clic’, es desperte, s’adone de la brutal manipulació a què l’has sotmés durant anys i llavors es revolte contra tu, el seu propi progenitor, per haver intentat controlar fins el més profund racó de la seua ment.

El meu company de Zamora sap que, si adoctrina al seu fill en l’anticatalanisme ací a València, ho pot tindre magre d’ací uns anys, quan el seu fill comence a preguntar i a qüestionar-se les coses.

Té un cinquanta per cent de possibilitats que en l’escola, en l’institut, en la facultat o en el treball, el seu fill convisca amb gent que li parle valencià i que faça trontollar la profunda rancúnia contra la nostra llengua que son pare li haja pogut inculcar.

Pot ser que, després de sacsejar els esquemes imposats per son pare, aquest fill recapacite i torne a aferrar-se cegament a l’odi anticatalà, com fan molts valencians, per cert, guiats per un sentiment irracional i un amor incondicional pels seus pares. Pot ser llavors que aquest xic acabe odiant València i Catalunya més encara que el seu progenitor i que es convertisca en un neonazi o en un terrorista anticatalà, ¿qui sap?

Ara bé, potser, també potser, hi ha un cert marge, que el fill valencià d’aquest immigrant castellà -igual que jo, el nét valencià d’uns immigrants aragonesos- comence a adonar-se’n de sobte de l’horrorosa quantitat de fel i d’odi visceral que ha anat covant son pare contra els valencians des que va aterrar a la nostra terra, així com també contra Catalunya i el català. Un odi que li ha anat inoculant al fill des que era un xiquet sense que aquest ho percebés, però que ara es posa de manifest i li desagrada profundament.

Llavors potser, en plena adolescència, en eixa edat en què solem trencar amb tots els nostres lligams, aquest jove, que ha nascut i s’ha criat a València, que sap que aquesta és la seua terra i el valencià la seua llengua, potser, només potser, acabe rebel·lant-se contra la imposició i l’adoctrinament insidiós, brutal i pervers a què l’havia sotmés tota la vida son pare, un castellà que odia València.

I potser, només potser, que aquest pare castellà, que ha intentat educar al seu fill rectament, guiant-lo i inculcant-li una estricta conducta i obediència castellana, acabe adonant-se, potser, només potser, que el seu propi fill, el fill d’un zamorà i d’una zamorana de neta sang castellana, de profundes arrels espanyoles, ha sigut engolit per la inhumana bèstia catalana, i que potser, només potser, s’hi haja convertit definitivament en un valencià catalanista independentista radical que ja està fart de l’adoctrinament castellà dels seus pares i que ja no vol saber res més, ni de Castella, ni d’Espanya, ni dels rentats de cervell que li han infligit durant anys.

Això seria ferir de mort a l’immigrant castellà. O, millor dit, al colonitzador castellà. Tindre un fill que estime la llengua catalana i els catalanoparlants tant com puga fer-ho de la llengua castellana i dels castellanoparlants. Potser, només potser, siga aquesta la raó subjacent, la raó més oculta i amagada, que li impedisca tindre al meu company castellà un fill ací a València.

Aquest xic de Zamora sap que, si el fill el té a Castella i el cria a la seua pròpia terra, obtindria un fill plenament castellà i li resultaria molt difícil -per no dir impossible- a la bèstia catalana estendre els seus tentacles fins el bressol del tendre i petit nadó, fins la cadireta de la guarderia, fins el pupitre de l’escola, fins la pissarra de l’Institut o fins el projector de la Universitat, atès que a Castella tot és recte i pulcre, net i immaculat, en ella s’estableix una estricta vigilància anticatalana, amb un radar d’espanyolitat, i es controlen al mil·límetre tots els grans mitjans.

Allí, al centre de la meseta castellana, no es deixen contagiar ni contaminar, com ens passa ací a València, per la propaganda totalitària que ho impregna i ho envaeix tot del perniciós independentisme català….

Al bell mig de la meseta, abastament fortificada, és difícil que hi accedisquen grups de gent catalanoparlant, perfectament organitzats, que envolten al teu fill castellà, li parlen en català i comencen a injectar-li, en xicotetes dosis, el verí del totalitarisme català que ja s’ha ensenyorit de Catalunya i pretén fer el mateix amb València i les Illes Balears.

Només cap una possibilitat, remota però real, que el seu fill castellà es puga contagiar-se de catalanisme i prega tots els dies que açò no passe. Per això hi va redoblant la guàrdia a mesura que el seu fill creix i s’espavila a passos de gegant, preguntant-li cada vegada més coses ara que és un xiquet i qüestionant-li tot el que diu, aquest adolescent.

De jove ja hi ha major perill, perquè hi pot accedir a Internet i interessar-se per allò que succeeix fora de Castella, com per exemple per què collons hi demanaran els catalans la Independència. Cal triplicar la guàrdia i bloquejar-li algunes pàgines web que hi puguen alterar el seu valuós equilibri mental. ¡Res d’accés a llocs catalans!

Ara bé, un cop hi salte a la Universitat, visite Europa amb una beca Erasmus i emigre fora de Castella per accedir-hi a un lloc de treball….. La cosa estarà fotuda…… S’ha acabat el control parental. Només espera que al seu fill, de major, no el trasllade l’empresa a Barcelona o a València com a destinació final. Si no, caldrà seguir recordant-li per telèfon o per videoconferència en el Skype totes les seues recomanacions i advertiments per protegir-se dels catalanoparlants.

Només espera que el seu influx diari durant anys hi haja quallat al cervell del seu fill, que ja d’adult el tindrà ben endurit i que totes aquestes noves idees valencianes i catalanes al voltant de la llengua, la Independència i la qüestió nacional, i no li perforen massa la closca, ni danyen l’estructura modelada a martell i escarpa durant anys en l’aleshores tendre cervell del seu fill.

Si tot va bé, malgrat el bombardeig catalanista que hi puga rebre de major el seu plançó, potser, només potser, aquest s’hi aferre cegament als rectes i dignes valors castellans que li haurà inculcat al llarg de tota la infantesa i joventut, i li succeisca com a ell mateix, quan va viure a València durant aquells interminables anys, detestant als valencians i a la seua llengua, per considerar-los inferiors, incultes, anàrquics i incivilitzats.

Cap tipus de pressió catalanista i antiespanyola, de totes les que hi va rebre durant l’eterna agonia valenciana, no hi deixaren la mínima rascada en la seua polida i lluent armadura castellana. Estava immunitzat contra tota mena d’influència catalana.

Si tot va bé, si el seu pla de formació i vacunació no falla, el seu fill també hi podrà sobreviure immune, íntegre i il·lés en una València infestada d’epidèmies i deliris independentistes, i tornar sa i estalvi, finalment, ja en la vellesa, a la saludable, àmplia i lliure altiplanícia castellana. Si tot va bé………

Sueca, País Valencià, Marènia/Ibèria. Dilluns 11-4-2016.
Joanjo Aguar Matoses.

Últims retocs:  2016-04-21.  18.04 h.

_____________________________________________________________________________________

Altres companys del castellà. (“Convivència entre un castellà i un valencià”)

Aquest company meu de Zamora té travessats als valencians, sobretot, que no se cenyeixen al seu patró prefixat. Un d’ells sóc jo, perquè sempre parle en valencià, amb ell i amb tothom, ja siga amb gent autòctona o immigrant, de Sueca, del País Valencià, de l’Estat espanyol, de la Unió Europea o d’arreu del planeta.

Però no sóc jo l’únic valencià del treball que li cau malament al castellà. Hi ha un altre xic de Sueca, molt alt i un tant desmanegat, jugador i entrenador de bàsquet, que també li cau fatal. El castellà diu d’ell que aquest xic és molt desastre, arreu i malfaener, però això no és el que més l’incomoda d’ell. Resulta que aquest xic de Sueca és del Barça i té simpatia pels catalans. No és catalanista com jo, ni molt menys, sinó que es defineix més com a valencianista, com un home que estima el seu poble, la seua terra i la seua llengua, la qual admet que és la mateixa que la dels catalans, però no per això hi reclama la Independència.

Doncs bé, aquest suecà li parla sempre en castellà al xic de Zamora, “por respeto y educación”, com diria aquest. Però resulta que al zamorà li encanta punxar i traure-li punta a tot, i de tant en tant s’hi posa a parlar de temes polítics i lingüístics amb el suecà i li conta el seu parer sobre la discriminació del castellà que ell ha patit a València.

Fou, sobretot, en una oposició a funcionari de presons que hi va fer o volia fer fa uns anys, quan el de Zamora se sentí en condicions de desavantatge respecte als valencians. Com que no s’havia tret el certificat de coneixements de valencià, deia que això li baixava un punt en la nota global respecte als valencianoparlants, i trobava que allò no era just i que no se l’estava avaluant amb equitat pels seus coneixements sobre la matèria de l’oposició.

El xic de sueca li respongué, en castellà, que ací tenim una llengua pròpia i cooficial amb el castellà, que és el valencià, i que ell, personalment, sí que veia correcte que s’exigís uns mínims coneixements de la nostra llengua al funcionariat, per no discriminar lingüísticament als usuaris valencianoparlants.

Açò li sentà com una puntada al fetge al castellà i li respongué que “eso es discriminar a los españoles que no hablamos valenciano, porque así subordináis siempre las capacidades de los aspirantes al conocimiento de vuestra lengua, y vosotros lleváis las de ganar”.

El suecà li contestà que ells se cenyien a la llei d’ús i ensenyament del valencià, que ajuda a evitar la pèrdua de la nostra llengua, i que, per molt que hi discutisquen sobre açò, ell no hi podria canviar eixa llei. Li aconsellà aleshores al castellà que fes un curs de valencià i obtingués el certificat, per obtindre més nota en les oposicions.

¡¿ Què li has dit, xe?! El castellà li respongué: “Eso no puede ser. Esto es una discriminación. Yo ya sé castellano. El castellano es la lengua del Estado y no tengo por què aprender valenciano”.

No sé exactament com degué acabar aquesta discussió, que em contà posteriorment el meu company de Sueca, el llarguerut, però està clara una cosa: ¿Com s’atrevia aquest home de Zamora a optar a un lloc en una administració ubicada valenciana manifestant aquest menyspreu i rebuig frontal envers la nostra llengua? Un cop hi hagués accedit al seu lloc de treball funcionarial, hauria amargat la vida als seus companys i als usuaris valencianoparlants, com fa ara amb alguns de nosaltres. ¡I després es queixa de discriminació! Si el discriminador és ell, que el vaig tindre malencarat dos anys seguits, només perquè li parlava en valencià, quan ell sí que m’entenia i sabia que jo emprava el valencià amb tothom.

Per reblar el clau i donar-hi més pes a les seues tesis contra l’ús del valencià, aquest zamorà ¡i l’andalús de Sevilla que hi viu al Mareny! diuen que “la gente de pueblo que habla valenciano no sabe hablar casi en castellano; ni siquiera los jóvenes, porque van a la escuela en valenciano”, i ens posa l’exemple d’un company nostre de sueca, tan dinamitzador com poc treballador, que els parla sempre a ells en castellà però de vegades, si està present algun company de Sueca, com jo, hi mescla enmig la conversa alguna paraula en valencià.

L’andalús hi posa també d’exemple -o d’escarni- a la gent del Mareny de Barraquetes, assegurant que molts d’ells no saben parlar en castellà. I el xic de Zamora afegeix que les persones que coneix de Tavernes de la Valldigna, arran la seua íntima amistat amb el difunt soci de la immobiliària, natural d’eixe poble, també s’expressen molt malament en castellà, i que ell té compassió amb les persones majors que presenten dificultats i els dóna permís perquè que li parlen en valencià. ¡No als joves, veges tu!

El de Zamora afegeix que els xiquets menuts de Tavernes, escolaritzats en valencià, no li saben parlar en castellà. “Menos mal que yo entiendo el valenciano, que si no….” I el meu company andalús, eufòric, s’hi suma a ell i exclama queixant-se: “¡Els xiquets del Mareny tampoc no saben parlar castellà. Allí tots parlen valencià!”

¡Bufff! Acabes tan fart d’aquests companys que poc a poc et vas retraient i tancant-te en la teua pròpia closca, per evitar que et flagel·len més i que òbriguen noves ferides, o velles cicatrius que ja s’estaven tancant.

Tots dos companys, el de Zamora i el sevillà, ens prenen als valencianoparlants per uns incults, per gent que no sap fer bé les coses i que necessita que vinguen de fora a organitzar-nos la vida. No ens fa gens de gràcia, ni al company llarguerut de Sueca ni a mi mateix, que hi parlen així de nosaltres. Però sovint no els contestem res, per ‘educació’, per no fer mala sang o perquè ja n’estem farts de la seua supèrbia.

Una vegada, per cert, arran d’un seguit de circumstàncies que no venen al cas, hi vaig parlar en castellà durant tot un dia amb aquest xic de Zamora, amb la seua dona, amb la seua cunyada i nebots, i amb el seu sogre, tots ells de Zamora, mentre hi passàvem el dia a la platja del Cabanyal-Canyamelar, prop de la Malva-rosa, a València. Així és com pogué comprovar el meu company de Castella que jo sí que hi sabia parlar bé en la seua llengua.

