Bloc de notes

Arxiu de la categoria: cicloturisme

20. Sarria – Arzúa (83 km, en porto 1262)

0
Publicat el 24 d'agost de 2011

Molts de taxis tot el camí: pelegrins que retornen?, pagesos que no disposen d’autobús ni cotxe propi?

Molts de llogarrets amb un rètol que diu “alberg” a cada casa. Em sembla bé que es guanyin la vida però això és un gra massa. Com més a prop de Santiago, més comercialitzat està el Camiño.

A Palas de Rei hi ha molts de taxis aparcats. M’hi aturo a dinar perquè tinc molta gana i entro al primer restaurant que em fa una mica el pes; amanida i calamars. Molt confiat que tot va bé.

Com més a prop de Santiago, més friquis es veuen que intenten completar el seu porciño de Ruta. També molta gent que es lamenta en veu alta que mai de la vida s’haurien d’haver mogut del sofà que tenen encarat mirant a la tele.

19. Ponferrada – Sarria (99 km, en porto 1179)

0
Publicat el 23 d'agost de 2011

Un altre país, una altra llengua: Teixeira, As Nogais… El paisatge també canvia, igual que la gent, suposo (encara no he parlat amb ningú), però el primer que fa adonar-te que ets en un altre país són els topònims.

Sarria és el punt més proper a Santiago a partir del qual atorguen o concedeixen “la Compostelana”. És el punt de partida de molta gent que fa “el caminho” i hi veig al menys una dotzena d’albergs, tots a 10 euros el llit amb dret a cuina. Molts de pelegrins del país.

Paisatge verd i frondós. Galícia rural i autèntica. Pel camí també veig molts de llogarrets; he sentit a dir que els pobles celtes no tenen tirada per les ciutats grans. A Galícia només Vigo i A Coruña s’acosten als 300.000 habitants, i la tercera ciutat més populosa (Ourense?) no sé si arriba als 100.000.

18. Astorga – Ponferrada (60 km, en porto 1080)

0
Publicat el 22 d'agost de 2011

Doncs som-hi, dic adéu a la M, a la S i a en Murakami i cap a Ponferrada que fa baixada. Acollonant, per cert, i 10quilòmetres seguits! Aviam si al setembre ens retrobem com ens hem promès.

Quan arribo a Ponferrada rebo una mala notícia: l’alberg municipal està tancat… perquè hi ha xinxes!!! Per sort trobo l’Hostal San Miguel, a 27 € la nit.

Em retrobo els dos de St Llorenç Savall de l’alberg d’ahir.

A les parets de Ponferrada veig molts de grafitis, alguns d’artístics i molts de reivindicatius. Em sona alguna cosa d’un passat més aviat esquerranós però no sabria explicar-ne res.

17. Calzadilla – Astorga (130 km, en porto més de 1000!)

0
Publicat el 21 d'agost de 2011

Avui faig una bona tirada fins a Astorga: 130 quilòmetres! És el meu rècord fins avui i els he fet sense proposar-m’ho de debò. Simplement he anat tirant milles i sumant quilòmetres. Potser hauria pogut aturar-me una mica abans però em sentia bé i he pensat que Astorga seria una ciutat que podria estar bé, potser més que res per les ganes d’aturar-m’hi a veure part del llegat d’en Gaudí. L’he vist, aquest llegat, en forma d’un castell d’Exin Castillos que quedava una mica amagat pel mercat ambulant que hi feien just al davant.

He anat a parar a un alberg dels Amigos del Camino, que m’han acollit de seguida sense haver-me d’esperar que arribessin els pelegrins que van a peu. Cinc eurus. Tenen un pis només per a ciclistes, l’inferior, i una saleta on es poden guardar unes quantes bicis. Quan jo hi arribo n’hi ha cinc o sis, però al llarg del dia hi passo un parell de vegades i cada cop n’hi veig més; al capvespre ja n’hi ha una quinzena.

En el mateix alberg hi conec la M i la S, dues professores que treballen a Torruella i coneixen la MA (del tribunal d’aquest estiu). Intercanviem llibres, la seva Gavalda pel meu Murakami (sé que hi surto perdent!) però espero recuperar-lo passat l’estiu en una trobada que ens prometem un cop engegat el curs. El Murakami el vaig comprar a Lleida i me’l vaig empassar de seguida, molt més de pressa que el Tòquio Blues i algun altre de seu que també he llegit. Suposo que era adient pel que estic fent aquests dies; es titula “De què parlo quan parlo de córrer”.

