Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Conjunció

El triangle celeste en fotos

2
Publicat el 24 de juny de 2015

IMG_2274s

Dissabte 20 de juny al capvespre tothom mirava cap a l’oest per admirar el triangle celeste que formaven una fina Lluna creixent i els planetes Venus i Júpiter. Ara us deixe algunes de les fotos que vaig fer i d’altres que m’ha deixat. I prepareu-vos que els últims dies del mes de juny encara en tenim més. De dia en dia Venus s’està aproximant al planeta Júpiter i els dies 30 de juny i 1 de juliol el planeta bessó es situarà a només un terç d’un diàmetre lunar de distància del planeta gegant. L’amic Josep Blesa i jo férem unes quantes fotos de la conjunció des del port fluvial de Cullera, la Ribera Baixa.

IMG_2269sIMG_2276sIMG_2279s

I un amic de Sueca m’envia algunes fotos que va fer de la trobada còsmica. En elles podem veure com els astres enmarquen la torre de l’església de la Mare de Deu de Sales.

20150620_225714s 20150620_225754s

 

Conjuncio-BlesaFotos. Les primeres són d’Enric Marco, les del mig d’un amic de Sueca i l’última de Josep Blesa.

El cel de juny de 2015

0
Publicat el 1 de juny de 2015

Jupiter-Venus-201203-CaSenyoretesL’estiu ens saluda ja des del final del mes, esperant-nos. I per confirmar-ho, l’estiuenca constel·lació de l’Escopí ja guaita pel sud-est, mentre el planeta anellat Saturn ben prop, fuig a poc a poc de les urpes de l’aràcnid celeste.

El mes comença amb la presència destacada dels planetes Venus i Júpiter al cel de capvespre. Si mirem cap a l’oest, poc després de la posta del Sol, veurem dues brillants llumeneres. La llum més brillant i més baixa és el planeta Venus. La més alta és Júpiter. Si al mateix moment ens girem cap al sud-est, veurem prop de l’horitzó, entre les banyes de l’Escorpí el planeta Saturn. El primer dia del mes, el dia 1 de juny al vespre, la Lluna es situarà just al seu costat, com assenyalant-lo. No us podeu perdre l’espectacle.

Però aquests planetes (com el seu nom originari grec indica, els errants) no es quedaran quiets al cel. Venus, que al principi de mes es troba alineat amb les estrelles Castor i Pòl·lux de la constel·lació dels Bessons, anirà movent-se ràpidament en el cel. Cada dia que passe es trobarà més prop del planeta Júpiter. En la seua carrera embogida, el dia 13 creuarà el centre de la constel·lació del Cranc (Cancer), ben prop del cúmul estel·lar del Pessebre. Una foto del moment seria ben bonica.

Lluna-Saturn-20150601Més avançat el mes, el dia 20 de juny, la Lluna creixent s’hi situarà ben prop de Júpiter i Venus i formarà amb ells un bonic triangle celeste. Però serà en els últims dies del mes quan l’encontre entre els dos planetes serà molt més interessant. Prepareu-vos per a la mascletà celeste. Des del 27 de juny al 4 de juliol l’aproximació dels dos planetes serà un fet i, els dies 30 de juny i 1 de juliol semblaran quasi un únic objecte brillant al cel. Cal no perdre-s’ho. Ja anirem parlant del show planetari.

I, per acabar, finalment el 21 de juny a les 18h 38m el Sol se situarà en el seu punt més al cel, a 23º27′ per dalt de l’equador celeste. Serà el dia del solstici d’estiu, el dia més llarg de l’any. L’estiu començarà. I, ja sabeu, a l’estiu tot el món viu….

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Juny 2 18 19
Quart minvant Juny 9 17 42
Lluna nova Juny 16 16 05
Quart creixent Juny 24 13 02

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de juny de 2015, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge:
1.- Fa tres anys ja. Conjunció entre Júpiter i Venus des de Ca les Senyoretes a Otos. Març 2012. Enric Marco.
2.- Esquema de la conjunció Saturn-Lluna la nit de l’1 al 2 de juny. Stellarium.

Venus i Mart junts, i de visita la Lluna

2

2015-02-20-CONJUNCIO-LLUNA-VENUS-MARTAnit es va veure un espectacle celeste admirable. Si vàreu estar atent, i havieu seguit les recomanacions d’observació del cel del mes de febrer, poguereu gaudir de la conjunció de tres dels cossos celestes més interessants, fenomen que va ser visible al cel de ponent poc després de la posta de Sol.

