Nota: Article inicialment publicat a Diario 16 el passat 16 d’abril Para los amantes de las series históricas, una recomendación. Hořící keř es una miniserie checa de HBO que evoca la corrupción moral y la miseria política y judicial de la antigua Checoslovaquia durante el período de la dictadura comunista. En enero de 1969, Jan
Em confesso un escèptic dels sondeigs electorals, i més en aquesta època d’incertesa política. D’una banda, no és cap secret d’estat afirmar que les enquestes solen ser un instrument d’estratègia política, i que malgrat que els politòlegs tracten de ser honestos perquè sovint es juguen el seu prestigi, les cuines resten condicionades pel color polític
En els darrers anys, a Alemanya, s’han descobert diverses trames en què la ultradreta s’ha infiltrat en els serveis secrets, la policia i l’exèrcit. Periòdicament emergeixen escàndols com ara el de les complicitats d’alguns sectors policials amb la NSU, un grup terrorista que va assassinar almenys nou persones mentre es revelaven missatges amenaçadors contra periodistes,
Diumenge passat vaig publicar a Diario 16, i amb ànims de pedagogia històrica al públic no català, aquest article extens contra la naturalesa dels atacs al republicanisme del nostre país. L’enllaç original el trobereu aquí. Se ha convertido en lugar común establecer un retrato de los catalanes como “supremacistas”. Se trata de un fenómeno relacionado
No m’agrada aquest judici. És cert que els presos polítics ens estan deixant frases memorables. És cert que gent com l’Eulàlia Reguant o l’Antonio Baños ens estan oferint una imatge de dignitat impagable. És cert que la societat catalana ha recuperat un punt de tensió i intensitat necessària per mantenir la pressió i tractar, alhora
No revelaré cap secret si reconec la confusió a l’hora de definir el el moment que estem vivim. Si volen algun concepte que ajudi a situar-nos, proposo el de llimbs, aquest espai indefinit, una mica una sala d’espera, entre el postprocés i la República declarada i encara no efectiva. Si m’ho permeten, m’atreviria a parafrassejar
Otto von Bismark sostenia que Espanya era el país més fort del món, perquè tractava de destruir-se a si mateixa al llarg dels segles i encara no ho havia aconseguit. L’afirmació del canceller prussià s’ha d’entendre en el seu context històric i no deixava de tenir un punt irònic. Tanmateix, i vist en perspectiva, és
Una de les anècdotes que més em van impactar mentre feia la meva tasca d’historiador, em va passar mentre investigava sobre la principal i més prestigiosa editorial de l’exili espanyol, Ruedo Ibérico. José Martínez Guerricabeitia, director i impulsor d’aquest projecte en el París de principis de la dècada de 1960, havia confessat que una de les principals motivacions
Les eleccions andaluses del passat 2 de desembre han causat un calfred profund arreu, especialment a una Europa cada vegada més conscient de la seva descomposició, i sobretot a Catalunya, fonamentada políticament en els valors de l’antifeixisme i amb una relació intensa, amb lligams històrics, amb aquest territori del sud d’Espanya. La qüestió és complexa
Un dels textos més influents d’aquest inici de segle és, sens dubte Nacionalisme Banal, llibre del psicòleg social Michael Billig, publicat el 1995, i que fou traduït al català per Afers el 2006. L’autor britànic estableix aquest concepte per definir totes aquelles pràctiques, creences, actituds i comportaments col·lectius, que assumeixen el nacionalisme del seu respectiu
Nota: Article que m’han publicat a Diario 16 dilluns passat. El quinto episodio de la tercera temporada de la serie británica Black Mirror, Men Against Fire podría servir como la mejor metáfora a la hora de comprender la manipulación mediática y operación de guerra sucia para administrar el conflicto catalán. Para quien no lo haya
Una de les escenes més interessants de la pel·lícula de Steven Spielberg Amistad (1997) cap al final, és quan després que un tribunal independent acorda la il·legalitat –i la immoralitat- del tràfic d’esclaus, i de requisar el vaixell espanyol que els transportava, els diplomàtics de Madrid tracten de subornar el mateix president dels Estats Units
Aquest article me’l van publicar la setmana passada a Diario 16, i sembla que ha tingut molta repercussió. El comparteixo aquí en la seva versió original. Imagino que no soy el único que creció con la impagable ironía de las historias de Mortadelo y Filemón, Agentes de información. Para mi generación, ambos personajes eran los
Les comparacions històriques poden resultar ser un exercici interessant alhora que un parany intel·lectual. Normalment es fan servir amb funcions didàctiques, a fi de facilitar la comprensió de processos de gran complexitat. Tanmateix, a diferència de la coneguda sentència de George Santayana, la història no es repeteix mai, perquè les circumstàncies en què es produeixen
Nota: Aquest és un article que he publicat el 21 d’agost a Diario 16 La cuestión catalana ha representado una prueba de estrés a la calidad y solidez de la democracia española, sus instituciones y su sociedad civil. El resultado ha sido demoledor, a la altura de lo experimentado por los bancos durante la crisis