Gaudiu de la vida mentre pugueu
Avui dia la vida dels joves i dels adults és frenètica i es compon d’un compromís rere l’altre. De vegades hi ha fins i tot entrebancs que requereixen la nostra atenció i el nostre esforç per solucionar-los.
Tanmateix, hauríem de gaudir de la vida mentre tinguem les energies necessàries. Veig al meu voltant la majoria de gent gran que com més va, més es deixen anar i, a poc a poc, s’apaguen. És cert que hi ha també gent encara molt activa al cap de noranta anys, però dissortadament es tracta d’una excepció. Veig la meva àvia, per exemple, amb qui comparteixo pis, i m’adono que mes rere mes —per no dir dia rere dia— ella perd qualsevol interès. És veritat que la seva situació física no l’ajuda gaire: camina amb crosses, no hi veu per culpa d’una malaltia als ulls i no hi sent. Amb aquestes condicions, és lògic que el cos i la ment demanin cada vegada més repòs. Així i tot, és una llàstima que una dona tan activa com era ella s’estigui apagant d’aquesta manera.
Per tant, vull invitar-vos a gaudir de la vida fins que les vostres condicions físiques i mentals us ho permetin. Mai se sap què ens té guardat el destí. Llavors feu com jo, que m’aixeco cada dia agraïda a la vida i procuro fer coses que m’agraden i m’omplen de satisfaccions. Al cap i a la fi, la vida són quatre dies i hem d’aprofitar-la al màxim.