Disposat en una formació triangular, Venus, ben brillant, se situava al vèrtex de l’angle entre Mart, molt més dèbil però ben prop i cap al nord i la Lluna, més allunyada i cap a l’horitzó.

Mart era l’objecte més dèbil. Situat ara mateix a més de 300 milions de quilòmetres de la Terra, l’observació al telescopi només permet veure que té forma circular però no s’aprecia cap detall.

La Lluna, amb només un dia de vida després la Lluna nova, es veia molt prima i mostrava la seua forma més simpàtica amb la forma de somriure, com anunciant l’arribada de la primavera. Aquesta forma tan divertida, en forma de somriure o de barca, ocorre en hivern quan l’òrbita de la Lluna és presenta ben alta.2015-02-21-Lluna-Venus-Mart

Però s’hi podien veure alguna altra cosa més interessant sobre el nostre satèl·lit, com ara que la part superior del seu disc, que no està il·luminat directament per la llum solar, era perfectament visible com es pot veure en la fotografia que m’envia l’amic Joanma Bullón. D’on ix aquesta llum? Aquesta il·luminació feble de la Lluna s’anomena llum cendrosa i prové de la llum que li envia el nostre planeta. Un astronauta situat en la superfície de la Lluna en la nit lunar té al cel la brillant Terra que brilla unes trenta vegades més que la Lluna plena en el cel terrestre.

Aquesta il·luminació terrestre reflectida sobre la “pantalla” lunar ha permés estudiar els efectes de la variació de la cobertura nuvolosa en l’atmosfera terrestre amb la mesura acurada de la llum cendrosa al llarg dels anys. És a dir podem mesurar el nostre planeta des de fora sense eixir de la Terra. Ben curiós.

La conjunció dels planetes i la Lluna continua avui, encara que la Lluna estarà més alta. Mireu poc després de la posta de Sol i, en fer-se fosc, trobareu els dos planetes junts i dalt el fi tall d’una Lluna de dos dies, com es veu a la simulació adjunta extreta del programa Stellarium.

Planetes-avuiD’aquesta conjunció podem aprendre com orbiten els planetes del sistema solar i com “s’alineen” en direcció a la Terra. De la web The Planetes Today, a live view of the solar system, podem veure en directe el sistema solar des d’una perspectiva allunyada i situats sobre el pol del Sol. Es veu clarament la disposició planetària i de la Lluna que ens està oferint aquests dies l’espectacle celeste (punxeu la imatge per veure-ho més gran).

No us perdeu la vista celeste d’aquesta nit.

Imatges:

1. De dalt a baix, Mart, Venus i la Lluna. 20 de febrer 2015. Teleobjectiu 200 mm. Joanma Bullón. Observatori La Cambra. Aras de los Olmos. Els Serrans.
2. De dalt a baix, Lluna, Mart i Venus. 21 de febrer 2015. Simulació Stellarium
3. La posició dels planetes. De The Planetes Today, a live view of the solar system.

El cel de setembre de 2014

0

c2013_v5_2014_08_05dpSeptembre comença amb calor després d’un mes d’agost ben estrany, amb poques pluges al País Valencià però amb molt de núvols, cosa que ha dificultat algunes de les activitats previstes d’observació. Setembre és, també el darrer mes de l’estiu, i, de fet el dia 23 l’equinocci de tardor ens marca el canvi d’estació.

La visibilitat dels planetes va canviant, de mica en mica. Poc després de la posta del Sol, Saturn, en la constel·lació de Balança des de fa mesos, ja va deixant de ser l’objecte més interessant del cel, mentre va acostant-se a la direcció del Sol, fet que el farà inobservable en octubre. De moment, però, encara podeu gaudir dels seus anells i de la brillant lluna Tità a través dels telescopis.

També al capvespre podeu veure Mart, amb la seua carrera desenfrenada cap a l’est, com fugint del Sol. Aquest trigarà encara molt en ser engolit per les lluïsors solars. Fugint de Saturn, després de la conjunció espectacular del 18 d’agost, ara es dirigeix a la veïna constel·lació de l’Escorpí. El vespre del 28 de setembre podreu veure el planeta roig situat dalt d’Antares, l’ull roig de l’aràcnid, separats uns 3º. Serà curiós veure Mart (Ares en grec) al costat de l’estel del mateix nom però oposat (Anti-Ares). Tots dos vermells però de natura ben distinta, un, un planeta, l’altre, un estel gegant roig. El dia següent, el 29, la festa celeste continuarà ja que si afegirà la Lluna. Tots tres cossos, la Lluna, Mart i Antares formant una línia recta de llumeneres.