Per tant, sempre que em deia “los valencianos de pueblo no saben hablar castellano”, també afegia, “tú sí, que te escuché aquel día en la playa y lo hablabas perfectamente, pero, de todos los valencianos de pueblo que conozco, tú eres el único que habla bien castellano”.

¡Tira! Ja anem acostant posicions……

Però, però…. un dia que casualment vaig coincidir amb el meu company de treball alt i llarguerut, el del bàsquet, i compartírem les nostres vivències amb aquest castellà que tenim en comú, comprovàrem que hi coincidíem ambdós en la nostra impressió sobre ell i que a tots dos ens deia el mateix. Però era tan calcat, tan calcat, el que ens deia que vaig descobrir que a l’altre xic de Sueca també li havia dit: “de todos los valencianos de pueblo que conozco, tú eres el único que habla bien castellano”.

Però, a veure, ¿no em va dir que jo era l’únic? ¿Ara resulta que l’altre company també era l’únic? ¿A quants valencians de poble els haurà dit que són els únics que saben parlar bé en castellà? ¿A quanta gent, de poble o de ciutat, haurà enganyat?

Fa molt que m’adoní de les seues mentides i manipulacions, però a cada detall nou que hi conec, aquest xic de Zamora em dóna més feredat i repulsió. A cada nova informació que reps, te n’adones que la seua caverna de manipulació i de perversitat és més gran del que hauries imaginat, i encara no has tocat fons.

A més de clavar-se o menysprear a la gent que té el valencià com a llengua materna, aquest xic castellà també hi té llenya per repartir fins i tot contra els nous valencianoparlants, això és contra els castellanoparlants que poc a poc hi van adoptant el valencià com la seua llengua d’ús habitual.

En un principi aquest castellà hi parlava malament, per darrere és clar, a la seua esquena, d’una companya nostra de treball, valenciana, del poble de Castellar. Quan eixa xica, de pare català però amb llengua materna castellana, encara no ens parlava en valencià, el de Zamora es burlava davant meu de la seua cara, un tant curiosa, i de la seua cintura, un tant estranya. Tot perquè sabia que a mi m’agradava eixa xavala. També deia d’ella que era massa escandalosa i que pareixia una ravalera o una poligonera. ¡I això quan ella hi parlava en castellà i no hi havia visos de passar-se al valencià!

Al cap d’uns anys de treballar a Sueca, en veure que ací tothom hi parlava en valencià, aquesta xica, decidida i valenta fins a la mort, igual que li guanyà la partida al tabac, es proposà aprendre a fons el valencià i començà a soltar-se en la nostra llengua. El de Zamora se’n feia creus. “¡Cómo puede ser! Ahora le ha dado por hablar en valenciano”.

Al de Castella això no li sentava gens bé i la imitava sovint d’una forma matussera, dient d’ella que ara ja no sabia parlar ni en castellà ni en valencià. Tot açò, com he dit, sempre a la seua esquena. Mai de cara, clar. De cara tot és somriure i quedar bé amb la gent. Amb la gent que li interessa quedar bé, per descomptat.

Actualment, però, aquesta xica, entusiasta i vigorosa com ella sola, hi parla perfectament en valencià i en castellà, mentre que el de Zamora, “muy digno”, “muy digno el castellano”, a hores d’ara no enllaça dues frases seguides en valencià.

Sembla que a la gent que no encaixa en el seus esquemes, li fa una marca i la té enfilada per sempre en el punt de mira.

Com a darrer exemple, tot i que n’hi ha per omplir dos llibres, citaré que aquest ‘mascle alfa’ de Zamora no pot ni veure a un altre company nostre, també valencià, de Canals. Es tracta d’un xic que molt simpàtic i dinàmic, extrovertit, d’esquerres, homosexual i tremendament reivindicatiu a favor dels gais, de la gent desfavorida, de la integració social i de l’ús i la dignificació de la nostra llengua, el valencià.

Al castellà de Zamora li molestava enormement que aquest xic valencià, al seu perfil de Facebook, es manifestés públicament en contra de les retallades econòmiques i de les mesures repressives i antisocials que aplicava la dreta del Partit Popular. Al castellà no li entrava en el cap que aquest xic fes ús de la seua llibertat d’expressió i es posicionés clarament, davant de tothom, en contra del govern que ens asfixiava als valencians. No ho comprenia, aquest zamorà, que en una democràcia els ciutadans tenen dret a criticar en públic als seus governants. No sé com l’hauran educat a la seua terra -potser a ‘veure, escoltar i callar, sempre a la conveniència personal’- però hi ha valencians que ja n’estem farts que ens prenguen el pèl, i ho clamem als quatre vents.

Aquest argument no convencia gens al de Zamora i, respecte a aquest xic gai, reivindicatiu i combatiu, n’amollavaaa….., però n’amollavaaaaa……….. Millor no ho reproduisc ací, perquè són temes sexuals.

El cas és que aquest xic de Zamora sembla tindre incorporat un radar o un ‘detector d’espanyolitat’ i, si no passes el seu control de qualitat, esdevens un blanc fàcil per al punt de mira del franctirador castellà.

Fins i tot, junt amb el company andalús, ha arribat a parlar malament de la directora del nostre centre perquè parla perfectament en valencià i en castellà i fomenta l’ús del valencià normatiu en alguns dels nostres cartells, informacions o material audiovisual, ¡que no arribarà al vint per cent dels documents que genera l’empresa! El huitanta per cent, més o menys, estarà en castellà i encara els sembla a aquests dos, al castellà i a l’andalús, que la nostra directora és manifestament “demasiado catalanista”. No sé quin serà el ‘barem de catalanisme’ que empren aquests dos paios, però per mi, personalment, ho seria “massa poc”.

Ara bé, en aquest cas el castellà de Zamora s’hi absté d’afegir més judicis de valor sobre aquesta dona. Primerament, perquè és la directora del nostre centre i no vol enfrontar-se de cap manera amb ella. Com a bon castellà, i ho demostra, és totalment submís i servil a l’autoritat. En segon terme, perquè diu el castellà que la directora és, amb diferència, la xica més guapa i atractiva que hi tenim a l’empresa, i açò és molt d’agrair. I tercer -que conste que açò que ve és una suposició meua- perquè crec que deu estar suggestionat pels dos factors anteriors, que ell sí ha posat de manifest, tant per la delicada i juvenil bellesa de la directora com pel seu caràcter ferm i la posició dominant d’aquesta. S’estableix en aquest cas una certa aurèola envoltant que podria definir-se com una ‘eròtica del poder’.

Malgrat que la rossa i arrissada núvia del castellà és més bonica, si cap, que la nostra morena i llisa directora, i que tots ells hi gaudeixen de parella estable des de fa anys, em dóna la impressió que barrejar el poder amb una certa sexualitat imaginària, a aquest ‘mascle alfa’ de Zamora el posa a cent. ¡Buff! ¡Les fantasies que hi tindrà quan arribe a casa! ¡Tots els somnis per a ell! ¡Jo no hi vull saber res!

Sueca, País Valencià, Marènia/Ibèria. Dilluns 11-4-2016.
Joanjo Aguar Matoses.

Últims retocs:  2016-04-21.  18.04 h.

_____________________________________________________________________________________

Perletes de Violència. (“Convivència entre un castellà i un valencià”)

· Perletes del meu company -¡NO NACIONALISTA!- castellà de Zamora:

Fa anys, quan treballava amb el meu excompany basc, el xic de Castella em digué amb tal d’acoquinar-me: “Allí en Zamora somos muy brutos. No andamos con rodeos, como aquí en Valencia. Si en Zamora estamos de fiesta en un pub, por la noche, y oímos hablar a alguien en catalán, lo echamos de allí a hostias”.

¡I aquest paio se’n vanta de ser titulat en Educació Social! ¿Però com pensa educar a la gent? ¿A hòstia pelada?

Aquesta és la primera perla, per obrir boca. La propera, no obstant, constitueix el plat fort.

Davant d’una possible invasió de l’exèrcit espanyol en terres catalanes, per arrabassar-los-hi l’autonomia i fer-los avortar un referèndum sobre la Independència, el castellà de Zamora em deia que “la intervención del ejército espanyol es completamente legal, ya que lo permite la Constitución española”.

Quan jo li argumentava que això provocaria una catàstrofe humanitària, amb avions bombardejant pobles i ciutats, plenes de gent que sols hi reclamava votar, ell em contestava: “Bueno, ellos se lo han buscado. ¿Para qué tensan tanto la cuerda, con esa manía de la Independencia? Es que llegan a ser cansinos, de verdad. Si al final yo también querré que se independicen, para no tener que oírlos más. Siempre dando la lata a todas horas, en todos los medios de comunicación. Siempre Cataluña, siempre Cataluña…. ¿Y los demás no existimos o qué? Nunca veo en las noticias que aparezca mi tierra, Castilla y León. También aparece mucho Valencia, es verdad, con tanto caso de corrupción. Pero a Castilla ni se la nombra. ¿Cuantas notícias salen de Soria, o de Segovia o de Zamora? Ni una. Pues yo también quiero que hablen de ellas, como hablan de Cataluña o de Valencia”.

Aquest paio no hi parpellejava el més mínim quan deia això. Respecte a una intervenció militar de l’exércit espanyol contra Catalunya i la Generalitat, jo intentava fer-li veure que, donant suport a una acció bèl·lica de repressió, milers de catalans perdrien vida sota les bombes espanyoles, que centenars d’homes i dones podien ser crivellats per la metralla, que desenes de xiquets podien jaure aixafats entre les runes.

Però ell ni s’immutà. Es quedà parat, feu un gest despectiu amb les celles i la boca, i arronsà els muscles com dient “y a mí que me importan los catalanes”. La seua fredor inhumana em deixà corglaçat. Una cosa és esdevindre un “castellano seco” i una altra convertir-se en un ser despietat i sense ànima, en el còmplice moral d’una caterva d’empressaris, polítics i militars assassins. Aquests s’abraonen sempre com els grans defensors de la pàtria, el garants de la unitat d’Espanya, i mentre inciten des dels mitjans al vessament de sang, per sadollar la turba anticatalana, per baix mà, d’amagat, es dediquen a satisfer els seus propis interessos econòmics i personals, d’una manera freda i calculada. Absolutament repugnant. Les titelles i els titellaires.

Hores després, ¡ironies del destí!, em veia al mateix paio publicant coses al Facebook a favor de la solidaritat, de la integració dels discapacitats, de la lluita contra l’exclusió social, de la igualtat entre persones, etc….. Però home, ¡si a tu les persones no t’importen una merda! Si l’únic que fas es vendre’t com un maniquí d’escaparata, com un producte de disseny. Utilitzes un fum de paraules boniques, sí, però només per engalipar a la gent….

· Perletes del meu company -¡NO NACIONALISTA!- andalús de Sevilla:

Aquest xic, més bròfec, autèntic i animalot que el castellà, per impressionar-me o acovardir-me barroerament, un dia se’n vantà davant meu de tindre un amic de la ultradreta espanyolista que hi lluïa uns símbols nazis o feixistes tatuats a la pell. No obstant, contràriament al que jo em podia esperar, aquest andalús s’ha demostrat més exquisit i selectiu en l’expressió verbal de la repressió violenta que hi voldria exercir contra els catalans.

“¡Deberían matarlos a todos!”, em digué l’andalús fa uns mesos, passades les passades eleccions catalanes del diumenge 27 de setembre del 2015, considerades com un plebiscit cap a la Independència.

Tot i que de vegades em parla en valencià, igual que a la gent del Mareny de Barraquetes, quan es posa en mode cafre aquest recalcitrant espanyolista li resulta impossible expressar-se en la nostra llengua. Sembla que el llenguatge feixista li naix exclusivament en castellà. Veges tu a saber per què….

“¿A tots els catalans i catalanistes, xe? ¿Què vols, clavar-nos a tots en un camp de concentració?”, exclame jo, horroritzat pel que acaba d’amollar.

“¡A todos los catalanes no, hombre, que hay muchos que se sienten españoles! A todos los independentistas, quiero decir. Deberían matar a esos dos millones que han votado la Independencia”.

¡Recaram, aquest paio sap el que fa! Serà un feixista recalcitrant, però, a diferència del castellà, que vol que l’exèrcit espanyol hi bombardege milers de catalans, sense distingir la seua ideologia, sexe o edat, l’andalús dirigeix la seua mira telescòpica únicament contra els catalans que li fan nossa, això és, els ‘separatistes’, com diu ell. Seguint el seu esquema, per tant, només caldrà efectuar una mínima quantitat d’assassinats. Diguem-ne…. dos milions d’assassinats selectius, poc dalt o baix.

Un any abans, arran la diada de l’onze de setembre del 2014, també hi vomità una perleta pareguda, aquest andalús criat a Benidorm, quan l’àcid sulfúric que el cremava per dintre l’obligà a escopir-la a fora, obrint desagradablement les valves de la seua closca. Fou al voltant de la multitudinària manifestació convocada a favor de la Independència de Catalunya. Aquella que hi dibuixà una colossal ‘V’, de Via Catalana, de Votar, de Victòria i de lluita contra la tirania iniciada per Felip V, mitjançant una espectacular riuada de gent que omplien de gom a gom tant la Gran Via com l’avinguda Diagonal de Barcelona. Més d’un milió de persones, en total, concentrades al carrer i reivindicant pacíficament la seua llibertat.