També hi conec tres nois australians que vénen pedalant des d’Estambul! Gent molt sana, sens dubte, físicament i mentalment. Un d’ells és més extrovertit que els altres dos i ens explica algunes peripècies. Diu que el viatge està molt bé, però ja tenen ganes d’arribar a la costa (d’Astúries, no van pas cap a Fisterra) per cremar la bicicleta!

16. Burgos – Calzadilla de la Cueza (100 km, en porto 890)

0
Publicat el 20 d'agost de 2011

Els topònims d’aquest país són un recordatori permanent que em trobo en terra estrangera: Bustillo del Páramo, Villovieco, Castrojeriz, Tardajos… La música del castellà em fa pensar en tribus llunyanes de terres inhòspites.

Avui havia pensat d’acabar l’etapa a Carrión de los Condes, però no sé per què quan hi he arribat m’ha agafat una mena de iuiu i no m’hi he pogut aturar. Ni tan sols he baixat de la bici. No sabria pas explicar-ho però Carrión m’ha fet agafar mal rotllo, una mena d’inquietud o gairebé angoixa que m’acostava al mareig. Per tranquil·litzar-me m’he donat l’excusa -a mi mateix- que hi havia masses turistes, que no tenia autenticitat, que tot plegat era una fira comercial- i he seguit endavant fins una gasolinera dels afores; m’hi he parat a prendre una dosi de cafeïna i un mos de sucre industrial.

Uns quilòmetres més enllà arribo a Calzadilla de la Cueza, un llogarret amb quatre cases, una de les quals hostal-restaurant i una altra alberg (privat) on coincideixo amb quatre pagesos molt sans de les Garrigues que van en bicicleta. També hi ha un xava acabat de separar-se que explica, amb la mena de verborrea que et ve quan estàs convençut que estàs vivint el començament de la teva nova vida, que havia estudiat a l’institut alemany de Barcelona, que viatja molt per qüestions de feina, que la seva filla és meravellosa, etc. etc.

L’hospitalero de Calzadilla és un valencià peculiar. Quan arribo em saluda amb unes paraules que no entenc, i quan li demano que ho repeteixi em deu clissar l’accent i em saluda en català, tot i que després insistirà més d’una vegada que és valencià…

15. Belorado – Burgos (50 km, en porto 790)

0
Publicat el 19 d'agost de 2011

La pujada a Montes de Oca m’ha agradat molt. Llarga i sostinguda, molt constant, tot i que al final hi ha hagut puges i baixes una mica abruptes.

Abans de començar he fet un entrepà en un bar de carretera. Quan li he demanat “con tomate, por favor”, la resposta automàtica “¿eres catalán?” ha saltat com un ressort. Però bon rotllo. Al cap de poc, quan ja estava acabant de cruspir-me l’entrepà, n’han passat quatre en bici però no s’han ni aturat. Després els he atrapat a mitja pujada.

He pedalat pel costat dels jaciments d’Atapuerca, a un pas de la comarca de Bureba que, com ens recorda en Pedro a “Tiempo de silencio“, són el bressol de la llengua de la nació castellana: “…este tipo de hombre de la meseta que hizo historia, que fabricó un mundo, que partiendo de las planas de Bureba comenzó a pronunciar el latín con fonética euskalduna y así, añadiendo luego las haches aspiradas convertidas en jotas de la morisma, se fabricó ese ariete con el que fue por el mundo dando tumbos y ahora, reseco y carcomido, amojamado hombre de la meseta, puesto a secar como yo mismo para que me haga mojama en los buenos aires castellanos…”. Sí, sembla clar que l’esplendor de l’imperi ja ha passat, però si els castellans són un cadàver què som nosaltres si encara ens tenen agafats pel coll?

Burgos és una ciutat monumental i la catedral és impressionant. Totes quatre façanes són dignes de contemplar i jo he tingut la sort de trobar una taula lliure per dinar davant d’una d’elles.

També he anat al monestir de Las Huelgas, que per cert m’ha costat una caminada de collons. Quan he arribat he decidit deixar de banda els pelegrins i anar-me’n a una pensió. He preguntat a l’oficina de turisme i m’han donat dues adreces. La Pensión Victoria, al carrer San Juan, 3 (20€ hab), estava plena, i he acabat plantant el campament a l’altra: Pensión Peña, al carrer Puebla, 18 (mateix preu, totes dues cèntriques).

14. Logronyo – Belorado (65 km, en porto 740)

0
Publicat el 18 d'agost de 2011

Avui ja m’he mentalitzat que patiré.

