Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Arxiu de la categoria: Babulinka Books

L’illa de les cartes perdudes

2

illacartes

L’illa de les cartes perdudes és un magnífic relat, escrit per Oriol Canosa, i que compta amb il·lustracions de Mercè López. El vaig llegir assessorat per una parella de llibreteres especialitzades en literatura infantil i juvenil, la Diana i la Sònia, del Pati de Llibres, a qui no només he d’agrair que em fessin descobrir aquesta petita joia literària, sinó també el projecte editorial que hi ha apostat, Babulinka Books.

L’illa de les cartes perdudes és, com el seu subtítol indica, una aventura en fugir d’una guerra, i una història de valentia, pors i amistats. Amb una prosa àgil i directa, l’autor ens condueix a través d’un viatge vital i introspectiu. L’any és 1914. El punt de partida: Estrasburg. El context: la Primera Guerra Mundial. L’escenari de la història: Isola della Cona, una illa tranquil·la on habita l’oncle Audubon, ornitòleg. Allà l’Albert (el protagonista) s’enfronta amb l’enyorança que li provoca haver hagut d’abandonar els pares, i a la vegada descobreix un món fantàstic (metafòric) digne de les millors escenografies mai imaginades per Lewis Carroll. I és que la lectura té un punt d’Alícia en el país de les meravelles, però amb un marcat segell propi. Animals que parlen, emperadors, corts, carters reials, túnels secrets i, esclar, guerra (i les absurditats inhumanes que comporta).

L’illa de les cartes perdudes és un magnífic text, apte per a tots els públics, ja que permet diferents nivells de lectura. Des del purament fantàstic (juvenil) fins el simbòlic (adult). Compte, però, que l’ordre dels factors es pot invertir, ja que un adult s’hi pot deixar anar, mentre que un infant, jove o adolescent hi trobarà paral·lelismes amb situacions contemporànies que de ben segur el faran pensar.

I si la peça en ella mateixa ja val la pena, la col·lecció de la que forma part mereix també un comentari. Babulinka Books no fa llibres perquè sí, diuen en la seva declaració d’intencions. Tots neixen, insisteixen, de la sincera voluntat de contribuir a fer un món més harmònic. El llibre de Canosa (qui a més condueix també un interessant bloc molt ben cuidat (Donant dades), pertany a una col·lecció que amb el seu nom ja ho diu tot: Petites Joies per a Grans Lectors.

I per acabar, un tast: “L’estol d’orenetes va sobrevolar l’illa un parell de cops. De sobte, com si obeïssin les ordres d’algun comandant invisible, van agafar alçada i van sortir disparades cap al sud. El seu viatge havia començat”.

No cal dir res més. Llegiu-lo amb calma, assaboriu-lo, i deixeu-vos portar per la màgica lletra d’un cant al valor i a l’amistat.