Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Cometes

El cel de setembre de 2014

0

c2013_v5_2014_08_05dpSeptembre comença amb calor després d’un mes d’agost ben estrany, amb poques pluges al País Valencià però amb molt de núvols, cosa que ha dificultat algunes de les activitats previstes d’observació. Setembre és, també el darrer mes de l’estiu, i, de fet el dia 23 l’equinocci de tardor ens marca el canvi d’estació.

La visibilitat dels planetes va canviant, de mica en mica. Poc després de la posta del Sol, Saturn, en la constel·lació de Balança des de fa mesos, ja va deixant de ser l’objecte més interessant del cel, mentre va acostant-se a la direcció del Sol, fet que el farà inobservable en octubre. De moment, però, encara podeu gaudir dels seus anells i de la brillant lluna Tità a través dels telescopis.

També al capvespre podeu veure Mart, amb la seua carrera desenfrenada cap a l’est, com fugint del Sol. Aquest trigarà encara molt en ser engolit per les lluïsors solars. Fugint de Saturn, després de la conjunció espectacular del 18 d’agost, ara es dirigeix a la veïna constel·lació de l’Escorpí. El vespre del 28 de setembre podreu veure el planeta roig situat dalt d’Antares, l’ull roig de l’aràcnid, separats uns 3º. Serà curiós veure Mart (Ares en grec) al costat de l’estel del mateix nom però oposat (Anti-Ares). Tots dos vermells però de natura ben distinta, un, un planeta, l’altre, un estel gegant roig. El dia següent, el 29, la festa celeste continuarà ja que si afegirà la Lluna. Tots tres cossos, la Lluna, Mart i Antares formant una línia recta de llumeneres.

Aquest mes de setembre Mercuri tornarà a ser visible al cel del capvespre. Molt pocs minuts després de la posta del Sol, podreu veure el fugisser Mercuri ben prop de l’horitzó. El 21 de setembre el planeta es trobarà a la seua màxima elongació occidental, a la màxima separació angular del Sol (26.3º). Tracteu de trobar-lo en direcció a l’oest en un horitzó lliure d’obstacles.Poc abans de l’eixida del Sol, mirant a l’est, a partir de les 6:30, podeu veure Júpiter en Càncer i Venus acostant-se a Leo. Però mentre el planeta gegant cada vegada es veurà més hores al cel ja que es manté estable en la seua posició, el planeta de la deessa de l’amor s’enfonsarà ràpidament en la lluïssor solar i, ben aviat desapareixerà de la vista en la segona quinzena del mes.

L’estiu ens deixarà el 23 de setembre. La matinada d’aquest dia, a les 4:29, el Sol creuarà l’equador celeste. Serà l’equinocci de tardor.

Després de mesos sense veure cap cometa a ull nu, és possible que setembre ens permeta veure’n un. Encara que jo sóc molt escèptic amb els tema de l’observació cometària.

Un equip d’astrònoms aficionats mantenen l’observatori automàtic Oukaïmeden situat a les muntanyes de l’Atlas al Marroc. L’any passat,  el 12 de novembre, Michel Ory de l’equip MOSS va descobrir el nou cometa C/2013 V5 (Oukaimeden) a través del telescopi de 0,5 m. de l’observatori. Les característiques i l’evolució des del descobriment donen pistes per que siga el nou cometa del segle i que puga ser observat a ull nu les pròximes setmanes. Durant el mes d’agost s’ha anat aproximant al Sol i a la Terra amb el resultat d’un augment de brillantor que l’ha fet passar d’una magnitud 10, només a l’abast dels telescopis fins a la magnitud 7, ja a l’abast dels prismàtics. Actualment se’l pot veure prop de l’horitzó est, poc abans de l’eixida del Sol. s’ha apropat molt ràpidament tant al Sol com a la Terra, per la qual cosa el seu increment de lluentor ha estat molt pronunciat des de la magnitud 10 a primers de mes i fins a prop de la magnitud 7 a la fi de mes quan va poder ser ja observable amb prismàtics, molt baix a l’alba cap a l’Est. Però no podrem gaudir d’ell molt de temps ja  que la seua declinació, separació respecte a l’equador celeste) anirà minvant i, quan assolisca la seua màxima lluentor, ja serà un objecte austral. En aquell moment el cometa aconseguirà la seva màxima magnitud de 5.5 mag. a meitat de setembre. Passarà pel periheli, la seua màxima aproximació al Sol, el 28 de setembre a una distància de 0.625 ua. Les imatges de l’objecte ens el mostren amb una coma gasosa verda i una cua de pols d’uns 10′ de longitud. Ja el veurem quan isca altra vegada per damunt l’horitzó en octubre.

Aquest mes el seguiment de la Lluna també serà interessant. El 9 de setembre podrem gaudir de la  tercera “SuperLluna” de 2014. Veurem el nostre satèl·lit més gran del normal degut a dos fets que es produiran de manera quasi simultània: la nit del dia 8 al 9 tindrem Lluna plena i, a més a més, aquesta es produirà unes 22 hores després del perigeu, moment de màxima aproximació a la Terra en la seua òrbita el·líptica. La matinada del dia 8 de setembre a les 05:29 la Lluna haurà arribat al perigeu, a la distància a la Terra de 358389 km, una mica més lluny de la Terra que la SuperLluna d’agost. Així que, unes hores després, veurem la Lluna ben gran encara que no tan gran com la del mes passat. Aquesta és la darrera SuperLluna de l’any, així que és l’última oportunitat per fer-li fotos.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart creixent Setembre 2 13 11
Lluna plena Setembre 9 03 38
Quart minvant Setembre 16 04 05
Lluna nova Setembre 24 08 13

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de setembre de 2014, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Foto: Comet Oukaimeden, pot ser vist poc abans de l’eixida del Sol, mirant cap a l’est, els primers dies de setembre. Imatge de Damian Peach. -De Sky and Telescope.

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Rosetta i la indiferència dels mitjans espanyols

1
Publicat el 7 d'agost de 2014

 Finalment la nau Rosetta ha arribat al seu objectiu. Ahir, a partir de les 10 del matí, va començar l’acostament de la nau al cometa 67P/Chuyrumov-Gerasimenko. Va ser molt emocionant per als que pogueren seguir en directe per internet l’esdeveniment des de la seu de l’Agència Espacial Europea (ESA), amb parlaments dels responsables. Els nervis es palpaven. Realment era meravellós que una nau construïda fa deu anys i sotmesa a les dures condicions de l’espai funcionara tan bé. Un èxit de l’astronomia i enginyeria europees de les quals hem d’estar ben orgullosos.