Aquest mes de setembre Mercuri tornarà a ser visible al cel del capvespre. Molt pocs minuts després de la posta del Sol, podreu veure el fugisser Mercuri ben prop de l’horitzó. El 21 de setembre el planeta es trobarà a la seua màxima elongació occidental, a la màxima separació angular del Sol (26.3º). Tracteu de trobar-lo en direcció a l’oest en un horitzó lliure d’obstacles.Poc abans de l’eixida del Sol, mirant a l’est, a partir de les 6:30, podeu veure Júpiter en Càncer i Venus acostant-se a Leo. Però mentre el planeta gegant cada vegada es veurà més hores al cel ja que es manté estable en la seua posició, el planeta de la deessa de l’amor s’enfonsarà ràpidament en la lluïssor solar i, ben aviat desapareixerà de la vista en la segona quinzena del mes.

L’estiu ens deixarà el 23 de setembre. La matinada d’aquest dia, a les 4:29, el Sol creuarà l’equador celeste. Serà l’equinocci de tardor.

Després de mesos sense veure cap cometa a ull nu, és possible que setembre ens permeta veure’n un. Encara que jo sóc molt escèptic amb els tema de l’observació cometària.

Un equip d’astrònoms aficionats mantenen l’observatori automàtic Oukaïmeden situat a les muntanyes de l’Atlas al Marroc. L’any passat,  el 12 de novembre, Michel Ory de l’equip MOSS va descobrir el nou cometa C/2013 V5 (Oukaimeden) a través del telescopi de 0,5 m. de l’observatori. Les característiques i l’evolució des del descobriment donen pistes per que siga el nou cometa del segle i que puga ser observat a ull nu les pròximes setmanes. Durant el mes d’agost s’ha anat aproximant al Sol i a la Terra amb el resultat d’un augment de brillantor que l’ha fet passar d’una magnitud 10, només a l’abast dels telescopis fins a la magnitud 7, ja a l’abast dels prismàtics. Actualment se’l pot veure prop de l’horitzó est, poc abans de l’eixida del Sol. s’ha apropat molt ràpidament tant al Sol com a la Terra, per la qual cosa el seu increment de lluentor ha estat molt pronunciat des de la magnitud 10 a primers de mes i fins a prop de la magnitud 7 a la fi de mes quan va poder ser ja observable amb prismàtics, molt baix a l’alba cap a l’Est. Però no podrem gaudir d’ell molt de temps ja  que la seua declinació, separació respecte a l’equador celeste) anirà minvant i, quan assolisca la seua màxima lluentor, ja serà un objecte austral. En aquell moment el cometa aconseguirà la seva màxima magnitud de 5.5 mag. a meitat de setembre. Passarà pel periheli, la seua màxima aproximació al Sol, el 28 de setembre a una distància de 0.625 ua. Les imatges de l’objecte ens el mostren amb una coma gasosa verda i una cua de pols d’uns 10′ de longitud. Ja el veurem quan isca altra vegada per damunt l’horitzó en octubre.

Aquest mes el seguiment de la Lluna també serà interessant. El 9 de setembre podrem gaudir de la  tercera “SuperLluna” de 2014. Veurem el nostre satèl·lit més gran del normal degut a dos fets que es produiran de manera quasi simultània: la nit del dia 8 al 9 tindrem Lluna plena i, a més a més, aquesta es produirà unes 22 hores després del perigeu, moment de màxima aproximació a la Terra en la seua òrbita el·líptica. La matinada del dia 8 de setembre a les 05:29 la Lluna haurà arribat al perigeu, a la distància a la Terra de 358389 km, una mica més lluny de la Terra que la SuperLluna d’agost. Així que, unes hores després, veurem la Lluna ben gran encara que no tan gran com la del mes passat. Aquesta és la darrera SuperLluna de l’any, així que és l’última oportunitat per fer-li fotos.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart creixent Setembre 2 13 11
Lluna plena Setembre 9 03 38
Quart minvant Setembre 16 04 05
Lluna nova Setembre 24 08 13

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de setembre de 2014, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Foto: Comet Oukaimeden, pot ser vist poc abans de l’eixida del Sol, mirant cap a l’est, els primers dies de setembre. Imatge de Damian Peach. -De Sky and Telescope.

