Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Cometes

A l’IES el Quint parlem de cometes i de contaminació lumínica

0
Publicat el 3 de maig de 2015

IESelQuint03sFa temps que ho teníem aparaulat però fa uns mesos no va poder ser. Ara, a la primavera, ens hem aplegat a l’IES el Quint de Riba-roja per parlar de cometes, del que ens ha aportat la missió Rosetta i dels efectes de la contaminació lumínica sobre el medi ambient.

Davant d’un auditori d’unes cent persones, format per alumnes d’ESO i batxillerat, per pares i mares d’estudiants del centre i per professors, començarem explicant com els cometes després de ser considerats precursors de desgràcies van ser considerats membres de ple dret de la família del sistema solar. La història fantàstica de la missió europea al cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko, l’orbitador Rosetta i el seu aterrador Philae, va centrar la segona part de la xerrada. La determinació de la proporció isotòpica de deuteri/hidrogen del cometa ha desinflat la teoria actual per la qual els mars terrestres provenen en gran part dels xocs d’antics cometes. La xerrada acabà amb l’explicació dels components orgànics trobats al cometa i l’olor pudent que fa per a un nas tan sensible d’un humà.

IESelQuint01sEn la segona xarrada, més reivindicativa, tornarem a parlar del problema de la contaminació lumínica centrant-nos en les conseqüències que té per a la fauna i la flora, així com per a les persones l’excés de llum de les nostres ciutats. Els insectes amb un milió d’espècies és el grup animal més perjudicat. La majoria viuen a la nit i un sol llum encés en una zona natural actua com a trampa mortal.

Cap a les 21:00 férem una petita pausa per recuperar forces i a les 21:45 començà el taller de fabricació de cometes, com el que ha visitat la nau Rosetta. Utilitzant els seus components bàsics: aigua, terra i gel sec (diòxid de carboni congelat), i descartant utilitzar els components tòxics com l’àcid cianhídric (CNH) o el sulfur d’hidrogen (H2S), molt verinós amb una típica olor d’ous podrits, construirem petits nuclis cometaris. L’escalfor d’una làmpada sublimava el gel sec dels nuclis i el gas CO2 s’escapava a través de petites escletxes del material i formava uns dolls d’allò més vistosos, tal com passa en els cometes de veritat.

IESelQuint02sEls estudiants es meravellaven amb l’observació de la formació d’aquest dolls i feren moltes preguntes per entendre el fenomen. Això desconcertava els xiquets que obrien els ulls com a plats veient com eixia fum d’un cos ultracongelat. En el seu món quotidià el fum està associat a un cos calent que crema.

Per acabar les activitats estava prevista una observació astronòmica al pati de l’institut per observar la Lluna i Júpiter però, com últimament sol passar, l’aparició d’uns núvols ben gruixuts ens ho impediren.

Més informació: Construïm un cometa. L’anterior visita a l’IES el Quint. 13 desembre 2013.

Imatges: Nucli d’un cometa al laboratori. Enric Marco parla de cometes. Ángel Morales ens explica els efectes de la contaminació lumínica.  24 d’abril 2015. Enric Marco.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , , , | Deixa un comentari

Molècules orgàniques complexes en un jove sistema estel·lar

5
Publicat el 9 d'abril de 2015

Artist impression of the protoplanetary disc surrounding the you

La troballa continuada de planetes al voltant d’estels llunyans ha situat la Terra en el lloc que li pertoca en l’evolució estel·lar. El nostre planeta no seria més que un d’entre tants en l’oceà còsmic. Però, aquests dies, el descobriment, per primera vegada, de molècules orgàniques complexes al voltant d’un estel acabat de nàixer és un pas més per reafirmar-nos en la idea que l’existència de la vida en el nostre planeta pot ser conseqüència directa de l’evolució estel·lar. En definitiva, que, nosaltres, finalment. som pols d’estels, fills de les estrelles.

Aquestes molècules complexes, components essencials per a la construcció de la vida, s’han trobat en el disc protoplanetari que gira al voltant d’un estel jove. D’aquest disc de residus sobrants de la formació de l’estel central potser ja s’estan formant els futurs planetes del sistema estel·lar tal com passà al nostre sistema solar fa un 4500 milions d’anys.

El conjunt de radiotelescopis ALMA (Atacama Large Millimeter/submillimeter Array) situat al nord de Xile ha fet possible aquest descobriment en poder captar les dèbils ones de ràdio que emeten les molècules complexes estudiades. Aquest fet confirma que les condicions que van donar lloc al naixement de la Terra i el Sol no són úniques en l’univers. Els resultats es publiquen en el número d’avui de la revista Nature.

ALMA va estudiar l’estel jove MWC 480, un estel amb només un milió d’anys d’existència. En comparació, el Sol té uns 5.000 milions d’anys. El disc protoplanetari que envolta aquest estel conté grans quantitats d’acetonitril també anomenat cianur de metil (CH3CN), una molècula complexa basada en el carboni. Però les quantitats trobades no són poques ja que es calcula que hi ha suficient cianur de metil al voltant de MWC 480 com per a omplir tots els oceans de la Terra.

Tant aquesta molècula com el seu parent més simple, el molt tòxic àcid cianhídric (HCN), van ser trobats en els fredes vores del disc de residus acabat de formar al voltant de l’estel. La regió on s’hi situarien aquestes molècules complexes seria l’anàloga a la del cinturó de Kuiper — la zona de Plutó, el regne dels planetesimals gelats i dels cometes en el nostre Sistema Solar, més enllà de Neptú.

I és que el cinturó de Kuiper conté una gran quantitat de cometes que encara conserven, des del temps en què es van formar els planetes, la informació original de la química primerenca del Sistema Solar. Es creu que els cometes i els asteroides del Sistema Solar exterior van enriquir al jove planeta Terra amb aigua i molècules orgàniques, ajudant a preparar l’etapa en la qual es desenvoluparia la vida primigènia. Per aquesta raó és tan important estudiar de prop els cometes i els seus gels per esbrinar l’origen dels oceans de la Terra i la seua contribució a l’origen de la vida.

Els estudis de cometes i asteroides mostren que la nebulosa solar que va generar al Sol i els planetes era rica en aigua i compostos orgànics complexos“, assenyala Karin Öberg, astrònoma del Centre Harvard-Smithsonian d’Astrofísica de Cambridge, Massachusetts (EUA) i autora principal del nou article.

Ara tenim encara més evidències que aquesta mateixa química existeix en altres parts de l’univers, en les regions que podrien formar sistemes estel·lars no gaire diferents al nostre“. Öberg assenyala que açò resulta especialment interessant, atès que les molècules que es troben en MWC 480 també es troben en concentracions similars en els cometes estudiats de ben a prop en el nostre Sistema Solar.

L’estel MWC 480, que té aproximadament dues vegades la massa del Sol, està a uns 455 anys llum, en la regió de formació estel·lar de Taure. El seu disc circumdant està en les primeres etapes de desenvolupament — és a dir, fa poc que ha començat a condensar-se a partir d’una freda i fosca nebulosa de gas i pols.