Com va dir Jean-Jacques Dordain, director general d’ESA. “Després 10 anys, cinc mesos i quatre dies que viatgem cap a la nostra destinació, girant al voltant del Sol cinc vegades i recorrent més de 6400 milions de quilòmetres, som feliços d’anunciar que finalment som aquí.

El cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko i Rosetta són a 405 milions de quilòmetres de  la Terra, a mig camí entre les òrbites de Júpiter i Mart. El cometa segueix una òrbita el·líptica de 6,5 anys que el porta més enllà de Júpiter en el seu punt més llunyà, i entre les òrbites de Mart i de la Terra en el punt més proper al Sol. Rosetta acompanyarà el cometa durant més d’un any fins que gire al voltant del Sol i retorne cap a Júpiter de nou.comet_on_3_august_2014

Ara Rosetta és a 100 quilòmetres de la superfície del cometa. Durant les pròximes sis setmanes, en una complicada maniobra s’anirà aproximant fins a 50 quilòmetres. Mentrestant, el conjunt d’instruments de la nau espacial  farà un estudi científic detallat del cometa i explorarà la superfície per identificar un lloc de destinació pel seu mòdul d’aterratge, Philae. Finalment, Rosetta intentarà una òrbita més pròxima encara, gairebé circular de 30 quilòmetres i, depenent de l’activitat del cometa, pot arribar encara més a prop.

Ha estat, com he dit abans, un èxit de l’enginyeria europea, i amb participació espanyola rellevant. Com vaig dir en l’anterior apunt, l’Instituto de Astrofísica de Andalucía (IAA), amb seu a Granada, va fer l’electrònica de la càmera Osiris, la que permet veure el cometa. A més a més, com podeu veure a l’adenda al final d’aquest apunt, també hi van participar membres de l’Instituto de Técnica Aeroespacial (INTA) de Torrejón de Ardoz i de la Universidad Politécnica de Madrid.

Hi ha, per tant, molta gent implicada, pròxima i accessible  que coneix de primera mà el projecte i que ahir estaria botant d’alegria als seus instituts de recerca per l’èxit aconseguit. I potser, també, esperant debades la trucada dels periodistes que sembla que no va arribar. Perquè potser m’equivoque i, tan debò fora així, però ahir vaig mirar les notícies del migdia de diverses cadenes privades i només vaig veure la notícia de l’arribada de Rosetta sense massa comentaris ni entusiasme. De TVE, televisió pública espanyola, esperava més professionalitat periodística, i que saberen que algunes de les institucions de recerca més important de l’estat estan implicades en l’aventura. Però no va ser així. Potser no es van parar a mirar la part inferior de les imatges que Rosetta enviava: …./IAA/…/INTA/UPM/… Una llàstima que la ciència, ni a les portes de l’estudi de televisó interesse. Així estem.

Adenda: The scientific imaging system, OSIRIS, was built by a consortium led by the Max Planck Institute for Solar System Research (Germany) in collaboration with Center of Studies and Activities for Space, University of Padua (Italy), the Astrophysical Laboratory of Marseille (France), the Institute of Astrophysics of Andalusia, CSIC (Spain), the Scientific Support Office of the European Space Agency (Netherlands), the National Institute for Aerospace Technology (Spain), the Technical University of Madrid (Spain), the Department of Physics and Astronomy of Uppsala University (Sweden) and the Institute of Computer and Network Engineering of the TU Braunschweig (Germany). OSIRIS was financially supported by the national funding agencies of Germany (DLR), France (CNES), Italy (ASI), Spain, and Sweden and the ESA Technical Directorate.

Foto 1: Vista de prop centrada en una zona llisa en la “base” de la secció “cos” del cometa 67P / Churyumov-Gerasimenko. La imatge va ser presa pel sistema d’imatges científica a bord  de Rosetta (OSIRIS) el 6 d’agost de 2014. Crèdits: ESA / Rosetta / MPS per l’equip d’OSIRIS.

Foto 2: El cometa 67P / Churyumov-Gerasimenko per OSIRIS càmera d’angle estret de Rosetta el 3 d’agost de 2014, des d’una distància de 177 milles (285 quilòmetres). Crèdits: ESA/Rosetta/MPS for OSIRIS Team MPS/UPD/LAM/IAA/SSO/INTA/UPM/DASP/IDA

El cometa 67P/Chuyrumov-Gerasimenko a la vista

1
Publicat el 5 d'agost de 2014

Finalment la nau Rosetta ha arribat al seu objectiu. El cometa 67P/Chuyrumov-Gerasimenko ja omple completament el camp de visió de la càmera Osiris de la nau europea. Dimecres 6, Rosetta es posarà en òrbita del cometa mitjançant una maniobra ben complicada, que constarà de 3 triangles d’uns 100 km de costat, en que anirà reduint la velocitat i arribarà a aproximar-se fins a uns 25 km de la superfície cometària.

El viatge ha estat llarg. Han passat 10 anys, des de que el 2 de març de 2004 va ser llançada des de la base europea de Kourou, a la Guaiana francesa. Recorde com, uns anys abans, m’ensenyaren l’electrònica de la càmera Osiris als laboratoris de l’Instituto de Astrofísica de Andalucia. En aquell moment la destinació de la nau era el cometa 46P/Wirtanen, molt més actiu, però diversos endarreriments van obligar a canviar l’objectiu, cap al més tranquil cometa 67P/Chuyrumov-Gerasimenko.

Per a un viatge tan llarg, Rosetta ha necessitat quatre impulsos gravitatoris, un de Mart i tres de la Terra, per aconseguir la velocitat suficient per arribar on es troba el cometa. Ací es pot veure l’animació del seu llarg viatge.

Com el seu nom indica, a semblançaRosetta_Philae_Artist_Impression_Close_595w de la pedra que ajudà a descifrar els jeroglifics, la missió Rosetta descobrirà els misteris de com el Sistema Solar es formà i evolucionà.

Cal recordar que els cometes són  considerats objectes primordials, cossos que no han sofert variacions des de l’origen del Sistema Solar i, per tant, estudiar-ne un de ben a prop, ens permetrà conéixer com va ser la formació del sistema del Sol i els planetes.

Per arribar a aquest objectiu, la missió se situarà en òrbita del cometa demà dimecres i, una vegada aconseguit, es dedicarà a cartografiar amb molt de detall la superfície. A més a més, mitjantçant diversos sensors determinarà la composició de la superfície, la seua dinàmica, el desenvolupament dels dolls d’emissió de gas a mesura que el cometa s’aproxime més al Sol, la formació de la coma i de la cua. I ho anirà fent mentre acompanya el cometa en la seua òrbita al voltant del Sol. Això inclourà moments apassionants quan en aproximar-se al periheli, el punt més pròxim al Sol, els dolls de gas comencen a sortir per formar la coma i la cua.  I ho faran trencant la fosca capa de pols que les primeres mesures de temperatura a distància semblen mostrar.