“¡Qué a gusto lanzaría yo una bomba atómica sobre esa ‘V’! Verías tú qué pronto se acaba el tema de la Independencia”.

Només li contestí una cosa, que fent eixe comentari ell no es diferenciava massa dels terroristes d’ETA o d’Al-Qaida. Se’m va riure a la cara.

· Perletes del meu excompany -¡PA’ NACIONALISTA, YO!- basc d’Irun:

A aquest xic caparrut, ho sent, però tot i fartar-se de dir “para nacionalista, yo”, “para nacionalista, yo”, mai no el vaig sentir amollar cap frase de caràcter violent ni amenaçador. ¡Veges tu, el basc! És més, per no parlar de violència, no parlava ni del terrorisme basc d’ETA, ni de l’espanyol dels GAL, ni de la repressió franquista, ni del terrorisme islamista d’Al-Qaida…. En aquella època, per cert, allò de l’ISIS, el DAESH o l’Estat Islàmic encara no s’havia inventat. O no ens havia arribat….

Sueca, País Valencià, Marènia/Ibèria. Dilluns 11-4-2016.
Joanjo Aguar Matoses.

Últims retocs:  2016-04-21.  18.04 h.

_____________________________________________________________________________________

El paio de Zamora. La política i la jaqueta. Canal 9 i Info TV. (“Convivència entre un castellà i un valencià”)

A més de ser un fort imperialista espanyol, el meu company de Zamora és també un radical centralista madrileny. I no ho dic només perquè el seu nacionalisme espanyolista gira al voltant de la capital de l’Estat, això és, de Madrid, sinó perquè també ens ha assegurat diverses vegades que ell va nàixer a Madrid i que, per tant, també és madrileny.

¡Aquest tio té més cara que un sac de segells borbònics! Quan li convé diu que és madrileny, per haver nascut a Madrid. Quan li convé diu que és castellà, per criar-se a Castella i Lleó, a una urbanització de Zamora capital, on hi viuen els seus pares. I quan li convé, també, diu que ell és lleonés, perquè la província de Zamora hi va formar part, junt amb les de Salamanca i Lleó, a l’antic regne de Lleó.

Sempre adapta el seu discurs a la seua pròpia conveniència, depenent de l’interlocutor que té al davant, sense preocupar-li conservar, almenys, una mínima coherència, per no dir-ne una mínima decència, sensatesa o dignitat.

Fa uns anys, abans del tancament de Canal 9 ací al País Valencià, davant meu aquest castellà hi defensava l’eliminació de les autonomies, inclosa la Generalitat valenciana i la catalana, així com també la supressió de les nostres ràdios i televisions públiques autonòmiques (Canal 9, Ràdio 9, TV3, Catalunya Ràdio….)

Això és, sense expressar-ho manifestament, hi pugnava per l’augment de les estructures d’Estat i d’un major poder del govern central. Deia que les comunitats autònomes introduïen massa duplicitats i que era millor gestionar els recursos de l’Estat d’una manera comuna i unificada, més pràctica i eficient, des del govern de la capital, és a dir, com sempre, des de Madrid.

Ara bé, mai en la vida no li he sentit defensar la eliminació de les diputacions provincials. ¿I aquestes? ¿No hi tenen duplicitats?

Afegia també que, si es mantenia l’estructura autonòmica, era solament perquè els partits polítics podien així xuclar més del pot i col·locar-hi els seus amiguets, fins i tot el Partit Popular. I això que en aquella època era el partit que aquest més defensava, amb bastant reiteració i avorriment per la seua banda, per cert, i sempre apel·lant a la por.

“Cuidado. Si no vuelve a salir elegido el PP en Valencia, nos quedaremos todos sin trabajo. ¿No veis que, si entra otro partido, estaremos en su punto de mira, por haberle seguido tanto el juego al Partido Popular? Mientras los otros centros se movilizaban contra los recortes, nosotros quietos y mudos, como si no pasara nada. Eso no le gusta a los demás centros y, si gobierna la izquierda, se vengarán de nosotros, asfixiándonos económicamente. Esperemos que siga gobernando el PP, si no, dejaremos de recibir subvenciones y nos echarán a todos a la calle”.

¡Serà llepó! O ‘lameculos’, com diuen en la seua llengua. Aquest tio, després que el PP tanqués Radiotelevisió Valenciana el divendres 29 de novembre del 2013, al cap d’uns mesos em va dir: “Pues los trabajadores de Canal 9 no tienen derecho a protestar, con lo que han manipulado los informativos para favorecer al PP. Ya podrían haber protestado antes, ya. Ahora ya no deberían hacerlo”.

¡Però, so flis de frusler, si tu eres igual que ells, xe! Si tu a Canal 9 hauries sigut el que hi lleparia els culs de tots els directius. ¿Ara de què vas, tio? ¿De reivindicatiu i abanderat de la llibertat d’expressió? ¿Tu, precisament tu, que volies que tancaren Canal 9, i al final s’ha acomplert el teu desig? Si no hi dones més agonia perquè et falta entrenament…….

Actualment, des de l’any passat o l’anterior, això és, des que cada dia està més clara una trama de corrupció organitzada i sistèmica dins del Partit Popular, a aquest castellà de Zamora cada cop li dóna vergonya donar suport explícit al Partit Popular, o dir que abans li donava suport i li feia propaganda, almenys entre nosaltres, els companys de treball.

Però jo em pregunte: ¿l’any 2011, quan aquest paio ens pressionava psicològicament per votar al PP, no s’havien destapat casos de corrupció al Partit Popular valencià? ¡Doncs clar que sí! ¡Si el 2011 ja n’estava reblert!

El cas Gürtel a Madrid i València, el cas Jaume Matas a Ses Illes Pitiüses i Balears, el cas Carlos Fabra a la diputació de Castelló, el cas dels vestits del president Francisco Camps a València, el cas Brugal a Alacant, el cas Nóos a Palma i a València (amb Urdangarín i la infanta Cristina en connivència amb el Partit Popular), la manca d’investigació en l’accident de metro de València l’any 2006 (amb 43 morts i 47 ferits), l’opacitat en els comptes de la visita del papa Benet XVI a València, també l’any 2006…..

¿En vols més? I això era l’any 2011, quan el nostre castellà de Zamora hi feia encara propaganda del PP entre els companys de treball.

També està la ruïnosa gestió de la Ciutat de les Arts i les Ciències, de Terra Mítica, de la Ciutat de la Llum, de l’aeroport de Castelló, de la Copa Amèrica, de la Fòrmula 1, de l’Open de Tennis a l’Àgora, de Mundo Ilusión a Castelló, del València Summit……… ¡Un fer la mà!

Ara hi resulta, però, que el zamorà s’ha canviat de jaqueta i ha passat, almenys de façana, a l’altre extrem. Ara hi fa propaganda del Podemos de Pablo Iglesias Turrión, tot i que reconeix que hi ha coses que no li convencen, com per exemple el fet de promoure un referèndum sobre la Independència de Catalunya.

El cas és que, ja duem un any al País Valencià sense el Partit Popular, governats ara pel PSOE de Ximo Puig i el Compromís de Mónica Oltra i Enric Morera, i de moment no han tirat al carrer cap treballador del centre per falta de subvencions. Açò demostra que les amenaces velades i l’estrategia de la por que utilitzava l’any 2011 el castellà de Zamora, per induir-nos a votar al Partit Popular, eren un castell de sorra, una cortina de fum, possiblement com gairebé tot en aquesta persona.

El de Zamora mai no aconseguí decantar el nostre vot. Ara bé, el que sí aconseguí es mostrar-se a ell mateix com un ser fals, interessat, aprofitós, mentider, manipulador, amenaçador, jaqueter i gens de fiar, arrimant-se sempre al solet que més escalfa, llepant-li el cul als que ostenten el poder i tirant per terra als companys que hi puguen fer-li ombra. ¡Un enfiladís en tota regla! Compleix tots els requisits, punt per punt.

Referent a les comunitats autònomes i a les televisions en la nostra llengua, recorde que aquest company de Zamora em deia:

“Si yo no quiero que cierren las televisiones porque sean en valenciano o en catalán. Si yo a vuestra lengua la respeto…. Yo quiero que las cierren porque las televisiones autonómicas gastan mucho y no está el horno para bollos. Que la crisis económica aprieta demasiado y no podemos malgastar el dinero en televisiones regionales, cuando todo el mundo se está apretando el cinturón. Cuando todo iba bien, aún tenía un pase, que existieran las autonomías y sus televisiones, pero ahora, en medio de la crisis y de tantos recortes sociales, no tiene sentido mantenerlas, son insostenibles, tanto las autonomías como las televisiones regionales. Sólo hacen que despilfarrar nuestro dinero. Y más aún la televisión catalana, que se dedica a adoctrinar a los catalanes, sobretodo a los niños, igual que hacen en las escuelas catalanas, donde también fomentan el tema de la Independencia. Yo, la televisión catalana, es que ni la veo”.

Clar, tampoc no la veia jo. I no per no voler fer-ho, sinó perquè m’ho impedia el Partit Popular al País Valencià des de feia més d’un any.

Però, una cosa, xe, si no veus la TV3 ni escoltes Catalunya Ràdio, ¿com és que saps que adoctrinen als catalasn, sense conéixer el contingut ni la programació?

“Porque lo sé. Lo dicen todos los medios”.

¿De manera que hi jutges una televisió i una ràdio, sense veure-la, ni escoltar-la, només per allò que et diuen els altres mitjans? Això és com fer la crítica d’una pel·lícula sense haver-la vista o d’un llibre sense haver-lo llegit.

Fa feredat. Les coses amb aquesta persona cada cop hi esdevenen més relatives, més difuses i tèrboles, per no dir immorals. Manipula el seu discurs de tal manera i es justifica amb tantes giravoltes verbals que sempre acaba guanyant ell, des de la seua peculiar realitat.

A més a més, ¡home!, també pague jo la ràdio i la televisió pública espanyola i no em sent gens representat per ella, ni a nivell lingüístic, ni a nivell nacional, ni a nivell polític.

“Bueno, el español -o castellano, como me gusta a mí llamarlo, porque proviene de Castilla- es la lengua oficial de España. Normal, que se use en la televisión española. Es la llengua que nos une y no la que nos separa. Además, la televisión española es de todos los españoles y debemos pagarla entre todos, pero la televisión valenciana es sólo de los valencianos y yo no tengo por qué pagarla con mis impuestos, ya que soy castellano y no valenciano. Que la paguen sólo los valencianos que quieran verla”.

Aquest individu em treia de polleguera cada cop que obria la boca. ¡També podria dir jo el mateix! Que paguen la televisió espanyola només aquells que vulguen veure-la, i no tots els ciutadans de l’Estat. A mi no m’han preguntat mai si vull pagar-la o no….

Veges tu, xe, que en aquest cas em respon: “Pero si lo que tú piensas es muy minoritario. No eres para nada representativo del conjunto de España, ni aún de aquí Valencia. Aquí la gran mayoría de valencianos vota al Partido Popular, lo que indica que se sienten españoles. Si aquí el PP ha cerrado la emisión que TV3 que provenía de Catalunya es porque lo quería la mayoría de valencianos, y para eso han votado al PP. Además, es normal que aquí se vea la televisión española, porque estamos en España. Aunque, la verdad, tampoco yo la veo mucho. No me gustan los programas que echan, sobretodo ‘La Mañana de La 1’, ese que presenta Mariló Montero. No me trago a esa tía, para nada”.

Tot això era fa quatre anys, el 2012, quan encara hi governava a València el Partit Popular, per aclaparadora majoria absolutista. Feia un any que havien tallat les emissions de TV3-Televisió de Catalunya al País Valencià (el dijous 17 de febrer del 2011), però encara hi continuava obert Canal 9-Radiotelevisió Valenciana i podíem, almenys, escoltar Catalunya Ràdio, abans que la tancaren el dimarts 21 gener del 2014, a les huit de la vesprada. Fa més de dos interminables anys.

Recorde també que, una vegada el Partit Popular ja havia tancat definitivament TV3, Canal 9 i les emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià, en gener o febrer del 2014 hi vaig parlar amb ell d’aquest tema i em vaig queixar perquè ja no ens quedava cap ràdio ni televisió autonòmica en català, i ell em respongué: “Pues que se monten una televisión privada en valenciano, y ya está”.

Jo li vaig explicar, de memòria, que feia temps, l’any 2004, es posà en marxa a la ciutat de València una televisió en valencià de caràcter privat finançada col·lectivament amb les aportacions de nombrosos ciutadans, sindicats (com CCOO, UGT i Intersindical Valenciana), associacions (com Escola Valenciana) i empreses col·laboradores (com Bromera Edicions), que s’estimaven el valencià i desitjaven tindre una televisió en la nostra llengua que fos més lliure, plural i participativa que Canal 9, la radio televisió pública valenciana, aleshores controlada i manipulada descaradament, de manera brutal, pel govern del Partit Popular.

Es tractava, ni més ni menys, que d’Info TV, una televisió analògica dirigida per Juli Esteve Carbonell, periodista valencià que havia treballat com a corresponsal de TV3 al País Valencià. Des d’aquell any, el 2004, Info TV aspirava a convertir-se en el nostre referent televisiu a nivell autonòmic íntegrament en valencià.