Amb ALMA i amb altres telescopis s’han arribat també a detectar signes evident de formació de planetes en el disc encara que caldrà fer observacions de major resolució per confirmar-ho.

Des de fa temps, els astrònoms saben que els foscos i freds núvols interestel·lars, on es formen els estels, són eficients fàbriques de molècules orgàniques complexes, incloent-hi un grup de molècules conegudes com a cianurs. Els cianurs i, en concret, el cianur de metil, són importants perquè contenen enllaços carboni–nitrogen: aquests enllaços són essencials per a la formació dels aminoàcids, són la base per a la creació de les proteïnes i constitueixen els components essencials per a la construcció de la vida.

No obstant açò, fins ara no estava molt clar si aquestes mateixes molècules orgàniques complexes es formen i sobreviuen de forma habitual en l’ambient energètic d’un sistema solar recentment creat, on els xocs i la radiació poden trencar fàcilment els enllaços químics.

Gràcies a la notable capacitat d’ALMA, els astrònoms han pogut comprovar, en les últimes observacions, que aquestes molècules no solament sobreviuen, sinó que prosperen.

I el més important: les molècules detectades per ALMA són molt més abundants que les trobades en els núvols interestel·lars. Açò revela als astrònoms que els discos protoplanetaris són molt eficients en la formació de molècules orgàniques complexes i que són capaces de formar-les en escales de temps relativament curtes.

Atès que aquest sistema continua evolucionant, els astrònoms especulen que és probable que les molècules orgàniques, protegides i fora de perill a l’interior de cometes i d’altres cossos gelats, siguen transportats a entorns més enriquidors per a la vida, com ara planetes situats en la zona d’habitabilitat del sistema estel·lar.

Gràcies a l’estudi d’exoplanetes, sabem que el Sistema Solar no és l’únic que té planetes o l’únic que compta amb abundància d’aigua“, conclou Öberg. “Ara sabem que tampoc som únics quant a la nostra química orgànica. Una vegada més, hem après que no som especials. Des del punt de vista de la vida en l’univers, és una bona notícia”.

Nota de premsa original: Descubiertas moléculas orgánicas complejas en un joven sistema estelar.

Imatge: Il·lustració del disc protoplanetari que envolta al jove estel MWC 48. Crèdit: B. Saxton (NRAO/AUI/NSF).

Publicat dins de La Galàxia i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

A l’escola Pare Jofré a El Puig

0

Pare-Jofre01

El tractar de fer estimar la ciència i la tecnologia des dels primers cursos de primària té una importància cabdal per al desenvolupament dels infants. Les ciències no s’han de veure com una cosa estrany i llunyana sinó pròxima i sobretot útil. Per això agraïm a l’equip directiu de l’escola pública Pare Jofré de El Puig, l’Horta Nord, que ens invitara per parlar d’astronomia a les classes de quart, cinqué i sisé de primària de la seua escola. Durant tot el matí del passat dimecres, el meu company Manel Perucho i jo els parlarem de l’exploració espacial, de l’origen del sistema solar i dels cometes parant atenció en les gestes de la sonda Rosetta i de la nau d’aterratge Philae. Les cares dels xiquets mirant les fotos i animacions ens demostraven el seu interés. Però va ser en la llarga sessió de preguntes, directes, fetes sense por i sempre interessants, quan veierem que el tema els havai colpit de veritat.

I després, per aplicar la teoria, van anar a veure com funciona un coet. Al pati, i, sota l’expectant mirada de desenes de xiquets, muntarem el nostre coet d’aigua a pressió. Emulant a un Goddard d’estar per casa, no va funcionar a la primera. Ens va costar una mica que s’enlairara, però amb perseverància, al final ho aconseguirem. El coet va recórrer el cel del col·legi amb l’alegria dels nens, com es pot veure al vídeo penjat en el bloc de l’escola. Com diuen al bloc: “Ha costat un poquet per problemes tècnics però… així és la ciència! Han insistit fins que, finalment, s’ha enlairat…. i molt!

Els xiquets s’ho han passat bé i espere que també hagen aprés alguna cosa de l’univers. I també els vaig animar per al futur: Vosaltres sereu els científics del futur, vos necessitem i resoldreu grans enigmes.

Fotos: de la l’escola.

Publicat dins de Ciència i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

El cel de gener de 2015

2
Publicat el 1 de gener de 2015

2014Q2Lovejoy-Bullon2

L’any comença amb un cel lliure de núvols però amb un intens fred que treu les ganes d’observar els fenòmens celestes. I és una llàstima, ja que aquest mes de gener el passar unes hores al res per veure les meravelles de cel s’ho valdrà.

Ja estem en ple hivern i les constel·lacions hivernals com l’Orió, el Taure, el Ca Major i el Menor i els Bessons ens endinsen en els fets més bonics de la mitologia grega però també ens mostren diversos i interessants objectes astrofísics, com nebuloses, estels supergegants o cúmuls estel·lars.

Durant el mes de gener els planetes seran cada vegada més fàcils d’observar. Si ens fixem en l’horitzó oest, tot just després de la posta de Sol, podrem veure la parella Venus (dalt) i Mercuri (baix) ben prop de l’horitzó. Evidentment cal un horitzó oest lliure d’obstacles. Els dos planetes s’aniran allunyant del Sol de dia en dia i, al mateix temps convergint, fins que els dies 10 i 11 de gener es trobaran ben aprop al cel. A partir d’aquest dia, Mercuri s’anirà separant de Venus. El dia 15 de gener Mercuri assolirà la màxima elongació oriental amb una angle de separació del Sol de 18,9º i després tornarà a submergir-se en la lluentor solar. Una molt fina lluna creixent de només un dia se situarà al costat del primer planeta el vespre del 21 de gener. Serà difícil de veure però si ho aconseguiu podreu estar ben contents.

Mentrestant, Venus continuarà allunyant-se del Sol i serà, per tant, cada més visible i brillant en direcció sud-oest poc després de la posta del Sol.

Un poc més amunt de Venus, després de la posta del Sol, Mart serà encara visible al cel del capvespre. El planeta roig continua la seua carrera desenfrenada cap a l’est, com fugint del Sol i per això durant aquest mes conservarà l’altura cada dia mentre passarà des de la constel·lació de Capricorn a la d’Aquari. Mart és, ara mateix, molt poc brillant a causa de la seua distància a la Terra. Per això la seua observació amb el telescopi no serà gens espectacular.

Per fi Júpiter ja és el planeta de la nit. Situat entre les constel·lacions del Cranc i el Lleó, ja es pot veure a l’est en la primera part de la nit a partir de les 21:30 a principis de gener, mentre que a finals de mes el planeta gegant ja serà visible a partir de les 19:30. Serà, per tant, fàcilment assequible per a observar-lo durant les hores posteriors al capvespre. La nit del 7 al 8 de gener una lluna minvant se situarà al costat del planeta. Bon indicador per trobar-lo sense dubtes.

Però l’objecte més interessant del mes és el cometa C/2014 Q2 Lovejoy. I és que per fi tindrem un cometa visibleC2014_Q2_Lovejoy_Dec14_Jan15_Finder_Chart a ull nu!

