BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

Aquesta vegada hem decidit de canviar de zona i hem anat cap a ponent, direcció Sant Mateu. Hem sortit onze atrau-esbarzers amb tot el silenci possible de la Plaça Fiveller en direcció el veïnat d’El Cros i, després de passar can Vives i can Duran hem girat a l’esquerra per travessar el torrent de can Bartrina i enfilar cap a Agell pel camí antic de Mataró a Cabrera, per damunt de can Xacó. En aquest punt ens hem tret els abrigalls que ens feien nosa, ja que la temperatura, que ens té acostumats aquest hivern, és d’avançada primavera.

Per Joan Lladó

Com és costum els diumenges, a dos quarts de vuit del matí erem a la Plaça Fiveller per emprendre la sortida que, cada vegada més, ens fa gaudir de valent. En aquesta començàrem per la riera de Valldeix, torrent de can Gener i abans d’arribar a can Lladó, alguns corriolaires ja es treien roba, per fer-ho tots plegats a la cadena del torrent. Feia temperatura de primavera.

Per Joan Lladó

En els darrers dies s’ha establert un debat que ha vingut donat per la proposta feta per en Pistons tot just acabats de venir del Camí dels Bons Homes, d’encaminar el Camí del Nord en dos dies -ò tres-, i que potser va estar mal interpretat, mal entès ò no s’explicà clarament. Gairebé tothom va suposar que la proposta era per realitzar-la en la sortida anual de l’estiu -que evidentment es pot fer així-, però que no estava pensada en aquest sentit.

(més…)

Per Joan Lladó

Des de dijous passat, la pròtesi i les ” Art & Go” han passat avall. Farem tot el possible per què la història no es repeteixi.

Per Joan Lladó

El diumenge, com tants d’altres, la colla sortí a fer de les seves per la zona de Canet: corriol amunt i corriol avall. El darrer esmorzar de l’any es féu a Sant Iscle i per no ser menys, hi aparegué en Pistons amb la seva Colibrí del ’88, tot enfilant amb la pròtesi i les seves Artengo per la “Creueta”. Ens informa que després de tres mesos els “alacrans” no pessiguen no, mosseguen. Preguem per ell.

Per Joan Lladó

Divendres passat, el 29, vam celebrar el quarantè aniversari del “Maestro”, tot i que feia els anys l’endemà. Com ja era previst, vistos els esdeveniments de la setmana, no se li pogueren fer les proves esportives, car l’homenatjat, com de costum, estava força empiocat. Havent passat un parell de dies apropant-se als 40 graus de temperatura corporal, un bon grup de la colla corriolaire vam haver de treure’l de casa amb amb el vist-i-plau de la seva santa senyora. Ens l’enduguérem, tot passejant, a fer una cerveseta, -per ell aigua- i fer temps abans d’anar al restaurant argentí on ens esperaven les respectives senyores i la canalla. La vetllada fou distreta: regals, pastís, parlament, ballarugues i la canalla engrescada.

Per Joan Lladó

Nenes, aneu-vos preparant que en Pistons aviat començarà la rehabilitació del tendó. Us en faig cinc cèntims perquè no us agafi desprevinguts: el dia 22 d’aquest mes li fan el darrer rebaix de la talonera i durant uns quinze dies portarà la pròtesi amb el peu a 90 graus. El dia 9 de gener té visita amb el traumatòleg per començar amb la rehabilitació i espera que ja pugui començar a fer les primeres pedalejades suaus. O sigui que, a finals de febrer aneu bén rodats que començarà la tralla. Rieu, rieu, diu que se l’ha vist amb ales.

Per Joan Lladó

Segons informacions rebudes ahïr dijous al Casal, sembla ser que tenim un nou fitxatge a la colla de bici. És el nou veterà del grup i el nom de moment és un enigma. No sabem si es diu Jordi ò Ferran, per tant, de moment és l'”Enigma”. Es diu que és un “pisteru” tipus Pantera Rosa i un picat com d’altres.

Doncs, BENVINGUT.

Per Joan Lladó

Com va essent costum cada any a l’entrada de la tardor, el divendres 6 d’octubre es tornà a fer l’escapada nocturna amb sopar a El Corredor. La sortida fou a quarts de set de la Fiveller’s Square. Abans de sopar no es féren massa pistes i en havent sopat, tampoc. Qui ho havia de dir. El Maestro es comprà una parcel·la amb escales a Sant Martí de Mata i no la va saber estrenar. Segur que les hagués pujat. Durant un parell de dies va haver de dur el peu immobilitzat, però sembla ser que sense conseqüències apreciables. Potser si que ens fem grans. Tanmateix, ens queda corda. A la foto, els nou mussols.