Però en gener del 2005, aprofitant la reconversió de l’espectre radioelèctric a la Televisió Digital Terrestre (TDT), i amb l’obligatori i progressiu abandonament del sistema analògic pel digital, el govern valencià del Partit Popular li posà a Info TV totes les pals a les rodes que pogué i acabà adjudicant totes les llicències de TDT de nivell autonòmic a mitjans afins a ells mateixos, al Partit Popular i a sectors de la dreta valenciana espanyolista.

La resta de llicències, de caràcter comarcal i local, també les repartí arbitràriament. De manera majoritària, a productores i empreses de la dreta valenciana i, fins i tot, de la ultradreta espanyolista, com Libertad Digital, la televisió de Federico Jiménez Losantos. Unes poques televisions comarcals i locals, les mínimes, les adjudicaria a mitjans propers al centre-esquerra espanyolista, com Levante Televisión.

Totes les televisions privades autonòmiques emeteien en castellà i molt poques locals o comarcals en valencià.

Cap ni una televisió privada autonòmica li fou adjudicada a empreses properes al valencianisme o al catalanisme, ni tampoc no emetria íntegrament en valencià. Només la radio televisió pública autonòmica emetia en valencià. Dels dos canals que tenia, Punt 2 ho feia íntegrament en la nostra llengua i Canal 9 només ho feia parcialment, en alguns programes comptats. A més a més, el caràcter de la televisió pública valenciana hi presentava un biaix, com hem dit, tan acusadament espanyolista, controlada amb mà de ferro pel Partit Popular, que veure-la esdevenia vergonyant.

A la nova i puixant Info TV, engegada col·lectivament pels detractors de la manipulació informativa a Canal 9, no li fou adjudicat cap canal de TDT. En arribar el 10 de juliol del 2007, l’hora de l’apagada analògica es convertí en l’hora dels difunts d’Info TV, igual que per gran part de televisions locals i comarcals analògiques del País Valencià. Al cap d’un any, en juliol del 2008, Info TV renasqué com a televisió, a través d’Internet, però no aconseguí fer-se un buit entre els milions de webs que hi pululen per la xarxa i ara mateix funciona únicament com a productora audiovisual.

Malgrat que tot açò d’Info TV li ho vaig descriure al castellà de manera bastant clara i detallada, al cap d’un o dos dies, quan tornà a eixir el tema del tancament de Canal 9, tan candent aleshores, el de Zamora em tornà a repetir la mateixa i manida frase: “Pues que se monten una televisión privada en valenciano”.

“¡Però, home, ¿no t’he explicat fa un o dos dies que ja hi havia una, Info TV, una televisió privada en valencià que el Partit Popular es va carregar, i que des de l’apagada analògica ens havien tancat totes les portes al TDT privat en valencià? ¿Vols que t’ho explique de nou altra vegada? ¿Quin sentit té parlar amb tu, si no escoltes el que dic, o si reprodueixes les mateixes frases retòriques i m’obligues a explicar-me una vegada i altra, de manera infinita, inacabable….?”

Això, miraculosament, hi sortí efecte i no tornà a espetar-me la pansida frase: “Pues que se monten una televisión privada en valenciano”.

Beneïda Info TV! D’alguna cosa hi va servir!

Sueca, País Valencià, Marènia/Ibèria. Divendres 15-4-2016.
Joanjo Aguar Matoses.

Últims retocs:  2016-04-21.  18.04 h.

_____________________________________________________________________________________

Els catalanistes i el catalanista. (“Convivència entre un castellà i un valencià”)

El meu company castellà, el de Zamora capital, en una de tantes vegades que hi repetia el mateix discurs (perquè ell sempre es repeteix, de manera avorrida i repulsiva), em digué que ell havia parlat moltes voltes sobre la Independència i el catalanisme a València amb el seu antic soci de la immobiliària, el xic de Tavernes de la Valldigna que es va suïcidar. No sé per què arribà a aquest extrem, però supose que seria per falta de diners, davant la impossibilitat de pagar els seus deutes amb els pisos, amb l’arribada de la crisi financera, la fallida econòmica i l’explosió de la bombolla immobiliària.

El castellà de Zamora assegura que aquest xic de Tavernes era catalanista com jo, o fins i tot més, potser. Perquè que aquell xic, segons afirma, era un pou de cultura i coneixia en profunditat la història de Catalunya i del País Valencià. Diu que amb aquest xic de Tavernes sí que es podia debatre amb arguments de pes i que donava gust fer-ho, perquè li explicà al de Zamora tot un reguitzell de dades i esdeveniments històrics en què es basaven els catalanistes per donar suport a la Independència.

Tot el contrari que jo, que mai no li he aportat al de Zamora cap dada històrica, sinó que em centre en exclusiva en la situació de marginació lingüística que pateix actualment la nostra llengua, el català respecte al castellà, així com també en l’asfixia econòmica a què ens sotmet contínuament el govern central de Madrid als territoris catalanoparlants.

“Pues en Zamora han hecho el desvío de la carretera, para descongestionar de tráfico, al mismo tiempo que en Sueca. Y eso que Zamora es una capital provincial, mientras que Sueca es sólo un pueblo”.

Jo li explique que el desviament de la carretera nacional N-332 ja hi dúiem reclamant-la, amb multitud de movilitzacions ciutadanes, des de feia més de vint anys. Hi vivim a una zona molt turística, entre València i Gandia, i tots els estius i caps de setmana la carretera inundava de cotxes aquella artèria a dins del poble de Sueca. Era precís fer el desviament pel terme un any o altre. ¡I en tardaren dues dècades!

“Si ya lo sé. Yo también he pasado horas al volante aquí, en tu pueblo, con las colas kilométricas por los semáforos. Pero eso no es suficiente para que hagan un desvío aquí, en un pueblo de Valencia, antes que en una capital de Castilla”.

No li entrava en el cap a aquest figura mundial que la descongestió del trànsit de Sueca implicava també una major fluïdesa de vehicles entre València i la costa sud -Cullera, Gandia, Oliva, Dénia….- la qual cosa hi permetria afavorir el turisme i l’economia de tota la zona litoral.

¡Doncs no! Que si “Zamora es una ciudad y Sueca es un pueblo”, que si Zamora és capital provincial i que Sueca és, si de cas, només capital comarcal…. I d’ahí no el treies. De vegades costa molt, però que mooolt…, raonar amb aquest oriünd de la Meseta Central.

“Es que tú te fijas sólo en temas lingüísticos y económicos, que es lo que te interesa. Pero Héctor, mi exsocio, se lo tomaba en cambio como un tema más romántico, como la lucha por una dignidad que os fue arrebatada hace tiempo a los valencianos y a los catalanes”.

“Aunque, de todas formas, tras debatir mogollón de veces con Héctor sobre el tema y de mostrarme de acuerdo con su lucha, diciéndole que entendía sus sentimientos, al final acabé convenciéndolo de que era una causa perdida, que no tenía sentido reivindicar vuestra lengua o la Independencia de Cataluña en un mundo cada vez más globalizado e interconectado. Aunque la Independencia sea muy bonita, debemos ser prácticos y realistas en la vida cotidiana. Y Héctor me dio finalment la razón”.

“Además, no es bueno quedarnos anclados en el pasado, añorando viejas glorias o derrotas, ni intentando recuperar el terreno de una lengua, cuando ya lo habéis perdido. Es cierto que en tiempos de Franco os quitaron muchas libertades y hubo un descenso de hablantes del catalán, pero ahora no podéis pretender recuperar ese terreno a la fuerza, mediante leyes injustas y autoritarias, como hacen los catalanes. Ni tampoco imponiendo aquí mismo el conocimiento del valenciano, como hicieron conmigo cuando me presenté a las oposiciones, las de funcionario de prisiones. Es mejor dejar las cosas tal y como están. Si no, actuaréis como dictadores, igual que Franco. A vosotros os obligaron a aprender el castellano y ahora queréis imponernos a nosotros el valenciano. Eso no puede ser, hombre”.

“Es mejor trabajar unidos, todos juntos, que peleando cada uno por su lado. Cuando nos imponéis vuestra lengua para recuperar un terreno perdido, lo que nos provoca es un rechazo. Por ejemplo, a mí mismo. Como a mí me impusieron el valenciano en las oposiciones, ahora no me da la gana aprender valenciano. Si no me lo hubieran impuesto, puede que al final sí que lo hubiera aprendido y ahora lo estuviera hablando contigo. Pero en este caso no. Ahora, cuando tenga un hijo, no quiero que sepa hablar en valenciano, ni tampoco que se lo enseñen en la escuela”.

“Lo mejor hubiera sido aprender valenciano tras aprobar la oposición. Una vez tuviera la plaza. La administración pública me debería pagar entonces unos cursos de valenciano, a realizar en el plazo de dos o tres años, en horas laborales. Yo entonces no hubiera puesto pegas en hacerlos, porque ya sería funcionario. En ese caso sí que estaría de acuerdo. Porque para realizar el trabajo, primero habrían evaluado sólo mis aptitudes para el puesto y no mis conocimientos de vuestra lengua. Sólo así nos habrían medido con el mismo baremo. Habríamos entrado únicamente los más aptos, sin distinción de lengua. Más adelante, si pasados dos o tres años, no me hubiera sacado el título de valenciano, podríais venir a pedirme explicaciones, por no cumplir mi convenio. Pero eso después de aprobar las oposiciones, ¡no antes!”

“No me podéis pedir que sepa valenciano, o catalán, o euskera, o gallego, antes de ser funcionario, porque entonces estás discriminando a los que sólo hablamos castellano y favoreciendo a la gente de vuestra tierra. Tú puedes presentarte sin problema a oposiciones en Castilla y León, porque sabes valenciano y castellano, pero yo no puedo hacerlo aquí en Valencia, porque sólo sé castellano, no valenciano”.

Diu el meu company castellà que hi va debatre moltes voltes en profunditat d’aquests temes amb el seu exsoci de Tavernes de la Valldigna, així com també amb la seua exnúvia, Elena, una xica valenciana amb la qual estigué emparellat aquest xic de Zamora durant uns anys, fins el punt d’arribar gairebé a casar-se amb ella.

Afirma que tots dos, l’exnúvia i l’exsoci, eren tan catalanistes com jo, però que acabaren donant-li la raó a ell, perquè els havia convençut amb arguments de pes. Diu que també hi discutí el tema amb molts amics d’Elena i del seu exsoci, valencians catalanistes igualment, i que tothom sempre acabava donant-li la raó, que la defensa del valencià i el tema de la Independència no hi tenien cap sortida pràctica. Fins i tot, arribà a convéncer a gent enmig de concerts reblerts de joves catalanistes, entre la música d’Obrint Pas i, potser -no ho sé- de la Gossa Sorda.

Hi ha gent experta, de professió, en desactivar explosius. Doncs aquest castellà, tal i com ho conta, seria un expert professional en desactivar catalanistes.

Assegura el de Zamora que l’únic valencià catalanista al qual no ha pogut convéncer mai d’abandonar la seua obsessió sóc jo mateix, i que també sóc l’únic catalanista que li ha parlat a ell sempre en valencià, sense demanar-li permís. M’ha repetit moltes vegades que tots els altres valencianoparlants que ha trobat per la nostra terra, siguen catalanistes o no, li han demostrat que són més oberts, sensibles i receptius que jo, perquè sempre li han parlat en castellà.

Afegeix, a més a més, que el seu amic i exsoci de Tavernes de la Valldigna deixà de banda per sempre el catalanisme quan començà a eixir seriosament amb una xica, i està segur que a mi em passaria exactament el mateix. Em recomana que hauria d’obrir-me al món, que, si jo trobés una núvia, segur que hi canviaria la meua perspectiva de la vida i veuria les coses d’una altra manera. Segur que deixaria de ser tan radical i, per descomptat, tan catalanista com sóc hui en dia.

La veritat és que, de núvia, sí que en vull tindre. Però són les xiques les que no volen tindre’m a mi.

Sovint em pregunte si no tindrà raó aquest xic de Zamora. Si a mi no em pot convéncer perquè jo hi sóc massa tancat de ment. Ara bé, també pot ser que aquella corrua de valencians catalanistes -que sempre li parlaven en castellà- igual no eren tan catalanistes com ell descriu. O potser també que els convencé ràpidament perquè, en el fons, ja hi pensaven gairebé com ell. O també, cap la possibilitat fins i tot, que aquelles persones que li donaven la raó, li diguessen que els havia convençut només per fer-lo callar i que deixés d’aclaparar-los amb els seus discursos reiteratius, manides consignes i rentats de cervell, dels quals n’és un expert.

En altres ocasions m’ha explicat, el meu company castellà, que son pare de jove, durant la dictadura franquista, des de Zamora hi donava suport a la Catalunya oprimida d’aleshores, aquella dels anys 1960 que reclamava la llibertat per la seua gent i la dignitat per la seua llengua. Diu que son pare es comprà discos en català en aquells temps del moviment de la ‘Nova Cançó’, i que ell mateix, quan era xicotet, va escoltar a sa casa de Zamora cançons de Raimon, el cantautor de Xàtiva. ‘Al vent’ i tot això.

El meu company andalús, en aquest punt, fa una ganyota de menyspreu que no us podeu ni imaginar.

Però el de Zamora afegeix, ara bé, que hui en dia son pare se’n penedeix d’haver ajudat als catalans en aquella època. Perquè són uns desagraïts i ara s’han convertit en uns dèspotes que imposen el català a tot arreu i reclamen la seua Independència.

