This is small rapport about situation in Catalonia, as a demand of politicians of North Ireland, and written past May At present the political and social situation in Catalonia is delicate. Determined repression by the Spanish government and its institutions coexists with a constant social mobilization of variable intensity, on the streets and in the public
Es diu que Ciutadans, i altres formacions que tenen com a objectiu posar fi a Catalunya com a nació, sorgí arran d’alguns documentals de TV3, especialment el Sumaríssim 477, on s’exposaven les complicitats i el protagonisme d’alguns cognoms importants de la Barcelona actual en l’assassinat de Manuel Carrasco i Formiguera. Altres reportatges, com ara el d’Els
Com solen dir els argentins, no és que sigui pessimista, sinó que més aviat em declaro un optimista ben informat. El nou govern del socialista Pedro Sánchez, cal pendre-se’l amb més que prevenció. L’alegria pel descavalcament de Rajoy, probablement un dels personatges polítics més mediocres de la història universal, ha estat més aviat efímera, i
Abans de centrar-me a escriure aquest post, em documentava per fer un article sobre un dels referents del republicanisme, Francesc Layret, el qual fou assassinat el novembre del 1920, amb set trets per l’esquena, per ordre del governador civil. Entre els motius pels quals aquest cofundador del Partit Republicà Català fou abatut per set trets
Fa alguns dies, i amb la intenció de criticar l’independentisme, Pablo Iglesias va culpar el moviment d’”haver despertat el feixisme”. Com sol succeir en aquests episodis lligats a una bruta campanya electoral, la polèmica va passar de llarg, empesa per una guerra de declaracions i contradeclaracions. Com tot, semblava disposar el fonament de realitat a
En aquests darrers dies, responsables del govern de la Generalitat, ara República, han començat a compartir certes dosis d’autocrítica respecte a les actuacions anteriors i posteriors al referèndum de l’1 d’octubre. Coincideixen a expressar que no s’esperaven la virulència de l’estat a reprimir les institucions i les persones, ni sospitaven que l’estat estigués disposat a
Els historiadors assumim que el procés de construcció europea el va assumir aquella generació traumatitzada per dues guerres mundials, l’horror del feixisme, i que va expressar la determinació que això no es podia repetir. Tanmateix, cal no obviar que a aquests lloables objectius s’hi sumava el fet que el procés de construcció europea també responia
Sostenia Bakunin que els grans imperis només podien sostenir-se mitjançant la violència i el crim, mentre que els estats petits podien ser virtuosos mercè a la seva feblesa. Bakunin fa ja molt de temps que no hi és, encara que si tornés a la Barcelona de 2017 podria reconèixer l’estructura criminal que infecta l’estat espanyol
Al llarg de dècades, més aviat segles, el difícil encaix de la realitat plurinacional de l’estat rebia el nom, amb un punt d’irònic, de “problema català”. La fallida i evident descomposició del règim del 78 i la progressiva erdoganització de l’estat fa que totes les coordenades mentals esclatin en mil bocins. De la mateixa manera
Aquest estiu em vaig retrobar amb un col·lega, el meu bon amic Claudio Venza, reputat hispanista de la Universitat de Trieste amb qui vaig sopar al poble on resideix. Feia temps que no coincidíem, i després de posar-nos al corrent de moltes coses, va sortir el tema inevitable. Em va preguntar què pensava que passaria
El 1975 Joan Martínez Alier publicava a la revista Ruedo Ibérico un extensa crítica on rebatia amb exhaustivitat arguments de Juan José Linz, un dels grans intel·lectuals del franquisme. Linz, en un article acadèmic recollit en una compilació editada pel president fundador del PP Manuel Fraga, rebutjava de ple la caracterització del franquisme com a totalitarisme i
Aquests darrers dies acabo de llegir un llibre “Viaje por la España franquista, 1969-1979” que té un interès especial. Es tracta d’uns apunts del natural, una mena de crònica d’un viatge iniciàtic que l’estiu del 1969 va escriure el meu bon amic, poeta i historiador Ferran Aisa quan tenia vint anys, i que l’any següent
Si és gros, és gris, té quatre potes rodones i una trompa, llavors és un elefant. Si col·lapsen deliberadament un aeroport amb una demanda creixent, si no executen pressupostos, si fan anar el corredor mediterrani a cinc-cents quilòmetres del mar, si hi ha un exèrcit d’advocats destinats a impugnar la més ínfima coma de tota
De tant fer servir la paraula feixisme per desautoritzar l’adversari, aquesta i el que representa, s’ha banalitzat. Entès com el mal absolut, qui té poder i por de perdre’l emet el qualificatiu “feixista”, o “nazi” amb la voluntat d’aixecar un cordó sanitari respecte a les propostes incòmodes. En el cas del nostre país, el fet
El passat Sant Jordi, l’historiador Borja de Riquer va publicar la seva compilació de treballs acadèmics i articles periodístics Anar de debò, els catalans i Espanya, un dels textos fonamentals per comprendre en perspectiva, el conflicte que pot suposar la ruptura definitiva del règim vigent, que pot propiciar una emancipació nacional del nostre país, i