Oi?

“Els records pertanyen al passat per definició. Els records són les coses que ja no vols recordar.”

Eva Piquer a Aterratge

“Vaig ajeure’m al llit, no pas per dormir, sinó per pensar. Però no vaig pensar, sinó que vaig dormir.”

L’alegre festa, de Ramon Folch i Camarasa

“En una situació límit, només t’has de preocupar per continuar volant.”

Eva Piquer a Aterratge

“Vaig pujar a dalt, al nostre dormitori, i em vaig mirar al mirall. D’una manera diferent. No pas com em mirava cada matí, per pentinar-me. Em vaig mirar al mirall per veure’m.”

L’alegre festa, de Ramon Folch i Camarasa

“En un teatre, cada persona del públic veu l’escenari des d’un angle i reconstrueix els altres punts de vista a la seva manera.”

Eva Piquer a Aterratge

“Explico això, no pas perquè tingui cap importància, sinó perquè justament no en té cap, per fer entendre que jo vivia així, llavors, i no pas pendent del que no havia de passar fins després.”

L’alegre festa, de Ramon Folch i Camarasa

“Al principi, i ara també —en això no progresso ni poc ni gaire—, m’afectava tant que la gent sabés què m’havia passat com que m’hagués passat el que m’havia passat.”

Eva Piquer a Aterratge

“Però el senyor Domènec no volia neules. S’havia quedat assegut a la cadira, amb els ulls fits a la taula, mirant enlloc. O mirant endarrera, cap a un temps, una hora, un minut, que jo llavors no coneixia i que —després vaig saber-ho— era sempre present en ell.”

L’alegre festa, de Ramon Folch i Camarasa

“No és gens pietosa aquesta repetida mentida que ens salvarem per la nostra cultura, perquè ni tenim una cultura veritable —en tot cas, no passaria de pictòrica i, potser, de literària—, ni cap Nació no ha persistit pel sol fet de posseir-ne una, sinó per la força que hagi posat en la intenció i l’acció de defensar-la.”

Article de 1946 a Quaderns de l’Exili, citat a l’epíleg per J.V. Garcia Raffi.
Lluís Ferran de Pol a Un de tants

“Els mites són com els tòpics: contenen una part de veritat.”

Eva Piquer a Aterratge

“Compto que fer-se vell i morir-se deu ser això: el temps passa cada vegada més de pressa, fins que en un dia, en un minut, en un instant, passa de cop tot el temps, i és la mort.”

L’alegre festa, de Ramon Folch i Camarasa