Em repeteix una vegada i altra que ell abans, igual que son pare, també hi veia amb simpatia els catalanistes, perquè tots s’hi mostraven educats i li parlaven en castellà. Però a continuació afegeix que, des que m’ha conegut a mi, que li parle sempre en valencià i no em preocupe pels seus sentiments envers la llengua i la comprensió, el tema catalanista li provoca cada cop més repulsió. I, més encara, arran la darrera visita turística que hi feren els seus pares a Barcelona, on també hi havia gent com jo, que els parlava sempre en català sense demanar-los permís i sense preguntar-los si comprenien la llengua o no.

“Contigo me he vuelto más españolista y más anticatalanista de lo que era antes. ¡Mira lo que has conseguido con tu radicalismo!”, m’ha metrallat en incomptables ocasions.

Tot això, ¡només per parlar-li en valencià!

“Claro, es que eso es muy nazi. Primero deberías pedirme permiso para hablar en valenciano. Yo no te lo he dado”.

¡Repunyeta, xe! A mi em passa el mateix amb ell, però en sentit contrari. Cada nova discrepància o discussió amb aquest castellà de Zamora, cada cop que hi surten de la seua boca paraules feridores envers la meua llengua, em fa sentir cada vegada més catalanista i més antiespanyolista. Aquest castellà de Zamora i jo, valencià de Sueca, ¡ens retroalimentem mútuament! I amb una energia molt fosca i negativa, per cert….

De vegades, per contra, el castellà es decanta pel to suau i conciliador, i intentava convéncer-me de bones maneres, dient-me:

“Aunque los padres de Héctor, mi exsocio, sean de Tavernes y no sepan hablar bien en castellano, sí que se esfuerzan por hacerlo, y por eso, aprovechando que voy a visitarlos este domingo, a un niño que tienen le he comprado un regalo”.

Crec recordar que es referia a un nebot o a un nét que tenien els de Tavernes, al qual li comprà un camió o un cotxe de joguet, farà uns anys. No sé si per Nadal o per Reis.

De manera implícita, estava dient-me que jo, com que li parlava sempre en valencià i no m’esforçava mai en usar el castellà, llavors, per als meus nebodets, ¡ni aigua!

¡Però a mi què m’importa si li fa un regal o no als meus nebots! Si es pensa que me la colarà amb aquesta mena de xantatge emocional, ho duu clar….

“Claro, tu sólo le hablas en castellano a las chicas cuando te interesa, en la discoteca o en la playa…. cuando quieres algo con ellas. Pero eso es de ser muy egoista”.

Té raó. Sóc massa egoista. Però també haig d’admetre que ja he conegut massa xiques a les quals primer els hi parlava en castellà i, en acabat, quan se n’assabentaven que jo sóc valencianoparlant i m’apassiona la meua llengua, es posaven a menysprear-la, com si fos un drap llefiscós o una malaltia contagiosa.

“El valenciano, ¿para qué?, si no sirve para nada”. “El valenciano es muy feo, anda, vuelve a hablar en castellano”. “Si yo entiendo lo que dices en valenciano, pero quiero que me hables en castellano”. “¿Para qué enseñáis a los niños a hablar en valenciano, si es una caca?”. Coses així m’han etzibat algunes xiques que he conegut a pubs, discoteques o clubs de València capital, del Saler o fins i tot del Perelló mateix. L’última, però, me la digué una amiga de Sevilla la darrera nit que passàrem a Bournemouth, Anglaterra, l’estiu de 1992. S’anomenava María José Ruz Jurado i era bellíssima. Després d’aquella frase tan cruel, no obstant, la meua relació amb ella deixà de ser tan bonica i càndida com abans.

Egoïsta…. egoïsta…. Seré tan egoïsta com vulgues, per parlar a algunes xiques en castellà i sadollar la meua fam sexual, però també arriba un moment, cada vegada més amarg, que et fartes de parlar en castellà si vols lligar i també de veure com se’t burlen a la cara quan, per sentir-te més còmode, t’atreveixes a usar tímidament el valencià.

Ho vulgues o no, això va calant, va calant…. i al final cada vegada t’entren menys ganes d’emprar-hi el castellà, ni tan sols -¡imagina’t!- per anar a lligar.

Sueca, País Valencià, Marènia/Ibèria. Dissabte 16-4-2016.
Joanjo Aguar Matoses.

Últims retocs:  2016-04-21.  18.04 h.

_____________________________________________________________________________________

Barcelona’92 i l’Espanya del castellà. (“Convivència entre un castellà i un valencià”)

El castellà de Zamora, el meu company de treball, en repetides ocasions m’ha dit que detesta als catalans perquè són uns desagraïts, perquè tota Espanya es bolcà en els Jocs Olímpics de 1992 que se celebraren a Barcelona, amb quantioses inversions en infraestructures efectuades pel govern espanyol.

Diu que açò projectà Barcelona al panorama internacional i afavorí des d’aleshores l’augment de les visites turístiques a aquesta capital.

Per això mateix, s’oposa frontalment a la Independència de Catalunya i assevera que els catalans són uns aprofitosos perquè, un cop han rebut els diners de l’Estat i s’han fet forts econòmicament, ara volen abandonar Espanya a la seua sort.

“Los catalanes deberían devolvernos a los españoles todo el dinero que hemos invertido en ellos. No tienen por qué llevárselo si se independizan de España, ya que es nuestro”.

Jo li conteste que, si el problema és únicament econòmic, estic segur que, negociant-hi unes bones condicions per ambdues parts, la Independència catalana no esdevindrà massa traumàtica ni per Catalunya ni per Espanya.

“Pero no es cuestión de dinero, es también de sentimiento. Los catalanes son unos insolidarios y sólo piensan en ‘la pela’. La promoción turística de Barcelona que se hizo con las Olimpiadas, gracias al esfuerzo de los españoles, no se nos puede devolver con dinero. Tiene un valor incalculable”.

¡Veges tu quina coincidència! Gairebé tots els espanyolistes de Castella i Lleó que hi conec repeteixen de manera obsessiva la mateixa divisa contra les Olimpíades de Barcelona 1992. ¡I d’això ja en fa 24 anys!

En canvi, veges tu també, de tots els espanyolistes valencians que conec, no en recorde cap que utilitze les Olimpíades de Barcelona com a arma llencívola contra els catalans. Només es limiten a repetir, una vegada i altra: “¡És que els catalans mos volen furtar la llengua!”

Aquesta manida frase la invoca també, fins i tot, l’altre company meu de treball, l’andalús de Sevilla criat a Benidorm que ara hi viu al Mareny de Barraquetes: “¡És que mos volen furtar la llengua! Jo dels catalans no vull saber res. No vull ni música heavy en català. En tinc en espanyol, en anglés, en alemany i fins i tot en basc, però, de català, res de res”.

Les Olimpíades de Barcelona ni les nomena, l’andalús anticatalà. ¿Serà potser perquè el mateix any 1992 l’Estat espanyol, mitjançant l’aleshores president del govern, el socialista sevillà Felipe González Márquez, també invertí una fotracada bestial de diners en la construcció del tren AVE Madrid-Sevilla i en l’exposició universal que es féu a aquesta capital andalusa, l’EXPO’92?

Quan li pregunte al castellà de Zamora per què ens critica tant les inversions espanyoles a les Olimpíades de Barcelona i calla amb les bàrbares despeses en l’EXPO de Sevilla, el castellà em respon: “Porque los andaluces no quieren independizarse de España”.

Això és, pots malbaratar tot el que vulgues, mentre no hi reclames la Independència.

Sueca, País Valencià, Marènia/Ibèria. Dissabte 16-4-2016.
Joanjo Aguar Matoses.

Últims retocs:  2016-04-21.  18.04 h.

_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________

La Guspira i la Foguera. València, Cuenca, Albacete. (“Convivència entre un castellà i un valencià”)

La pregunta del milió és: ¿I a quin sant conta el paio aquestes coses?

Doncs les conte perquè ja estic fart de mentides i de manipulacions, del rentat de cervell a què ens sotmeten alguns castellans i espanyols, fent-nos sentir culpables a nosaltres mateixos, els catalanoparlants, de la discriminació a què ens sotmeten ells.

Puc dir que hi ha una guspira, en concret, que encengué aquesta flama, la flama que hi prengué foc a l’enorme foguera, una pira crematòria de comentaris i revelacions personals sobre la meua estreta convivència amb un castellà. I amb un andalús, i amb un basc, i amb un navarrès, i amb un càntabre, i amb més valencians…….

Aquesta guspira, l’espurna que ho encengué tot, fou la conversa que vaig tindre fa poc, qüestió de dues o tres setmanes, amb un xic de València. Aquest treballa actualment a Cuenca i em contà, per iniciativa pròpia, la seua amarga convivència amb la gent de Castella. No calgué estirar-lo de la llengua, ¡què va!, se’l veia tan fart de viure a la Meseta que a la mínima t’ho amollava tot, com qui vomita la fel a punt de rebentar.

Jo, en canvi, a ell no li contí res del meu company de treball, del castellà de Zamora. No volia afegir més agror al sopar, però aquella conversa em deixà marcat. S’hi afegia a altres que he tingut amb un amic de Sueca, un músic amb una refinada educació, instruït, autodidacta i amb una vastíssima cultura, que ha realitzat investigacions musicals als arxius d’una diòcesi de Roma. Abans d’anar a Itàlia, aquest xic hi treballà durant anys a un institut de Castella-La Manxa, però no a Cuenca, sinó a Albacete, com a professor de música.

Entre les confessions del músic de Sueca, la del single de València i la les meues vivències amb el zamorà i altra gent de Castella i Lleó que vaig conéixer en un curs d’anglés a Bournemouth, l’estiu de 1992 i 1993, em vaig adonar, massa dolorosament, de les complicacions que hi provoca sovint la convivència entre castellans i valencians.

No sempre, clar. A Sueca hi viu Maite Villalba, una professora amiga meua que és del poble del formatge García Baquero, d’Alcázar de San Juan, província de Ciudad Real, a Castella-La Manxa. Maite parla perfectament el valencià i s’estima Sueca i València com la seua terra. A més a més, a Riola, vora Sueca, hi viu Isidre Crespo Redondo, un professor de Saelices de Mayorga, província de Valladolid, a Castella i Lleó, molt afable i obert, que en 1973, quan tenia trenta anys, vingué a treballar al País Valencià, conegué a Joan Fuster de Sueca, aprengué el valencià, es convertí en professor de valencià i ara és un gran escriptor i erudit en la nostra llengua.

Si tots els castellans i espanyols fossen com ells, la convivència entre Castella i València, o entre Espanya i Catalunya, serien de les més agradables i boniques que prodrien existir al planeta Terra.

Malauradament, hi ha altres castellans, de caràcter i actitud totalment oposada, que tiren per terra aquesta convivència i aboquen cabassos de merda sobre els seus magnífics paisans.

Fet i fet, la cremor que fa anys que em coïa per dintre havia trobat per fi una vàlvula d’escapament i pugnava per eixir de sobte, com la lava d’un volcà. Malgrat tot, l’he poguda controlar i poc a poc he anat recuperant i ordenant els meus records, mentre organitzava la informació d’una forma amena i digerible per tothom.

Ara el treball està quasi acabat. Ho he plasmat gairebé tot per escrit i així podré compartir-ho amb la gent que m’importa. Igual que jo, estic segur que hi molts valencians més que patisquen un calvari convivint amb castellans o espanyols que els discriminen i els humilien per ser catalanoparlants. Si aquest relat autobiogràfic els pot servir de consol, o de desfogament, com ha sigut el meu cas, almenys el munt d’hores que he passat redactant-lo cara a l’ordinador no haurà sigut en va.

La crucial conversa amb el xic valencià que hi treballa a Cuenca fou durant un sopar de singles (o desemparellats) a la ciutat de València. Hi vaig anar amb una amiga de Carlet a finals de març d’enguany, la nit del divendres sant. Primer sopàrem tots a la cervesseria Cruz Blanca i en acabat, després de les copes i la tertulieta, en atansàrem a la discoteca Moon que està allí a la vora, prop de l’estació de l’AVE de Sorolla, i allí ballàrem música remember dels anys 1980 i 1990.

Per cert, els entrepans de ‘chivito’ que ens serviren a la Cruz Blanca estaven de categoria. Amb unes tallades de llomello tendres i sucoses…. per a llepar-se els dits. ¡Deliciós!

Com a anècdota val a dir també que, casualment, eixe mateix divendres cap al migdia, el 25 de març del 2016, enmig d’un terrible refredat ple de mocs i gargalls, havia enviat a La Veu del País Valencià el meu article intitulat “¿I si anomenem Marènia als Països Catalans?”. L’article eixiria publicat a aquest diari electrònic el dia següent -¡tot just en el meu 41 aniversari!- i acabaria registrant una certa repercussió en diferents sectors valencianistes i catalanistes arreu dels Països Catalans, o Marènia, clar.

Tornant al sopar de singles a València, el xic al qual em referisc, molt simpàtic, obert i agradable, estava assegut enfront meu i de la meua amiga de Carlet, que és molt docta i xerradora, però també li agrada escoltar a la gent i té un cor immens.