A més a més, el novembre d’enguany, Rosetta deixarà anar Philae, una nau que es posarà suaument sobre el cometa, s’anclarà fortament a ell, i farà anàlisi in situ, com ara sondatges acústics, estudis magnètics, dels gasos, de la superfície i interiors, etc. Serà aleshores que podrem “tocar” realment el cometa, i, per tant, els nostres origens.

L’arribada de Rosetta a 67P/Chuyrumov-Gerasimenko ja ens ha reportat alguna sorpresa com ara l’estranya forma del cometa, formada per dos lòbuls, no mai observada abans en un objecte d’aquest tipus. Tot fa pensar que 67P/C-G s’ha format per agregació a baixa velocitat de dos cometes menors.

Aquests pròxims dies poden ser apassionants. La càmera Osiris ja mostra estructures d’uns 100 metres a les fotografies. Encara veurem més meravelles quan Rosetta se situe a només 25 km d’alçada sobre els gels i la pols i quan Philae ens mostre la vista sobre el cometa mateix.

Imatge 1: Vista de 67P/Chuyrumov-Gerasimenko el 3 d’agost 2014. Crèdit: ESA/Rosetta/NAVCAM

Imatge  2: Il·lustració artística de Rosetta i Philae junt al cometa. Crèdit: ESA – C. Carreau/ATG medialab

El cometa C/2011 L4 Panstarrs vist des de Tavernes

0

Finalment el cometa s’ha fet visible als cels de Tavernes de la Valldigna!

Si bé els habitants de l’hemisferi sud ja fa més d’un mes que van poder gaudir de l’observació d’aquest objecte celeste, els de l’hemisferi nord no ho havíem aconseguit encara perquè el cometa no havia guanyat prou altura. És a partir del dia 10 de març quan es podia visualitzar des de la nostra latitud, però la nuvolositat de la primera part de la setmana ens ho havia impedit. Ara, si els núvols ens ho permeten, podrem gaudir d’aquest tros de gel primigeni que, a través de tot el sistema solar, ha vingut des de l’allunyat núvol d’Oort, situat més enllà de Plutó.

Un cometa està format per gels de distinta composició (aigua, amoníac, diòxid de carboni) mesclat amb roques i pols. Amb una grandària semblant a una muntanya terrestre, quan s’aproxima al Sol a una distància com la del planeta Mart el calor del Sol comença a convertir els gels en gas. Aquest gas, en ser expulsat del nucli cometari, forma un cap gasós brillant –anomenat coma– i una cua extensa, composada per gas i pols, que reflexa la llum del Sol i, per això mateix, és de color groguenc.

El passat dia 10 de març el cometa passà per les proximitats del Sol i ara se n’està allunyant de dia en dia. Però, vist des de la Terra, encara el podem veure ben prop de la nostra estrella. Per això, per observar el cometa C/2011 L4 Panstarrs, cal esperar uns minuts després de la posta de Sol a que es faça fosc. Aleshores entre les 19:45 i 20:15 h. el podreu veure des de Tavernes penjat al cel, ben prop de l’horitzó cap a l’oest, en direcció a Alzira.

Si teniu interès en descobrir-lo, el que heu de fer és pujar al terrat d’una finca alta, i quan més al sud estiga situada millor. L’instrument ideal per observar-lo seran uns prismàtics i amb ells haureu d’explorar les proximitats de l’horitzó entre les hores que us he dit. Una càmera subjecta a un trípode també és un bon mitjà per tractar de caçar-lo.

El cometa anirà guanyant altura cada dia que passe. Per això, a mesura que transcórreguen els dies de la setmana es podrà veure durant una estona més llarga després de la posta de Sol. Cal recordar, però, que l’emissió dels gasos disminuirà a mesura que C/2011 L4 Panstarrs s’allunye del Sol. Encara ens queden uns quants dies factibles per a gaudir-lo en els cels de Tavernes.

Fotos: El cometa C/2011 L4 Panstarrs sobre l’horitzó valldignenc el divendres 15 de març. Enric Marco

 

Publicat dins de Telescopis i observacions i etiquetada amb | Deixa un comentari

El cometa C/2011 L4 (PANSTARRS) observat

3

Després d’una setmana de núvols, finalment l’he vist. Molt poc després de la posta de sol, en les darreres lluïsors del capvespre, el cometa C/2011 L4 (PANSTARRS) s’ha fet visible sobre les finques del barri de Terramelar, Paterna, vist des del Campus de Burjassot de la Universitat de València.

L’objecte, com podeu veure a les fotografies, es trobava molt prop de l’horitzó i ha estat visible només durant uns pocs minuts entre les 19:45 h. i les 20:00 h. Primerament el cel era massa brillant per veure’l i, quan s’ha començat a veure a ull nu,  el cometa estava molt baixet. L’objecte mostrava un nucli que semblava un estel brillant i una cua curta sota una Lluna fina enllumenada en un 1,56%.

Jo no he utilitzat uns prismàtics per trobar-los però us els recomane per aconseguir-lo més prompte. Des de l’Aula d’Astronomia situada a l’edifici Jeroni Muñoz del Campus de Burjassot he fet unes quantes fotos amb la meua càmera reflex per demostrar-vos que ja és possible veure’l. Sí, sembla petit, però anirà brillant més i més cada dia.

Mentre passen els dies anirà guanyant altura i serà possible observar-lo millor i durant major estona.

Ara bé sempre serà convenient buscar un lloc ben fosc i sense obstacles en direcció a l’oest. Així el podreu veure més fàcilment i més estona.

Els pròxims dies posaré algunes imatges més detallades del cometa fetes amb càmera i amb un telescopi.

Foto: Càmera reflex: 13 març 2013, 19:59 h., f/5.7, ISO: 800 Aula d’Astronomia, Campus de Burjassot. Universitat  de València. Enric Marco.

