Comparo com és el Passeig Països Catalans amb el que m’agradaria veure d’aquí a… posem-hi 10 anys? Ara hi ha quatre carrils per a automòbils, dels quals en quedarien només dos; els altres dos, per a ciclistes i transport públic. Somio truites? Si només somio i sóc l’únic, sí. Però…
Si et compres una bici barata barata per poder deixar-la dormir al carrer, grata’t una mica més la butxaca i inverteix en un bon candau que valgui tant com la bici. I després fes el favor d’assegura-te’n i lligar-la bé (al menys quadre i dues rodes) si vols trobar-la sencera.
Exemple de mesura que beneficia mobilitat en bici i requereix un pressupost hiperbaix: fa 10 anys que a França les bicicletes poden circular en sentit contrari en els carrers de velocitat 30 que són de sentit únic per als cotxes. Provem-ho nosaltres?
Holanda no ha estat pas sempre un paradís ciclista. El progrés els portava pel mateix camí que nosaltres, però van tenir prou serenitat per aturar-se i pensar bé què volien, i prou valents per plantar cara a un futur que semblava que ja estava escrit.
Van tenir (i tenen) clara una cosa: la llibertat per moure’s és de les persones i no pas dels automòbils. Confondre “llibertat per moure’s” amb “llibertat per moure’s en cotxe” és letal.
Així és com va anar.
Sovint mirem cap a Holanda o Dinamarca quan busquem experiències de pacificació del trànsit, però Pontevedra va començar la seva petita revolució el 1999 i s’ha convertit en un referent: més zones per a vianants, limitació de velocitat per als vehicles…
.