Per establir una conversa i així anar coneixent als nostres companys de taula, li preguntarem el nom a aquest xic, d’on era, en què treballava, i tot això.

El xic ens digué que ell havia nascut i s’havia criat a València capital, però els seus pare eren de Castella-La Manxa. La meua amiga i jo ens quedàrem meravellats, perquè el xic ens parlava en valencià, igual que féiem nosaltres amb ell. Jo sempre hi parle valencià amb tothom, i la meua amiga de Carlet també hi parla en valencià a la capital quan està amb mi.

Així hem descobert que, de la gent que va als sopars de singles a València, gent de la capital i dels pobles del voltant, vora la meitat saben parlar en valencià i el parlen habitualment. I, de la resta, castellanoparlants, tothom o gairebé tothom ens entén perfectament als valencianoparlants. El mite aquell que diu que a la ciutat de València ningú et comprén si li parles valencià és una mentida que cal desterrar. Només li interessa mantindre-la als espanyolistes castellanoparlants.

Ara bé, el que no era habitual trobar a València capital és un xic de pares castellans que hi pronuncie el valencià tan bé, com si hagués viscut tota la vida a un poble valencianoparlant. Als pobles hi resulta més fàcil aprendre’l, atés que és la nostra llengua habitual, però a la capital no i per això ens quedàrem bocabadats.

Deia aquest xic que havia aprés el valencià a l’escola i s’ha esforçat per millorar-lo. Malgrat la seua ascendència castellana, se li notava que gaudia parlant en la llengua pròpia de València, i la meua amiga i jo hi gaudíem més encara. Aquest xic era una mostra que la plena integració dels immigrants o fills d’immigrants castellans a València era possible. Que aquest xic adoptés la nostra llengua com a seua era un honor per nosaltres i un goig per a ell, perquè s’hi sentia més integrat en aquesta terra.

La veritat és que, a mesura que vas fent-te major, cada cop et cansa més això d’anar bregant i reivindicant l’ús de la teua llengua. I quan et trobes un xic com ell hi respires alleujat.

Aquest xic, el single de València, aclarí que havia tingut una núvia de Cullera, un poble veí al meu, Sueca, i que anaven sovint els caps de setmana a visitar els pares d’ella, a una caseta de camp o a la platja. Així és com aconseguí millorar la seua pronúncia, i fer les ‘e’ i les ‘o’ obertes, tot i que la ‘s’ sonora i la ‘v’ labiodental encara se li feien una muralla. La meua amiga de Carlet i jo el tranquil·litzarem. Nosaltres som valencianoparlants de poble, procurem parlar bé la nostra llengua i malgrat això també se’ns resisteixen les ‘s’ sonores i les ‘v’ labiodentals.

Ens digué també que havia treballat per Dènia o per Xàbia, i que l’accent valencià d’aquella zona era el que més li agradava, perquè allí sí que ho pronuncien tot com toca. A mi també m’agradaria parlar així, i m’hi esforce, però em falta la costum i tindre prop a gent que hi pronuncie bé, com a model i exemple.

Li preguntàrem llavors en què hi treballava i ens digué que en un banc, en una caixa d’estalvis. Que allò de treballar a la Marina Alta feia temps que s’havia acabat i que actualment hi vivia a la ciutat de Cuenca.

Deia que continua treballant a la mateixa entitat bancària, però que des de feia vora un any l’havien destinat -¡per no dir deportat!- a la meseta castellana. Tot fruit de la punyent i dolorosa reestructuració d’aquella caixa d’estalvis, una reestructuració que acomiadà gairebé tots els treballadors perquè hi tancà totes les sucursals dels pobles i mantingué només les de les capitals o ciutats grans. Aquesta entitat, val a dir, estigué a punt d’enfonsar-se amb l’actual crisi financera, sobretot per la mala gestió i l’avarícia dels seus directius, que estan sent jutjats en un procés penal per assignar-se uns sobresous gairebé milionaris poc abans de tirar centenars de treballadors al carrer.

Aquest xic és un dels pocs supervivents amb feina i es nota que li agrada el seu treball. Ara bé, no pot dir el mateix de la ciutat on treballa, de Cuenca capital.

Només preguntar-li com li anava tot per allí, diu que està fart de viure a Cuenca i que ho fa només per motius de faena, no per gust. Com hui en dia el mercat laboral està tan malament, amb un índex d’atur del 20% i més de quatre milions de gent sense treball, el xic es veu obligat a continuar malvivint a Cuenca, fins que hi trobe altra cosa.

Però no hi malviu per motius econòmic, ¡què va! Tot el contrari. El sou que cobra està de categoria. Ell és l’encarregat d’adjudicar o no els crèdits hipotecaris, de manera que està molt ben pagat. La seua angoixa hi prové del carregat ambient humà que s’hi respira allà dalt, a Cuenca, per la difícil convivència amb la gent de la Meseta central.

Assegura el xic de València que els de la ciutat de Cuenca són suspicaços, envejosos, agarrats, que no se’n refien uns dels altres i que l’atmòsfera que s’hi respira allí és extremadament opressiva i asfixiant.

¡¿Aquest valencià diu que eixos castellans són agarrats?! I els castellans diuen el mateix dels valencians i els catalans. ¡Ara sí que me l’has pegat! Uns criem la fama i altres carden la llana.

El xic afirma que els de Cuenca capital -¡no sap com!- han acumulat els pitjors defectes d’un poble i els pitjors també d’una ciutat, com són la manca de contacte personal, l’alienació, que ningú no es preocupe per ningú, etc.

Afegeix que està fins la coroneta de viure allí i que, quan acaba la seua feina al banc tots els divendres a migdia, no hi dina a Cuenca per no passar ni un segon més a eixa ciutat. Agafa el muntant, se’n puja al cotxe i se’n ve com un llamp a València, per respirar almenys una mica de llibertat, malgrat que siguen dos dies, el cap de setmana.

Veges tu, ni li atrau visitar la ‘Ciudad Encantada’ de Cuenca, un paratge natural a uns vint quilòmetres al nord de la capital, farcit d’enormes roques modelades per l’aigua, que adquireixen formes fantasmagòriques i inimaginables. Jo li comente que l’he vist en fotos, i que sembla un lloc meravellós, per si li abelleix visitar-lo aprofitant que viu allà dalt. Però el xic em respon que nanai de la Xina, que només hi va per motius de treball però que no hi vol saber més de Cuenca. ¡Imagina tu què avorrit estarà d’eixa terra! Cada cop que hi torna s’ho agafa com una condemna.

Diu que no vol ni tindre núvia d’eixa ciutat perquè sap que, si talla amb ella, hi quedarà marcat per a sempre i la gent de Cuenca capital, que allí es coneix tothom, podria amargar-li la vida. Per exemple algun germà, cosí o tio de la xica, o potser algun pretendent rebutjat. Sembla que hi parle de la màfia siciliana, ¡i està al centre d’Espanya!

Aquest xic de València ens explica que els seus pares, com hem dit, castellans, són justament de la província de Cuenca, però d’un poblet, no de la capital.

Jo li pregunte per l’ambient de poble, allà en la Meseta, per si és diferent del que hi viu a la ciutat, i afirma ell que sí que ha visitat de vegades el poble dels seus pares i que l’ambient allí és diferent del de Cuenca capital.

“Però això és perquè als pobles menuts no hi pots anar per lliure, com a la ciutat”, explica. “Allí al poble és necessari fer favors als veïns en les feines del camp, o amb el ramat, o arreglant una casa, o remolcant un cotxe, si vols demanar-los després tu un favor i que te’l facen. Aquesta necessitat hi crea uns lligams més estrets, que a la ciutat no hi pots trobar”.

En definitiva, que si no es duen tan malament als pobles com a la pròpia capital és més per pura conveniència que per sana convivència.

“Efectivament, més o menys així és”, em confirmà aquest xic de València.

Per tal de llevar ferro a l’assumpte, jo li comentí l’experiència amable que hi tingué a Castella un amic meu de Sueca.

No parle de les vivències del meu amic músic que era professor a Albacete. Aquest acabà fart de les burletes que hi feien alguns castellans amb el seu cognom: Puig.

“¿Y eso cómo coño se pronuncia? ¿Puyyygghhhhh? ¿Como si vomitaras? ¡¡Puyyygghhhhh!!”, li deien per clavar-se amb ell. Sempre de broma però, també, sempre humiliant al que trobaven diferent. I eren els seus companys de treball, professors de l’Institut. ¡Com serien els alumnes! “¡¡Puyyygghhhhh!!”

“Se pronuncia ‘Puch’. En valenciano, Puig se lee como ‘Puch'”, aclarava el meu amic, més pacient que un sant.

“Pues yo no soy valenciano y en castellano yo leo ‘Puyghh’. ¡¡Puyyygghhhhh!!”

El meu amic acabava acotant el cap i deixant que aquest paio li pronunciés el cognom com li rotés pels collons. No tenia sentit raonar amb gent així. I es tractava del seu cap de departament, un professor amb estudis, més cultivat en teoria que la gent de camp. Veritablement, hi ha massa gent a Castella amb la qual no hi pots raonar, ni tan sols del teu cognom valencià. “¡¡Puyyygghhhhh!!”

Tot això no li ho vaig dir al single valencià de pares castellans, clar. Ja tenia aquest xic prou martiri amb l’amargor de Cuenca, setmana rere setmana, com per afegir-li amb el patiment d’un altre valencià desterrat a Castella.

El que li contí fou la història d’un altre amic de Sueca, que també hi treballà a Castella-La Manxa, tot just a Albacete, igualment. Aquest amic ha estudiat i treballat com a dissenyador web a Albacete capital, està obligat a anar amb cadira de rodes per una malformació de naixement, i contava meravelles d’aquella ciutat. Diu que Albacete està infinitament millor adaptada als minusvàlids que el nostre poble de Sueca o que la ciutat de València. Diu que, per aquesta raó, s’hi sentia millor en aquella capital que en la nostra pròpia terra. I tindrà més raó que un sant. La veritat és que l’empatia dels polítics suecans i valencians respecte a la gent amb discapacitat deixa molt que desitjar. I això es nota en l’accessibilitat i adaptabilitat de moltes voreres, així com en locals públics i privats.

Ara bé, el que hi referisc a continuació no li ho contí a ell. Aquest amic meu de Sueca, el dissenyador web, no és gens catalanista. Parla valencià per ser la seua llengua materna, però no s’estima gaire la nostra pròpia llengua, ni es preocupa per escriure-la amb correcció. De fet, la seua referència es Espanya, té unes idees molt conservadores, de dretes, i se sent a gust definint-se com espanyol. A banda de la manca de barreres arquitectòniques, potser així també hi siga més fàcil conviure amb els castellans.

Per altra banda, l’altre amic meu de Sueca, el músic que ha treballat a Albacete, aquest sí que estima profundament el valencià, l’escriu i l’usa sempre que pot, és catalanista, d’esquerres i republicà, i no s’identifica amb Espanya, sinó amb els Països Catalans. De tot açò, però, no hi digué ni muu quan treballava a Castella, clar, per evitar-se problemes en el treball i represàlies ideològiques per part dels castellans. ¡Mira!, com l’assetjament laboral que he patit jo al meu propi poble per part del castellà de Zamora, en veure que jo era catalanista, per parlar-li sempre en valencià.

El meu amic músic sempre hi parlava en castellà a Albacete, es clar, però el seu cognom, Puig, el delatava com a valencià, i alguns castellans amics de befar-se i humiliar a la gent de vegades hi feien d’ell burletes vomitives com la que hem vist del seu cognom.

Per tant, si ets valencià i no t’importa la teua llengua, potser no hi tingues problema a Castella. Ara bé, si ets valencià, t’estimes la teua llengua i els castellans es claven amb ella, possiblement en aquest cas sí que hi resulte una mica més difícil la convivència….

El cas del xic de València que hi treballa a Cuenca el trobe més proper al meu amic músic catalanista que al meu amic dissenyador espanyolista. Malgrat ser de pares castellans, aquest single de València estima el valencià i s’esforça una barbaritat per parlar-lo amb correcció, tant que, si no ens hagués dit res a mi ni a la meua amiga de Carlet, ambdós de pares valencians, no hauríem percebut cap diferència amb nosaltres.

Amb aquest single de València em vaig abstindre de parlar de política o de nacionalismes ideològics, perquè és un tema escabrós entre desconeguts, però és curiosa aquesta coincidència del valencià de pares castellans que s’estima el valencià i que no pot suportar la vida a Castella, amb la de l’altre amic meu, el músic de Sueca, que també adora la nostra llengua i no se sentia gens a gust amb l’actitud dels castellans.

Respecte a la vida en Albacete referida pel meu amic dissenyador web, el de la cadira de rodes que allí ho trobava tot accessible, el single de València em contestà que potser el meu amic tenia raó, que Albacete és una ciutat molt ben adaptada i més oberta a la gent de diferents pobles perquè es tracta -junt amb Villarrobledo- d’un nus estratègic, d’un increïble lloc de pas, de la Meseta a la mar, del nord al sud, de l’est a l’oest, de Madrid a Alacant, de Múrcia a Madrid, de València a Jaén, de Córdoba a Castelló, i a la inversa….. Mentre que -hi afegí- a la ciutat de Cuenca has d’anar a propòsit, no hi pots caure allí per casualitat, i això fa que l’ambient siga més tancat, suspicaç i enrarit davant la irrupció de qualsevol estrany.