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb | Deixa un comentari

Vénen cometes i com la BBC fica la pota

0

Sembla que el 2013 pot ser recordat per l’arribada de dos cometes nous a l’interior del sistema solar interior. Aquests cossos estan formats per una agregació no massa compacte de gels de diversa composició (aigua, monòxid de carboni, diòxid de carboni, amoníac, etc..), pols i un petit núcli rocós. Són relíquies de l’origen del nostre sistema solar que pràcticament no han estat tocats ni han evolucionat per cap procés físic o químic. El lloc d’origen d’aquests cometes d’òrbites obertes, parabòliques o hiperbòliques, o de períodes òrbitals de milers d’anys és un repositori esfèric que envolta el Sistema Solar amb milions de cossos similars anomenat Núvol d’Oort situat entre 5000 ua (1 ua = unitat astronòmica = 150.000.000 km) a uns 100.000 ua del Sol. Estan realment lluny ja que això és una distància equivalent a la quart part de la distància a l’estel més pròxim. Un encontre amb una estrella pròxima desestabilitza el núvol i és aleshores quan alguns d’aquests cossos cauen en direcció al Sol.

El cometa C/2011 L4 Panstarrs, descobert el 6 de juny de 2011 en un programa de cerca d’objectes potencialment perillosos  per a la Terra (NEO), sembla provenir d’aquest núvol. En el pas pel periheli, la mínima distància al Sol,  el cometa passarà a només 0.3 ua del Sol, és a dir a 45 milions de quilòmetres, més a prop del Sol que el planeta Mercuri. Aquell dia, el 10 de març, serà invisble per als habitants de la Terra donada la  proximitat de C/2011 L4 Panstarrs al Sol. Però pocs dies després, ja se’ns farà visible per Falles. Els experts en cometes esperen que llavors ja haja desenvolupat una cua llarga i que expulse molt de gas.

El cometa començarà a veure’s a ull nu, des del 14 de març poc després de la posta de Sol, per l’horitzó oest però molt prop de l’horitzó.  En passar els dies anirà guanyant en altura i es podrà arribar a observar unes dues hores després de la posta de Sol, ja en el mes d’abril i maig. En separar-se del Sol la seua brillantor, però, baixarà ràpidament i ja, al final, només serà visible amb telescopis.

Actualment el C/2011 L4 Panstarrs es troba a la distància de l’òrbita de Mart. Ara només està a l’abast dels telescopis profesionals i amateurs. Ben aviat, però, gaudirem de la seua vista en els pocs cels que encara no estiguen contaminats lumínicament.

El segon cometa el C/2012 S1 ISON va ser descobert el 21 setembre de 2012 per Vitali Nevski, Bielorússia i Artyom Novichonok, Rússia, amb un telescopi de 40 cm d’abertura de la xarxa científica òptica internacional rusa (International Scientific Optical Network) ISON.

El seu pas pel periheli està previst per al 28 de novembre de 2013 passant a només a 0.012 ua (1.800.000 km) del centre solar, és a dir a 1.100.000 km de la superfície del Sol. Per aquest fet C/2012 S1 Ison se’l considera un cometa rasant. Passarà tan a prop de la nostra estrella que s’espera que l’intens calor solar sublime gran part dels seus elements volàtils. Serà llavors quan es faça més brillant i la sua brillantor siga tan gran com la de la Lluna plena. Però malauradament serà també el pitjor moment per a veure’l ja que en estar tan prop del Sol la lluïssor d’aquest no ens el deixarà veure.

Aquesta brillantor extrema és la que ha portat a ser notícia destacada en els diaris i mitjans de comunicació aquest últims dies començant per la BBC. Sembla que va ser aquest mitjà qui va difondre la notícia que ISON serà més brillant que la lluna plena i que arribarà a veure’s fins i tot de dia. Arturo Quirantes, del bloc científic Naukas, en l’article Cuando la BBC se equivoca: el caso del cometa Ison, criticava la incompetència de la BBC en la difusió de la notícia. És el típic nyap periodístic: que la notícia no et llance a perdre el titular…

Després del seu pas pròxim pel Sol, si ISON sobreviu a les forces de marea solar i al calor intens sense disgregar-se ni trencar-se, serà llavors quan podrem gaudir de veritat de la vista de la cabellera i la cua o cues del cometa.

ISON presenta també una òrbita oberta, indicant que és un nou cometa que prové del núvol d’Oort. Actualment es troba a la distància de Júpiter i només és accessible amb telescopis professionals.

L’estudi dels elements orbitals del cometa ISON ha sorprés els astrònoms ja que alguns d’aquests elements són similars als del Gran Cometa de 1680. Aquest fet indica que els dos cometes provenen d’un mateix cos original molt més antic que es va fragmentar. Aquest cometa de 1680 va resultar ser el més brillant del segle XVII i, fins i tot, es pogué observar de dia. A veure si tenim sort amb el seu germà.

La Terra creuarà l’òrbita del cometa ISON la nit del 14-15 de gener del 2014 i potser, llavors, podrà veure’s una nova pluja d’estels causada per les restes expulsades del nucli cometari.

ISON serà visible des de finals d’octubre fins a meitat de gener del 2014, primer a la matinada, abans de l’eixida del Sol, cap a l’est i després, també, a la vesprada, a partir de Nadal, després de la posta del Sol, cap a l’oest. És curiós però, a finals de desembre es veurà per la matinada i també per la vesprada.

El punt de màxima aproximació a la Terra ocorrerà el dia de Sant Esteve, el 26 de desembre de 2013. En aquell moment ISON es trobarà només a 0.42 ua (63.000.000 km) de la Terra.

I per acabar caldria fer notar que aquests cometes dels quals he parlat no són els únics al cel. Aquestes nits pot observar-se el cometa LINEAR C/2012 K5. L’amic Joan Manel Bullon l’ha fotografiat aquest dies. Fixeu-vos en les dues fotos separades un interval temporal de 18 minuts. S’observa clarament com el cometa es mou ràpidament entre les estrelles en el cel de l’Alt Túria.

Continuarem parlant-ne.

Foto de portada: Cometa LINEAR C/2012 K5. Observat per Joan Manel Bullon, a l’Observatori de La Cambra, a Aras de los Olmos, l’Alt Túria, el 8 de gener 2012 en dues fotografies separades per 18 minuts. Amb permís.

Foto 2: Posició del cometa C/2011 L4 Panstarrs poc després de la posta del Sol del dia 14 de març de 2013. Simulació amb Stellarium.

Foto 3: Posició del cometa C/2012 S1 ISON poc després de la posta de Sol del dia de Nadal de 2013. Simulació amb Stellarium.