El cometa C/2014 Q2 Lovejoy va ser descobert el 17 d’agost passat per l’experimentat observador australià Terry Lovejoy i des de fa unes setmanes ja ha estat vist per nombrosos observadors d’arreu del món. S’espera que els primers dies de gener podrà ser observat ja a ull nu. Alguns ja han aconseguint fer-ne fotografies directament amb la càmera, sense telescopi,  situats en llocs ben foscos. Actualment està situat al sud de la constel·lació d’Orió i al contrari del que sol succeir, la trajectòria del cometa sobre el cel serà ascendent, amb la qual cosa cada nit estarà a més altura sobre l’horitzó. És a dir, cada vegada serà més fàcil de veure!  La Lluna ja està creixent i dificultarà l’observació els pròxims dies. Ja en parlaré més els pròxims dies.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Gener 5 05 53
Quart minvant Gener 13 10 47
Lluna nova Gener 20 14 14
Quart creixent Gener 27 05 48

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de gener de 2015, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge: Cometa C/2014 Q2 Lovejoy. Observatori La Cambra, Aras de los Olmos, els Serrans. Telescopi 300 mm, càmera Canon EOS 600 Da, 90 segons d’exposició. ISO 12800. Autor JoanMa Bullón. Amb permís.

Imatge: Camí del cometa C/2014 Q2 Lovejoy en el cel al sud de la constel·lació d’Orió fins el 6 de gener 2015. De freestarcharts.com

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

On es troba i qué ens contà Philae?

0

ESA_Rosetta_OSIRIS_FirstTouchdown-1024x702Ja han passat 10 dies des de l’aterratge del mòdul Philae sobre el cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko i les notícies sobre el que passà en aterrar, el seu parador, i el que és més important, la ciència que féu abans d’hivernar-se, van desvelant-se de mica en mica.

La nau mare Rosetta captà amb la càmera OSIRIS diversos instants del sobrevol de Philae a pocs metres de la superfície i, fins i tot, el lloc del primer contacte. Sabem ara que després d’aquest primer contacte el mòdul s’enfilà fins a un quilòmetre d’alçada durant uns minuts per tornar al caure i rebotar altre cop fins a caure en algun lloc, per ara desconegut, a l’ombra d’alguna elevació. I és que la superfície de l’objecte és molt escarpada.

Però malgrat l’aparent desastre, el mòdul complí les expectatives i assolí el 90% dels seus objectius primordials amb la bateria dels seus instruments, cosa que vaig a resumir a continuació.

Atterrisseur-Philae-15494442575_099c1ff083_oL’experiment més important i esperat, i també el més perillós donada la precària situació de la nau dipositada sobre el cometa, era el perforar la superfície amb el trepant SD2 (Sampling, Drilling and Distribution). Se sap que el trepant es desplegà 46,9 centímetres sota Philae però, com no es coneix quina és la posició final de la nau, no se sap si es foradà realment o si el trepant només girà en l’aire i sacsejà la nau. Les mostres aconseguides havien d’entrar en uns forns per escalfar els materials, vaporitzar-los i analitzar-los. A hores d’ara encara no està clar si aquesta part s’aconseguí o no. Això, ara mateix, està sota estudi. Tanmateix l’instrument COSAC (COmetary SAmpling and Composition) sí que aconseguí analitzar la pols alçada per la nau en l’aterratge i hi detectà molècules orgàniques amb els seus espectròmetre de masses i cromatògraf. Fred Goessmann, investigador principal de l’instrument Cosac, assegurà en una entrevista a la BBC, que el seu equip encara està interpretant els resultats, “Cosac va ser capaç d'”olorar” l’atmosfera i detectar les primeres molècules després de l’aterratge. L’anàlisi de l’espectre i la identificació d’aquestes molècules estan en estudi.

Altre experiment ben interessant ha vingut de la mà del penetròmetre MUPUS (Multi-Purpose Sensors for Surface and Subsurface Science). La seua principal missió consistia en mesurar la temperatura a poca altura, en la superfície i en el subsol. La mesura sota la superfície es devia realitzar amb l’ajuda dels arpons dissenyats per subjectar la nau a terra, però en no desplegar-se no es va poder fer. Prop de la superfície Mupus mesurà -153 ºC mentre que una vegada a terra la temperatura baixà fins a -170 ºC. També es tractà de clavar una sonda en terra a la màxima potència però sota una capa d’uns vint centímetres de pols es trobà una capa molt més dura de l’esperada, segurament formada per gel d’aigua, que a aquestes baixíssimes temperatures té la duresa de la roca.

I per acabar, de moment, amb el que ens ha aportat Philae, vos deixe el so que va produir el primer aterratge de la nau, a través de les vibracions mecàniques de les potes del mòdul, registrades per l’instrument SESAME-CASSE. El podeu escoltar en aquest enllaç.

ESA_Rosetta_Philae_CONSERT_landingsiteestimate-sLa recerca del punt d’aterratge continua i pot estar pròxim a resoldre’s. Sembla que les dades de l’instrument Consert (Comet Nucleus Sounding Experiment by Radio wave Transmission), pel qual Philae i Rosetta s’anaven enviant ones de ràdio a través del nucli cometari, poden ser l’ajuda definitiva per a que la càmera Osiris a bord de Rosetta veja on es troba la petita nau. El propòsit de la missió Consert consistia en fer un mapa 3D de l’interior de 67 P/CG veient com es transmetien les ones d’anada i tornada entre les dues naus. Però l’anàlisi acurat dels senyals també ha servit per calcular les distàncies entre les dues naus en cada moment. Aquestes dades han permés que Wlodek Kofman, investigador principal de l’instrument Consert de l’Institut de Planétologie et d’Astrophysique de Grenoble a França, acote una estreta banda de 30 per 350 metres de superfície de la zona d’Agilkia on probablement es trobe la sonda. Kofman també proposa una altra zona pròxima d’uns 30 metres de diàmetre on també caldria buscar, si s’utilitza un model alternatiu 3D del cometa 67 P/CG.

I, tornarà a viure Philae? Aquesta és, a hores d’ara, una incògnita. Les teories més generalitzades preveuen que ressuscite cap a l’agost del 2015, una vegada augmente la insolació solar i es carreguen les bateries. Tanmateix els possibles dolls de gas que eixiran de la superfície en els pròxims mesos poden fer girar el cometa o fins i tot, si un d’aquest surt en les proximitats de Philae, moure la nau i posar-la en millor posició. Caldrà estar atents a l’aventura de Philae.

Podeu obtenir una informació molt més detallada en l’article de Daniel Marti: Los primeros resultados científicos de Philae (Bitácora de Rosetta 11).

