La Forastera

Taíza Brito

Arxiu de la categoria: Covid-19

Brasil: una empresa funerària amb molts socis

0

Bolsonaro i els socis del genocidi al Brasil  

Aquesta setmana el Brasil deu arribar a comptabilitzar tres-cents mil morts per la Covid-19. El virus avança ràpidament davant de la inacció del govern brasiler i causa tragèdies innominables – amb més víctimes entre els grups vulnerables. El retrat en els hospitals públics i privats és caòtic: manca de llits en les UCIs i escassedat de medicaments o d’estocs d’oxigen per tractar els casos greus.

La vaccinació camina a pas de tortuga. No hi ha hagut provisió per a la compra de dosis suficients per que es pugui fer un treball més ràpid. Mentre, milers i milers de pastilles de cloroquina van ser comprades i estan emmagatzemades per ser distribuïdes com a part del miraculós “tractament precoç” defensat pel president Jair Bolsonaro. El medicament no té efectes mèdics comprovats en el tractament contra la Covid19. (més…)

Ministre de Sanitat abandona el càrrec enmig de l’ascensió de la Covid-19 al Brasil

0
Publicat el 15 de maig de 2020

Amb la pandèmia de la COVID-19 en plena expansió per terres brasileres,  el gegant sud-americà acaba de perdre el segon ministre de Sanitat en menys de trenta dies. Ara ha sigut el torn de Nelson Teich, que ha entregat el càrrec al no voler posicionar-se contra la fi de les mesures de distanciament social. També s’ha negat a recomanar l’ús de la cloroquina pel tractament del coronavirus, com volia el president Jair Bolsonaro. L’oncòleg hauria dit que preferia no malbaratar el seu prestigi de metge abans que fer l’anunci oficial requerit pel president ultra.

(més…)

Publicat dins de General i etiquetada amb , | Deixa un comentari

El difícil exercici de no abraçar

0
Publicat el 5 d'abril de 2020

Els brasilers com jo entendran a primer cop d’ull el títol d’aquest article fet sota l’impacte del confinament pel Covid-19. A nosaltres ens encanten les abraçades, a més dels petons, del tacte amb les persones. Tenim una major propensió a parlar amb les mans, amb el braços i a expressar sentiments molt a prop físicament, uns dels altres.

Aquests dies de confinament a Barcelona, on visc de fa cinc anys, estan sent interessants per moltes coses. Primer per reflexionar sobre la pressa diària en que vivíem sense adonar-nos-en. Sempre corrents cap aquí, cap allà, buscant la vida. Gairebé automàticament.

(més…)

Publicat dins de General i etiquetada amb , , | Deixa un comentari