Quan ho veus tot negre
Últimament hi ha molts aspectes pels quals podem estar deprimits. D’una banda, les guerres ens trasbalsen l’economia i, a més, són doloroses per la gran quantitat de vides trencades o destrossades; de l’altra, l’atur i, en general, les condicions econòmiques obliguen el jovent a viure de manera precària. En fi, vivim en temps molt incerts; per això, ens sentim insegurs i constantment amoïnats. Amoïnats per la salut, amoïnats per la feina, amoïnats per tot el que vindrà i potser no serà tan prometedor.
Així i tot, hauríem de buscar la manera de ser feliços. Pot semblar un propòsit força egoista, però en un món tan dur i pessimista cal començar a actuar a escala individual. Cada persona hauria de trobar solucions per aconseguir els seus somnis, a través de les eines que disposa.
Per exemple, jo acabo d’obtenir la certificació de nivell C2 de català i vull contribuir a promoure’n l’ús. Per tant, a banda de proposar-me com a traductora audiovisual, com he fet fins ara, m’he plantejat l’opció de col·laborar com a voluntària o lectora per ajudar estudiants o qui ho necessiti a aprendre català, italià o grec. Tot i els meus límits físics, sempre he estat convençuda que puc assolir els meus objectius.
Doncs prou de veure-ho tot negre. La nostra època també té vessants positius, com ara la possibilitat (gràcies a una magnífica eina anomenada internet) de connectar-se a tot arreu de casa estant. Per tant, a gaudir del que tenim i del que podem aconseguir!
