A les facultats d’Història, Geografia, Filosofia i Història de l’art de la UB. El missatge es va copiar d’un mural històric a l’entrada d’Ulldecona, encara avui reconeixible.
Els parlaments programats al Fossar de les Moreres-Passeig del Born amb motiu de la Diada Nacional es van haver de suspendre a causa de la pluja intensa. Les lletres de les persones que havien de fer el seus parlaments seran recollides i publicades. A la tarda, Estat Català vam participar en la manifestació de l’ANC
Ma mare deu tenir raó: masses litres de Coca-Cola. Capsot. Xona. Carnús. I ja hi torno a ser, al bar de l’Hospital. Un cert brot de psoriasi no ha resistit al medicament. L’Hospital de la Vall d’Hebron és meravellós. Este hospital va tenir el privilegi de veure’m néixer. Que ací em parí ma marona, redell.
Cada tres mesos he d’acudir a Barcelona, a l’hospital de la Vall d’Hebron, a cercar el medicament. Després aprofito per veure el meu ‘mano’, en Pucu, per explicar-mos quatre animalades i un parell de salvatjades més. Però el cas és que quan vinc ací, a l’hospital, m’agrada primer passar pel bar i escriure qualsevol llampada.
Coneixeu la nostra història compartida amb la nació de Corsica?
Aquest capvespre el Museu d’Història de Catalunya ha omplert la sala d’actes en la primera presentació de la reedició del llibre El complot de Garraf, de Joan Crexell. Les intervencions han anat a càrrec de Fermí Rubiralta, Lluís Duran, Rafael Català, Tomàs Callau i Pep Andreu, amb la presentació de Rosa Maria Codines. L’acte ha
Si sabeu qui sóc perquè heu llegit la pàgina del bloc anomenada ‘L’autor del bloc’, sabreu que a banda de dir-me Eduard Solà i ser arqueòleg, la meua debilitat més accentuada són els llibres. Em ve de família, val a dir-ho. He crescut, com sempre es diu, ‘envoltat de llibres’. Per això, quan viatjo a
I A quarts de cinc he agafat lo bus que m’ha deixat a Palau Reial. He vingut a l’Hospital de la Vall d’Hebron, a visitar-me de la psoriasi. Sí, d’urgència, perquè no puc sofrir més tanta ferida i tanta picor. Insuportable. En surto amb una nova recepta. Una recepta que en més de deu anys
I Ara mateix, en este desert, et sento a prop. El cor també s’educa. Recordes? Tot anava a endreçar-se i tot esdevingué un oasi. Ara mateix conec alguns secrets, que són font de joia i entusiasme. Clams de la teua tendresa, riquesa dels humils, amor de tots els qui es deixen aixoplugar en la teua