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Agost acaba amb un aplec celeste

0
Publicat el 31 d'agost de 2014

Lluna-Saturn2

S’acaba aquest estrany mes d’agost sense massa calor i, gairebé tots els dies amb núvols. L’observació astronòmica no ha estat fàcil. Algunes de les activitats previstes no han estat possibles i s’hauran de fer més endavant quan la metereologia ho permeta.

Tot i així, us deixe l’últim esdeveniment interessant del mes. Serà avui diumenge quan, en fer-se fosc, la Lluna, Saturn i Mart faran un aplec al cel. Aquesta nit del 31 d’agost a l’1 de setembre la Lluna s’hi aproximarà molt a Saturn. Poc després de la posta de Sol, ja podrem veure la Lluna ben prop del planeta i allí la podrem veure fins que s’amague rere l’horitzó cap a les 23:30. Serà, però a les 21:59 la màxima aproximació a Saturn. En aquell moment s’hi situarà a només 0,4º (distància centre-centre), i, per tant, a menys d’un radi lunar de la vora de la Lluna. Dues llumeneres brillants al cel, ben pròximes i Mart al costat espectant! Gaudiu de l’espectacle.

Imatge: Aproximació de la Lluna a Saturn. 31 d’agot 2014 a les 21:59. Stellarium.

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Venus i Júpiter des de Tavernes

0
Publicat el 18 d'agost de 2014

Venus-Jupiter-PlatjaTavernes

Són les 6 del matí i sona el despertador. Som al ple de l’agost i som a vacances. Que faig jo alçant-me abans que el Sol? Només un fenonem astronòmic inusual ha de ser capaç de tal proesa.

I és que com vaig contar ahir, els dos planetes més brillants, Venus i Júpiter, convergien aquesta matinada, poc abans de l’eixida del Sol.

Així que a les 6:15 ja erem allà, a la platja de Tavernes, per gaudir de l’espectacle celeste. Normalment, mirant cap a la mar, sempre hi ha brumes baixes que no et deixen veure l’horitzó però avui el dia era perfecte.

Venus s’hi trobava a només 0,2º del planeta Júpiter, tan junts que amb un dit amb el braç allargat era suficient per tapar-los. A ull nu era com si les dues llums es fongueren en una única llumenera.

Venus era l’objecte superior, el més brillant, mentre que Júpiter era l’objecte inferior, més feble. A la dreta Venus-Jupiterdels planetes, cap al sud-est, es podia veure les tres estrelles brillants del cinturó d’Orió, anunci del pròxim hivern.

Amb la càmera sobre el trípode (imprescindible per evitar tremolors a velocitats tan baixes d’exposició) he aconseguit algunes fotos preses des de la platja. S’hi veu allà lluny llums d’algun vaixell i les lluïssors rogenques de la futura eixida del Sol, a les 7:17. Però d’això ja en parlarem.

Nota: els pròxims dies encara es podran veure els dos planetes junts, però Venus cada vegada s’anirà allunyant de Júpiter i acostant-se al Sol.

Fotos. Conjunció Venus-Júpiter des de la platja de Tavernes. Hora 6:30. Enric Marco.

Venus i Júpiter junts la pròxima matinada

0
Publicat el 17 d'agost de 2014

Demà dilluns 18, poc abans de l’eixida del Sol i mirant cap a l’est, podeu gaudir d’uns dels esdeveniments de la temporada d’estiu. S’ha de tindre en compte que l’encontre celeste entre Venus i Júpiter ocorrerà a poca altura així que no ha d’haver obstacles en aquesta direcció. Veure’ho des de la vora de la mar seria perfecte (si no hi ha núvols baixos).

Si heu estat seguint els moviments dels planetes, haureu notat que Venus i Júpiter es poden veure aquests dies a la matinada, abans de l’eixida del Sol.  Mirant cap a l’est, a partir de les 6 del matí des de principis del mes d’agost i més tard en passar els dies,  s’ha pogut veure la lluminaria de Venus com a estel del matí. Però Venus no ha estat quiet al cel respecte a les estrelles, sinó que de dia en dia s’ha anat movent en la direcció del Sol. En el camí ha trobat el planeta Júpiter i aquest dies s’hi està acostant cada vegada més. Però serà demà dilluns 18 d’agost de matinada el moment de la màxima conjunció planetària. A partir de les 6:15, Venus s’hi trobarà a només 0,2º del planeta Júpiter, tan junts que amb un dit amb el braç allargat serà suficient per tapar-los. A ull nu serà com veure dues llums foses en una única llumenera. Interessant de veure i, sobretot, de fotografiar.