Finalment, per destensar l’ambient, el single de València, explicà que n amic li havia dit que les xiques d’Albacete són extraordinàriament guapes, altes i ben fetes. Ell no li donava massa crèdit a aquesta propaganda, però un dia que hi visità Albacete, es quedà al·lucinat. El seu amic tenia raó. Allí les xiques estaven de categoria, millor que a València o a Cuenca. Diu que veia a xics normals, com nosaltres, passejant pel carrer de la mà o agafant de la cintura a dones que estaven espectaculars.

Aquest xic ho contava bocabadat, no com una bufonada. Tampoc se’n vantà d’haver-se’n beneficiat ninguna. Simplement hi descrivia el que va veure al seu pas pels carrers d’Albacete.

Jo, personalment, tot això no ho puc certificar, perquè mai no he estat en eixa ciutat. Ara bé, ja m’entren ganes, ja………

Sueca, País Valencià, Marènia/Ibèria. Dilluns 11-4-2016.
Joanjo Aguar Matoses.

Últims retocs:  2016-04-21.  18.04 h.

_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________

ESCRIT PRIMIGENI QUE HA INSPIRAT ELS ARTICLES ANTERIORS.

_______________________________________________________________________________

Convivència entre un castellà i un valencià.

Fa temps que hi treballe a Sueca amb un castellà natural de Zamora capital. Després d’anys de viure a València ciutat, encara es pensa que ell, com a digne i sobri castellà-lleonés, ens pot donar lliçons a tots nosaltres, els valencians, perquè som uns desastres i no tenim ni idea de res. El pitjor és que, si li plantes cara i no et mostres d’acord amb les seues sentències i consells pontificals, et fa la creu per sempre més i s’hi bolca en cor i fetge en atacar-te, enfonsar-te, arraconar-te i marginar-te socialment, manipulant el teu i el seu discurs, mentre s’aprofita d’altres companys de feina per assolir-hi els seus objectius.

Aparenta ser un sant però, per darrera, fa un ús abusiu i extensiu d’un grapat de males arts. És un dels tios més tòxics i verinosos que m’hi he topat mai…. ¡I això que ell viatja per mig món i diu que és dels més oberts i dialogants de la seua terra, de Castella! ¡No vull ni saber com serà la resta!!

En resum, aquest senyor és la prova vivent que els nacionalismes no es curen viatjant, i que el contacte entre individus i cultures diverses no sempre hi desemboca en l’afecte i convivència mútua, de bon grat. Ho sent molt, però m’ho ha demostrat ell mateix personalment, i amb escreix!

Sueca, País Valencià, Marènia. Dimecres 30-3-2016.
Joanjo Aguar Matoses.
Últims retocs:  2016-03-30.  19.11 h.

_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________

ISPANIAH. Joanjo. Sueca. 10-5-2003

____

__
__

valencià, València, Valencia, valenciano, valencian, Castella, Castilla, Castile, Castilian, castellà, castellano, castellanisme, castellanismo, català, catalán, catala, catalan, Catalunya, Cataluña, Catalonia, Catalogne, Catalogna, Katalonien, Katalan, Katalanisch, catalano, catalani, “Llión ye Nación”, “León es Nación”, “País Llionés”, Llionés, Llión, León, Leo, Leo, Lleó, Lleo, Lyon, Lion, Lió, Lio, Lío, Lión, “No Castella”,

Valladolid, Fachadolid, Zamora, Fachamora, “Valladolid Fachadolid”, “Zamora Fachamora”, mesetari, mesetario, mesetària, mesetaria, Meseta, Central, “Meseta Central”,

centralista, centralismo, Madrid, Madriz, Madrit, Matrit, Matriz, Matrix, MatriXXX, Espanya, España, Spain, Spagna, Espagne, Spanien, perifèria, periferia, periphery, périphérie, periferiche, periferici, peripherie, Stadtrand, Randgebiet, Rand, Unkreis, Umfang, perifèric, periférico, perifèrica, periférica, periferic, periferico, periferica, margini, marginal, marge, margen,

 

Spanish, espanyol, español, espanyola, española, Espagnol, Espagnola, Espagnole, spagnolo, spagnola, Spanisch, Spanier, hispaniola, Hispania, Hispanic, Hispano, Hispà, Ispania, Ispanic, Ispania, Ispañistán, Ispañistan, Ispanyistà, Ispanyistan, Ispanistam, Hispañistán, Hispañistan, Hispanyistà, Hispanyistan, Hispanistam, Hispanista, Hispanist, Hispanisme, Hispanismo, Hispanism, espanyolisme, españolismo, spanishm, Spanishness,

 

repressió, represión, repressio, represion, repressio, suppresion, répression, repressione, Abwehr, Bekämpfung, Unterdrückung, Niederhaltung, Niederschlagung, Niederwerfung, Dämpfung, Verdrängung, Maßregelung, Zähmung,

asfíxia, asfixia, suffocation, asphyxia, asphyxiation, drowning, choke, asfissia, étouffement, ersticken, Erstickung,

 

hebreu, hebreo, Hebrew, Hébreu, ebraico, ebreo, Hebräisch, Hebräer, Jewish, Jew, Jude, Schacherer, Wucherer, Yiddish, jueu, judío, judio, jueus, judíos, judios,

 

ספרד

,

קטלוניה

,

ולנסיה

,

ארצות הברית

,

__
__

Llengua, Llengua, Language, Llenguatge, Lenguaje, Idioma, Idiom, Idiomes, Idiomas, Idioms, Parlants, Hablantes, Speakers,

“Hablamos xe!”, “Hablemos xe!”, “Parlem xe!”, “Speak xe!”, Hablamos, Hablemos, parle, Parlem, Speak, Speaking,

Diàleg, Dialeg, Diálogo, Dialogo, Dialog, Dialogue, Duologue, Conversació, Conversación, Conversation, Conversar, Convers, Converso, Con, Verso, Vers, “Converso con Verso”,

__
__

ETIQUETES EXTRA (MOLT SELECTIVES).

 

basc, bascos, basques, vasco, vasca, vascos, vascas, vascuence, Basque, Euskaldun, Euskadi, Euskara, Euskera, “Euskal Herria”, Euskalherria, “País Basc”, “País Vasco”, “Basque Country”, País, Country, Herri, Herria, basca, bascs, Navarra, Nafarroa, Navarre, Navare, Pamplona, Iruña, Iruñea, Irunia, Iruniea, Irunya, Irunyea, Navarro, San, Fermín, Fermí, Fermi, Fermin, Fermine, “San Fermín”, “San Fermí”, Sant, “Sant Fermí”, “Sant Fermi”, “San Fermin”, “San Fermi”,

__
__

 

Unamuno, “Miguel de Unamuno”, “Miguel de Unamuno y Jugo”, Salamanca, Paraninfo, Paranimf, auditorium, hall, Rizal, Heroi, Héroe, “Millán-Astray”, Millán, Astray, Terreros, “Millán-Astray Terreros”, Guerra, Civil, Espanyola, Española, Spanish, War, “Guerra Civil Espanyola”, “Guerra Civil Española”, “Spanish Civil War”, “Spanish War”, 1936, “Día de la Raza”, “Día de Raza”, “Día Raza”, “Race Day”, “Raze Day”, 1939, “1936-1939”, feixista, fascista, fascist, feixisme, fascismo, fascism, nazi, nazis, nazism, nazisme, nazismo,

 

manuscrit, manuscrito, filòsof, filósofo, escriptor, escritor, writer, bilbaí, bilbaino, Bilbao, bilbo, Universitat, Universidad, University, “Universitat de Salamanca”, “Universidad de Salamanca”, “Salamanca University”, “12 d’octubre de 1936”, “12 de octubre de 1936”, “October 12th 1936”, “Día de la Hispanidad”, “Dia de la Hispanitat”,

 

“Enriqueta Carbonell Carratalà”, “Enriqueta Carbonell Carratalá”, “Enriqueta Carbonell Carratala”, “Carbonell Carratalà”, “Carbonell Carratalá”, “Carbonell Carratala”, “Enriqueta Carbonell”, Enriqueta, Carbonell, Carratalà, esposa, “Atilano Coco Martín”, “Atilano Coco Martin”, “Atilano Coco”, Atilano, Coco, Martín, pastor, capellà, cura, anglicà, anglicano, Anglican, masó, masón, Mason,

 

“José Millán Terreros”, “José Millán-Astray Terreros”, “La Legión”, Legión, “Legión Española”, “La Legió”, Legió, “Legió Espanyola”, “Tercio de Extranjeros”, “Terç d’Estrangers”, Àfrica, África, Africa, “Guerra d’Àfrica”, “Guerra de África”,

 

“José Rizal”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso Realonda”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso”, “José Protasio Rizal Mercado”, “José Protasio Rizal”, “José Protasio Rizal Mercado Alonso Realonda y más apellidos”, 1861, Calambá, Manila,

 

1898, Cuba, Filipines, Filipinas, Philippines, Philippine, Filipina Filipí, Filipino, “Guerra de Cuba”, “Cuba War”, “Cuban War”, “Guerra de Filipines”, “Guerra de Filipinas”, “Philippines War”, “Philippine War”, “Spanish-American War”, “Guerra hispano-americana”, “Guerra hispano-estadounidense”, “Digmaang Espanyol-Amerikano”, “Guerra Hispano-estatunidenca”, “Guerra Hispano-nord-americana”, “Desastre del 98”, “Desastre de 1898”, “Guerra Hispano-cubana-nord-americana”,

__
__

____

____

Publicat dins de General i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Aversió contra Castella o els castellans (“Convivència entre un castellà i un valencià”)

 

Aversió contra Castella o els castellans (“Convivència entre un castellà i un valencià”)

COMENTARI 11 (PUBLICAT A ‘LA VEU‘ EL DILLUNS 4-4-2016)
_______________________________________________________________________________

 

L’imperi contra l’indígena salvatge. (“Convivència entre un castellà i un valencià“)

Joanjo Aguar Matoses Sueca, País Valencià, Marènia/Ibèria  –  4 d’abril del 2016. 02.38 h.

____

Comentaris (1) generats pel mateix article (“Convivència entre un castellà i un valencià“) i recopilats de la pàgina de Facebook: “Acabem amb la Discriminació del Valencià”.

https://ca-es.facebook.com/Acabem.Discriminacio.Valencia

____

Santi Gomez (Dijous 31 març del 2016. 13:21 h.): L’imperi versus l’indígena salvatge. La culpa és nostra. Si no els parlàrem mai en castellà s’haurien acostumat a respetar la nostra cultura. I dels valencians que parlen en castellà els fills i entre ells en valencià millor no parlem, que això encara passa.
____

Josep M. R. Sanz (Dijous 31 març del 2016. 14:54 h.): No n’hi ha convivència, n’hi ha sotmetiment del “Valencia” com a llengua enfront del “Castellà”! Anomenem les coses pel seu nom!
____

Joan Sellés Mestres (Divendres 1 abril del 2016. 11:05 h.): Es que el “imperio” es això , xiquet…ell ho te clar…
____

Òscar Labodia Llop (Dijous 31 març del 2016. 10.29 h.): La mentalitat del conqueridor a les colònies…
____

Acabem amb la Discriminació del Valencià [Joanjo Aguar Matoses] (Diumenge 3 abril del 2016. 03.26 h.): Òscar Labodia Llop – Exactament. No ho admet obertament, però així és com ens veu ell, com indígenes assilvestrats.

____
____

____

Més informacions i comentaris a:

http://opinions.laveupv.com/opinio/blog/6919/convivencia-entre-un-castella-i-un-valencia-per-joanjo-aguar

____

_____________________________________________________________________________________

COMENTARI 12 (PUBLICAT A ‘LA VEU’ EL DILLUNS 4-4-2016)
_______________________________________________________________________________

 

Aversió contra Castella o els castellans. (“Convivència entre un castellà i un valencià“)

Joanjo Aguar Matoses Sueca, País Valencià, Marènia/Ibèria  –  4 d’abril del 2016. 02.44 h.

____

Comentaris (2) generats pel mateix article (“Convivència entre un castellà i un valencià“) i recopilats de la pàgina de Facebook: “Acabem amb la Discriminació del Valencià”.

https://ca-es.facebook.com/Acabem.Discriminacio.Valencia

____

Alejandro Sempere (Dijous 31 març del 2016. 15:31 h.): Sincerament, els casos aillats de cadascu no tenen cap importancia envers la vertebracio politica de qualsevol territori, a no ser clar q el cadascu concret siga alguna personalitat de primer ordre… A mes, em pareix que el comentari destila el mateix odi patetic envers castella i els seua habitants del q es queixa a linversa… Deures pa setmana santa: respirar profund abans de soltar burraes, i si el pavo en questio te dona molt quefer trencali la boca pero no extrapoles contra tot un poble
____

Acabem amb la Discriminació del Valencià [Joanjo Aguar Matoses] (Diumenge 3 abril del 2016. 02:18 h.): Alejandro Sempere – Estaria completament d’acord amb tu, si no fos per un xicotet detall: que sóc jo mateix qui pateix el menyspreu i la humiliació constant d’aquesta persona, que no para d’omplir-se la boca de ‘Zamora’, de ‘Castilla’ i de ‘España’, mentre amolla merda i brutícia contra ‘los valencianos’, contra ‘los catalanes’, contra ‘Valencia’ i contra ‘Cataluña’. Sort que les Illes Pitiüses i Balears no les toca. Clar, com estan aïllades, ahí enmig la mar, ni tan sols les veu com una “amenaza contra la Unidad de España”.

