Pols d'estels

Aquesta setmana hem tornat a Tortosa per a la segona sessió del Curs sobre contaminació lumínica, medi ambient i salut que estàvem impartint a l’hospital Verge de la Cinta. Si la setmana passada parlàrem de legislació, son i seguretat respecte a la llum nocturna, dijous passat 13 de febrer, davant de personal medic de la regió sanitària del Baix Ebre, hem anat explicant com la llum artificial nocturna és un contaminant que afecta a la vida silvestre i, també, com l’exposició a la llum a la nit, sobretot blanca, té impactes en la salut humana.

A les 9 del matí, Ángel Morales, catedràtic de Química Analítica de la Universitat de València i president de la Coordinadora de Boscos del Túria, ens mostrà a través de nombrosos exemples com la contaminació lumínica afecta a la fauna nocturna.

La llum artificial nocturna és un factor estressant per a la vida silvestre. Els animals i plantes no han viscut mai en un nivell lumínic nocturn tan elevat com l’actual que afecta a totes les zones naturals, encara que tinguen el màxim nivell de protecció. S’estan descobrint molts efectes negatius sobre l’alimentació, reproducció, migració i malalties com demostren nombrosos estudis científics recents. En moltes zones naturals les nits ja no són fosques i els animals tendeixen a estar més hores actius per menjar o caçar com els agrons blaus, o fugen de les zones brillants com algunes espècies de ratpenats, o xoquen contra edificis enllumenats com els ocells migradors.

Els insectes són els més perjudicats ja que queden atrapats per les lluminàries que assimilen a un cel brillant. Allí, moren girant sense parar o devorats per rats penats que saben aprofitar les oportunitats que la societat moderna els ofereix. Però, clar, els insectes nocturns també pol·linitzen les flors i la minva d’aquestes espècies és una de les causes de la falta de pol·linització.

Després de la xarrada sobre els efectes de la llum nocturna sobre el medi natural passàrem a realitzar diversos experiments per explicar algunes preguntes importants: què és la llum? Com és produeixen els colors? per què el cel és blau? Quines diferències hi ha entre LEDs de distinta temperatura de color? quin tipus de llum és millor per a un habitatge?

Amb la nostra caixa de llums explicàrem les diferències entre llums càlides i fredes relacionant-les amb el confort visual i la quantitat de llum blava que emeten. Amb un espectroscopi mesuràrem els espectres de cada llum per mostrar la grandària del pic blau en cadascuna de les bombetes LED per saber quina és millor per cada ús que li vullguen donar.

Després del descans reprenguérem la sessió amb la xarrada d’Alejandro Sánchez de Miguel, investigador de l’Instituto de Astrofísica de Andalucia i expert en anàlisis d’imatges nocturnes de la Terra per a estudis de contaminació lumínica. L’hem convidat per que ens parlara dels seus treballs sobre la possible relació entre l’exposició a la llum blava nocturna i l’augment del risc d’alguns tipus de càncers com de mama i pròstata realitzats amb l’Institut de Salut Global de Barcelona.

Després d’una introducció sobre com d’important és tindre una bona resolució de les imatges nocturnes des de l’espai per a poder fer estudis d’epidemiologia, ens comentà com es va poder fer l’estudi. Aquest treball s’ha anat replicant amb altres estudis semblant de manera que ara mateix hi ha tres articles que confirmen la relació entre llum blava nocturna i càncers mentre un altre no en troba de relació. Cal, per tant, continuar fent estudis sobre la possible afectació de la contaminació lumínica sobre l’augment del risc de contraure alguns tipus de càncer.

El curs acabà després d’un test per avaluar els coneixements adquirits per part dels assistents. Esperem que el curs els haja estat de profit.

Moltes gràcies al Centre del Formació de l’hospital per tornar a convidar-nos. Esperem que les nostres activitats hagen despertat la consciència de la defensa de la nit.

Poques hores li queden a l’estació espacial xinesa Tiangong-1.  Segons les previsions més actuals la reentrada en l’atmosfera de la Terra serà el pròxim diumenge 1 d’abril però amb algunes hores d’incertesa per davant o per darrere d’aquesta data. Aquesta indeterminació horària fa que siga molt difícil determinar sobre quina zona del nostre planeta caurà finalment. Ara, la probabilitat que caiga en una zona poblada és, més aviat, reduïda.

Com comenta l’investigador Jay Melosh de la Purdue University “En l’atmosfera de la Terra entren residus a tot hora. Amb una nau espacial com aquesta, la major part del material es cremarà en l’atmosfera, però algunes parts més denses podrien arribar a terra”.