Venus serà l’objecte superior, el més brillant, mentre que Júpiter serà l’objecte inferior, més feble. A la dreta dels planetes, cap al sud-est, podreu veure la constel·lació d’Orió, anunci del pròxim hivern, i l’estel brillant Sirius ben prop de l’horitzó.

Caldria destacar que en aquell moment els dos planetes passaran per damunt del cúmul estel·lar M44, el Pessebre. Però, és clar, això només serà visible amb telescopi. Ara bé, veure un planeta envoltat de centenars d’estels és una visió que no s’oblida.

Animeu-vos a matinar demà de matí que la visió celeste s’ho val.

El cel d’agost 2014

3
Publicat el 1 d'agost de 2014
Just al bell mig de l’estació de l’estiu, acabant projectes i feines diverses abans de tancar la paradeta i agafar vacances, el cel s’entesta a romandre clar i seré, tacat de tant en tant d’algun núvol fugisser. Ja sé que a Catalunya els núvols i les tempestes s’ensenyorejaran dels cels els pròxims dies però, això és un afer del qual no puc fer-hi res. Tant de bo, pugués portar-ne unes poques pluges cap al meu País Valencià, a hores d’ara tant assedegat.Mirant cap al Sud, només fer-se fosc, aquest mes podrem gaudir de la vista de les constel·lacions zodiacals, l’Escorpi, Sagitari i Capricorn. De l’Escorpi dir que va ser el monstre que envià Zeus per acabar amb el pesat i repel·lent gegant caçador Orió, assejador de les belles Plèiades. L’ull rogenc del monstre rivalitza en brillantor i color amb el planeta Mart, Ares per als grecs. D’aquí que el nom de l’estel reba el nom d’Antares, és a dir l’anti-Ares.Si seguim la figura de l’Escorpi des d’un lloc elevat i fosc i amb l’horitzó sud ben lliure d’obstacles, podreu endevinar la seua forma corba amb l’agulló enrollat al final del cos. Just al costat de l’agulló, un observador normal en bones condicions d’observació podrà endevinar a ull nu una boireta difusa, que amb el telescopi es revela en tot el seu esplendor. És el cúmul obert de Ptolomeu, M7, ja que la descobrí l’astrònom grec allà per l’any 130. El cúmul consta d’unes 80 estels i es troba a uns 980 anys llum de distància.Els planetes continuen fent els seus moviments errants pel cel.Saturn, prou estàtic, en la constel·lació de la Balança, continuarà sent el planeta més interessant d’observar durant l’agost. Al telescopi la seua visió és espectacular aquests dies. Els anells ben dibuixats encerclen el disc planetari on s’hi poden endevinar núvols, tot acompanyat per la lluna gegant Tità i les més menudes Rea i Dione.

Però l’últim dia del mes podreu gaudir d’un interessant fet. La nit del 31 d’agost a l’1 de setembre la Lluna s’hi aproximarà força a Saturn. A les 21:59 del 31 d’agost serà a només 0,4º (distància centre-centre), per tant a menys d’un radi lunar de la vora de la Lluna. Dues llumeneres brillants al cel, ben pròximes!

El planeta Mart continua amb la cursa esborrejada pel firmament. El planeta roig es troba prop de la Terra i, per tant, el seu moviment sobre el fons del cel és molt ràpid. De dia en dia anirà movent-se cap a l’est. Si a meitat de juliol es trobava al costat de Spica (Virgo), ara al principi del mes d’agost es troba a mitjan camí entre aquesta estrella brillant i Saturn. Serà, però, el 25 d’agost, quan el planeta vermell i el dels anells facen un encontre ben pròxim, situant-se a 3,4º l’un de l’altre, Saturn dalt i Mart baix.

A més a més, els primers dies d’agost, de l’1 al 4, la Lluna s’anirà situant entre els planetes i Spica. Per tant, serà un bon referent per trobar-los al cel.

Els altres planetes s’hauran de veure a la matinada. Mirant cap a l’est, a partir de les 6 del matí, a primeries de mes o més tard en passar els dies, podreu veure la lluminaria de Venus, com a estel del matí. Cada dia que passe anirà eixit cada vegada més tard  mentre va aproximant-se al Sol. El dia 18 d’agost, a partir de les 6:30, s’hi trobarà a només 0,2º del planeta Júpiter. Serà com dues llums foses en una única llumenera. Interessant de veure i de fotografiar. Caldria destacar que en aquell moment els dos planetes passaran per damunt del cúmul estel·lar M44, el Pessebre. Però, és clar, això només serà visible amb telescopi. Ara bé, veure un planeta envoltat de centenars d’estels és una visió que no s’oblida.