O no. Com diu en Murakami, “el dolor és inevitable, però el patiment és opcional”.

Si arribo a Burgos potser aprofitaré la invitació de la M i la K d’anar fins a Donosti.

Estic a Santo Domingo de la Calzada. Són gairebé les 11 i només he fet 40 o 45 km.

Avui fa un dia ideal per a pedalar. Els núvols em protegeixen del sol i la temperatura és molt més baixa que ahir. No fa ni fred ni calor ni vent: és ideal per pedalar i ja hauria d’haver fet 40 km més. Per què em costa tant?

A més, avui m’he llevat a 1/4 de 7, és a dir, molt aviat i -m’ha semblat- amb ganes de pedalar.

Pàjara?

I don’t belong to this world. Segur que hi ha alguna cançó que es diu així.

Demano l’adreça d’un alberg a un avi jubilat i m’explica algunes batalletes de quan treballava a Barakaldo.

A Belorado hi ha molts albergs. M’estic en un que està portat per dues hospitaleres suïsses (les envia una fundació del seu país per mantenir l’alberg -que em sembla entendre que és de la parròquia del poble). No hi quep pas gaire gent (he comptat 24 lliteres) i tots els espais estan ocupats. “Austeritat i tradició” podria ser el lema. He vingut a petar aquí sense voler; jo buscava l’alberg municipal i dues senyores del poble m’han indicat aquest alberg; era una trampa, ja ho veig, devien ser parroquianes del mossèn!

Hi he conegut (o he parlat amb) una canadenca d’Ontario i un noi del Brasil (no sé de quina part), que d’aquí a 10 minuts se n’aniran a la missa que celebren al mateix alberg.

Missa i resos a l’entrada de vespre. Després, cançons.

Ara acaba d’arribar un pelegrí que té més pinta de quinqui que de pelegrí. Pel que sento quan parla amb l’hospitalera, ve de Barcelona. “Sant Boi”, després escolto.

13. Tudela – Logronyo (100 km, en porto 675)

0
Publicat el 17 d'agost de 2011

Cada dia estic una mica més en forma, ho noto per la quantitat de quilòmetres que faig. Normalment procuro ser a destinació abans de la 1 del migdia, o entre 1 i 2 com a molt tard, i em trobo que per les mateixes hores dedicades a pedalar cada cop faig més de quilòmetres. Avui, 100, rècord d’aquesta travessa (fins ara).

Segur que també hi fan altres coses. Sobretot, les carreteres secundàries que he seguit avui eren més aviat planes i estaven en bones condicions, però això no treu (almenys part de) el meu mèrit.

Acabo de parlar amb la M, que diu que Donosti encara està de festa major i que a veure si hi anem.

No he lligat en tots aquests dies, però avui que estic sopant uns espaguetis al pesto -ben carregats d’all- segur que es presentarà una oportunitat.

El carrer Portales s’omple a vessar al vespre, amb gent que va a fer chiqueteo, tapas, raciones, porciones… L’España autèntica, la que diuen que també es troba en alguns barris de la perifèria de Barcelona.

12. Saragossa – Tudela (85 km, en porto 575)

0
Publicat el 16 d'agost de 2011

Anava seguint la Z-126 i de cop i volta s’ha transformat en autovia, de manera que n’he sortit a la primera oportunitat i he anat a petar a un poble de mala mort, no recordo com es diu. Demano indicacions a un avi per tornar a la carretera i ens enganxem en una conversa molt maca. Al final em diu “Adiós, majete!”.

El milllor recorregut fins ara, per carreteres secundàries tranquil·les i (a Navarra) ben enquitranades.

Bardenas Reales impressionants, i això que només les volto pel perímetre i no hi entro. Per cert, dos voltors una mica inquietants van volant tot fent cercles damunt meu. Abans he trobat uns paisatges de pel·lícula; no sé si em trobo a pobles navajo o a punt d’entrar a ciutats subterrànies com Derinkuyu.

A Tudela m’agrada especialment la plaça de los Fueros, un lloc per recordar. Tudela (Tutera) ja no parla euskara però el carrerer encara ens en fa memòria: Gaztambide, Sarasate, Iribarren, Satrústegui… Espero que no ens passi a nosaltres i que en el futur no haguem de recordar el català només pel carrerer o els topònims.

11. Saragossa

0
Publicat el 15 d'agost de 2011

Ahir, el Barça va treure un bon resultat del Bernabéu: empat a dos. El campió de la Supercopa d’Espanya se sabrà dimecres que ve, en el partit de tornada. Vés a saber on seré, jo.

