Tornem a Coratxà per defensar la nit
Durant els primers dies d’agost hem continuat la nostra ruta estival pels parcs naturals valencians per conscienciar els visitants i l’administració de la necessitat de protegir el cel nocturn de les zones naturals dels efectes nocius de la contaminació lumínica.
Així que la vesprada del 2 d’agost de 2025 arribarem a Coratxà, el cor del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, per fer una xarrada de conscienciació a un grup de visitants, observar els astres amb un telescopi i recórrer les constel·lacions amb les històries mitològiques dels antics grecs.
Com sempre ens allotjarem en l’Hostatgeria Sant Jaume de Coratxà, poble que just celebrava un sopar popular. Tanmateix la festa no afectà les nostres activitats posteriors ja que la xarrada s’havia de celebrar a l’església de Sant Jaume, situada sobre un promontori a uns 200 metres del nucli urbà. Es tracta d’un temple d’estil Reconquesta, la construcció del qual està datada entre el 1240 i el 1260.
Abans de la xarrada programada a les 21 h, poguérem observar la bellesa de la posta de Sol que ens demostrà que l’explanada en pendent davant de l’església pot ser un bon lloc d’observació de l’eclipsi total de Sol de l’any que ve.
Aquesta vegada, a la xarrada n’eren pocs ja que alguns dels visitants apuntats a l’activitat ja l’havien sentida la setmana passada a Penyagolosa però, així i tot, volien participar en l’observació. Sembla que ja tenim un grup de fans!
L’església de Sant Jaume és un indret magnific per fer xarrades, menut, recollit i sense gran finestres que enlluernen la pantalla de projecció. Marivi, la tècnica del Parc, ens presentà, i recordà que ja fa anys que venim cada estiu al Parc (des del 2014) i que, per tant, som ja una de les activitats clàssiques de l’estiu del Parc.
Durant la xarrada recordàrem que la llum artificial nocturna és un contaminant ambiental al que hem de tractar com als altres contaminants. Cal posar-los límits i tractar-los amb cura. Utilitzar la llum artificial durant la nit just on, quan i quant de temps siga necessària. Tanmateix en la vida diària ens trobem amb aberracions lumíniques com ara poliesportius que enllumenen tot el barri, projectors al cel en totes les festes, enllumenat vial que impacta en les façanes dels habitatges (intrusió lumínica), llums sobre les platges i la làmina d’aigua, aparcaments buits enllumenats tota la nit o llums de seguretat excessives.
La contaminació lumínica afecta a la vida silvestre i a la salut humana. Com a exemples dels problemes que comporta la llum artificial nocturna, podríem destacar en aquests moments:
En un article publicat fa poc s’ha demostrat que les fulles dels arbre ixen abans i cauen més tard en els nuclis urbans que en les zones rurals. Això pot tindre conseqüències sobre la pol·linització i sobre la resistència contra les gelades primerenques. A més a més els insectes voladors, que s’orienten a la nit per la diferència de la dèbil lluminositat de la Lluna i les estrelles amb la foscor del terra i la vegetació, són capturats per les lluminàries que troben en el seu camí i moren envoltant-les fins l’esgotament.
La salut humana se’n ressent per la intromissió dels llums dels carrers, l’anomenada intrusió lumínica, que pot provocar diverses patologies com insomni, estrés, depressió, i en casos extrems augment d’alguns tipus de càncer.
També parlarem de l’etern mite que associa seguretat i llum. Els experts de la seguretat són els criminòlegs i són ells els que propugnen que la seguretat està més associada a la visibilitat: veure i ser vist. Veure qui tens al teu voltant i ser vist pels altres és un dels principals principis de la seguretat personal. Així que omplir una ciutat de llums blancs ultrapotents no soluciona els problemes delinqüencials. Només hem de veure que ha passat amb les autoritats de la ciutat britànica de Leeds que canviaren l’antiga il·luminació de llum de sodi (groga) per 80000 LED blancs amb la pretensió de reduir la delinqüència un 20%. Deu anys després aquesta realment ha baixat un 3% +/- 5%, és a dir s’ha quedat com estava. Que no ens venguen solucions fàcils als problemes sense estar avalades pels experts.
Després de la xarrada i amb el telescopi muntat, ens dedicàrem a veure el quart creixent de la Lluna, la nebulosa anular de la Lira, el doble cúmul de Perseu, la doble estrella d’Albireo, etc. mentre jo contava històries mitològiques dels disbarats del déu Zeus amb les dones mortals i immortals. Durant aquests activitats la rabosa Lucy es passejà sense vergonya ni por entre els visitants, per a goig sobretot dels xiquets presents.
Llàstima que aquesta vegada el cel nocturn de Coratxà no ens acompanyà com calia. Cap a mitjanit els núvols que s’havien mantingut més o menys estables cap al sud, acabaren invadint tot el cel. Gràcies a Marivi, tècnica del Parc i a Carles Martínez de la Hostatgeria Sant Jaume. per ser tan amables amb nosaltres.