 

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb | Deixa un comentari

El cel de gener 2012

2
Publicat el 3 de gener de 2012
Aquest any 2012 comença amb unes perspectives molts interessants per a l’obervació dels planetes. Si Venus i Júpiter són actualment visibles ja des de la posta del Sol, serà a partir del mes de març quan podrem gaudir de la presència simultània de cinc planetes visibles al cel. A més a més, si viatgeu a principis de juny a la zona del Pacífic podreu gaudir del pas del planeta Venus per davant del Sol tal com ho veiérem ací nosaltres el dia 8 de juny del 2004. Però tot això ja vindrà i en parlarem més endavant. De moment centrem-nos a parlar de les efemèrides observables al cel de gener.El cel de l’hivern ja es desplega amb tota la seua bellesa. Si la deesa Venus destaca a l’horitzó oest tot just a partir de la posta del Sol, la vella història del gegant caçador Orió, els seus gossos fidels Can Major i Minor i les belles Plèiades protegides per la massa i força del Taure, una de tantes representacions del déu Zeus, destaquen al cel de la nit, just al costat dels Bessons, Càstor i Pòl·lux, germans d’Helena de Troia.

Com he dit abans, cap al sud oest el planeta Venus es veu aquest dies ben alt tot just després de la posta del Sol. Aquest astre brillant destacarà sobre tots els objectes celestes i, seguint la seua òrbita al voltant del Sol, vist des de la Terra, anirà assolint major altura en avançar gener i se situarà a uns 35º a finals de mes.

Júpiter, que es troba ben quiet junt a l’estrella ο Piscis durant tot el mes, brilla intensament. La Lluna, ja passat el quart creixent, es situarà al seu costat el dia 2 de gener. Tornarà, però, a repetir la trobada el dia 30. Bons moments per tractar de fotografiar-los conjuntament.

El planeta Mart, als peus del Lleó, començarà veure’s a partir de les 23:20 a principis de mes i a partir de les 21:20 a finals. Mart serà cada vegada més brillant a mesura que vaja acostant-se a la Terra. El moment de màxima aproximació serà el dia 3 de març.  Serà l’anomenada oposició del planeta ja que es quan es trobarà just en la direcció oposada al Sol. Aleshores Mart serà a la seua distància mínima, en aquest cas, a només 101 milions de quilòmetres. El dia 14 de gener la Lluna es situarà en les proximitats del planeta roig.

Saturn, també estàtic durant tot el mes en la constel·lació de la Verge, es trobarà prop del seu estel principal, Spica.  Es veurà a la matinada i el dia 16 de gener la Lluna serà al costat de l’estel i formarà amb el planeta una línia de tres astres brillants fàcil de reconèixer al cel.

Finalment Mercuri es veurà fugaçment cap al sud est en la matinada, poc abans de l’eixida del Sol. Això serà, però, només durant la primera quinzena del mes ja que el planeta s’anirà submergint de mica en mica en les lluïsors solars en avançar el mes.

És curiós però el dia de l’arribada dels Reis d’Orient, el 5 de gener la Terra es trobarà al periheli, o a la seua distància més curta, a uns 147,5 milions de quilòmetres. Que ara estiguen en hivern en l’hemisferi nord no té res a veure amb la proximitat o llunyania del Sol sinó amb la inclinació de l’eix de rotació de la Terra respecte del Sol.

Ara mateix hi ha dos cometes “brillants” al cel però per a observar-los calen uns prismàtics, com a mínim.

El cometa periòdic C/2006 T1 Levy tindrà la seua màxima aproximació a la Terra el dia 21 de gener. Es pot trobar al sud de Júpiter amb una magnitud de 8.

I el cometa C/2009 P1 Garradd, observable a cel des de l’estiu passat, continua en la constel·lació d’Hèrcules i amb una magnitud de 6.

I si voleu veure, amb prismàtics o telescopi, l’asteroide Vesta el podreu trobar el dia 10 de gener a només 3 minuts d’arc de l’estel de quarta magnitud Tau Aquarii. Un repte fotogràfic per als meus lectors més experimentats.

L’any ha començat amb un quart creixent de Lluna, al qual el dia 9 es convertirà en lluna plena. La fase anirà a partir d’aquest moment minvant fins el dia 16 de gener en que la Lluna estarà en fase de quart minvant. La lluna nova serà el dia 23 i tornarem a tindre quart creixent l’últim dia del mes, el 31 de gener.

I com ja vaig contar el passat mes, la sonda russa Phobos-Grunt no ha aconseguit escapar-se de l’atracció terrestre i continua donant voltes a la Terra. És previst que caiga cap el dia 11 de gener. Una llàstima ja que la missió havia de portar mostres de la superfície de la lluna de Mart, Fobos, a la Terra.

Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes de gener de 2012, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.

Agraïsc la informació dels cometes a l’Agrupació Astronòmica de la Safor.

Foto: Aproximació a 3 minuts d’arc de l’asteroide Vesta a l’estel Tau Aquarii que es produirà el pròxim 10 de gener. De Stellarium. Enric Marco.

Arxiu: Vista de l’encontre Vesta-Tau Aquarii més amplia a The Night Sky January 2012, compilat per Ian Morison del Jodrell Bank Centre for Astrophysics.

 

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb | Deixa un comentari

Lovejoy, el cometa supervivent

0

Video Cometa Lovejoy

Quan l’astrònom aficionat australià Terry Lovejoy descobrí el cometa a principis de mes no podia imaginar que aquest faria una cosa tan espectacular com passar fregant el Sol i sobreviure a l’encontre. Un cometa només és un cos format per gels de diversa composició (aigua, diòxid de carboni…) i que segueix una òrbita molt elíptica que l’aproxima al Sol durant uns dies per a mantindre’s ben allunyat del centre del Sistema Solar la major part del temps. Però a part d’això, a més a més, el cometa Loveloy és considerat un cometa rasant. I tant que s’hi acosta al Sol!

Com podeu veure al vídeo obtingut per la sonda Solar and Heliospheric Observatory (SOHO) els dies 15 i 16 de desembre passat, sembla que, en principi, la seua trajectòria és d’impacte. Però malgrat estar més d’una hora dins de la corona solar amb forts vents de partícules, temperatures de més d’un milió de graus, i forts camps magnètics, ha aconseguit sortir-se’n.

Les imatges provenen dels instruments LASCO del SOHO, dissenyats per observar la capa més externa del Sol, la corona. Els cercles opacs centrals són màscares situades dins del telescopi per tapar la brillantor de la nostra estrella.

Observeu com el cometa augmenta la seua lluminositat en acostar-se al Sol. Això és causat per el gran escalfament del nucli cometàri que fa fondre els gels i els converteix en gas (sublimació). La lluïssor horitzontal al voltant del cap del cometa és causada per la saturació dels píxels de la càmera CCD de la nau.