La nit del 12 al 13 d’agost la Terra travessarà l’òrbita del cometa Swift-Tuttle i des d’un lloc fosc es podrien veure fins a 100 meteors per hora. Serà la tradicional pluja d’estels de les Perseides. Tanmateix enguany la Lluna plena haurà sigut només dos dies abans i, per tant, el cel estarà molt brillant, amb la qual cosa la visibilitat dels meteors serà molt dificil. Caldrà esperar un altre any.

La Lluna serà més interessant. El 10 d’agost podrem gaudir de la  segona “SuperLluna” de 2014. Veurem el nostre satèl·lit més gran del normal degut a dos fets que es produiran de manera quasi simultània: la nit del dia 10 tindrem Lluna plena i, a més a més, aquesta es produirà només 26 minuts després del perigeu, moment de màxima aproximació a la Terra en la seua òrbita el·líptica. El 10 d’agost a les 19:43 la Lluna arribarà al perigeu, a la distància a la Terra de 356896 km, 1364 km més prop que la SuperLluna de juliol. Així que veurem la Lluna una mica més gran encara. A fixar-s’hi.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart creixent Agost 4 02 49
Lluna plena Agost 10 20 09
Quart minvant Agost 17 14 26
Lluna nova Agost 25 16 12

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes d’agost de 2014, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Júpiter i la Lluna tornen a trobar-se aquesta nit

0
Aquesta nit, entre les darreres hores del 21 de gener i les primeres del 22 de gener de 2013 la Lluna, en el seu camí en el cel encerclant la Terra, es trobarà amb el planeta Júpiter. No és la primera vegada que passa. I és que el nostre satèl·lit i el major dels planetes porten uns mesos jugant a buscar-se i trobar-se per a gaudi dels enamorats dels fenòmens del cel.

Aquest planeta fa mesos que es troba en la constel·lació de Taure, ben prop de l’estel gegant roig Aldebaran. Per això l’aproximació de la Lluna a Júpiter i Aldebaran dibuixarà un triangle celeste ben vistós al cel.

L’aproximació de la Lluna a Júpiter durarà tota la nit. Fixeu-vos com, en fer-se de nit, la Lluna ja s’hi troba ben a prop. I mentre van passat les hores, cada vegada es trobarà més i més a prop. A les nostres latituds podrem veure el fenomen fins que aquests astres es ponguen per l’oest vora les quatre de la matinada. Serà en aquest moment quan els veurem més a prop.

Si viatjarem cap a l’oest, als Estats Units per exemple, podríem veure el fenomen durant tota la nit fins a l’eixida del Sol. Des d’allí existeix la possibilitat de veure l’aproximació per internet. La web en directe Slooh Space Camera mostrarà vistes telescòpiques de l’encontre de Júpiter amb la Lluna durant uns 30 minuts a partir de les 3:00 de la matinada hora local. Podeu mirar també aquesta nit la web de Júpiter i la Lluna en SPACE.com.

Però on l’encontre serà realment espectacular serà en Sud-amèrica on la Lluna ocultarà completament el planeta gegant. Com es pot veure en el diagrama adjunt, des de l’Equador a part de l’Argentina, Júpiter desapareixerà durant unes hores del cel. Serà realment un eclipsi de Júpiter.

Finalment si mirem amb un telescopi Júpiter aquesta nit observarem com la Gran Taca Roja, un immens remolí atmosfèric com tres Terres, se’ns presenta de cara mentre que el satèl·lit jovià Europa creuarà per davant del disc entre les 2:13 i les 4:37 hora local. Europa serà invisible a causa de la brillantor del planeta gasós però l’ombra negra i circular del satèl·lit gelat serà ben visible entre les 04:22 to 06:46 hora local. Massa tard per a nosaltres. Júpiter ja serà sota l’horitzó.

Ja teniu una cosa interessant, suggestiva i gratuïta per fer aquesta nit. Que ho gaudiu. Ja em contareu que us ha semblat.

Imatge 1: El mapa del cel mostra la posició de Júpiter i el seu encontre amb la Lluna la nit del 21 al 22 de gener 2013. La imatge correspon aproximadament a la una de la matinada. Stellarium.

