“Atlètica malgrat la fragilitat, segura malgrat la deliqüescència, llunyana malgrat la proximitat, sensual malgrat la fredor, humana i divina malgrat tot, era la dona més bella que jo havia vist mai, i n’havia vistes moltes.”
Greta Garbo segons Joan Ferrer a Carta a la reina d’Anglaterra, de Vicenç Pagès
“La identificació dels ciutadans va començar a aplicar-se als nòmades i als delinqüents, però al cap de pocs anys ningú no escapava al control policial. Tothom havia de tenir un sol nom i cognom, una data de naixement, una empremta digital i una fotografia.”
Joan Ferrer a Carta a la reina d’Anglaterra, de Vicenç Pagès
“Però més que el control de l’estat, més que les teories de Darwin, més que les revolucions burgeses, més que les exploracions àrtiques, el que em va impressionar del segle XIX va ser el canvi experimentat pel model de bellesa femenina.”
Joan Ferrer a Carta a la reina d’Anglaterra, de Vicenç Pagès
“Potser vaig decidir abandonar l’Emma el dia que vaig intuir que m’agradava més vestida que no pas nua.”
Joan Ferrer a Carta a la reina d’Anglaterra, de Vicenç Pagès
Avui és un bon dia per recordar aquestes paraules de Joan Ferrer a Carta a la reina d’Anglaterra, de Vicenç Pagès:
“Des de l’infaust dia en què vaig establir el pacte amb el diable m’ha estat impossible deixar de creure en Déu, ja que Déu i el diable són les dues cares de la mateixa moneda: l’existència d’un implica la de l’altre, i la meva immortalitat, per tant, implica la de tots dos.”
“Havia descobert que la cobdícia mou el món, però no aconseguia saber què era el que em movia a mi.”
Joan Ferrer a Carta a la reina d’Anglaterra, de Vicenç Pagès
“Avui dia, qualsevol persona que declarés que havia vist el diable seria considerada víctima d’alguna anormalitat mental, però al segle XI el diable era una entitat real. Si més no, Majestat, tan real com ho són avui els electrons o els quarks: ningú els ha vist, però tothom creu en la seva existència.”
Joan Ferrer a Carta a la reina d’Anglaterra, de Vicenç Pagès