Els experts consideren que el C/2011 W3 (Lovejoy) va passar a uns 140000 km de la superfície solar (menys de la meitat de la distància Terra-Lluna) i que el seu diàmetre hauria de ser major de 500 metres ja que d’altra manera no hagués sobreviscut. I que segurament haurà perdut gran part de la massa en l’encontre pròxim amb el Sol.

Aquest trobada ha estat registrada per cinc naus espacials d’observació solar:  la Solar Dynamics Observatory (SDO) i les naus bessones STEREO, ambdues de la NASA, el microsatèl·lit de la ESA Proba-2, i el Solar and Heliospheric Observatory (SOHO) de la ESA/NASA.  L’observació més espectacular i més en detall prové de la SDO, que observa com el cometa s’aproxima al Sol (pel·lícula) i després com se n’allunya (pel·lícula). En aquestes pel·lícules s’observa com la cua cometària interactua amb el camp magnètic solar, fent-la bellugar força.

El cometa Lovejoy pertany a la família de cometes rasants Kreutz. Tots aquests provenen d’un cometa gegant que es trencà en trossos allà pel segle XII, potser va ser el Gran Cometa de l’any 1106 que registraren observadors d’arreu del món.

Vídeo: The Great “Birthday Comet” of 2011. Comet Lovejoy Grazes the Sun (and survives). Web del SOHO.

 

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Prepara’t per la tempesta de meteors

2

Aquesta vegada tindrem sort i si els núvols no ho impedeixen, la nit del dissabte 8 d’octubre pot ser espectacular. Només us caldrà aixecar el cap i, ben situats en un lloc fosc, esperar veure com els residus del cometa 21P/Giacobini-Zinner, van caient sobre els nostres caps.

I és que la nit del dissabte 8 d’octubre i a una hora ben còmoda entre les 21 h i les 24h, la Terra travessarà els rastres o corrents de material que el cometa ha anat deixant en la seua òrbita al voltant del Sol.

Així que, si tot va bé, assistirem a una veritable tempesta de meteors de les Dracònides. La pluja d’estels provindrà del cap de la constel·lació del Drac situada en la part nord-oest del cel i ben a la vora de l’estrella polar. L’altura del radiant estarà ben alt i per tant serà ben visible.

La pluja té un màxim previst de 600 estels fugaços cada hora i, fins i tot, alguns experts parlen que potser s’arribe als 1000 meteors a l’hora. Això és realment una tempesta i no com les visions de les últimes pluges d’estels de les Persèides o Leònides.

Tempestes d’aquesta mena i molt superiors fins i tot, ja s’han vist algunes vegades. Els anys 1933 i 1946 es calcula que la seua activitat arribà a les 6000 dracònides per hora. Aquesta any no se’n preveu tantes però això no se sap mai del cert.  La Terra travessarà un primer núvol de partícules cometàries cap a les 20h (hora local) que no es podrà veure ja que encara serà de dia. Però cap a les 23h (hora local) tindrem més sort ja que serà negra nit.

Una peculiaritat de les Dracònides és que són molt lentes. Xoquen contra l’alta atmosfera a uns 20 km/s, mentre que els meteors de les Persèides o Leònides ho fan a 70 km/s. És per això que aquesta vegada si que tindrem temps veure-les quan girem el cap quan algú ens diga: per allí va una….

Per a fotografiar-les és molt fàcil. No cal tenir cap telescopi. Només una càmera montada sobre un bon trípode i el seu objectiu obert durant un temps, encarat cap al nord-oest, esperant caçar algunes dracònides. Cal tenir en compte, però, que hi haurà una Lluna quasi plena. El cel no serà molt fosc i per tant el fons de la fotografia es farà blanc amb pocs segons d’exposició. Si tanquem molt el diafragma ens perdrem les dracònides més tènues. Només hi ha una solució: fer moltes fotos amb temps inferiors a 30 segons amb el diafragma obert al màxim. No useu teleobjectiu, l’objectiu normal de 50 mm és suficient però encara serà millor usar objectius de camps més grans. Proveu i ja em direu. I a més a més si feu fotos als meteors podeu fins i tot guanyar un premi.

La web científica Recerca en Acció explica tot allò que cal saber per a observar i interpretar el fenomen.

En el seu projecte Tempesta de Meteors trobareu informació sobre les tempestes de meteors, i molt especialment sobre la tasca dels investigadors que s’hi dediquen professionalment.

La informació del projecte és a càrrec dels científics de l’Institut de Ciències de l’Espai (CSIC-IEEC) i del Laboratori d’Estudis Geofísics Eduard Fontseré (LEGEF-IEC), que coordinen la Xarxa d’Investigació sobre Bòlids i Meteorits.

Vídeo inserit: Es tracta d’una adaptació del DVD  de Pablo Biazzi, José V. Casado, Jordi Llorca i Josep M. Trigo publicat al llibre “El Sistema Solar: nuestro pequeño rincón en la Vía Láctea“, de Jordi Llorca i Josep M. Trigo, publicat a la col·lecció Educació de la Universitat Jaume I. De fet, aquest llibre va rebre el premi al millor llibre publicat per Editorials Universitàries l’any 2005.

Informació del butlletí d’octubre de l’Agrupació Astronòmica de la Safor i del projecte Tempesta de Meteors de Recerca en Acció.

El cel d’agost de 2011

0
Publicat el 7 d'agost de 2011

Cel agost 2011

El mes d’agost ja ha començat i amb retràs us comente els esdeveniments més importants del mes.

Potser alguns dels lectors passaran uns dies lluny del poble o la ciutat buscant llocs més tranquils a la muntanya. Si aneu a un lloc allunyat de centres urbans d’importància aixequeu el cap i mireu el cel nocturn. Segur que us sorprendreu de la bellesa del firmament immaculat de la contaminació lumínica. Recordeu el cel que heu deixat i gaudiu del cel net en el que la Via Làctia apareix ben blanca, amb alguns illots separats del cos principal.

El planeta Saturn continua encara en la constel·lació de la Verge, allunyant-se de l’estel Porrima. Tanmateix ja es troba prop de l’horitzó oest en fer-se fosc i, per tant, la seua observació només serà possible durant uns minuts després de la posta de sol.

El planeta Júpiter rellevarà al planeta dels anells durant aquest mes i els pròxims. Ja es pot veure eixint per l’est poc després de la mitja nit. Ara es troba dalt del cap de la Balena. S’ho val agafar el telescopi o prismàtics ben subjectes a un trípode o similar per veure els seus satèl·lits i bandes de núvols. Una Lluna minvant s’aproximarà a la posició del planeta les nits del 20 al 21 d’agost.

El planeta Mart no és molt brillant actualment i, a més, es troba en una zona plena d’estels brillants. Durant el mes d’agost es mourà ràpidament al sud de la constel·lació de Gèminis i de les seues estrelles principals Càstor i Pol·lux.