Tiangong‑1 (天宫一号, “Palau Celestial 1”) és un laboratori experimental i la primera estació espacial xinesa. La seua principal missió era provar i perfeccionar tecnologies relacionades con les trobades espacials i l’acoblament de naus en òrbita. Va ser llançada a l’espai el 30 de setembre de 2011 per un coet Llarga Marxa CZ-2F des del Centre de Llançament de Satèl·lits Jiuquan en el desert de Gobi, Mongòlia Interior (Xina). Durant la seua curta vida operativa només acollí una missió no tripulada i també dues missions tripulades, ja que va ser realment un mòdul de proves del programa Tiangong, la futura estació espacial modular xinesa que hauria d’estar operativa a l’espai el 2023.

Estava planificat que Tiangong‑1 caiguera de manera controlada en 2013 però per unes raons no clares no ho va fer. Finalment el març de 2016 l’Administració Espacial Xinesa anuncià que havia perdut tot contacte amb la nau. La caiguda descontrolada era, per tant, cosa feta.

Tot satèl·lit frena de manera constant al llarg dels anys a causa del fregament amb les molècules de l’atmosfera terrestre, amb la qual cosa, en perdre energia, l’altura de l’òrbita decau. Per això, de tant en tant, cal impulsar els satèl·lits cap amunt per mantindre’ls operatius. Des del llançament fins al desembre de 2015 Tiangong‑1 va ser desplaçat regularment a una òrbita operativa d’entre  330 i 390 km per damunt de la superfície terrestre.

Sense control des de terra, però, la disminució constant de l’altura orbital de Tiangong és inevitable i, per tant, la caiguda de la nau sobre el nostre planeta és irreversible.

A principis del 2018 la nau girava al voltant de la Terra amb una òrbita de 280 km d’alçada però d’aleshores ençà ja ha minvat força. La nau que era d’unes 8,5 tones en ser llançada (incloent combustible) ara ja no serà tan pesada després d’anys de servei a l’espai. Les parts més flexibles i delicades com ara els panells solars es cremaran en la reentrada, de manera que només cauran les parts més resistents al calor com són els dipòsits de combustible.

Els investigadors no saben realment on i quan caurà Tiangong-1 fins que falten uns pocs dies. Tots els càlculs prediuen que serà al voltant del dia 1 d’abril, amb un error d’1 dia. El que si que està clar és que la zona de caiguda serà l’àrea compresa entre les latituds 42,8 graus nord i 42,8 graus sud, valors que correspon a la latitud aproximada del Centre de Llançament de Satèl·lits Jiuquan des d’on fou enviada a l’espai.

La predicció del lloc de caiguda no controlada d’una nau amb un marge de quilòmetres queda fora de les capacitats tecnològiques actuals, a causa de les dificultats de modelar l’atmosfera, per la dinàmica de l’objecte i per les limitacions d’observació de la nau.

Només el dia abans de la reentrada serà possible a grosso modo predir on caurà amb l’ajuda de radars terrestres però en la pràctica la incertesa serà gran, d’unes poques hores, fins i tot. Si una òrbita de Tiangong-1 dura actualment una mica més d’una hora això implica diversos òrbites! De manera que pot caure en qualsevol lloc dins de la franja dita. Però tranquils, no caurà necessàriament en aquesta part del sud d’Europa com van dient alguns mitjans espanyols de manera alarmista. Realment no hi ha molt més probabilitats que en altres llocs. I si observem el mapa adjunt (figura 2) el risc de caiguda és una mica més alt en les dues vores de la franja. Uf! Dins d’Europa, la Península Ibèrica té un risc una mica major, d’un 2 a un 3%.

Els passos previstos de la nau sobre Barcelona en les pròximes hores es poden consultar online en la pàgina dedicada als satèl·lits Heavens Above. Us deixe un resum:

A més a més, aquesta web permet saber on es troba en cada moment la  Tiangon-1 en la seua òrbita. La web d’Aerospace també farà un seguiment minut a minut de la reentrada. Sembla que la caiguda serà entre la vesprada-nit de demà diumenge 1 d’abril i les primeres hores de dilluns 2 d’abril, però encara amb molt de marge d’error.

Com explica Melosh  “Respecte al lloc d’aterratge, unes poques hores d’incertesa cobreixen un gran territori. Podria ser la diferència entre aterrar en Xile o fer-ho en mig del Pacífic”.

Haurem d’esperar, doncs, per veure que passa.

Més informació en:
Tiangong-1 reentry updates, ESA
Preguntas frecuentes sobre la reentrada de Tiangong-1, ESA

Actualitzat dissabte 31 de març a les 13:00.

Imatges:
1.- Estació espacial Tiangong-1, CMSE/China Manned Space Engineering Office
2.- Mapa de risc de caiguda de la Tiangong-1. Lliurat el 08/03/2018 3:17 pm. ESA CC BY-SA IGO 3.0
3.- Predicció de la finestra de reentrada  de Tiangong-1 el 26 març, ESA