Imatges:
1.- Sobrevol de Philae i primer aterratge. Crèdit: ESA/Rosetta/MPS for OSIRIS Team MPS/UPD/LAM/IAA/SSO/INTA/UPM/DASP/IDA
2.- Instruments de Philae. Wikimedia Commons
3.- Zona probable d’aterratge de Philae a partir de les dades de CONSERT. Crèdits: ESA/Rosetta/Philae/CONSERT

Publicat dins de Exploració de l'espai i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Philae, l’heroi robòtic que morí treballant

0

ESA_Rosetta_Philae_CIVA_FirstPanoramic_woLanderUna vegada passat tot, ja podem dir que el que vàrem viure en directe el passat dimecres 12 va ser una autèntica festa de la ciència i de la tecnologia europea.

Si fer que una nau com Rosetta arribés aquest estiu a un cometa situat a 500 milions de km de la Terra ja era una proesa tècnica, soltar un mòdul de descens sobre aquest cometa ja era el summum de la dificultat com ja vaig detallar fa uns dies.

Cap a les 10 del matí s’havia soltat la nau de descens Philae, un objecte de la grandària d’una rentadora i durant unes 7 hores va anar baixant cap a la seua posició acordada en Agilkia. Durant tot el dia la telemetria indicava que tot anava bé. Finalment, tal com estava previst, a les 17:02 arribà al control de la missió el senyal que l’enginy havia tocat terra.

I la felicitat dels equips dels científics era ben visible. Vingueren els discursos, les felicitacions de l’enviat de la NASA, que participa amb diversos experiments, que denotaven certa enveja. La ciència europea pot estar orgullosa per la fita aconseguida.

Descent_to_the_surface_of_a_cometTanmateix no tot eren flors i violes. 67P/ Churyumov–Gerasimenko (67 P/CG) és un cos molt menut amb un poc més de quatre quilòmetres en el seu costat més llarg. La seua composició exacta no és coneix, barreja de gels d’aigua, de diòxid de carboni, d’amoníac, etc… De fet, la seua densitat és de només de 0,4 g/cm3, més baixa que la de l’aigua. De fet podria surar en un mar suficientment profund de la Terra. Per tot això la seua gravetat és ínfima i aterrar-hi és tota una proesa.

Els arpons preparats per enganxar-s’hi no van funcionar per una raó encara desconeguda. Per això Philae va rebotar dues vegades com si fos damunt d’un llit elàstic, i aterrà a la tercera. Després sembla que només dos dels tres taladres dels extrems de les pates van aconseguir fixar-la a terra.

Però solucionats els problemes inicials, la imatge panoràmica promesa amb la càmera CIVA va portar la decepció. Com podeu veure a la imatge que encapçala aquest apunt, un muntatge on es veu la nau enmig de les imatges que ha enviat des de la superfície, es veu clarament que ha caigut en una zona d’ombra, amb només 1:30 h de llum al dia, insuficient per recarregar les bateries.

CometLandingAixí que les coses es va precipitar el divendres. Es va intentar fer la seua missió principal amb l’energia que donaven les 60 hores de bateria. I, tal com ens va contar en l’entrevista d’Ecos del Cosmos, Pedro Gutierrez, de l’IAA, es van atrevir a perforar el subsòl fins uns 20 cm per treure el material intern. Els  astrobiolegs ja assumeixen que, almenys part dels materials bàsics importants per a l’evolució química de la vida arribaren a la Terra per impactes de cometes i asteroides. Aquesta anàlisi del material cometari és, per tant, essencial per veure si això és cert o no. El perill que Philae eixirà disparat a l’espai eren ben presents. Si no estava ben enganxat, un esforç cap avall perforant implica una reacció oposada en sentit contrari. Tercera llei de Newton: acció i reacció.

Però tot va anar bé. Els diferents experiments van treballar sense parar i ja ben entrada la matinada del dissabte, Philae va retornar les dades científiques a la Terra a través de la nau Rosetta. Durant aquestes apressades hores també es va alçar 4 cm la nau i es va girar 35º per augmentar la insolació solar. Però als pocs minuts la nau comunicà que la seua energia queia ràpidament i que passava a hibernar-se.

Poc a poc anirem coneixent que s’hi amaga dins i sobre la superfície de 67P/CG. Mentrestant Philae, com un heroi que ho ha donat tot pels seus, jau en un son etern en un món ja no tan desconegut. Etern? Potser no. Algunes veus parlen que en aproximar-se el cometa al Sol, Philae quede més enllumenat i puga tornar de les ombres. Però això ja seria ben entrat 2015. Per tant, des d’ara, podem dir: Moltes gràcies Philae a tu i tot el teu equip.

Per seguir a Philae, millor el seu twitter. @Philae2014

Imatges:

1.- Muntatge fotogràfic de Philae, la seua orientació en mig de la panoràmica des de la superfície de 67 P/CG. ESA/Rosetta/Philae/CIVA
2.- Separació de Philae vista des de Rosetta. ESA/Rosetta/MPS for OSIRIS Team MPS/UPD/LAM/IAA/SSO/INTA/UPM/DASP/IDA.
3.- Alegria en el control de la missió. #CometLanding Webcast.

Ecos del Cosmos: Rosetta, Philae i l’exploració d’un nou món

0

Rosetta_PhilaeAvui a Ecos del Cosmos, el programa d’astronomia de Ràdio Universitat expliquem l’aventura de la nau Rosetta, que durant 10 anys ha estat navegant per l’espai per trobar-se amb el cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko (67 P/CG). L’arribada al seu destí ja va ser l’agost passat. Des d’aleshores ha estat estudiant el cometa  des de ben aprop i dimecres passat, finalment, va llençar la xicoteta nau que l’acompanyava, Philae, per aterrar sobre el cometa. Un èxit, realment ciència ficció fet fet científic. Com va dir un dels responsables de l’Agència espacial Europea:

Hollywood is good but Rosetta is much better

Per parlar-nos de la missió Rosetta i de la seua importàcia científica i tecnològica entrevistem Pedro Gutiérrez, Científic Titular del CSIC en el Instituto de Astrofísica de Andalucía i Co-Investigador de la càmera Osiris a bord de Rosetta.

Podcast, Ecos del Cosmos, 14 de novembre 2014


Hui parlem de l’arribada del mòdul Philae sobre el cometa 67 P/Chyurimov Garasimenko. Parlem amb Pedro Gutiérrez, científic titular del CSIC a l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia, coinvestigador de la cambra Osiris a bord del Rosetta. I, a més, les nostres seccions habituals: Actualitat Astronòmica, I a mi què i l’Astroconcurs.

Astropregunta:
De qui és esta cançó, que ens parla de la constitució i forma de l’univers? Pista: no és la banda sonora de The Big Bang Theory:

Astropregunta musical del 14 de novembre de 2014 (a partir del minut 51:15)

I sapieu que si contesteu bé la pregunta, rebreu un llibre donat per la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València.

Imatge: Composició artística de Rosetta i el cometa. ESA.

Philae a punt d’arribar al cometa cantaire

2

Sound_comet2Ja queden poques hores per a que siga llançada la nau Philae sobre el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko. La separació del mòdul d’aterratge Philae de la nau Rosetta, que l’ha portat a sobre els últims 10 anys, està planificada per a les  09:03 GMT (10:03 hora local). I després d’un llarg viatge d’unes set hores de durada al voltant de 67 P/CG, l’aterratge està previst a les 16:02 GMT (17:02 hora local). L’Agència Espacial Europea (ESA) ha organitzat un gran esdeveniment mediàtic des del control de la missió per a avui dimecres 12 amb l’emissió contínua per streaming a la web especial Rosetta #CometLanding webcast o també visible per la web de l’IAA. Ací tenim la programació de dimecres 12 de novembre.

