Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Dani Miquel

Nit d’ànimes a Ca les Senyoretes

0

Nit d'ànimes

Dues festes en una. Era el darrer diumenge d’octubre i després de la tradicional visita al Puig calia celebrar l’altra festa ja que també era el darrer dia del mes. La nit d’ànimes, en altres llocs Halloween (vespra de Tots Sants), se celebrava a Ca les Senyoretes amb un convidat especial: Dani Miquel, el contacançons. Després d’un bon sopar preparat per l’ama de la casa, l’Assumpció, passàrem a la terrassa on Dani Miquel i el seu grup de música tradicional, format per Rafa Solves i Josep Alcover, ens anaven a donar les postres en forma de romanços de cec.

Dani ens contà que els cecs de València n’havien de saber almenys 50 de diferents per poder cantar-los per la ciutat apart de ser cecs, és clar. Va començar amb La presó de Tibi, lloc on curiosament no hi hagut mai cap presó però si una presa construïda per presoners. La filla de l’alcaid n’estava enamorada d’un d’ells amb conseqüències funestes. És curiós que aquest romanç, convenient modificat, es pot trobar com el romanç de la presó de Nàpols o de la presó de Lleida manifestant  l’existència d’un flux de cançons de cec per tot el territori de l’antiga Corona d’Aragó.

Escoltàrem el so estrany i sau de la viola de roda que Dani descobrí quan amb Rodamóns Teatre va fer un viatge per fires medievals on va quedar-ne encisat.

Però Dani ens va mostrar també el seu treball a les escoles amb nanos menuts fent cançonetes de rima fàcil com aquesta de “Com m’agrada la Lluna i el Sol” que va encantar el públic assistent.

També tinguerem el goig d’escoltar altre instrument antic, el sacabutx, espècie de trompeta baixa usada des del renaixement.

I en la fosca, amb l’única llum d’unes animetes als faristols, les històries de por i amb el so dels instruments tradicionals el grup de Dani Miquel ens feu entrar amablement des de la vespra a la festa de Tots Sants.

Foto 1. Dani Miquel amb la viola de roda.
Foto 2. Dani Miquel amb Rafa Solves i Josep Alcover amb el sacabutx.

Nota: Us assegure que l’actuació es va fer a la llum de les petites espelmes (animetes). El flaix de la càmera, però, va posar llum on no hi havia i, per tant, les fotos  no són , en aquest cas, un reflex de la realitat. Les fotos són d’Enric Marco.

Publicat dins de Música i etiquetada amb , | Deixa un comentari