Imatge 2: Ocultació de Júpiter per la Lluna en Sud-amèrica. Crèdit: Sky and Telescope magazine.

Espectacle celeste la nit del dia de Nadal

3

Actualment Júpiter és el rei de la primera part de la nit. Ara mateix es troba prop de l’ull roig del Taure, Aldebaran i del cúmul estel·lar de les Híades i és la meravella  visual del mes.

La nit del 25 de desembre, dia de Nadal, la Lluna s’hi afegirà a la festa per situar-se just al costat dret del planeta. Aquest tipus de conjunció és molt usual i el passat mes de novembre ja en vam veure dues.

Al contrari d’altres espectacles celestes que he anat explicant els darrers anys, l’encontre Lluna-Júpiter serà perfectament visible des de qualsevol lloc de la Terra on siga de nit i, a més a més, també des d’indrets on la contaminació lumínica ens hagen furtat el dret a veure els estels.

Aquesta aproximació celeste podrà ser molt útil per als que rebran la nit de Nadal, de mans del Pare Noel, un telescopi, per petit que siga. La Lluna i Júpiter són els objectes celestes més fàcils d’apuntar i trobar per a observadors novells.

Però, a banda de l’encontre, un petit telescopi o prismàtics podrà descobrir també, ben prop de l’estel Aldebaran, un cúmul estel·lar ben conegut des de l’antiguitat i nomenat per Homer a l’Iliada, les Híades.

Situades a només 151 anys llum de distància, aquest cúmul d’estels joves és el més pròxim a la Terra. Al seu costat, l’estel vermell d’Aldebaran és un gegant roig. Aquest tipus d’estels cremen heli en el nucli i s’han hagut d’expandir per mantindre l’equilibri hidrostàtic.

I com podeu veure al gràfic adjunt, el cel de Nadal vindrà acompanyat també de la bella constel·lació d’Orió amb els tres estels en línia que defineixen el Cinturó d’Orió i de l’estel més brillant del cel, Sírius, l’estel α Canis Majoris.

Christmas Sky Show, Author: Dr. Tony Phillips |Production editor: Dr. Tony Phillips | Credit: Science@NASA

Gràfic: Cel de Nadal. De dalt a baix, Taure, amb la Lluna i Júpiter, Orió i Sírius en Ca Major. A partir d’una imatge d’Stellarium. 25 desembre 2012. A les 21:00 h mirant cap a l’est.

 

BON NADAL

 

Nova conjunció Lluna, Venus i Júpiter

0

Aquests mesos són de mirar-se el cel cada nit. La seua geometria és força canviant i les peces mòbils sobre la pantalla del firmament són els planetes i la Lluna.

Ja vaig contar en l’apunt del cel de març de 2012 que la Lluna jugaria a final de mes amb Venus i Júpiter, tal com ja ho va fer a finals de febrer.

I si ahir diumenge 25 el nostre satèl·lit es va posar al costat de Júpiter, avui dilluns 26, havent avançat la Lluna en la seua òrbita al voltant de la Terra, es troba al costat del brillant Venus.

I, davant de la bellesa de l’escena, no m’he pogut estar de fer desenes de fotos de l’encontre celeste i us pose la que mostra la conjunció sobre el cel de Tavernes de la Valldigna, la Safor.

Foto: La Lluna al costat de Venus i sobre Júpiter en el cel de Tavernes de la Valldigna, la Safor. Enric Marco.

 

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Un doble far celeste

7

El dia de la conjunció Júpiter – Venus ha arribat. Si heu estat atent al cel de ponent aquests últims dies, haureu vist con els dos planetes han anat convergint a l’oest poc després de la posta del Sol.Us deixe dues fotografies de l’esdeveniment. La primera la vaig fer a la terrassa de Ca les Senyoretes el dissabte passat mentre esperava l’actuació d’Al Tall i Ovidi Twins, i de la qual ja en parlaré en un pròxim apunt. Els planetes, Júpiter a l’esquerra i Venus a la dreta, ja estaven molt prop de l’horitzó. En primer pla podem admirar un dels rellotges de sol de Joan Olivares.

La segona fotografia l’he feta aquesta nit (dilluns 12 de març) des del Campus de Burjassot de la Universitat de València. Sobre la gran cúpula de l’Aula d’Astronomia, situada al damunt de l’edifici Jeroni Muñoz, es poden veure els dos planetes.