I els investigadors de l’Instituto de Astrofísica de Andalucia (IAA) a Granada, que han dissenyat la càmera OSIRIS que ens està mostrant unes imatges extraordinàries, organitzen al Parque de las Ciencias de Granada, una sessió per veure la retransmissió de la Agencia Espacial Europea (ESA). Aquesta vegada si que es hi haurà comunicats de premsa, entrevistes i reconeixement al treball ben fet. No com quan arribà aquest estiu Rosetta al cometa en que cap mitjà de comunicació no en va fer ni cas. Segurament seria per les vacances d’estiu.

I hui, la gran sorpresa. S’ha conegut que el cometa canta! Els cincs instruments del Rosetta’s Plasma Consortium (RPC) estudien el plasma al voltant del cometa, el gas ionitzat conductor de corrent elèctric i camp magnètic. Aquests instruments ens donen informació sobre la interacció del vent solar amb el cometa i l’activitat de la tènue “atmosfera” cometària. Tot ben normal i d’alguna manera rutinari.

Però els científics s’han quedat parats en veure que el cometa sembla estar cantant una “cançó” en forma d’oscil·lacions del camp magnètic de l’entorn del cometa. Cantada a 40-50 milihertz, molt per sota de la capacitat de l’oïda humana que capta  el so només entre 20 Hz i 20 kHz, per fer-la audible les freqüències s’han incrementat en un factor d’aproximadament 10.000.

Se suposa que la cançó és deguda a l’activitat cometària però el mecanisme físic que la produeix encara és un misteri. “No coneixen la física que hi ha darrere d’aquest descobriment“, comenta Karl-Heinz Glaßmeier, investigador principal i cap del Space Physics and Space Sensorics del Technische Universität Braunschweig d’Alemanya.

Podeu escoltar el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko cantant en aquest enllaç o directament ací baix.

[soundcloud url=”https://api.soundcloud.com/tracks/176387011″ params=”auto_play=false&hide_related=false&show_comments=true&show_user=true&show_reposts=false&visual=true” width=”100%” height=”450″ iframe=”true” /]

I al final acabarem sabent pronunciar com cal els noms dels ucraïnesos que descobriren el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko gràcies a Irina Vavilova. Sempre cal ser respectuosos amb els noms de les persones, ací i en la Xina Popular.

Imatge: Impressió artística del cometa cantaire 67P/Churyumov-Gerasimenko. ESA/Rosetta/NavCam

Com és de gran el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko?

0

67PCG-Valencia2En estudiar el Sistema Solar el primer que t’adones és que tot és veritablement gran i fora de les mides humanes. De vegades però, els objectes a explorar es poden comparar amb construccions humanes. És el cas del cometa 67 P/Churyumov-Gerasimenko que amb una mica més de quatre quilòmetres de punta a punta s’encabiria perfectament en les  nostres ciutats. Tot esperant per al pròxim dimecres l’arribada a la superfície del cometa del mòdul de descens Philae, us deixe unes imatges de les nostres capitals amb el cometa a escala.

67PCG-Barcelona2

 

67PCG-Palma2

 

14550636245_d73684cd37_z

Imatge 1: Composició de València, Barcelona i Palma de Google Earth amb el cometa a escala. Enric Marco.
Imatge 2: El cometa amb edificis i muntanyes terrestres. ESA.

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , | Deixa un comentari

¡Aterriza como puedas! … en un cometa

1

El títol de la mítica pel·lícula ¡Aterriza como puedas!, en que una colla de descervellats tractava de fer aterrar un avió, em serveix per explicar-vos l’increïble aventura de tractar de fer aterrar el mòdul de descens Philae sobre la superfície del cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko (67 P/CG). Com s’explica en el vídeo de la NASA adjunt, aquesta serà una maniobra ridiculament difícil, per suposat molt més complicada que posar-se en òrbita al voltant d’un planeta o aterrar en la superfície de Mart. Al vídeo és nota l’admiració que l’Agència Espacial Americana sent per l’aventura europea. Per una vegada els americans ens envegen…

I és que la cosa és molt i molt dificil per diverses raons.

Primerament, el cometa és extremadament irregular, cosa que no estava prevista. L’òrbita de la sonda és extremadament complicada per anar acostant-se fins a unes poques desenes de quilòmetres al cometa sense xocar amb ell.

PhilaeDesprés la nau Rosetta arribà a primeries d’agost, només fa tres mesos, i per tant la cartografia del cometa no és tan detallada com la que tenim de Mart, per exemple. No sabem de manera exacta que pot trobar Philae quan estiga a punt de tocar la superfície. De fet, de tots els llocs possibles d’aterratge s’ha elegit el més suau i el que permet una millor comunicació amb la nau Rosetta i amb la Terra, l’anomenada regió J, que des de fa uns dies ha estat anomenada Agilkia.

I finalment cal recordar que 67 P/CG és un cometa actiu amb la possible aparició de dolls de gas i pols en qualsevol punt de la superficie, fins i tot baix de Philae.

I que passarà quan toque la superfície? Doncs tres taladres/visos situats als extrems de les pates taladraran la superficie per enganxar-s’hi. La poca gravetat del cometa pot provocar el desagradable efecte que en tocar la superfície, Philae rebote i la missió acabe en desastre.

Ja heu vist que tota la nomenclatura del projecte té un regust de l’Egipte antic.  El nom de la missió, Rosetta, no és casual ja que com la pedra conservada al Museu Britànic permeté descobrir el significat dels jeroglifics, la nau permetrà coneixer l’origen de l’aigua al Sistema Solar. Philae, el mòdul de descens, és el nom d’una illa al riu Nil on s’hi feren les darreres incripcions jeroglifiques al segle IV i V. I ara la zona on aterrarà Philae, Agilkia és altra illa del Nil, on es trasllararen els edificis de Philae quan s’inundaren per l’aigua de la presa d’Assuan.

L’elecció del nom Agilkia ha estat triat per votació popular en els últims dies d’octubre. Més de 8000 noms van ser proposats per participants de 135 països d’arreu del món.

I si voleu un vídeo didàctic i menys formal, podeu veure aquesta simpàtica animació en forma de conte infantil. Era una vegada … preparant-se per a l’aterratge en un cometa. En aquest enllaç d’ESA el podeu veure en castellà.

I si voleu jugar a tractar d’aterrar en 67 P/CG, podeu jugar al joc que proposa la NASA per a ordinadors, iPhone o iPad: Quest for a comet!

Com veieu, d’ací a uns dies també hi haurà emoció allà baix, ben lluny de la Terra.

Imatge: Impressió artística de Philae baixant a la superfície del cometa 67P/CG. ESA/ATG medialab.

Publicat dins de Exploració de l'espai i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Rosetta a la cerca de l’aigua. La pel·lícula.

