Una xiulada pública contra uns símbols, diguem que es tracta d’un acte poc elegant, amb un punt de desagradable. Tanmateix, la reacció forassenyada de les institucions de l’estat i d’alguns representants polítics espanyols serien mereixedors d’una visita al psicoanalista, i segons qui, a un exorcista. Anem a pams. És una falsedat escandalosa que xiular la
Pel que fa a l’univers local, hi ha una constant en la història de Catalunya. En aquells períodes d’independència política o efervescència social i nacional, els municipis han desenvolupat instruments institucionals i democràtics que han permès millorar de manera efectiva l’autonomia local, l’eficàcia política i han conjurat els perills de la corrupció. I, de fet,
Ara fa uns dies, vaig rebre el darrer número de la revista fronterera Mirmanda, feta i pensada a banda i banda de l’Albera. Com sempre, editors i col·laboradors es van lluir. Malgrat que es percep com una publicació de cocció lenta, en plena discussió sobre el TTIP, en ple suïcidi del Partit Socialista Francès, en
Nota: Ressenya de Ferran Aisa publicada al Suplement Cultural de El Punt Avui, divendres, 20 de març Xavier Díez (Barcelona, 1965), llicenciat en filosofia i lletres per la UAB i doctor en història Contemporània per la UdG, s’ha especialitzat en la història intel·lectual i cultural del moviment llibertari i en l’estudi de la Transició. Fins ara ha publicat mitja dotzena de
Entre neguits i incerteses, el procés avança sincopadament. Ningú era prou il·lús per pensar que fos fàcil, i aquesta estranya paràlisi post-9-N evidencia les contradiccions i dificultats que comporta un desafiament d’aquesta magnitud. Malgrat això, en perspectiva, el camí recorregut és prou llarg i irreversible. La societat catalana s’ha independitzat mentalment de l’Estat, i aquest,
Nota: aquesta és l’entrevista que va realitzar Xavier Pete fa dues setmanes, i que surt publicada avui al Suplement Presència, de “El Punt Avui”. Xavier Diez. Escriptor, historiador i articulista La ‘segona restauració’ deixa al descobert una estructura amarada de franquisme i involució política, social i nacional “El conflicte està entre la democràcia i el franquisme”
Nota: aquest és un article de l’economista Joan Martínez Alier, membre fundador i ex-president de laInternational Society for Ecological Economics. Autor d’obres influents en l’ecologisme, i bon amic, que m’ha cedit l’article Dels principis i propostes al programa de Podemos de maig de 2014 per a les eleccions europees i dels seus discursos inicials, ja n’han caigut
Bé, estreno novetat bibliogràfica, el meu llibre més recent on analitzo el perquè del distanciament Espanya-Catalunya des de la perspectiva recent. Aquest ha estat un encàrrec d’en Ferran Dalmau, un dels editors lleidatans de El Jonc, el qual a la primavera passada em va demanar un llibre d’anàlisi en profunditat sobre les circumstàncies actuals que
«Res no es pot esperar mentre els destins més terribles i foscos, comentats a diari, fins i tot a cada hora, pels diaris, analitzats en les seves causes i conseqüències aparents, no ajudin la gent a reconèixer els foscos poders als quals la seva vida és sotmesa» Walter Benjamin, Einnhnstrasse, «Kaiserpanorama» V. Els historiadors som
Malgrat que es commemora el centenari de la Primera Guerra Mundial, l’efemèride no ha suscitat massa debat públic sobre els motius que portaren Europa a la seva temptativa de suïcidi. I tanmateix, el 1914 manté inquietants paral·lelismes amb la situació actual. Llavors, el continent estava compost majoritàriament per estats que es disputaven l’hegemonia regional i
Carme Molinero, Pere Ysàs, La cuestión catalana. Cataluña en la transición española, Crítica, Barcelona, 2014, 374 pp. En els darrers anys, amb l’enèsima col·lisió Espanya-Catalunya, sembla que descobrim la sopa d’all. Tanmateix, i malgrat la història, les societats tendeixen a autoenganyar-se amb gran facilitat. El relat triomfant de la Transició, capaç d’anestesiar al llarg de
Es poden fer moltes i múltiples anàlisis. Tanmateix, i com ens recordava el president Montilla, el que compten són els fets. I el fet número 1 és que ahir, es digui com es digui, vam celebrar un referèndum. El primer referèndum d’autodeterminació de la història del nostre país. I l’opció per la independència va guanyar
Mentre en documento per preparar una conferència sobre la construcció de la identitat nacional a l’era contemporània, em trobo un nom que no havia sentit mai a parlar i que la vikipèdia espanyola tracta com a un dels nous teòrics al voltant de la nació. Es diu Roberto Augusto i és conegut per publicar un
La qüestió catalana està servint a la ciutadania de l’Estat per evidenciar un problema més profund i que l’afecta més directament: Espanya experimenta un col·lapse multiorgànic. Les seves institucions s’han rebaixat fins al punt de semblar una caricatura. El seu prestigi internacional ha davallat a nivells turcs. El nivell de malestar social fa pensar en
De tot aquest procés viscut en els darrers anys, hi ha una cosa a la qual no m’hi acostumo. Em fa mal veure l’obstinada resistència, per part espanyola, a ser conscient de la magnitud de la tragèdia. Espanya i Catalunya s’han separat de manera, penso, pràcticament definitiva. Anys de desencontres i la mútua incapacitat per