a cop calent

Diu Vicent Partal que estem fent ‘la revolució de les nostres vides’… des que li vaig llegir en un dels seus bons editorials que no m’ho trec del cap.

Tan senzill i tan real alhora.

Avui és dissabte, de 10 del matí a 1 del migdia hem obert la parada de l’ANC_Vic davant de Casa Comella. Fa 8 anys que tinc els dissabtes compromesos i allà estem, acalorats a l’estiu i congelats a l’hivern. Ja sabeu que a Vic ‘nou mesos d’hivern i tres d’infern’!

Ens cuidem uns als altres i si algú no hi pot ser ho cobrim amb bona disposició, això és el millor. Som bons companys amb l’objectiu comú de la independència.

Però la parada només és una de les tantes activitats, no parem mai.

Aquests dies sembla que s’obre una escletxa, el Consell per la República comença a ser efectiu i això val molt la pena.

Tindrem, ja a partir d’avui, la identitat digital com a ciutadans de la República Catalana!

Si us plau: UNEIX-T’HI!

El Pare Miquel Estradé deia sovint una frase que sempre més he recordat. Deia, no reneguis en moments de foscor, d’allò que has vist clar en moments de llum.

Aquests dies m’ha vingut al cap, m’hi han fet pensar aquestes persones, poques, que passen fàcilment de l’infern al nirvana.

Això passa amb el procés i també amb el Barça. També passa amb en Guardiola, amb l’escola i potser també amb els amics.

Hi ha gent que li costa saber ser feliç i de seguida renuncia a mantenir una fidelitat als sentiments que el fan estar a gust per poder avançar-se a una catàstrofe, tot per poder dir allò tan inútil de, jo ja ho havia dit que passaria.

Si els de la CUP i els de Junts pel sí tenen disparitat d’idees sobre un tema, no s’esperen pacientment i pacífica que el sentit comú els porti al terme mig . De seguida s’abraonen a la crítica i a més a més es fan les víctimes com si fossin els primers afectats. Tant que hem treballat i ara aquests ninyatus ho fotran tot enlaire! Tant d’esforç i ara aquests del peix al cove ho tornaran a rebentar!

Jo no hi entro en aquests alts i baixos, gaudeixo del procés, penso que som privilegiats, és un regal i no en renegaré.

S’ha de saber confiar en les persones que estiren el carro, hem de ser molt valents perquè si no ens arronsem, guanyarem!

Estic convençuda que aquests rondinaires de caire apocalíptic que he descrit, seran els que votaran sí en el seu moment i seran els primers de penjar-se la medalla d’haver treballat més que ningú per la República. Ja m’està bé!

Però ara que no em vinguin a tirar per terra la gran il·lusió que em fa estar a punt de ser ciutadana d’una Catalunya lliure!

He estat escoltant al president de l’ANC Jordi Sànchez parlant del ‘referèndum d’independència’ i m’ha fascinat.

Perquè aquest referèndum no va en contra de ningú dels nostres i no l’utilitzarem per fer soroll o marcar múscul.

L’ANC ens hem adonat que en aquest moment toca reorientar parcialment el rumb del procés.

El ‘full de ruta’ no és un llibre revelat, és un instrument. N’hi ha diversos de fulls de ruta (el de l’ANC, el de JxS, Òmnium…).

El que hem de fer ara és asseure’ns tots els actors socials i polítics i fixar un nou full de ruta que sigui vàlid per a tots. El que aportarà l’ANC (si ho aprovem els socis) serà aquesta proposta de referèndum sobre la independència de Catalunya.

Simplement, on diu “eleccions constituents” ha de dir “referèndum”. Aquesta és potser la única modificació necessària del full de ruta.

Molts no independentistes votarien Sí en un referèndum, per sobre el 55% segons la Vanguardia!

La bandera del Sí ens aglutina molt, molt més que cap partit polític!

L’ANC va evitar unes noves eleccions el gener QUAN TOT ESTAVA PERDUT. Cap noves eleccions ens donarà un resultat millor que el del 27s.

Tenim un parlament i un govern que donaran certesa i seguretat jurídica a la nova República que naixerà aquest proper 2017.

Ahir va ser un dia important a Vic.

L’ANC_Vic vam organitzar l’acte “Endavant República” i la resposta de la gent va ser impressionant.

Els ponents van estar ‘imponents’ i a tothom ens va quedar la sensació agradable de que serem capaços de persistir sense abaixar els braços, amb el cap ben alt i amb un somriure als llavis fins que arribi el moment (no gaire llunyà) de proclamar la independència.

La bona conversa, tot sopant al Caliu, va confirmar-nos les bones sensacions.

Ho farem! Endavant República!

Vivim dies intensos, emocions a flor de pell.

Molts passen “de l’infern al nirvana”. No és el meu cas, no he fet ni un pas enrere en la convicció que ho farem possible.

Bé, una mica d’inquietud si que l’he sentida abans de la llista unitària!

Però, des de dimecres passat, ja tornem a respirar a ple pulmó.

Sense vacances un altre estiu, al peu del canó des de l’Assemblea territorial de Vic. Però sentint l’escalf de tantes persones que confien en l’Assemblea i s’afegeixen a la construcció d’aquesta república de tots.

A 70 dies del 27S continuem actius, alegres i decidits!