Mercuri i Venus es troben actualment immersos en la brillantor del Sol i no seran observables. Mercuri s’anirà fent cada vegada més visible cap als últims dies del mes.

La Lluna presenta, avui dia 6 d’agost, fase de quart creixent i el 13 serà plena, mentre que el 21 sen’s mostrarà com a quart minvant i el 29 serà finalment lluna nova.

Com que la Lluna serà pràcticament plena el dia 12 d’agost, dia de la pluja de les Persèides, no espereu veure res de res. La brillantor del cel causada per la Lluna serà tan gran que les dèbils esteles deixades per les partícules del cometa Swift-Tuttle, causants de la pluja d’estels, no es podran veure. L’any que ve ja veurem que passa.

Actualment es veu al cel el cometa 186P/Garradd, descobert per l’astrònom australià Gordon J. Garradd el 13 d’agost de 2009.
L’amic Joan Manel Bullón l’ha caçat des d’Aras de los Olmos, a la Serrania Valenciana.

Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes d’agost de 2011, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.

Foto: Cometa Garradd a l’esquerra prop del cúmul globular M15. 3 d’agost 2011, Observatori La Cambra, Aras de los Olmos. Autor: Joan Manel Bullón. Amb permís.

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Tempestes de neu al voltant del Hartley 2

0

Hartley 2

Els primers resultats del sobrevol del cometa Hartley 2 per la sonda Epoxi comencen a conèixer-se. Aquesta setmana l’equip del professor Mike A’Hearn, investigador principal de la missió, ens ha lliurat una fotografia espectacular. En ella podem veure els dolls que forma el diòxid de carboni, que allumenat per la llum solar, se sublima i s’escapa a través de les esquerdes de la fràgil escorça cometària.Però l’anàlisi espectroscòpica amb llum infraroja revela que hi ha molt més per veure. I és que els dolls de CO2 arrosseguen amb ells part del gel d’aigua pura de l’escorça. Aquest gel del cometa surt en forma de grans d’una grandària de micròmetre però formant aglomerats de centímetres o desenes de centímetres. El resultat de tot plegat és que el nucli del cometa es troba, d’aquesta manera, envoltat d’una autèntica tempesta de neu permanent que no cau de dalt com a la Terra sinó de baix ja que és produïda pel cometa mateix.El Hartley 2 és molt petit ja que només mesura uns 2 km de punta a punta però el núvol de gel descobert ocupa unes desenes de quilòmetres de grandària.

L’equip d’investigadors de la Universitat de Maryland estan començant a analitzar les gigues d’informació que ha enviat la sonda Epoxi. Així que demanen estar atents per al que possiblement vindrà en molt poc temps.

Els nuclis de cometa que vaig construir a Ca les Senyoretes l’estiu passat s’assemblen molt a l’original. També si veien dolls de diòxid de carboni mentre que el gel d’aigua s’anava fonent a poc a poc al calor d’un nit de juliol.Fotos: Science@NASA

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , | Deixa un comentari

El cometa Hartley al descobert

0

hartley

Ahir dijous 4 de novembre, com estava previst, la missió EPOXI de la NASA s’ha aproximat a només 700 km del nucli del cometa 103P/Hartley.

Des de 18 hores abans, la sonda ha estat enviant imatges del cometa quan només era un punt brillant en el cel envoltat per la cabellera de pols. El moment més intens ha estat el de l’encontre al voltant de les 15:00, hora europea, quan ha sobrevolat ràpidament el nucli.

Les imatges són de mitjana resolució. Les d’alta resolució encara s’han de descarregar de la nau durant les pròximes setmanes.

La visió del nucli ens suggereix un món poc cohesionat amb dos parts esfèriques amb cràters units per un cilindre central no gens crateritzat.

Destaquen els dolls de gas, segurament de diòxid de carboni, que ixen principalment de la zona esfèrica de la dreta mentre que a l’esquerra només hi ha dolls a la part de sota.

Encara no sabem els resultats obtinguts a partir de les mesures dels instruments a bord. Hauran mesurat, entre altre, els volàtils del cometa. Ja ens anirem enterant.

Foto: de la missió EPOXI

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

El cel de novembre de 2010

3
Com qui no vol la cosa, ja ens trobem en la meitat de la tardor, de camí directe a l’hivern. Les constel·lacions hivernals com Orió, Ca Minor i Major i Taure acompanyat de les Plèiades ja apareixen per l’orient cap a la mitjanit aquests primers dies de novembre.Júpiter, rei de la nit, és el planeta més visible. Allà el teniu a la constel·lació de Peixos ben a prop del gran quadrat de Pegàs. Prop d’ell es troba Urà però necessitareu un telescopi per veure el seu petit disc.

Saturn en la constel·lació de la Verge es veu a la matinada poc abans de l’eixida del Sol mentre que Venus només serà visible en les primeres lluentors solars a primeria de novembre.

Però l’objecte que és i serà l’atenció mediàtica dels pròxims dies serà el cometa Hartley que en bones condicions d’observació pot ja veure’s a ull nu o ajudats per uns prismàtics.

A més a més demà, 4 de novembre, la sonda EPOXI s’hi aproximarà de valent fins que es situe a 700 km del nucli cometari. Les imatges poden ser molt interessants ja que tindrem una nova visió de prop d’un altre cometa.

Novembre és també el mes de les Leònides, pluja d’estels associades al cometa Tempel-Tuttle cap al dia 17. Aquest any, però, no seran tan espectaculars, com altres voltes, em sembla.

Segueix…

 

Júpiter, rei de la nit, és el planeta més visible. Allà el teniu entre la constel·lació d’Aquari i la de Peixos ben a prop del gran quadrat de Pegàs. No podeu dir que no el trobeu ja que a hores d’ara és l’objecte més brillant del cel. A més a més els dies  16 i 17 una lluna creixent s’hi situarà ben a prop com coronant-lo. Prop d’ell es troba Urà però necessitareu un telescopi per veure el seu petit
disc.

Saturn, en la constel·lació de la Verge, es veu a la matinada poc abans de l’eixida del Sol mentre que Venus només serà visible en les primeres lluentors solars els primers dies del mes però anirà acostant-se al planeta dels anells al llarg del mes. El dia 21 de novembre i els seguents Venus estarà ben aprop de Spica, l’estel més brillant de la Verge i aquest dos formaran junt amb Saturn un bell trio celeste. A més a més, del 30 de novembre al 3 de desembre, la Lluna s’afegirà a la festa posant en un tros petit del cel 4 lluminàries celestes.

