El pròxim diumenge 9 de juny estem cridats a escollir els nostres representants al Parlament Europeu. I, tot i el cansament i la incertesa després del 12 de maig, hem de fer un esforç més i tornar a exercir el dret de vot.
Al mail obert d’aquest dilluns vaig gosar aventurar què passarà els pròxims dies, les pròximes setmanes, més aviat des d’una barreja còmoda entre anàlisi de la realitat i desig. Tot i que sembla que algunes de les hipòtesis que jo donava per certes van apareixent com a possibilitats que es tenen en compt, diria que encara ningú no coincideix amb la qüestió ara mateix bàsica, que ho ha de condicionar tot: el temps autonòmic s’ha acabat. L’Estat —l’únic Estat que de moment impera aquí— no permetrà que ens tornem a autogovernar. I encara menys amb l’actual correlació de forces al Parlament. L’endemà del 21D ja és una evidència que a Espanya la democràcia és com la humitat relativa, que depèn de les temperatures i les pressions…
El mail obert d’aquesta setmana donava voltes a l’excés de voltes que se sol donar a declaracions o fets que, d’aquesta manera, acaben esdevenint més transcendentals que no haurien de ser. És un tic propi dels politicastres que viuen declarativament per mantenir-se a la cresta dels titulars. I, sorprenentment, els mitjans tendeixen a fer-los el joc. I així ens van les perdius d’esverades per tot el país…
La Setmana Santa obre un d’aquells períodes informatius que semblen tenir un guió preescrit i que és inevitable seguir. L’operació sortida, les previsibles vagues del personal dels aeroports d’un indret o altre, les passions d’Olesa, d’Esparreguera o de Cervera, les mones i els seus pastissers, una programació televisiva de ressons aproximadament bíblics, les crucifixions de folclòrics devots filipins, les perspectives de la temporada d’esquí, l’operació tornada, posem per cas, són alguns dels hits que tornen, any rere any, a ocupar espai i espai entre les notícies com si tinguessin tota la transcendència. Aquest any, però, la Setmana Santa ha estat, en aquest sentit, excepcional. I és que hi ha hagut una densitat informativa difícil de digerir. Sobre això tractava el mail obert que va coincidir amb dilluns de Pasqua.