Nota: Article publicat a la revista Orto. Una de los testimonios más contundentes que sobre la prensa española se ha publicado alguna vez, la escribió George Orwell a raíz de su traumática experiencia en la guerra civil. Textualmente, explica: “Ya de joven me había fijado en que ningún periódico cuenta nunca con fidelidad cómo suceden
This is small rapport about situation in Catalonia, as a demand of politicians of North Ireland, and written past May At present the political and social situation in Catalonia is delicate. Determined repression by the Spanish government and its institutions coexists with a constant social mobilization of variable intensity, on the streets and in the public
Al llarg de la dècada de 1990 es van posar de moda les idees de Benedict Anderson sobre les «comunitats imaginades». Aquest concepte tractava d’interpretar el nacionalisme a partir de la identificació d’un individu respecte una col·lectivitat amb qui compartia imaginari. Malgrat que dues persones no arribessin mai a contactar, es reconeixen en base a
Espanya és irreformable. Ja ho sé, aquesta informació és massa categòrica, i conté el determinisme que sempre he criticat. I tanmateix, aquesta no és una conclusió de circumstàncies, presa des de la immediatesa dels fets, sinó a partir de la meva deformació d’historiador. La setmana anterior, i concentrat en poques hores, van esdevenir-se un seguit
Es diu que Ciutadans, i altres formacions que tenen com a objectiu posar fi a Catalunya com a nació, sorgí arran d’alguns documentals de TV3, especialment el Sumaríssim 477, on s’exposaven les complicitats i el protagonisme d’alguns cognoms importants de la Barcelona actual en l’assassinat de Manuel Carrasco i Formiguera. Altres reportatges, com ara el d’Els
Ferran Archilés (Ed.) Inventar la nació. Cultura i discursos nacionals a l’Espanya contemporània. Afers, Catarroja, 2017, 358 pp. En els sempre polèmics debats sobre la qüestió nacional, la dècada de 1990 semblava marcada per les tesis de Benedict Anderson sobre La nació imaginada, segons la qual l’existència de les nacions com a categoria social es vincularia a una identificació
Com solen dir els argentins, no és que sigui pessimista, sinó que més aviat em declaro un optimista ben informat. El nou govern del socialista Pedro Sánchez, cal pendre-se’l amb més que prevenció. L’alegria pel descavalcament de Rajoy, probablement un dels personatges polítics més mediocres de la història universal, ha estat més aviat efímera, i
Amb la primera moció de censura que prospera en la història del període constitucional espanyol, es posa fi a una etapa, una legislatura i un president que inspiraran sentiments negatius i de frustració als historiadors del futur. Com era inevitable, Rajoy a tractar de defensar el seu llegat i reivindicar les seves accions (malgrat que
Abans de centrar-me a escriure aquest post, em documentava per fer un article sobre un dels referents del republicanisme, Francesc Layret, el qual fou assassinat el novembre del 1920, amb set trets per l’esquena, per ordre del governador civil. Entre els motius pels quals aquest cofundador del Partit Republicà Català fou abatut per set trets
Que la qüestió catalana ha constituït una difícil prova d’estrès que la fràgil democràcia espanyola no ha superat, no és cap secret. Des que la possibilitat d’una República que esdevé una esmena a la totalitat del règim del 78, l’estat no ha fet més que exhibir les seves febleses al món, encara que també a
En el món de l’antropologia cultural, encara que també en els referents literaris i cinematogràfics, el zombi és aquell ésser que, després de difunt, s’aixeca de la tomba per tornar a caminar sense rumb ni destí, i amb ànims destructius. Morts vivents, semblen tenir aparença humana, malgrat que els seus gestos i accions no depenen
Octubre de 1975. Després de la condemna de les Nacions Unides a Espanya per l’execució d’oponents al franquisme, després que es produïssin incidents arreu d’Europa contra les ambaixades espanyoles, el Caudillo convoca una manifestació de suport a la Plaza de Oriente. És multitudinària, organitzada a partir de l’àmplia xarxa del Movimiento i els seus braços
El febrer de 1988, Violeta Friedman, una supervivent del camp d’extermini d’Auschwitz es va presentar a l’Audiència Territorial de Madrid com a demandant contra Leon Degrelle, un criminal nazi perseguit des de la fi de la Segona Guerra mundial per crims contra la humanitat per Bèlgica, el seu país d’origen. Degrelle, acollit i protegit pel
M’ho comentava en una conversa informal, fa unes setmanes, un eurodiputat. Bona part de la classe política europea no n’era conscient de la dimensió autoritària espanyola. Per a una majoria, Espanya semblava un lloc amable, sol i platja, amb una democràcia moderna que semblava haver superat els vells fantasmes del passat. Uns fantasmes, d’altra banda,
En aquests moments estranys en què s’empresona titellaires i rapers, s’envien persones innocents a la presó per delictes imaginaris, es fa abjurar de les seves conviccions a polítics o servidors públics, es denuncien mestres, pallassos, mecànics, locutors de ràdio, activistes socials per delictes d’odi contra un col·lectiu que sol anar armat pel carrer, ens hem