Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Conjunció

El cel de maig de 2011

4
Publicat el 3 de maig de 2011

Allen-Telescope

Aquest primer mes sencer de primavera és excepcional. Tots els planetes visibles a ull nu es podran veure en un moment o altre de la nit. Mercuri, Venus, Mart i Júpiter poc abans de l’eixida del Sol mentre que Saturn el podrem veure durant tota la nit a la constel·lació de la Verge.

L’espectacle més interessant es veurà a la matinada, cap allà les 6:15 i fins que la lluïsor del Sol ens esborre la visió del cel nocturn. D’un cop d’ull podreu veure tots els planetes llevat de Saturn. Sobre l’horitzó est de la Terra, veureu un aglomerat de planetes que aniran fent un ball còsmic, ara m’ajunte amb un, ara m’ajunte amb altre.

El matí del dia 8 de maig tindrem els planetes ben juntets. Mercuri serà només a un grau i mig sota Venus, és a dir, unes 3 vegades el diàmetre aparent de la Lluna. Mart es trobarà a l’esquerre i Júpiter es trobarà entre Venus i Mart. Podeu veure una imatge ací.

El matí de l’11 de maig, Venus i Mercuri es trobaran sota el planeta Júpiter fent un gran arc planetari. Mireu la imatge el dia 11.

Poc abans de l’eixida del Sol del 22 de maig, Venus, Mercuri i Mart formen un triangle al cel. Júpiter es troba ja lluny, cap a la dreta. Mira ací.

Finalment, l’últim dia del mes, el 31 de maig, Júpiter, Mart, Venus i Mercuri formen una línia cap a l’horitzó est. Una fina minvant de Lluna es podrà veure a l’esquerra de Venus.

Saturn serà el rei de la nit. Ben posat a la constel·lació de la Verge el dia 14 de maig formarà un triangle amb l’estel principal de Verge, Spica, i amb una Lluna quasi plena.

La Lluna serà nova el dia 3 de maig, quart creixent el dia 10, Lluna plena el 17 i minvant el dia 24.

La notícia del mes a destacar podria ser la que contava Vilaweb: L’Institut SETI suspèn temporalment la recerca extraterrestre. Les antenes de l’Allen Telescope Array (ATA), promogut per l’Institut SETI, tancaran provisionalment per manca de fons. Necessiten cinc milions de dolars per continuar operant. Conten que el pressupost reduït de la Universitat de San Francisco, amb la qual comparteixen camp d’observació, és una de les causes de la aturada provisional. No es recolliran noves dades en la xarxa de telescopis Allen però si des del radiotelescopi d’Arecibo en el que hi ha instal·lat un detector secundari que recull dades mentre el detector principal està fent mesures per altres projectes. A casa nostra hi ha una activa comunitat SETI@home que usa la potència dels ordinadors de casa per analitzar els milions de dades obtingudes fins ara.

Foto: Antenes de l’Allen Telescope Array (ATA).

 

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Mercuri, Mart i Júpiter formen un trio

0

A partir de demà matí, abans de la sortida del Sol, cap a les 7:30 i durant un quants dies, podrem gaudir d’un insòlit encontre planetari aparent.

Els planetes es mouen al voltant del Sol en la seua pròpia òrbita. Vistos des de la Terra és normal, per tant, que els puguem veure en diversos llocs al cel, en la zona del zodíac, al llarg de l’any. La casualitat, i les lleis de Kepler, han fet que la majoria d’ells es troben ara, vistos des de la Terra, aproximadament en la direcció del Sol. Això els fa difícilment observables ja que la lluïssor de la nostra estrella ens impossibilita la seua visió.

Com es troben agrupats, vistos de la Terra, és normal que formen el que els astrònoms anomenen una conjunció, un encontre aparent en el que les línies de visió a cadascun dels planetes semblen convergir en una zona petita del cel.

Demà Júpiter, Mart i Mercuri, confluiran dins d’una zona de només un grau de diàmetre. Això és l’equivalent al diàmetre de dues llunes plenes.

Els pròxims dies l’encontre continuarà encara que els planetes aniran separant-se. Aquest encontre ja estava previst al meu darrer apunt referit als objectes visibles del mes de desembre, encara que el preveia a partir del dia 11, un petit error. Els diversos programes de simulació que utilitze, com per exemple el gratuït i amb versió catalana Cartes du Ciel ho mostren clarament. Ara no calen els càlculs de cap persona concreta per saber els pròxims esdeveniments astronòmics com ara Jens Meeus, d’altra banda astrònom molt reconegut per la seua vàlua en la creació d’algoritmes de càlculs de posicions planetàries. Qualsevol persona pot baixar-se els programes d’interés de la xarxa i, amb un poc de coneixement, calcular-se les efemèrides.

I de l’encontre que us haig de dir?

Primerament la informació que presenta Vilaweb en portada no dóna correctament l’hora de la vista del fenomen. A dos quart de set (6:30) el planeta Júpiter encara no ha eixit. Ho farà a les 7:00, així que l’encontre serà observable cap a les 7:30 en direcció cap al sud-est quan els planetes hagen assolit alguna alçada. Donat que el Sol eixirà a les 8:11, l’observació es realitzarà entre les primeres llums del dia, amb aquella claror que ens diu que el Sol ja no està massa lluny d’eixir.

A més Mart és molt dèbil actualment a causa de la seua llunyania a la Terra. Ara es troba a 2.47 ua (1 ua = 1 unitat astronòmica = 150 milions de km) de nosaltres i a uns 20 min 32 segons llum. La seua magnitud serà d’1.5 així que serà difícil veure’l entre les primeres llums del dia. Per això serà millor agafar uns prismàtics i buscar-lo.

I es diu que serà el millor encontre d’ací al 2050. La veritat és que l’assumpte no desperta grans passions en la comunitat astronòmica. Com a molt l’interés principal serà l’ocasió de mostrar al gran públic que es troba allunyat de l’observació dels fenòmens naturals que els planetes són visibles a ull nu i que els pròxims dies en podran veure tres d’una sola ullada.

Els astròlegs, com sempre han dit la seua.
Aquesta combinació d’alta energia fomentarà molta activitat a tots els nivells, especialment el militar però també en el front diplomàtic. Compte amb els accidents! Gràcies a Javier Armentia que ho comenta al seu magnífic bloc.

Que ho gaudiu però sobretot abrigueu-vos que sembla que ja han arribat les nits fredes.