El passat mes de juny vaig publicar aquest article a Crític. Penso que un dia com avui, mereix la pena revisar-lo i rellegir-lo. A l’escena inicial del serial nord-americà The Newsroom, Will McAvoid, un escèptic presentador de notícies assisteix resignat a un diàleg de sords, en un acte acadèmic universitari, entre un tertulià neocon i una congressista demòcrata.
Tony Judt, un dels grans historiadors europeus contemporanis recentment traspassat, deixà com el seu testament intel·lectual un gran llibre, El món no se’n surt. Judt, que era un gran defensor de la socialdemocràcia se sentia profundament decebut sobre com havien anat les coses fa algunes dècades, i com les esquerres, amb les quals s’identificava, havien
Dec haver comparat desenes de vegades a Espanya amb Turquia. L’estat que esdevé hereu de l’Imperi Otomà manté una aparença institucional de règim democràtic, fet que contrasta amb una realitat on la separació de poders resulta una entelèquia, on la llibertat d’expressió decau quan es recorden genocidis recents o es defensa el dret d’autodeterminació de
Enceto inconscientment aquest article, sabedor que em causarà disgustos i que no em ve gens de gust endinsar-me en un camp de mines. També entenc que no és el millor moment per encetar reflexions quan els darrers esdeveniments han generat gran tensió, tanmateix, freqüentador de mitjans polítics, socials i intel·lectuals alternatius, constato que mai s’ha
Nota: publicat ahir a El Punt-Avui En política no compta tant el fet de disposar de bones idees com l’habilitat per administrar la complexitat. No és tan important tenir raó com ser capaç de defensar els projectes propis amb eficàcia. Aquests són principis que tradicionalment les esquerres crítiques amb el capitalisme obliden, i que haurien