Llibertats

Per vèncer, cal anar-hi, anar-hi i anar-hi. Bloc de Moisès Rial Medina

Arxiu de la categoria: CUP

Eleccions al març no ens ha de fer por, és l´oportunitat per l´autodeterminisme d´esquerres plural que sigui hegemònic

0

aic

En aquests moments que tot indica que la CUP ha realitzat el seu procés de consulta a les seves bases i l´entorn social que li varen donar suport a darreres eleccions al Parlament, llegir certs comentaris a digitals abrandats més titpics del #pressingCUP de l´immediatesa sense reflexió de qui porta pocs anys en el camí d´Itaca, pensant que això farà canviar de postura de qui ve de l´independentisme de quan era realment dificil des de pobles i ciutats denominar-se independentista, és summament contraproduent, i alhora cohesiona cada cop més i dóna arguments per no voler Mas de President. I la mostra és el Manifest Gir a l´esquerra.

Perquè la figura de President té la potestat de convocar eleccions. I d´aquí plora la criatura. O ens oblidem que algú va fer xantatge a Palau, o que es fa Junts pel Sí, fagocitant Esquerra, Omnium i l´ANC o no les convoco? Algun Madí de torn va pensat que així evitava el sorpasso de Junqueres a Artur Mas, i de passada treien majoria absoluta amb Junt pel Sí, no adonant-se que l´independentisme a fet un gir a l´esquerra de forma hegemònica.

I que tot acord basat en el xantatge es gira en contra més tard o d´hora i el cas és que el xantatge s´acabarà sens dubte el proper 20 de Desembre, on es calibrarà el pes real que té a la societat catalana CDC i per extensió Artur Mas, amb el seu escuder Quico Homs, a les eleccions espanyoles com a termometre de l´hegemonia de l´independentisme.

La gent que més frisa és la que no atina, que de la Presidència,, per delegació en depèn anomenar vicepresidents, directors Generals i Consellers, que han d´administrar una autonomia intervinguda per l´austericidi del FLA de Madrid i l´austericidi de Brussel.les que fixa els límits d´endeutament, i aquí és una de les claus de volta de la dependència que li tocarà administrar a un futurible govern, perquè o es declara deute il.legitim, o es continua les retallades i privatitzacions i externalitzacions de serveis públics, com ara en funcions a l´Hospital de Mataró, sense fer massa soroll. Perquè s´ha de gestionar el dia després el dia a dia, i caldrà tirar enrere processos d´externalitzacions i privatitzacions que dubto que CDC accepti per compromisos adquirits. O d´utilitat pública concessió a ICL-Iberpotash, sense resoldre runams salins i un nou mor en una subcontracta, i ja van 5 morts en 3 anys i mig al Bages.

Ahir sortia #preuporcTV3 com la problemàtica dels purins afecta i es continuen llicències a una conselleria de ramaderia ,que té un conseller del gremi dels porcí. I així anem..

O veiem casos no resolts de repressió a moviments socials que tenen imputacions per part del Govern de la Generalitat, com herència de Felip Puig i la BRIMO qüestionada.

Això sí, desobediència a la declaració del parlament que només s´obeïa al propi Parlament i les seves lleis, i al cap de quatre dies recurs al Tribunal Constitucional espanyol, per continuar la dependència, enlloc de desobediència real. Perquè les dades canten, i l´informe d´ECAS de pobresa on el 20% me´s ric de catalunya guanya de mitjana 6,5 vegades que el 20% més pobre ja ens dóna una fotografia de les creixents desigualtats socials, precarietat generalitzada, atur de llarga durada que augmenta i d´index africà entre el jovent.

I eleccions al Març és una oportunitat per a tothom. i si Convergència considera que ja ha fet la seva refundació segrestant Junts pel Sí i ha fet net de la corrupció, canviant el logo continuant amb els partits liberals europeus,que rebi l´aval de l´independentisme de dretes que també n´hi ha ,amb el pes que suposi de la societat catalana.

Per a Esquerra, deslliurar-se del xantatge de Junts pel Sí, que no oblidem, no va rebre l´aval de la militància… perquè no va ser consultada, una polèmica aclamació al Consell Nacional sense vot, com li correspon a tot acord de governabilitat referendat per militància, i més quan era la renúncia de les sigles història , i menys encara consultat acceptat un gratis total a la figura d´Artur Mas que simbolitza el loobisme de la sanitat concertada i l´ensenyament concertat i de l´OPUS, així com el sector de la burgesia catalana que han anat bé amb els anys de CIU a l´ampara del govern de la Generalitat, i de prova el DOGC i polèmiques adjudicacions a l´òrbita del seu finançament.

La militància d´Esquerra se la va maltractar amb un #PressingERC per forçar Junts pel Sí, i no massa suport de l´entorn de la CUP, i malgrat tot, el creixement de 3 a 10 diputats, una part molt important dels 2/3 de creixement de la CUP venen de votant prestat d´Esquerra i ara les voltes són al revés, i el #pressingCUP i el guerracivilisme mediàtic dels CIUopinadors farà que el vot útil per molt votant de CUP al no presentar-se a les eleccions espanyoles sigui per ERC, sempre i quan ERC faci gests clars de sintonia amb CUP, i que el que ha callat amb CDC, el 20 de desembre, si esdevé primera força a Catalunya, forci a que Artur Mas, faci un pas enrere a una persona de consens assumit per ERC,CUP i independents de Junts pel Sí. I el 21 de desembre , ser`l´hora que Esquerra amb els resultats del 20D obri pas a candidat alternatiu a Artur Mas públicament, com ja en privat cada cop més votants i militants li demanen.

