En aquest mes frenètic, hem vist moltes coses. Hem vist com la societat catalana s’ha espolsat la por atàvica i heretada dels segles d’una sola tacada. Hem assistit a una altra exhibició històrica de força i, una V que ha mostrat al món que ens autodeterminem amb els peus, a l’espera de fer-ho amb els
Per tercera vegada consecutiva, ahir també vaig participar en la multitudinària Diada. Aquesta vegada, la litúrgia ordenada per l’ANC, algú ho havia de dir, em semblava una mica folklòrica. Tanmateix hi vaig ser perquè, com a historiador, sóc conscient de la importància de participar en la història. I, certament, les sensacions copsades en el trajecte,
Article publicat ahir a El Punt-Avui No és cap secret que les institucions espanyoles faran servir qualsevol excusa jurídica per impedir votar el 9 de novembre. El més probable és que el Tribunal Constitucional suspengui de manera cautelar o bé directament la llei de consultes, o bé la convocatòria de la doble pregunta, i això,
Com ens recorden en aquests dies de moviments polítics gens subtils, votar és anticonstitucional. Opinar és anticonstitucional. Pensar coses diferents al que representa l’ordenament legal és anticonstitucional. Bé, el que resulta, ras i curt, és que Catalunya és anticonstitucional. Anem a pams. La Constitució, entesa majoritàriament pels titulars de l’estat com a una mena de
En la meva irregular i heterodoxa trajectòria acadèmica he participat en alguns (pocs) ritus de cohesió tribal. Aquests prenen formes menys inquietants que l’anterior concepte manllevat de l’antropologia. Es tracta de congressos, conferències, trobades, estades a universitats estrangeres i tot allò que comporta el contingut tradicional de fires i mercats: dosis ordenades de curiositat, exhibicionisme,
No falla. El president Mas se’n va de vacances a Menorca, i personatges teledirigits per Duran (com Ortega i Rigol) tracten de fer-li un cop d’estat, en base a “buscar fórmules alternatives” a la consulta del 9N. Ara que som en temps estivals, si m’ho permeteu, em recorda al patètic intent de cop que li
Tot just ara és quan hem de començar a analitzar en profunditat l’hara-kiri del president Pujol. I valorar, també, la complexitat de la seva herència, més enllà de l’horror i la satisfacció dels uns i els altres, i entremig de la confusió de la majoria, entre els quals m’incloc. El pujolisme esdevingué, al llarg de
Xavier Rubert de Ventós, De la identitat a la independència. Empúries, 2014, 220 pp. El 1999 el filòsof Xavier Rubert de Ventós publicava un llibre molt rellevant en què, des del seu camp, la filosofia, expressava els seus motius que l’impel·lien a abandonar la innocència i entrar de ple en la independència. El filòsof barceloní