Aquest mes de novembre és també el mes de les Leònides, pluja d’estels associades al
cometa 55P/Tempel-Tuttle que té el seu màxim la nit del 17 al 18. Després del darrer pas del cometa per les proximitats del Sol l’any 1998 la pluja d’estels associada va revifar uns anys però ara ha quedat estabilitzada al voltant d’uns 20 a 25 meteors per hora, observable en llocs foscs. Així que sembla que no serà tan espectacular, com altres voltes, em sembla. L’any passat jo només en vaig veure 2 dalt de muntanya! Proveu, de totes maneres a veure-les. Hi poden haver sorpreses i cauren més de les esperades. Només us cal estar en un cel fosc i ben abrigats. No cal cap telescopi.

El cometa 103P/Hartley s’està comportant com s’esperava d’ell. Ja és visible en bones condicions d’observació però és molt millor si ens ajudem d’uns prismàtics. Actualment està entre les constel·lacions de l’Unicorn i Ca Menor, prop de l’estel Proció. Aquestes es troben a la dreta d’Orió i a principi de mes es veuen bé a partir de la 1 de la matinada per l’est.

A més a més, demà, 4 de novembre, la sonda EPOXI (abans Deep Impact) s’hi aproximarà de valent al cometa fins que es situe a 700 km del nucli cometari. Les imatges que ja n’ha obtingut són espectaculars però demà ho seran encara molt més. Tindrem una nova visió de prop d’un altre cometa com la que vàrem tindre el 4 de juliol del 2005 quan la Deep Impact s’acostà al cometa Tempel 1 i li llançà un projectil de 360 kg per fer emergir els materials del seu interior i estudiar-los des de lluny.

La Lluna estarà en fase de nova el dia 6 de novembre, serà quart creixent el 13, plena el 21 i quart minvant el dia 28 de novembre.

Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes de novembre de 2010, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.

Foto: Cometa 103P/Hartley el 14 d’octubre 2010 des de New Mexico per Rolando Ligustri.

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Això pareix l’any deu

0

Any deu

Joan Olivares narra en el bloc de Ca les Senyoretes la vetllada que ferem dissabte passat parlant del centenari de la primera fi del món anunciada.

Us deixe amb Joan que ho ha escrit amb molta gràcia…


Dissabte passat, Enric Marco delità els comensals de Ca les Senyoretes amb les seues explicacions sobre els efectes del Cometa Halley allà pel 1910. A la Vall d’Albaida gastem l’expressió “això pareix l’any deu” com a sinònim de catàstrofe. Sempre l’havíem atribuïda a l’arribada de la fil·loxera, que arrasà les vinyes valencianes per aquells temps. Tanmateix, també podria tenir el seu origen en les previsions catastròfiques per l’arribada del Cometa. Segons que ens explicà Enric, l’aproximació del Halley al sol faria que la Terra haguera de travessar la seua cua verinosa, i això acabaria amb tota la vida sobre el nostre planeta. Això provocà tota mena de reaccions. Els diaris valencians deixaren constància, per exemple, del suïcidi d’un ferroviari de l’estació Xurra de la capital. També s’ha conservat un romanç sobre el cometa “Llei”, que ens va llegir amb molt d’ofici Rosa Magraner, que té molts assos amagats en la mànega.

Segueix al bloc de Ca les Senyoretes…

Mare de Déu, el cometa ja està ací

0

Cometa Halley 1910

Mare de Déu, el cometa ja està ací. Això deia una dona de Torrent l’any 1910 en veure el cel ben roig. Encara que era un incendi que cremava al centre de la ciutat, les classes populars estaven ben preocupades per la vinguda del cometa.

D’aquestes coses, de com es va viure a la premsa de l’època el retorn del cometa Halley l’any 1910 i de la possibilitat de l’extermini de la vida a la Terra vaig parlar dissabte passat a Ca les Senyoretes. Això ja ho vaig anunciar a un apunt anterior. Un grup de selecte públic escoltava entre encuriosit i divertit les imatges i notícies recollides dels diaris de l’època que jo anava presentant. En aquell temps a les classes populars, ja ben cremades per les lleves per anar a la guerra d’Àfrica, o per la malaltia de la fil·loxera i després del míldiu, només els faltava escoltar que s’acabava el món. Potser de tot això ve l’expressió popular “Això és l’any deu”. Tanmateix les classes benestants i intel·lectuals, el màxim exponent dels quals era Stephan Zweig, estaven ben satisfetes i il·lusionades amb el canvi de segle. Podeu llegir com va anar la cosa a un apunt anterior.

En acabant la xerrada, Rosa Magraner va llegir un romanç valencià de l’època sobre el cometa. Aquest romanç sarcàstic conta el que els passà a una parella de nuvis que volien morir juntets. El recitat va ser molt aplaudit.

I després de tot acò va vindre el plat fort. Vaig construir el nucli d’un cometa. La finalitat era doble. Per una banda mostrar clarament de que està fet un cometa i l’altre, no gens negligible, divertir al personal, que passada la una de la matinada es mereixia alguna cosa espectacular.

Amb terra recollida d’un hort de la Valldigna que simulava la part mineral del cometa, un poc de mel, per simular la part orgànica, un raig d’amoníac, aigua i el component més fonamental: el gel carbònic o gel sec. Tot ben barrejat ens donà uns nuclis cometaris ben durs i foscos que presentaven dolls de gas blanc (CO2).

Els nuclis aconseguits s’assemblaven molt a les fotos obtingudes del nucli del cometa Halley l’any 1986 per la sonda Giotto o del Tempel 1 l’any 2005 per la sonda Deep Impact. Eren foscos, no homogenis, com agregats que s’anaven evaporant a la llum d’una làmpada. En passar el temps el diòxid de carboni es sublima i deixa una matriu de gel bruta plena de cràters.

Bé, crec que el públic va aprendre que els cometes estan fet de diversos tipus de gels, que van fent-se cada vegada més menuts en cada pas pel periheli i que es poden trencar en diversos trossos com s’ha observat sovint en els cometes reals.

La sessió es complementà amb l’observació dels planetes Venus i Saturn i la Lluna abans de sopar i l’observació de Júpiter i  l’explicació de les constel·lacions per acabar la sessió ja a les 3 passades.

 

 

La crònica feta per Joan Olivares. Molt més interessant, per suposat.

100 ANYS DESPRÉS DE LA FI DEL MÓN

 

Fotos d’Enric Marco.
1. Enric Marco fent el cometa. Es veuen dolls de diòxid de carboni.
2. Públic assistent
3. Nuclis cometaris.