Kuwait, els demòcrates i la democràcia
Kuwait ha esta notícia aquest dies per un incident que tots els mitjans estrangers no han tingut cap dubte alhora de situar dins el moviment prodemocràtic de l’anomenada “primavera àrab”. L’ocupació del Parlament per part d’un grup de manifestants (en un primer moment en parlava de milers, després de centenars i, finalment, de desenes) s’ha tendit a descriure com el preludi d’un conflicte civil entre la cúpula del règim i els demòcrates.
Entenc que els mitjans vulguin donar una visió de conjunt, i situïn encertadament l’entrada per la força d’un grup de manifestants al Parlament, en el context d’una creixent consciència popular a favor d’alçar la veu contra tot allò que percebem com una injustícia o negatiu pels nostres interessos. Amb tot, cal tenir en compte que aquest despertar de les consciències no és exclusiu del món àrab, perquè s’està produint al Pròxim Orient i també a Occident, al nord i el sud.
Per tant, informar que “la gent concentrada a la plaça -davant del Parlament- entona consignes que es van sentir també a la plaça Tahrir del Caire, a Egipte” (web de tv3 el 17/11/2011), és voler donar a entendre al lector que el perfil dels manifestants de Kuwait es correspon al dels joves demòcrates que van foragitar Mubàrak del poder a Egipte. Això, sense oferir cap prova en aquest sentit.
En canvi, si el redactor ens hagués volgut fer creure que els kuwaitians són més aviat antisistema i d’esquerres, podria haver relacionat la manifestació de Kuwait i els indignats de la Puerta del Sol de Madrid, cosa que no hauria estat tècnicament mentida, perquè el malestar popular respon a uns patrons similars en tots dos països, però que tampoc no hauria reflectit la realitat.
Així, tot i que el sentiment d’indignació de molts kuwaitians és el mateix que el de qualsevol egipci o europeu, els objectius, els motius i els interessos que els porten a ocupar el Parlament per la força són ben diferents. De tot plegat en parlo en l’entrevista que m’han fet els serveis informatiu de Catalunya Ràdio i que trobareu al peu d’aquest article