238 periodistes assassinats a Gaza
Un miler de persones es van concentrar ahir, dimecres 12 d’agost, a la plaça de Sant Jaume a Barcelona, davant l’edifici del Palau de la Generalitat, per protestar per l’assassinat de prop de tres-cents periodistes a Gaza per part de l’exercit d’Israel. La convocatòria va anar a càrrec del total de 143 comitès empresarials, sindicats, organitzacions, col·legis professionals i mitjans de comunicació catalans que es van unir per impulsar aquesta protesta pública general. Foto de capçalera: Joan Cabañas
«Callar és ser còmplice»
Aquest és el lema proclamat internacionalment arran de la mort de sis periodistes en un sol atac de les Forces de Defensa d’Israel (FDI) el passat cap de setmana. Els assassinats per part de l’exèrcit israelià dels periodistes de la cadena de televisió Aljazeera Anas al-Sharif i Muhàmmad Qreiqeh i els càmeres Ibrahim Zaher, Muhàmmad Noufal i Moamen Aliwa han commocionat el món aquestes darreres hores. L’exèrcit mateix va reconèixer els fets i els va justificar argumentant que Anas al-Sharif era un membre operatiu d’Hamàs
En el manifest que es va llegir, els organitzadors han denunciat que Al-Sharif “va ser assassinat en un atac de precisió contra la tenda on treballava”, una acció que, segons han afirmat, ha estat “obertament reivindicada” per les autoritats israelianes després d’una “campanya de desinformació” que buscava vincular-lo al terrorisme. També han acusat Israel de voler “silenciar el missatger” i impedir l’accés de premsa estrangera independent a Gaza, així com d’”amenaçar i matar periodistes” que informen sobre el terreny. Entre els mitjans de comunicació convocants estava la revista digital colomenca Infograma.cat en el marc del col·lectiu de premsa local “Catalunya metropolitana”.
No és una guerra, és un genocidi
«No podem defallir en aixecar les nostres veus perquè s’aturi el genocidi. Continuarem reclamant a les nostres institucions ia la Unió Europea que deixin de ser còmplices i utilitzin totes les eines que estiguin a les mans per aturar aquesta barbàrie», afirma el comunicat.
També han afirmat que “el primer ministre israelià –Benjamin Netanyahu– nega unes imatges que han fet la volta al món: les de nenes i nens famèlics de Gaza, on la població palestina està morint de fam perquè Israel bloqueja des de fa mesos l’entrada d’aliments i medicines” i on tant els atacs de l’exèrcit com la fam “han provocat la mort de desenes de milers de palestins i palestines” des de l’inici de l’ofensiva.
No oblideu Gaza
A més, entre les demandes de la convocatòria hi havia garantir la seguretat i els drets laborals dels periodistes a Gaza i Cisjordània, permetre l’accés sense restriccions de mitjans internacionals, portar els responsables davant el Tribunal Penal Internacional, aixecar el bloqueig per permetre l’entrada d’ajuda humanitària i suspendre les relacions militars i econòmiques amb Israel fins que s’aturi el que defineixen com a genocidi.
Les etiquetes #StopGenocideGAZA i #JournalismIsNotACrime han servit per difondre la crida a la mobilització.
La guerra més mortífera de la història pels periodistes
Un informe del projecte Costs of War del Watson Institute for International and Public Affairs eleva la xifra de periodistes morts fins a 270 i assenyala que la guerra a Gaza, des del 7 d’octubre de 2023, ha matat més periodistes que, la Primera i la Segona Guerra Mundial, la Guerra de Corea, la Guerra del Vietnam (inclosos els conflictes a Cambodja i Laos), les guerres a Iugoslàvia dels anys noranta i 2000, i la guerra posterior a l’11 de setembre a l’Afganistan, juntes.
Des del Watson Institute for International and Public Affairs denuncien que “diferents governs nacionals i els grups terroristes –des d’Israel, el règim d’Assad a Síria i els Estats Units fins a l’Estat Islàmic– han trobat maneres de reduir la cobertura dels conflictes a través de múltiples mitjans, des de polítiques repressives fins a atacs armats”. La institució estatunidenca alerta que aquests governs i grups terroristes que assenyalen, “han assassinat periodistes i han contribuït a fomentar una cultura d’impunitat“, convertint zones de conflicte com Síria i Gaza en “cementiris de notícies”.
Què diu el Dret Internacional?
En virtut del Dret Internacinal Humanitari (DIH), els professionals dels mitjans de comunicació que treballen en conflictes armats gaudeixen dels mateixos drets i proteccions que qualsevol altre civil, sempre que no participin a les hostilitats. Tot i que el DIH només fa dues referències explícites al personal dels mitjans de comunicació (l’article 4 A (4) del Conveni de Ginebra III i l’article 79 del Protocol addicional I), la seva protecció en virtut de la legislació vigent és força exhaustiva, quan aquestes disposicions es llegeixen en conjunt amb altres normes humanitàries.
Per la seva part, el Comitè Internacional de Creu Roja (CICR) opina que les lleis existents confereixen als periodistes protecció suficient. El desafiament és garantir una implementació millor d’aquestes normes. Qualsevol violació ha de ser investigada a fons i els responsables han de ser processats i castigats. Les persones poden i han de ser processades per qualsevol crim de guerra que cometin, i cada part en un conflicte armat ha de complir el dret internacional humanitari i fer-lo respectar per les altres parts.
També podeu llegir a la revista Infograma.cat l’article : “Diem prou” (05/06/2025)