Xe! T’assegure que, abans de conèixer-lo, jo no hi tenia tant de prejudici ni aversió contra Castella o contra els castellans, però aquest…. ‘mascle alfa’, amb el seu castellanisme a ultrança, amb el seu espanyolisme prepotent i amb el seu menyspreu i suspicàcia envers tot allò que sone massa a valencià o a català, m’ho ha introduït en les venes, insuflant-m’ho per via auditiva i visual. És un mestre de l’enveja, de la falsedat, de l’aparença, del ‘quedar bé’ quan li convé, de la hipocresia, de la manipulació subtil a nivell verbal i personal, del discurs insidiós i repetitiu i, sobretot, quan s’hi dedica a fons, del rentat de cervell.

____
____

____

Més informacions i comentaris a:

http://opinions.laveupv.com/opinio/blog/6919/convivencia-entre-un-castella-i-un-valencia-per-joanjo-aguar

____

_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________

ESCRIT PRIMIGENI QUE HA INSPIRAT ELS ARTICLES ANTERIORS.

_______________________________________________________________________________

Convivència entre un castellà i un valencià.

Fa temps que hi treballe a Sueca amb un castellà natural de Zamora capital. Després d’anys de viure a València ciutat, encara es pensa que ell, com a digne i sobri castellà-lleonés, ens pot donar lliçons a tots nosaltres, els valencians, perquè som uns desastres i no tenim ni idea de res. El pitjor és que, si li plantes cara i no et mostres d’acord amb les seues sentències i consells pontificals, et fa la creu per sempre més i s’hi bolca en cor i fetge en atacar-te, enfonsar-te, arraconar-te i marginar-te socialment, manipulant el teu i el seu discurs, mentre s’aprofita d’altres companys de feina per assolir-hi els seus objectius.

Aparenta ser un sant però, per darrera, fa un ús abusiu i extensiu d’un grapat de males arts. És un dels tios més tòxics i verinosos que m’hi he topat mai…. ¡I això que ell viatja per mig món i diu que és dels més oberts i dialogants de la seua terra, de Castella! ¡No vull ni saber com serà la resta!!

En resum, aquest senyor és la prova vivent que els nacionalismes no es curen viatjant, i que el contacte entre individus i cultures diverses no sempre hi desemboca en l’afecte i convivència mútua, de bon grat. Ho sent molt, però m’ho ha demostrat ell mateix personalment, i amb escreix!

Sueca, País Valencià, Marènia. Dimecres 30-3-2016.
Joanjo Aguar Matoses.
Últims retocs:  2016-03-30.  19.11 h.

_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________

Atac a Autonomies. Soga. Jose Asensi (INFORMACION. 22-6-2015. Pg.25)

____

__
__

valencià, València, Valencia, valenciano, valencian, Castella, Castilla, Castile, Castilian, castellà, castellano, castellanisme, castellanismo, català, catalán, catala, catalan, Catalunya, Cataluña, Catalonia, Catalogne, Catalogna, Katalonien, Katalan, Katalanisch, catalano, catalani, “Llión ye Nación”, “León es Nación”, “País Llionés”, Llionés, Llión, León, Leo, Leo, Lleó, Lleo, Lyon, Lion, Lió, Lio, Lío, Lión, “No Castella”,

Valladolid, Fachadolid, Zamora, Fachamora, “Valladolid Fachadolid”, “Zamora Fachamora”, mesetari, mesetario, mesetària, mesetaria, Meseta, Central, “Meseta Central”,

centralista, centralismo, Madrid, Madriz, Madrit, Matrit, Matriz, Matrix, MatriXXX, Espanya, España, Spain, Spagna, Espagne, Spanien, perifèria, periferia, periphery, périphérie, periferiche, periferici, peripherie, Stadtrand, Randgebiet, Rand, Unkreis, Umfang, perifèric, periférico, perifèrica, periférica, periferic, periferico, periferica, margini, marginal, marge, margen,

 

Spanish, espanyol, español, espanyola, española, Espagnol, Espagnola, Espagnole, spagnolo, spagnola, Spanisch, Spanier, hispaniola, Hispania, Hispanic, Hispano, Hispà, Ispania, Ispanic, Ispania, Ispañistán, Ispañistan, Ispanyistà, Ispanyistan, Ispanistam, Hispañistán, Hispañistan, Hispanyistà, Hispanyistan, Hispanistam, Hispanista, Hispanist, Hispanisme, Hispanismo, Hispanism, espanyolisme, españolismo, spanishm, Spanishness,

 

repressió, represión, repressio, represion, repressio, suppresion, répression, repressione, Abwehr, Bekämpfung, Unterdrückung, Niederhaltung, Niederschlagung, Niederwerfung, Dämpfung, Verdrängung, Maßregelung, Zähmung,

asfíxia, asfixia, suffocation, asphyxia, asphyxiation, drowning, choke, asfissia, étouffement, ersticken, Erstickung,

 

hebreu, hebreo, Hebrew, Hébreu, ebraico, ebreo, Hebräisch, Hebräer, Jewish, Jew, Jude, Schacherer, Wucherer, Yiddish, jueu, judío, judio, jueus, judíos, judios,

 

ספרד

,

קטלוניה

,

ולנסיה

,

ארצות הברית

,

__
__

____

____

Publicat dins de General i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

La llengua de l’amo i la de l’esclau. (“Convivència entre un castellà i un valencià”)

 

La llengua de l’amo i la de l’esclau. (“Convivència entre un castellà i un valencià”)

El cas és que aquest company de treball, el castellà de Zamora, s’acarnissa amb mi perquè sempre li parle en valencià, o català, que és el mateix.

Ell m’entén perfectament, atés que hi viu farà uns deu anys a València i diu que tenia abans un soci d’empresa -d’una immobiliària fallida-, molt amic seu, que era catalanista, un xic de Tavernes de la Valldigna que se suïcidà farà sis o set anys, però afegeix que aquest li parlava sempre en castellà “por respeto y educación”.

En canvi, com al seu company de treball actual -o siga, jo mateix-, també catalanista, no se li acudeix altra cosa que exercir el seu dret de parlar en valencià a Sueca, doncs sembla que açò ja no li quadra tant al castellà aterrat a La Ribera i, ¡vaja!, em té travessat al cap. “Porque tú nunca me has pedido permiso para hablar en valenciano”. ¡Com si ell fos l’amo i senyor, i jo un vil esclau!

Diu aquest xic de Zamora que abans, amb l’antic soci de la immobiliària, arribà a conéixer molts altres catalanistes, ¡en concerts d’Obrint Pas!, però que aquells catalanistes li queien millor que jo, “porque ellos sí eran muy educados y me hablaban siempre en castellano”.

En definitiva, xe, que si vols ser catalanista i caure bé als castellans, cal parlar-los sempre, sempre, a tots, en castellà.

I aleshores em pregunte jo: ¡¿de què collons ens aprofita als valencians la llei d’ús i ensenyament del valencià?!

Sueca, País Valencià, Marènia/Ibèria. Diumenge 3-4-2016.
Joanjo Aguar Matoses.

____

Més informacions i comentaris a:

http://opinions.laveupv.com/opinio/blog/6919/convivencia-entre-un-castella-i-un-valencia-per-joanjo-aguar

____
____

Àsia, Amèrica del Sud i València.

Una cosa més: aquest zamorà està enlluernat pel tema asiàtic i oriental, i ha viatjat a Xina, a Vietnam i a Cambodja. Veges tu, ha quedat enamorat d’Asia, a l’altra banda del planeta, mentre que hi menysprea la terra, la llengua i la gent que l’alimenta dia a dia, això és, la del País Valencià.

També ha viatjat al Perú, als Andes, a Machu Picchu, al llac Titicaca, al desert peruà i a l’oasi de Huacachina. Però ell confessa que la gent d’Amèrica del Sud, tot i ser castellanoparlants com ell, no li agraden gens. Diu que “los sudamericanos parece que están medio tontos, pero los asiáticos, en cambio, esos sí que están espabilados”.

Als valencians, m’ho ha demostrat amb paraules i fets, no ens té en major estima que als sudamericans. ¿Saps tu quin és el millor afalac, ¡EL MILLOR!, que li he sentit dir sobre nosaltres? Para l’orella i escolta bé: “Bueno, al menos, lo mejor de los valencianos es que no sois como los catalanes….” ¡Aquest mateix! I ara, ¡xucla’t eixa mandarina! Que vaja i li parle de karma oriental a la figa sa tia…….

¿Què li anem a fer, xe? Cadascú hi té la seua creu, i a mi m’ha tocat treballar amb ell. Com solem dir, veure per a creure…..

Sueca, País Valencià, Marènia/Ibèria. Dissabte 2-4-2016.
Joanjo Aguar Matoses

____

Més informacions i comentaris a:

http://opinions.laveupv.com/opinio/blog/6919/convivencia-entre-un-castella-i-un-valencia-per-joanjo-aguar

____
____

Astúries, Lleó i Castella.

Aquest individu de Zamora és milers de voltes més castellà que lleonés, o que astur-lleonés. Ell s’hi reafirma com a ‘castellà’ i ‘espanyol’, i a Astúries mai no la nomena, ni li fa gràcia que jo estime de tot cor eixa terra tan verda, humida, agrest i bella. De vegades sí que esmenta, és cert, que Zamora hi ‘formava’ part del Regne de Lleó, i que hi ‘tenien’ la seua llengua pròpia, com nosaltres els valencians…. Però, per ell, tot això és folklore i floritures neoromàntiques, que no aguanten un esbufec.

El que hi posa a tope a aquest guaixat zamorà és el passat imperial i conqueridor de Castella, una Castella antropòfaga i caïnita que ha devorat la llengua i la cultura del seu poble veí i germà, l’asturià-lleonés. Ara bé, de tot això gairebé cap castellà no hi mostra el mínim remordiment. Fins i tot, ni els castellans nascuts a l’antic Regne de Lleó, que seran lleonesos -si vols- per imperatiu territorial, però d’actitud i esperit són tan castellans -¡o més!- com els de Burgos o Valladolid.

Sueca, País Valencià, Marènia/Ibèria. Dissabte 2-4-2016.
Joanjo Aguar Matoses

____

Més informacions i comentaris a:

http://opinions.laveupv.com/opinio/blog/6919/convivencia-entre-un-castella-i-un-valencia-per-joanjo-aguar

____
____

De Nit a Manyana (164) Ultim Toc Teatre. Casal JI. Sueca. 26-5-2007 -- Quadre Felip V. Borbo Invertit. Crema Xativa

____

__
__

valencià, València, Valencia, valenciano, valencian, Castella, Castilla, Castile, Castilian, castellà, castellano, castellanisme, castellanismo, català, catalán, catala, catalan, Catalunya, Cataluña, Catalonia, Catalogne, Catalogna, Katalonien, Katalan, Katalanisch, catalano, catalani, “Llión ye Nación”, “León es Nación”, “País Llionés”, Llionés, Llión, León, Leo, Leo, Lleó, Lleo, Lyon, Lion, Lió, Lio, Lío, Lión, “No Castella”,

Valladolid, Fachadolid, Zamora, Fachamora, “Valladolid Fachadolid”, “Zamora Fachamora”, mesetari, mesetario, mesetària, mesetaria, Meseta, Central, “Meseta Central”,

centralista, centralismo, Madrid, Madriz, Madrit, Matrit, Matriz, Matrix, MatriXXX, Espanya, España, Spain, Spagna, Espagne, Spanien, perifèria, periferia, periphery, périphérie, periferiche, periferici, peripherie, Stadtrand, Randgebiet, Rand, Unkreis, Umfang, perifèric, periférico, perifèrica, periférica, periferic, periferico, periferica, margini, marginal, marge, margen,

 

Spanish, espanyol, español, espanyola, española, Espagnol, Espagnola, Espagnole, spagnolo, spagnola, Spanisch, Spanier, hispaniola, Hispania, Hispanic, Hispano, Hispà, Ispania, Ispanic, Ispania, Ispañistán, Ispañistan, Ispanyistà, Ispanyistan, Ispanistam, Hispañistán, Hispañistan, Hispanyistà, Hispanyistan, Hispanistam, Hispanista, Hispanist, Hispanisme, Hispanismo, Hispanism, espanyolisme, españolismo, spanishm, Spanishness,

 

repressió, represión, repressio, represion, repressio, suppresion, répression, repressione, Abwehr, Bekämpfung, Unterdrückung, Niederhaltung, Niederschlagung, Niederwerfung, Dämpfung, Verdrängung, Maßregelung, Zähmung,

asfíxia, asfixia, suffocation, asphyxia, asphyxiation, drowning, choke, asfissia, étouffement, ersticken, Erstickung,

 

hebreu, hebreo, Hebrew, Hébreu, ebraico, ebreo, Hebräisch, Hebräer, Jewish, Jew, Jude, Schacherer, Wucherer, Yiddish, jueu, judío, judio, jueus, judíos, judios,

 

ספרד

,

קטלוניה

,

ולנסיה

,

ארצות הברית

,

__
__

____

____

Publicat dins de General i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari