Arriba la tardor, la primavera de l’hivern
L’estiu acaba i amb ell deixem endarrere les calorades. El d’enguany ha sigut l’estiu més calorós des que tenim dades —el 1950— i en un mateix any hem experimentat dos dels dies més calorosos dels últims 75 anys: el 17 i el 18 d’agost. Sembla que tornen a batre el rècord de l’estiu més calorós. Però també s’acaben les nits clares i sense núvols per admirar el cel nocturn. Bé, això esperem, ja que els efectes del canvi climàtic ens poden donar sorpreses.
Finalment l’estiu acaba avui el 22 de setembre a les 20:20 h quan el Sol travesse l’equador celeste. Començarà la tardor en l’hemisferi nord i la primavera en l’hemisferi sud. La tardor durarà 89 dies, 20 hores i 43 minuts, i acabarà el 21 de desembre a les 16:03 en arribar el solstici d’hivern i l’entrada de l’hivern.
El fenomen de les estacions i la seua seqüència (hivern, primavera, estiu i tardor) és conseqüència de la inclinació de l’eix de rotació de la Terra. El nostre planeta gira sobre ell mateix al voltant d’un eix que apunta de manera invariable (*) a un punt del cel prop de l’estrella polar (α Ursa Minor). Com que la direcció de l’eix de rotació es manté fixe, la Terra sofrirà una variació de les zones enllumenades pel Sol al llarg de la seua òrbita. En estiu (hivern) les zones enllumenades estaran principalment en l’hemisferi nord (sud), mentre que en la primavera i tardor s’enllumenaran les zones equatorials, enllumenant el Sol tot el disc terrestre per igual, des del pol nord al pol sud.
Així, vist prop de la Terra i de perfil els rajos solars cauen aquests dies perpendiculars a l’equador terrestre, i, per tant, avui les ombres desapareixen al voltant de migdia en tota la zona equatorial, mentre que a altres latituds els veurem caure en la direcció de l’equador celeste, projecció de l’equador cap al cel.
Vist des de la superfície terrestre, l’inici de la tardor ocorre quan el centre del disc del Sol, en el seu camí aparent pel cel, l’eclíptica, travessa el cercle de l’equador celeste. Això ocorrerà avui a les 14:42 hora local. Com a conseqüència d’aquest fet, el Sol ha eixit exactament per l’est, seguirà la línia de l’equador celeste i es pondrà exactament per l’oest. Això ho podeu veure al gràfic adjunt, en que el cercle anomenat equinox marca l’equador celeste, el camí que seguirà el Sol avui. Això significa que el Sol estarà 12 hores per damunt de l’horitzó i per 12 hores per baix, d’ací ve el nom d’equinocci, igualtat de la nit. Però compte, que això és així si no es té en compte l’atmosfera de la Terra. Aquesta distorsiona el camí dels raigs del Sol i ens mostra el seu disc quan encara està per sota de l’horitzó.
Així, per tant, si avui calculem les hores de llum a partir del moment de l’eixida del disc del Sol, aquestes no seran 12 hores exactes a causa de la refracció de la llum. He fet la meua imatge del fenomen per que estiga encara més clar. Recordeu que quan veieu el Sol eixir, realment està encara sota l’horitzó.
Efectivament el Sol sempre sembla haver eixir uns minuts abans de l’hora que tocaria en un món sense atmosfera. D’aquesta manera el dia en que realment les hores de llum i nit, l’anomenat equilux, són exactament 12 hores no serà avui sinó tres dies després, el 26 de setembre.
(*) La direcció de l’eix de rotació de la Terra no és exactament invariable. L’eix de la Terra gira al voltant de l’eix de l’òrbita terrestre amb un període molt llarg, d’un 26000 anys. Però, per a efectes pràctics d’explicació de les estacions astronòmiques, podem considerar-la fixe.