1

Ja han començat els preparatius per a l’aterratge del mòdul de descens Philae sobre la superfície del cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko previst per al dia 12 de novembre i l’Agència Espacial Europea (ESA) ha posat en marxa una important campanya mediàtica per donar a conéixer la fita i emocionar als contribuents europeus. La pel·lícula curta Ambition explica de manera poètica la importància de la cerca de l’aigua a l’Univers i la contribució de la sonda Rosetta.

Us deixe l’espectacular vídeo que s’ha de veure. Us deixe, a més a més, un resum del diàleg i d’alguns dels comentaris dels científics de la missió. Si l’anglés del vídeo no us fa el pes, podeu posar subtítols en castellà al vídeo pitxant el botó de configuració (la rodeta).

Rosetta: l’ambició de convertir ciència ficció en fet científic

ambitionImagineu un erm com un immens llenç en que un mestre i la seua jove aprenent tracten de convertir roques en planetes i llunes, asteroides i cometes. Fan levitar els mons per sobre dels seus caps, girant en òrbita al voltant del seu Sol simbòlic

Quina és la clau de la vida a la Terra?“, pregunta el mestre.

L’aprenent nega amb el cap. La resposta és òbvia: l’aigua.

Durant molt de temps, els orígens de l’aigua, i de fet de la vida al nostre planeta, van ser un misteri absolut. Així que vam començar a buscar respostes més enllà de la Terra” continua el Mestre.

Amb el temps ens vam girar cap als cometes. Un bilió de boles celestes de pols, de gel, de molècules complexes, que van quedar del naixement del nostre Sistema Solar. Abans vistos com a missatgers de mort i destrucció, i al mateix temps tan encantadors“.

ambition-617x416I vam anar a agafar-ne un: un pla sorprenentment ambiciós.

Ciència ficció? No – fet de la ciència.

Com el curtmetratge Ambició de Tomek Baginski deixa clar, és l’essència del que significa ser humà per intentar coses difícils, per assolir fites aparentment impossibles, per aprendre, adaptar-se i evolucionar.

I en el cor d’aquesta pel·lícula es troba Rosetta, la missió d’ESA per trobar-se amb, acompanyar i aterrar en un cometa. Una missió que començà com un somni, però que després de dècades de planificació, construcció i vol a través del Sistema Solar ha arribat a la seua meta.

El seu objectiu? Desbloquejar els secrets que s’amaguen dins del cofre del tresor de gel durant 4,6 milions d’anys. Estudiar la seua composició i la seua història. Buscar pistes sobre els nostres propis orígens.

Des de 100 km de distància, a 50, 30 i, a continuació, desafiant totes les expectatives, a només 10 km, Rosetta segueix captivant amb cada imatge i amb cada paquet de dades retornat.

La missió reescriurà els llibres de text de la ciència cometària.

Però hi ha més, un repte encara més gran, una altre ambiciósa primicia: aterrar en el cometa.

ambition-film-court-metrage-esa

L’escenari està llest. La data és el 12 de novembre 2014.

Com a escriptor de ciència ficció, és difícil pensar en un tema més excitant que l’origen i el destí últim de la vida a l’Univers“, diu Alastair Reynolds.

Amb l’arribada de Rosetta a 67P/Churyumov-Gerasimenko – un sorprenent èxit tècnic audaç, literalment la matèria de la ciència ficció – estem a la vora d’un nou capítol en la comprensió del nostre lloc en l’Univers

Rosetta es troba a menys de 10 km d’un cometa, i tots dos estan viatjant per l’espai a més de 60 000 km/h,” diu Matt Taylor, científic del projecte Rosetta d’ESA.

El mes que ve tractarem d’aterrar en el cometa, i amb la nostra nau espacial en òrbita al seu voltant, seguirem el moviment del cometa durant un any o més, tot veient com va evolucionant amb el temps.

Tot això és nou i únic i mai s’ha fet abans. Pot sonar a ciència ficció, però és una realitat per als equips que han dedicat tota la seua vida a aquesta missió, impulsada per empènyer els límits de la nostra tecnologia en benefici de la ciència i de buscar respostes a les grans preguntes sobre els orígens del nostre Sistema Solar.

Publicat dins de Exploració de l'espai i etiquetada amb , | Deixa un comentari

El cel de novembre de 2014

1

ESA_Rosetta_LandingSite_primary_cropMalgrat ser ja en la tardor i amb novembre començat, la calor no ens deixa. Els cels romanen lliures de núvols, la qual cosa ens permet admirar les constel·lacions tardorals i els moviments dels planetes.

Tanmateix aquest mes de novembre no hi haurà gran esdeveniments celestes. Ni eclipsis, ni grans conjuncions. Potser alguna pluja de meteors…

I és que la visibilitat dels planetes no serà l’òptima aquests dies. Per començar Venus i Saturn estan situats actualment en la direcció solar i seran, per tant, inobservables.

Mart, actualment a la constel·lació de Sagitari, continua en la seua carrera desenfrenada cap a l’est. El planeta anirà movent-se cap a l’est de dia en dia, com fugint del Sol i, per tant, el podrem veure pràcticament cada vespre, en fer-se fosc, a la mateixa altura, cap al Sud Oest. Ara, a principi de mes, es troba en Sagitari però el desplaçament el portarà a les proximitats de Capricorni a final de mes. Un fi creixent de Lluna s’hi situarà a sobre el capvespre del dia 26 de novembre. I si, a més a més, disposeu d’un telescopi, no us perdeu l’encontre pròxim (0.8º) entre Mart i l’objecte M22, un cúmul globular en Sagitari la nit del 6 de novembre. Però l’observació directa de Mart amb telescopi resulta, a hores d’ara, decebedora. Cap detall és possible observar dels seus casquets polars, ni cap taca a la superficie. No debades es troba ben allunyat, a uns 255 milions de quilòmetres de la Terra.

Mars_Nov2014_Finder_Chart

A la matinada, poc abans de l’eixida del Sol serà possible veure el fugisser Mercuri. Precisament, avui dia 1 de novembre, assoleix la seua màxima elongació occidental, és a dir la seua màxima separació per la dreta del Sol, vista des de la Terra. Cap a les 6:30 i fins que la claror del Sol eixint apague la seua llum, si mirem cap a l’est el podreu veure al mig de la constel·lació de la Verge. Aprofiteu aquests primers dies de novembre ja que el primer planeta s’anirà enfonsant en la claror del Sol ràpidament a mesura que passen els dies.

Júpiter, com ja vaig dir el mes passat, serà l’espectacle del cel dels mesos a venir.  Ara és un objecte ben brillant a la constel·lació del Lleó. El rei dels planetes surt per l’horitzó est aquests primers dies de novembre passada la una de la matinada, mentre que a final de mes ja el podrem veure a partir de la mitjanit. La lluminositat del planeta el fa difícil de confondre amb qualsevol altre objecte. Però si teniu problemes en trobar-lo, la Lluna vos ajudarà situant-s’hi al seu costat la nit del 13 al 14 de novembre.

Amb uns prismàtics de 7×50 o 10×50 podreu veure el seu disc i les seues quatre llunes més grosses. Ara, heu d’agafar els prismàtics ben ferms o utilitzar un trípode per evitar el moviments de les mans que farien bellugar la imatge.

I just en la constel·lació del Lleó, on actualment podem trobar Júpiter, es troba el radiant de la pluja de meteors de les Leònides, residus del cometa 55P/Tempel-Tuttle. Serà observable la nit del 17 al 18 de novembre. Enguany la visió por ser interessant ja que la Lluna no eixirà fins a tard en la matinada. Ja sabeu, no cal telescopi. Només mirar al cel i esperar que caiguen. Busqueu un lloc fosc, lliure de llums i sense edificis. Abrigueu-vos bé que pot fer fred… I gaudiu-los. En aquest enllaç d’Earth Sky podeu trobar més informació.

I l’exploració del cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko per la sonda Rosetta continua. El 12 de novembre el mòdul de descens Philae tractarà d’aterrar sobre el cometa, en el que pot ser un veritable èxit de la enginyeria europea. Estarem espectants i ja en parlarem.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Novembre 6 23 23
Quart minvant Novembre 14 16 16
Lluna nova Novembre 22 13 32
Quart creixent Novembre 29 11 06

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de novembre de 2014, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge 1: Lloc d’aterratge del mòdul de descens Philae sobre el cometa 67P/C-G previst per al 12 de novembre 2014. Crèdit: ESA/Rosetta/MPS for OSIRIS Team MPS/UPD/LAM/IAA/SSO/INTA/UPM/DASP/IDA.

Imatge 2: Carta celeste de Mart per a novembre de 2014. De freestarcharts.com

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

I el cometa passà sense pena ni glòria

0

Hubble-siding-spring-mars-br3

Tot just fa just una setmana el cometa Siding Spring passà fregant Mart i encara estem esperant les fantàstiques imatges que s’anunciaven.

Doncs no les veureu perquè el cometa, tot i les espectatives, ha estat molt menys actiu del que s’esperava. Com ja he contat alguna vegada, els cometes són inconstants i just uns dias abans l’activitat de C/2013 A1 (Siding Spring) havia caigut en picat.

Però que se n’ha fet de les imatges? El dia després de l’encontre, la NASA va estar atabalada revisant tots els sensors de les diverses missions en òrbita marciana per veure si havien tingut algun dany a causa de la pols cometaria. Al llarg del dia els informes que anaven arribant dels equips encarregats de cada instrument de cada missió eren tranquil·litzadors. No s’havia detectat cap problema. Amb previsió del que podia passar les òrbites dels satèl·lits s’havien modificat per a que aquests no estigueren just sota les “bombes” cometàries sinó a resguard, quasi amagats darrere el planeta Mart.

Després vingué l’anàlisi de les imatges i dades preses. I resultà que el cometa no va mostrar la seua millor imatge en arribar al planeta roig. Cosa cada vegada més habitual en tractar-se d’un cometa. La seua activitat d’emissió de partícules i les seues cues van ser molt menors de l’esperat.

I és que les previsions va ser massa optimistes. Les observacions telescòpiques des de la Terra feien preveure per al cometa Siding Spring un nucli d’un quilòmetre de diàmetre però sembla que aquest realment no arriba a tindre 500 metres. La càmera HiRISE a bord de la nau Mars Reconaissance Orbiter amb una resolució de 138 metres/pixel va obtenir una increible imatge del nucli cometari de 2 a 3 pixels!  Tot i així, és la primera imatge d’un objecte totalment nou dins del sistema solar interior que prové del núvol d’Oort.

Comet-Siding-Spring-Mars-MRO-Orbiter-View-HiRISE-PIA18618-br2En la imatge adjunta podeu veure, a la part superior, la primera imatge del nucli d’un cometa de llarg periode, que ve, per tant, del llunyà núvol d’Oort.

A la part inferior trobem les imatges de tota la cabellera o coma cometària, núvol de pols i gas que embolica el nucli d’un cometa. Totes aquestes fotos provenen de la càmera HiRISE del satèl·lit Mars Reconnaissance Orbiter del 19 d’octubre de 2014.
El satèl·lit MAVEN, acabat d’arribar al planeta roig, es va estrenar amb una imatge en l’ultraviolat de la cabellera del cometa presa dos dies abans de l’encontre, quan encara estava a uns 8,5 milions de quilòmetres.

Mars-MAVEN-comet-siding-spring-IUVS-CSS-HYyA-PIA18619-br2L’Espectrògraf d’Imatges Ultraviolades ( IUVS ) mostra com la llum solar (en blau) es dispersa en la coma del Siding Spring. Aquest enorme núvol d’hidrogen atòmic  prové de les molècules d’aigua (H2O) que se sublimen en el nucli de gel i que es trenquen en àtoms d’hidrogen i oxigen per la llum ultraviolada solar.

I que passà amb els robots situats sobre la superfície de Mart? Sembla que només es tenen imatges des del robot Opportunity. Tanmateix només pogué fer fotos amb la seua càmera de gran camp (PanCam) que tampoc és cap meravella. A més a més les va haver de fer dues hores i mitja abans de l’aproximació màxima del cometa ja que a l’hora de l’encontre ja era de dia a la zona on s’hi troba actualment. A més a més feia poc va haver-hi una tempesta d’arena i la visibilitat no era òptima. La que mostrem ací és una foto d’una exposició de 10 segons.

Comet-Siding-Spring-Mars-Exploration-Rovers-Opportunity-Observation-Pancam-annotated-long-PIA18591_br-sEl cometa passà sense pena ni glòria si ho mirem des del punt de vista de l’observador extern. Tanmateix els sensors en òrbita marciana recolliren precioses dades d’un cometa verge i antic que ens donaran noves pistes sobre l’origen i formació del sistema solar, que ve a ser com conéixer d’on venim. Ja en parlarem.

Imatge 1:  Composició de dues fotos des del telescopi espacial Hubble de Mart i el cometa Siding Spring a la posició més pròxima entre ells a una separació de 1.5 segons d’arc o 1/12 del diàmetre angular de la Lluna.

Imatge 2: Primera imatge resolta d’un cometa de llarg periode. Crèdit: NASA / JPL-Caltech / University of Arizona

Imatge 3: Coma en ultravioleta del cometa. NASA/Laboratory for Atmospheric and Space Physics/Univ. of Colorado

Imatge 4: Observació des del rover Opportunity. NASA/JPL-Caltech/Cornell Univ./Arizona State Univ./TAMU

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Quan els mons quasi xoquen: Siding Spring a l’encontre de Mart

0

Al nostre sistema solar sempre passen coses. Com ara el nou espectacle que ens prepara per avui diumenge a la nit, a les 20:27 hora local, el cometa Siding Spring en passar fregant l’atmosfera de Mart.

Mars-Comet-NASAFa uns dies la nau Mangalyaan de l’Índia i la MAVEN de NASA se situaren en òrbita marciana. Arribaren tot just a hora per observar, conjuntament amb altres satèl·lits com el Mars Express europeu i els robots marcians Oportunity i Curiosity, l’arribada a les proximitats de Mart del cometa Siding Spring. Una oportunitat de veure un cometa passant a només uns 135.000 km de distància de Mart des de la seguretat i comoditat de la Terra.

El cometa C/2013 A1 (Siding Spring) no semblava un cometa massa interessant quan va ser descobert el 3 de gener de 2013 per Robert H. McNaught a l’ Observatori de Siding Spring, a Austràlia. Però ben aviat es veié que el 20 d’octubre de 2014 passaria per les proximitats del planeta roig.

C2013A1_140919La NASA s’ha prés molt seriosament l’encontre. Els càlculs orbitals precisos prediuen que el cometa passarà amb una velocitat de 56 km/s a una distància de 135.000 km de Mart, una distància suficient per evitar les nombroses sondes terrestres però potser no massa per evitar que la pluja de partícules cometàries associades a les dues cues puga malmetre algun dispositiu o sensor. I, és que l’estimació de partícules de pols expulsades a l’espai pel cometa, calculada a primers d’any, era de 100 quiilògrams per segon, cosa que incrementarà la pluja de meteors cinc vegades l’activitat anual.

Els enginyers de la NASA preveuen que el moment de màxim perill no serà quan el cometa estiga en el seu punt més pròxim sinó uns 90 minuts més tard. Serà en aquest moment, d’uns 20 minuts de durada, en que Mart es trobarà més prop del centre de la cua de pols que segueix el cometa. És per això que la NASA ha reposicionat els satèl·lits en òrbita marciana per que no estiguen tan exposat a la pols del Siding Spring.

El cometa Siding Spring prové del Núvol d’Oort, una gegantesca regió esfèrica que envolta el nostre Sol a una distància entre 5.000 i 100.000 unitats astronòmiques. En aquet núvol gegant s’hi troben milions d’objectes gelats que es creu que constitueixen el material sobrant de la formació del sistema solar .

Siding Spring serà el primer cometa del Núvol d’Oort en ser estudiat de prop per naus espacials, donant, d’aquesta manera, als científics una oportunitat invaluable per aprendre més sobre els materials, incloent-hi l’aigua i compostos de carboni, que Earth-Moon-Comet-Siding-Spring-Distance-Comparison2-fivan existir durant la formació del sistema solar fa 4600 milions d’anys.

L’expectació per l’encontre és enorme. La web especial de la NASA per donar informació i seguir en directe l’esdeveniment sembla colapsada i és dificil d’accedir-hi.

Podeu veure dades del cometa minut a minut a Live Comet Siding Spring (C/2013 A1)

Imatge 1: Esquema de l’encontre. De Siding Spring Comet To Fly Past Mars; Could Damage NASA Orbiters.
Imatge 2: El cometa Siding Spring es va observar el 19 de setembre 2014 amb el Very Large Telescope de l’Observatori Europeu Austral ( VLT ). En aquell moment, el cometa estava a 1 ua de la Terra i a 1,494 ua del Sol. Crèdit : ESO / A. Guilbert – Lepoutre.
Imatge 3: Si Mart fora la Terra, com seria l’encontre? El pas a 1/3 de la distància Terra-Lluna.

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , | Deixa un comentari

El cel d’octubre de 2014

1

Comet-Siding-Spring-Mars-Artist-Concept-br2Pluges benvingudes en començar la tardor. Nits nuvoloses, però, que ens impedeixen mirar el firmament i seguir la cursa dels planetes per la volta celeste. Però com que les pluges passaran tant si com no, caldrà fer el repàs de la posició dels planetes i els esdeveniments més importants que tindrem al cel aquest mes de reivindicacions.

Al capvespre Saturn i Mart són els planetes que seran visibles. Però durant aquest mes tindran un comportament ben diferent a causa de la gran diferència de velocitats orbitals. Així Saturn, tan lluny de nosaltres i amb un període orbital d’uns 30 anys, sembla clavat enmig de la constel·lació de Balança on s’hi està des de fa mesos. I que són uns mesos front a la immensitat temporal d’una òrbita saturniana? Així que el moviment del Sol en l’esfera celeste cap a l’est ( moviment anual ) acabarà per engolir-lo dins de la seua lluentor a finals del mes d’octubre. De fet, a partir del 20 d’octubre serà ja molt difícil observar-lo després de la posta de Sol ja ben prop de l’horitzó.

Per contra, Mart, amb una velocitat orbital molt més gran, anirà movent-se cap a l’est de dia en dia, com fugint del Sol i, per tant, el podrem veure pràcticament cada vespre, en fer-se fosc, a la mateixa altura, cap al Sud Oest. Si ara, a principi de mes, es troba en l’Escorpí, prop de l’estel Antares, ràpidament es mourà al Serpentari i arribarà a Sagitari a final de mes. Un quart creixent de Lluna s’hi situarà a sobre el capvespre del dia 28 d’octubre. I, si disposeu d’un telescopi, no us perdeu l’encontre pròxim (0.6º) entre Mart i l’objecte M8, també conegut per la Nebulosa de la Llacuna. Serà la nit anterior, la matinada del 28 d’octubre a les 00:41. Es podria fer una foto ben bonica.

La visibilitat de Mercuri serà molt difícil aquest mes. El 16 d’octubre es trobarà en conjunció inferior amb el Sol. És a dir, estarà alineat amb ell i serà, per tant, inobservable. Ara bé, a partir d’aquest moment, s’anirà apartant de la nostra estrella i podrà ja ser visible uns 45 minuts abans de l’eixida del Sol en la constel·lació de la Verge, mirant cap a l’est.

El rei de la nit, i que serà l’objecte més interessant del pròxim hivern i primavera, és el planeta Júpiter. Actualment ix per l’est cap a les 4 de la matinada. Però cada vegada eixirà més aviat. A final de mes sortirà ja a 1:30. El dia 18, una Lluna minvant s’hi situarà a la dreta. Un bon ajut per descobrir-lo.

I que ens porta l’exploració espacial? Fa uns dies la nau Mangalyaan de l’Índia i la MAVEN de NASA se situaren en òrbita marciana. Just a hora per observar, conjuntament amb altres satèl·lits com el Mars Express europeu i els robots marcians Oportunity i Curiosity, l’arribada a les proximitats de Mart del cometa Siding Spring. Una oportunitat de veure un cometa passant a només uns 140.000 km de distància de Mart des de la seguretat i comoditat de la Terra. Ja en parlarem més endavant.

Finalment, recordeu que la nit del dissabte 25 al 26 d’octubre passarem a l’horari d’hivern, restant una hora al rellotge i aproximant-nos una hora (GMT+1) a l’hora del fus horari on realment ens trobem (GMT).

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart creixent Octubre 1 20 33
Lluna plena Octubre 8 11 50
Quart minvant Octubre 15 20 12
Lluna nova Octubre 23 22 57
Quart creixent Octubre 31 03 48

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes d’octubre de 2014, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge: Dibuix artístic del cometa C/2013 A1 Siding Spring, vist des de Mart. NASA.

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , | Deixa un comentari