Oi?

(més…)

“La nostra història recent, i no tan recent, és la història d’un intent de genocidi, de la patològica obsessió d’una cultura imperial, la castellana, per exterminar-ne una de resistencial, la catalana. I per tant no es pot fer cap anàlisi, si realment es vol comprendre la qüestió, sense tenir en compte aquesta situació. Incloent-hi la llengua.”

Pau Vidal a El nivell Ç

L’actualitat dona nova vida a paraules com aquestes de Ferran Sáez a 𝐿𝑎 𝑓𝑖 𝑑𝑒𝑙 𝑝𝑟𝑜𝑔𝑟𝑒𝑠𝑠𝑖𝑠𝑚𝑒 𝑖𝑙·𝑙𝑢𝑠𝑡𝑟𝑎𝑡:
(més…)

“L’objectiu no és una societat millor, sinó una societat perfecta. El mitjà, per tant, no podia ser la sempre defectuosa política parlamentària, la imprevisible democràcia, els rampells estèrils de la llibertat individual. El totalitarisme és, essencialment, una idealització de l’Estat.”

Ferran Sáez a La fi del progressisme il·lustrat

(més…)

Ferran Sáez (a 𝐿𝑎 𝑓𝑖 𝑑𝑒𝑙 𝑝𝑟𝑜𝑔𝑟𝑒𝑠𝑠𝑖𝑠𝑚𝑒 𝑖𝑙·𝑙𝑢𝑠𝑡𝑟𝑎𝑡):

“Està triomfant l’escandalisme, que és una manera com una altra de parodiar, sempre selectivament, un suposat greuge i d’utilitzar-lo, a més, com a arma llancívola.”

(més…)

Sobre la petició de Carles Riba al congrés internacional del PEN el 1938:

“Demanar paper una setmana abans que comenci la retirada de l’exèrcit republicà ¿és un gest de bogeria o, contra el feixisme, és l’arma de l’esperança contra tota esperança?”

Carles Torner a Com ser ambaixador d’un país sense ambaixades

“L’única i molt precària base de la identitat personal és la memòria. El meu jo no és res més que l’assumpció, al cap i a la fi incerta, de determinats records que en la seva sedimentació biogràfica configuren la meva identitat individual i de retruc també la col·lectiva.”

Ferran Sáez a 𝐿𝑎 𝑓𝑖 𝑑𝑒𝑙 𝑝𝑟𝑜𝑔𝑟𝑒𝑠𝑠𝑖𝑠𝑚𝑒 𝑖𝑙·𝑙𝑢𝑠𝑡𝑟𝑎𝑡