Sóc el ventre d’un país; este collons de primavera. Les emocions emergeixen del mar i en arribar a l’atmosfera reviscolen i creen moixons que migren. M’entrego a una sort passatgera com un migdia travessant rutes que només existeixen en la meua ment. I caic: gravito entre móns que només jo conec i que són tot
I Diu un amic molt aficionat a l’astrologia, que s’ho creu molt, que els del signe xim-pum estem de sort i que aquest bon auguri durarà ben bé dues dècades. Quina barbaritat. Me l’he escoltat una bona estona, fins que me n’he cansat i li he dit que tenia gana i anava a cuinar una
Les persones intel·ligents són bones. Ho escrigué Proust, amb l’elegància que sempre caracteritzà la seua prosa. A més bonesa, més intel·ligència. La bondat s’entrena exercint-la i no es pot ocultar. Com la mentida, com la maldat, tenir un bon cor no es pot dissimular. Quan estudiava el grau de Filosofia em va interessar molt endinsar-me
T’has acostumat a parlar amb pocs gestos i aquests ulls verds que anhelen prats verdíssims i clarors xopades d’hiverns freds. Com puc dir-te que sempre t’he estimat? La meua vida, com la teua, és una nit al ras escoltant els xots de les oliveres, desitjant que no acabe mai a un llit de qualsevol hospital.
I Passeu pena? No passeu pena. Els herois mai passem pena, sempre tenim un motiu per seguir empenyent en este món tant lluny dels Evangelis. Us heu fixat? La pobresa domina el país, el risc d’exclusió és abismal i, tanmateix, les notícies i els opinadors es dirigeixen als rics. Ho diuen los que han passat
Ahir vaig baixar amb la vespeta a Cervera, al pis que tinc llogat a Cervera; xiquet quina gelor. Ja que gela, que neve i xalera. I si m’enxissa este fred. Ara, demà al dematí, solet. De matinet giraré cap a Vinaròs a vore a la meua jove. I després muntaré a Les Cases per a
Els que mos considerem evolucionistes sempre hem tingut clar que el racisme, d’acord en les coordenades del present, és una qüestió que ateny als idiotes. I no ho desmentiré ara, perquè realment ho són, però sí que vull dir que com a nació, si no som capaços d’afrontar també els discursos segregacionistes i victimitzants des
I Dalt de la carena la llum reviscola tot i saber que ve a morir la primera veu que del Cel estant mos ha anunciat al migdia que hi ha una altra vida possible per viure. He escrit amb sang sobre la roca que això que vas pregar-me s’ha fet realitat. Mira! Guaita! Escolta la