Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

Arxiu de la categoria: cultismes

Què li darem, al noi de la mare?

12

Bon dia a tots/es!!

Avui m’agradaria centrar-me en mots que no són gaire comuns, sia perquè han caigut en desús amb el pas dels anys sia perquè s’utilitzen només en els llibres (cultismes) o només en una zona (dialectalismes). La qüestió és que són paraules que s’estan perdent, i per intentar que no es perdin del tot m’agradaria exposar-les aquí; perquè com més gent les conegui, més gent les utilitzarà. Vinga, som-hi!

QUI-SAP-LO

No sé vosaltres, però jo no l’he sentida mai. L’he estudiada, però no l’he sentida. Aquesta expressió canvia de gènere i nombre segons la frase en la qual es trobi, qui-sap-lo/a/os/es, i vol dir ‘gran quantitat’, per exemple: Ha tingut qui-sap-la sort! o bé Ha sigut una festa qui-sap-lo divertida!

LLETRA

Sí, ja sé que tots coneixeu aquesta paraula, però no em refereixo a les lletres de l’alfabet, sinó a una carta. Sí, lletra també vol dir ‘carta’, per exemple: Ahir vaig rebre una lletra de la Maria. Ho vaig llegir en una novel·la de principis del segle XX, no sé si vosaltres ho heu sentit mai amb aquest significat. Curiosament, aquesta paraula també vol dir ‘carta’ en anglès, en francès i en italià. A diferència del català, però, aquestes llengües no tenen cap altra paraula per a dir ‘carta’ i per tant sempre utilitzen letter (en anglès), lettre (en francès) o lettera (en italià). En canvi, el català i el castellà utilitzen carta. Curiós, no?

PLANETA

Sí, aquesta també la coneixeu, ho sé. Doncs no és el que creieu! Sabíeu que planeta també vol dir ‘destí’? Però compte! no és EL planeta, sinó LA! Jo fa uns anys ho vaig estudiar, però fins ara no ho havia ni sentit ni llegit mai i fa poc ho vaig llegir en una novel·la del 1906. Exemple: La planeta d’un poble.

MAGÍ

El magí és el ‘cap’. Però per què se li diu així? Doncs aquesta paraula ve del verb emmaginar (‘imaginar’); com que el cap és allò amb què imaginem, és el nostre magí. Per exemple: Treu-t’ho del magí, no ho aconseguiràs!

OMBREL·LA

Què és una ombrel·la? Compte! Els qui sabeu anglès no ho confongueu amb umbrella! És semblant a una umbrella, però no és exactament el mateix. La paraula anglesa vol dir ‘paraigua’, però ombrel·la vol dir ‘para-sol petit’. Exemple: Va agafar l’ombrel·la i va marxar.

HAVEM / HAVEU

Segurament les heu vistes, però no crec que les sentiu molt sovint. Havem és l’alternativa de hem, i haveu és l’altra manera de dir heu. Exemples: Ho haveu vist? o bé Havem anat a Barcelona d’excursió.

DAR

El verb dar és sinònim de donar, però almenys a la meva zona no s’utilitza (llibres a banda). Jo només ho he sentit a la cançó Què li darem, al noi de la mare? què li darem que li sàpiga bo? panses i figues i nous i olives, panses i figues i mel i mató.

BABO

Aquesta no és una paraula catalana, però voldria posar-la perquè m’ha semblat força interessant. Resulta que en aquesta novel·la que us comento he vist aquest mot uns quants cops, per exemple: És un amic íntim del babo, volent dir ‘papa’. En aquesta novel·la, s’hi inclouen molts castellanismes quan els personatges parlen per reflectir la societat real, però els castellanismes sempre estan en cursiva, perquè no són paraules correctes en català. El que em sorprèn és que aquesta paraula en concret no és un castellanisme, sinó que ve de l’italià! Per sort conec l’italià i ho sé; però si no el conegués, no sabria d’on ha sortit! El que passa és que en italià s’escriu amb dues b: babbo. Em sembla curiós, no sabia que a principis de segle XX la gent digués babo!

JUDICAR

Per a dir jutjar també podem dir judicar. A mi em recorda molt a l’italià giudicare, la veritat. Sincerament, jo no l’he sentit gaire, aquest verb. Per exemple, podríem dir: Si us plau, no em judiquis, estic passant per un mal moment!

LLUR / LLURS

Aquesta segurament l’heu estudiada a l’institut, tot i que dubto que l’hàgiu sentida o utilitzada mai; m’equivoco? Doncs vol dir ‘d’ells’ o ‘d’elles’, per exemple: No vull abusar de llur bondat! Molt probablement ho heu vist en algun llibre. A mi em recorda al francès leur, que també vol dir ‘d’ells/es’ i, curiosament, vénen del mateix mot llatí: illorum.

Espero que us hagi agradat i que algun dia utilitzeu alguna d’aquestes paraules. Gràcies i fins aviat!