Avui dimarts 13 encara hi haurà un vespre interessant per fer algunes d’aquestes fotos. Després els dos planetes s’aniran separant ràpidament i la conjunció acabarà.

Va animeu-vos. Només cal posar la vostra càmera digital reflex o compacta amb el flaix desconnectat, el programa de fotografia nocturna, el temporitzador per a que no vibre quan premem el botó i sobretot un tripode o un suport per a que no es bellugue la càmera. I voilà, els planetes caçats. Bona nit i bona sort.

Fotos: Júpiter i Venus des de Ca les Senyoretes a Otos i des de Burjassot. Enric Marco.

Venus i Júpiter, dos fars al cel els 12 i 13 de març

0
Publicat el 3 de març de 2012
L’alineació dels planetes de febrer i març contada pel servei de divulgació de la NASA.
Els planetes més brillants del cel s’han alineat i ara estan convergint per formar un far doble els dies 12 i 13 de març. No us perdeu l’espectacle del cel nocturn. Eixiu de casa i mireu a l’oest poc després de la posta del Sol.El vídeo en anglés té traducció automàtica aproximada en català. Premeu les lletres CC en roig a la base inferior del vídeo i elegiu “Tradueix els subtítols”, premeu sobre Afrikaans i tindreu una llista de llengües en que es poden traduir els subtítols, una d’elles el català.

Vídeo: ScienceCasts: An Alignment of Planets, de Science@NASA.

 

Un espectacle celeste a la posta de Sol

2
Publicat el 2 de març de 2012

Per poc que us fixàreu, el passat cap de setmana hem estat testimonis d’un veritable espectacle al cel. Uns planetes i la Lluna s’han estat bellugant per l’horitzó oest i ens han recordat la bellesa i la precisió del firmament. Puc comprendre com els antics es meravellaven dels moviments dels astres errants, tan diferents dels estels fixos. Però això encara ha estat poc per a les conjuncions planetàries que ens esperen d’ací a uns dies i durant els pròxims mesos. Ja en parlarem més endavant.

Ja des de la setmana passada, poc després de la posta del Sol, en l’horitzó oest, i de baix a dalt, pogueren admirar amb dificultats Mercuri, més amunt el brillant Venus i dalt el planeta Júpiter. Això ja ho vaig assenyalar en l’apunt, Júpiter i Venus en el cel de la primavera valenciana. A més a més, entre ells, però sense ser visible, s’hi trobava el planeta Urà.

El cap de setmana ha estat encara més interessant ja que la Lluna es va afegir a la alineació planetària. Tanmateix no vaig poder fer cap fotografia ja que dissabte estava a Saragossa i allí estava nuvolós i diumenge va ser impossible. Tanmateix dilluns ja vaig poder caçar els planetes i la Lluna.La Lluna, que es mou pel cel un 13 graus per dia en el seu camí al voltant de la Terra, estava situada dissabte 25 a la dreta de Venus. Diumenge 26, la Lluna es va situar a la dreta de Júpiter, mentre que dilluns, com podeu veure a la foto, ja estava situat dalt del planeta gegant.

Aquestes alineacions continuaran aquest mes de març. Venus i Júpiter estan convergint per a situar-se junts els dies 12 i 13, formant un bonic i sorprenent doble far celeste (mapa). No tindreu pèrdua en trobar-los. Mireu cap a l’oest poc després de la posta solar i allí estaran.

Foto: De baix a dalt, Venus, Júpiter i la Lluna al cel de Burjassot. Copyright Enric Marco.

Júpiter i Venus al cel de la primavera valenciana

2
La gent omplia tot el carrer Xàtiva i part del de Marqués de Sotelo, davant de l’IES Lluís Vives i, ben a poc a poc, ja enfilàvem cap al carrer Colón de València. Mentre saludava i parlava amb antigues amistats retrobades, admirava el racó més bonic de la ciutat, l’estació del Nord. I allà dalt, com esguardant la gentada que clamava pels seus drets, els vaig veure: els planetes Júpiter i Venus, en el camí d’una trobada pròxima, dalt de la plaça de bous.I la riuada de gent clamava per la dimissió de la delegada del govern d’Espanya que ha fet despertar a colps la joventut valenciana.

I el deu Júpiter i la deessa Venus ens acompanyen…

Si voleu veure millor

com brillen els planetes, punxeu sobre la foto.Foto: Júpiter i Venus al cel de València, el dia de la manifestació “Som el poble, no l’enemic“. Enric Marco.