El que hi ha un amplissim consens és que Junts pel Sí, no es repetirà, i que les opcions seran més clares i transparents, i això és una oportunitat per a tothom. Inclús per a Ciutadans, que l´empemta estatal, pot ajudar a consolidar-se com a segona força a costa de fagocitar el PP, l´única força que no li convé eleccions al març i alhora que es visualiti el seu tarannà neoliberal amb cara amable.

De no fer-ho, així CIU es veurà per terminis el 9 de gener a convocar noves eleccions incertes, però que clarificaran el panorama polític, i oxigen nou perquè continui creixent l´independentisme d´esquerres des de la seva pluralitat.

I aquí , persones de Podem,  de Catalunya Sí que es Pot, hauran de clarificar la seva aposta per l´autodeterminació , si així ho fan, també els convé eleccions al març, i alhora es poden sumar a un consens ampli que rellevi a la dreta catalana, en un consens de justícia social, ètica i de procés constituent d´una república catalana, d´esquerres, que per alguns serà ítaca, i per altres un camí cap a Icària de les llibertats plenes.

La coherència de la CUP en no voler investir Artur Mas, complint promesa electoral, li pot arrossegar nou votant d´esquerres que li premii la coherència, i consolidi part del vot prestat d´ERC,malgrat el setge mediàtic del CIUopinadors i es consolidi en tercera força al Parlament, que no cal ser gaire hàbil, per saber que és gent que no els va votar, i per tant el desgast és nul..

I encara que a l´opinió pública se li hagi passat per alt, aquesta setmana en vam tenir una mostra com el front popular sindical, vam unir forces l´alternativa sindical combativa i fer una roda de premsa conjunta entre la CGT, IAC, Intersindical-CSC i la COS, on van rebre suport de diputats/des de la CUP i de Podem, com Eulàlia Reguant i Albano Dante, per denunciar les conseqüències de l´Acord Interprofessional de Catalunya , el conveni de convenis per 2 anys , que obra la porta a desvincular salaris de l´IPC i lligar a “productivitat” que validarana els empresaris o desregula vida la voral i familiar, amb calendaris laborals a la carta per a les empreses, amb el que suposa per a la vida familiar , tractant treballadors com si fossin ETT´s , vine o no vinguis segons les necessitats empresarials ,desregulant calendari anual. I per denunciar la casta socioeconòmica entre Foment-CCOO-FEPIME-UGT, que ha arribat a aquests acords, i que ha fet unir a l´alternativa sindical i política com a simptoma de que hi ha un gir a l´esquerra, també en obrir nous plantejaments i punts de vista socioeconòmics, que arraconen a la vella política, forces com Iniciativa i PSC, massa lligades a les seves corretges sindicals, sense regenerar-se i amb un votant envellit cada cop més, més enllà dels càrrecs institucionals.

I es que el març, cadascú amb les seves sigles i a mb un consens autodeterminista d´esquerres en comú, pot treure 2/3 dels diputats del Parlament, perquè aquest país, ja fa temps que ha fet un gir a l´esquerra de forma plural, i el març és l´oportunitat per demostrar-ho, i alhora és el problema per fer net de connivències amb loobisme de la dreta amb a la corrupció i l´amiguisme, i les privatitzacions de serveis públics i d´això també ens podem independitzar el març.

Però no oblidem, que les eleccions no són la fi, i el dia a dia, i des del carrer , és on veritablement es conquereixen els drets, i aquests per conquerir-los caldrà defensar-los no des de la delegació, sinó del compromís cívic, ètic i al carrer, al servei de les classes populars i poder rebertir les 800.000 persones que viuen al llindar de la pobresa a Catalunya,. Estem instal.lats al debat nominalista d´Artur Mas que està amortitzat políticament per a una majoria social, i ens oblidem de gestionar i transformar la societat des de l´impuls públic en serveis socials, de sanitat, ensenyament, drets i llibertats, polítiques d´igualtat, que haurien d´estar al centre del debat.

Està molt bé, participar un onze de setembre massiu, però dels que venim de molts 11 de setembre, en caldran molts més de dies així quan vagin mal dades per empènyer, empènyer i empènyer, i finalment per vèncer.

Amb la força de la raó, l´ètica dels que l´impulsen i un gir d´esquerres que serveixi a la societat amb un comú denominador autodeterminista, hi ha majoria social hegemònica, que al març amb noves eleccions que garantís el vot exterior que no va poder votar el 27 de setembre, es supera de forma àmplia el 55% a favor d´una independència que sigui real,que obri sortir de la UE, i formar part de l´EFTA, com Islàndia, Noruega, Suïssa i Liechtenstein sense subjugar-nos al BCE i el seu austericidi, donem-nos una nova oportunitat per fer un gir social i nacional.

Publicat dins de General i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari