“Fer la guerra amb l’esperança de la pau: això podria significar també aquests canons emmascarats, sense perdre de vista que, darrere la voluntat de defensar-nos —el cor— hi ha la decisió —branques d’olivera— d’una pau justa.”
Lluís Ferran de Pol a Un de tants
“De jove era portuguès, però ara s’ha fet vell.”
A propòsit del personatge Siurenho, a L’alegre festa, de Ramon Folch i Camarasa
“L’escriptora polonesa Olga Tokarczuk diu que quan se’n va de viatge desapareix dels mapes. Perquè ningú sap on és: si al punt d’on ha sortit o al punt on ha d’arribar. Entremig hi ha l’absència, el no ser enlloc.”
Eva Piquer a Aterratge
“Mai no s’està tan sol com quan som una massa.”
Lluís Ferran de Pol a Un de tants
“La supervivència va ser una feina d’equip.”
Eva Piquer a Aterratge
“Què s’han cregut, els intel·lectuals catalans? Aviciats per una Generalitat de bona fe però il·lusa i menjada de supersticions culturalistes —de fet hereva d’una Renaixença basada en el greu malentès que una cultura, o fins i tot una cultureta literària, pot fer, o substituir indefinidament, un país—, s’han cregut que, infants necessaris i intocables, no havien de participar en la guerra d’altra forma que amb articles escrits des de la rereguarda.”
Lluís Ferran de Pol a Un de tants
“Una vida són molts dies i quatre dies poden ser tota una vida. El temps va i ve com vol.”
Eva Piquer a Aterratge
“Hauria preferit no haver d’escriure’n res. No he pogut no escriure-ho. La memòria és fantàstica si pots oblidar.”
Eva Piquer a Difamació
“Fins ahir tot ens semblava, i era, negre. Però la primavera, l’anunci d’una primavera encara llunyana, és sempre un miracle.”
Lluís Ferran de Pol a Un de tants