Dia de relax a la capital d’Aragó. Primer, però, faig el canvi de la pensió a l’alberg. L’alberg es diu molt originalment Albergue de Zaragoza, al carrer Predicadores, 59. Estic en una habitació de sis llits però de moment sóc l’únic estadant. Em cobren 16’20 per dormir havent fet un descompte del 8% esmorzar inclòs (no em queda clar quina de les dues coses -l’esmorzar o el descompte- tenen el descompte pel fet de ser “pelegrí”).

M’havia proposat esbrinar dues coses: una, el camí de sortida cap a Navarra; i dues, si podria carregar la bici en el tren. M’hi dedico a la tarda, havent dinat. La primera, solucionada, inclús faig els primers tres o quatre quilòmetres cap a la sortida de la ciutat per estar més segur que demà tot anirà bé. La segona, en canvi, malament: els treballadors de l’estació fan vaga i no hi ha servei d’informació; tot i això, trobo un horari de trens Logronyo-Saragossa que potser em serà útil (encara no sé quan se m’acabaran les ganes de pedalar per les espanyes).

Passo diverses vegades per la plaça del Pilar, però no pas per la basílica sinó per la font que hi ha a la plaça. La trobo fantàstica. Refresca només de mirar-la! Original i molt ben integrada al lloc que li han adjudicat.

10. Bujaraloz – Saragossa (80 km, en porto 490)

0
Publicat el 14 d'agost de 2011

Bujaraloz, Alfajarín, Galacho de la Cartuja… quin so més potent que tenen aquests noms que em trobo pel camí! Som a Espanya, sens dubte!

Per aquestes planes que no s’acaben mai, per cert, em trobo conills i conills pertot arreu al llarg del camí. En compto més de dues dotzenes fins que me’n canso -de comptar-, sobretot en el tram més proper a Bujaraloz. Alguns corren paral·lels a la carretera i sembla que vulguin competir amb la bicicleta. Per sort, només en trobo dos de morts, atropellats per algun cotxe; és gairebé un miracle que només en vegi dos amb la gran quantitat que en trobo.

A la guia que faig servir hi ha una adreça d’un alberg a Saragossa, però quan hi arribo està ple per un congrés que es veu que se celebra a la ciutat com a preparació per la visita del Papa a Madrid -little dear Pope again. Els de l’alberg, molt amables, fan dues o tres trucades i finalment em troben plaça en una pensió que també és molt a prop del centre. L’Hostal El Descanso és a la plaça de San Pedro Nolasco, al davant del Museo del Teatre Cesaraugusta, i em cobren 20 euros per dormir; no hi fan menjars, ni tan sols esmorzars. La porten un matrimoni granadet i la seva filla, tots molt amables i diria que molt de missa (potser m’equivoco). En general, Saragossa em fa la impressió de ser una ciutat molt catòlica, potser per la influència del Pilar (un centre de pelegrinació en el top of the tops), però potser m’equivoco.

Els de l’alberg s’ofereixen a guardar-me la bici (a la pensió no hi ha espai). És amabilitat, però també s’asseguren que demà torni -vull quedar-me dues nits aquí i m’han assegurat que demà sí que tindran llit per a mi.

A l’aparador d’una botiga de records en veig d’esportius i del Barça; molts més que del Real Madrid. Per cert, que aquest vespre es juga el partit d’anada de la Supercopa 2011 entre aquests dos equips. Un Madrid molt rodat s’enfronta a un Barça que ha fet una pretemporada curta; a més, a l’equip d’en Guardiola en falten uns quants dels que l’any passat eren titulars perquè en Pep els ha deixat allargar les vacances (en alguns casos, m’han informat, per lesions no acabades de guarir).

M’estic a l’Hostal El Descanso, a la plaça San Pedro Nolasco. Puc veure el partit del Barça des del llit! Això, que normalment seria una notícia extraordinària, avui no ho és tant. Som a principis de temporada, els equips no estan gaire bé (el Barça menys), tinc ganes de veure la ciutat… Total, que a la mitja part surto de l’habitació i me’n vaig cap al Tubo!

9. Lleida – Bujaraloz (80 km, en porto 410)

0
Publicat el 13 d'agost de 2011

Candasnos. Primer dia de la Festa Major (12 a 16 d’agost). Llàstima que faig tard a l’esmorzar popular i m’he de conformar amb un entrepà a l’Hostal Pilar, ben bé a la sortida del poble cap a Saragossa (fonda tancada, bar obert).

Just abans d’entrar a Fraga em trobo un enorme polígon industrial parcel·lat i amb fanals i clavegueram però buit, sense cap nau. I no és pas nou perquè han crescut herbes una mica per tot arreu. Qui el devia planificar? Segur que en devia treure un bon esquitx cap a la butxaca. I si no, zero en planificació.

Trobo que aquest paisatge tan pla i sec sota el sol abrusador és impressionant. Em fa l’efecte que estic travessant el desert. M’agrada!

M’agrada patir? No, m’ho estic passant bé! M’agrada suar, i tant! M’he muntat una pel·lícula i faig de protagonista. Estic tot sol, em sento com si estigués lluitant (i vencent) en una prova èpica, extraordinària. Jo tot sol contra els elements; calor, set i cansament no aconseguiran fer-me desistir i segueixo endavant, maldo per combatre el sol, la sequedat, el vent calent que em ve de costat. Sona a èpica barata i segurament ho és, però m’ho estic passant d’allò més bé en aquesta “travessa del desert”.

A Bujaraloz trobo la pensió Las Sabinas (que no era a la guia) al mig del poble: 20 euros llit i esmorzar. Gent simpàtica i atenta. La cuinera (mestressa?) de la pensió em fa de mama; diu que al matí, quan m’ha vist arribar, m’ha vist molt malament i la feia patir per si no m’acabava de recuperar. M’estranya, perquè jo em trobava perfectament; potser vermell de cara pel sol? Si us interessa: Hostal Las Sabinas / Calle Sta Ana, 6-8 / Tel 976 17 93 29 / Bujaraloz (Saragossa) / informacion@hostallassabinas.es

8. Tàrrega – Lleida (45 km, en portem 330)

0
Publicat el 12 d'agost de 2011

El canadenc que vam conèixer a Montserrat ens havia recomanat l’Hostal Mundial de Lleida, on pots dormir per 22 euros i si ets pelegrí també esmorzar. Nosaltres no som pas exactament pelegrins però com que portem la credencial la cosa funciona. El Mundial es troba a la plaça de St Joan, 4 (tel 973 24 27 00 i a/e hostalmundial4@hotmail.com).

A primera hora de la tarda arriba la Montse per endur-se l’Adrià, tal i com havíem pactat. Ja havíem quedat amb l’Adrià que m’acompanyaria fins a Lleida. El recorregut ha anat molt bé i ha sigut ràpid; de fet, hem trigat un dia menys del que havíem calculat. L’Adrià se’n torna a casa havent fet gairebé 400 km (comptant els que portàvem diem-ne d’entrenament per anar de Salt a Palamós). Gràcies per donar-me l’oportunitat de fer plegats aquest camí!!!

Ara hauré de plantejar-me de debò què faig. Sóc a Lleida, tinc una bici i em queden més de dues setmanes de vacances. Torno cap a casa? Enfilo cap al nord o el sud? Segueixo cap a l’oest?

Calor espantosa a la tarda. Caldrà llevar-se d’hora al matí si és que vull anar en bici.

Després de rumiar-hi una mica i sospesa les alternatives decideixo continuar en direcció oest i aprofito les últimes hores de la tarda per passar per un taller a repassar la bicicleta; si vull fer més de quilòmetres l’he de tenir a punt, que ja comença a fer fresses estranyes!

7. Montserrat – Tàrrega (65 km, en portem 285)

0
Publicat el 11 d'agost de 2011

M’imaginava que la baixada de Montserrat seria espaterrant però no comptava amb dues coses. Una, que abans de baixar del tot havíem de pedalar fins a l’altre costat de la muntanya per tal de seguir cap a l’oest. I dues, que per comptes de ser curtes i empinades, les baixades et poden portar avall per un recorregut llarg i sense gaire pendent. Tot i així, sempre és millor baixar que no pas pujar.

L’Adrià ja porta comptats dos gossos i set gats morts a peu de carretera (aixafats).

Un cop a Tàrrega podem dormir en un dels pocs albergs, que de fet no són albergs, com aquest, que el camí de St Jaume té a Catalunya: l’associació Alba té cura de persones discapacitades i algunes d’elles poden viure en una residència que tenen al costat mateix del Pati, que és com els targarins coneixen la que oficialment s’anomena plaça del Carme. Amb la credencial de pelegrí només cal posar-hi 10 euros i t’hi pots quedar una nit i esmorzar abans de continuar el camí. Precisament, els dos camins catalans cap a St Jaume de Galícia es bifurquen just al davant de l’alberg on dormim, al Pati.