Christina Koch observa la Terra des de l’Artemis II. 4 d’abril 2026. NASA
El mes de maig comença. L’oratge es fa més amable i el cel nocturn se’ns s presenta àvid de mostrar-nos els seus secrets. El dia de l’eclipsi total de Sol s’acosta. Ja només ens queden 100 dies per trobar-nos sota l’ombra de la Lluna. Tic tac.
Mentre els planetes, el Sol i la Lluna fan el seu camí natural al cel. Venus i Júpiter son els reis del capvespre.
Planetes
Mercuri comença el mes situat en la part est del cel, ben prop de l’horitzó. Només serà observable de bon matí abans de l’eixida del Sol. Tanmateix de mica en mica s’anirà acostant de manera aparent al Sol de manera que el dia 14 de maig el planeta se situarà en conjunció solar superior. Mercuri passarà per darrere del Sol a només 9 minuts d’arc de l’astre rei. A partir d’aquest moment Mercuri deixarà de ser un objecte matutí per a tornar-se’n un de vespertí. Preparem-nos per veure aquest esquiu planeta després de la posta del sol al final del mes.
Júpiter, la Lluna i Venus, bonic trio al cel del capvespre del 19 de maig 2026 a les 22:00. Stellarium
Júpiter i Venus seran els únics planetes que seran visibles durant tot el mes una vegada el Sol es ponga per l’oest. Els dos planetes seran fàcilment reconeixibles per la seua brillantor, sobretot Venus.
Venus es veurà ben alt al cel de l’horitzó oest després de la posta de Sol en al constel·lació de Taure. Al llarg del mes s’anirà desplaçant per cel per trobar Júpiter. Serà, però, a principis de juny quan s’esdevindrà la conjunció dels dos planetes.
Júpiter, Venus i Mercuri, bonic trio al cel del capvespre del 30 de maig 2026 a les 22:00. Stellarium
Mart i Saturn són planetes matiners. Els hauràs de cercar abans de l’alba. Saturn més alt i Mart més prop de l’horitzó. El 13 de maig a les 23:58, tindrem la conjunció de la Lluna i Saturn, amb la Lluna a 5° 41´ al nord de Saturn.
Mart, Saturn i la Lluna, abans de l’alba del 13 de maig 2026 a les 6:15, Stellarium
Pluja d’estels
La matinada del 6 de Maig (nit del 5 al 6 de maig) tindrem la pluja de meteors η-Acuàrids. Presenta activitat entre el 19 d’abril al 28 de maig, amb un màxim el 6 de maig. La taxa màxima observable serà de 40 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Aquari. L’objecte propulsor de la pluja és el cometa 1P/Halley, serà observable en la matinada del 6 de maig, cap a la part aquest de l’esfera celeste.
Fets interessants
El capvespre del 21 de maig tornarem a tindre la Lluna passant ben prop d’un cúmul estel·lar, en aquesta ocasió, de M44 o el Pesebre. La Lluna estarà realitzant una aproximació al cúmul obert M 44 (El Pesebre), passant a només 1° 0, en direcció de la constel·lació de Càncer.
Quan hi ha dues llunes plenes dins d’un mateix mes natural, la segona lluna plena es coneix popularment com a Lluna Blava(o Blue Moon en anglès). Aquest fenomen és poc freqüent, ja que el cicle lunar dura aproximadament 29,5 dies i els mesos del calendari tenen 30 o 31 dies (excepte febrer). Aquest mes de maig tenim aquesta coincidència de dues llunes plenes, una el primer de maig i la segona el 31. Tanmateix aquest fet no té cap transcendència astronòmica, només és una curiositat.
Posta de Terra sobre la Lluna, capturada de la nau Orion estant. La fotografia, titulada Eartheset, captura per primera vegada la Terra ponent-se, vista des de la cara oculta de la Lluna. NASA.
La nit del dilluns 6 al dimarts 7 d’abril la nau Artemis II passà per darrere de la Lluna. Els quatre tripulants pogueren fer les tasques d’estudi del relleu lunars assignades però tingueren temps també per regalar-nos una sèrie d’impressionants fotos de la cara oculta de la Lluna.
Artemis II, la Lluna i la Terra. NASAPosta de Terra a les 18.41 La conca de la mare Orientalis és situada al límit de la superfície visible de la Lluna. La part fosca de la Terra es troba en plena nit. A la cara diürna del planeta es poden veure núvols en espiral sobre la regió d’Austràlia i Oceania. NASA.36 minuts abans de la posta de la Terra. 36 minuts abans de pondre’s, la Terra és visible en la foscor de l’espai més enllà del límit de la Lluna il·luminada. La Terra es troba en fase creixent, amb la llum del Sol entrant per la dreta. La conca de la mar Oriental, amb un fons fosc de lava refredada i els anells exteriors de muntanyes, ocupa gairebé el terç inferior de la superfície lunar que apareix a la imatge. NASA.Primer pla del cràter Vavílov. Un primer pla del cràter Vavílov captat per la tripulació de l’Artemis II. El cràter és situat al límit de la conca més antiga i extensa: la conca Hertzsprung. La part dreta de la imatge mostra la transició entre el material més llis situat dins un anell interior de muntanyes i un terreny més abrupte entorn del límit. NASA.Un astronauta en el moment de fer una fotografia L’astronauta Jeremy Hansen capta una imatge a través de la finestra 2 de la nau Orion. Fotografia: NASA.Eclipsi solar total vist de l’espai estant. Eclipsi total vist de l’òrbita lunar estant: la Lluna, en primer terme, cobreix completament el Sol i en deixa visible solament la corona, en un fons negre sense atmosfera ni referències terrestres. Fotografia: NASA.
Capturada per la tripulació de l’Artemis II durant el seu sobrevol lunar el 6 d’abril de 2026, aquesta imatge mostra la Lluna eclipsant completament el Sol. Des de la perspectiva de la tripulació, la Lluna sembla prou gran per bloquejar completament el Sol, creant gairebé 54 minuts de totalitat i ampliant la vista molt més enllà del que és possible des de la Terra. La corona forma un halo brillant al voltant del disc lunar fosc, revelant detalls de l’atmosfera exterior del Sol que normalment estan ocults per la seva brillantor. També són visibles estrelles, que normalment són massa febles per veure’s quan es fotografia la Lluna, però amb la Lluna a les fosques les estrelles es poden veure fàcilment. Aquest punt de vista únic proporciona una visió impactant i una valuosa oportunitat perquè els astronautes documentin i descriguin la corona durant el retorn de la humanitat a l’espai profund. La feble resplendor de la cara visible de la Lluna és visible en aquesta imatge, ja que ha estat il·luminada per la llum reflectida per la Terra.
Imatge de l’eclipsi tractada per John Barentine per trobar el camp estel·lar. NASA/John Barentine
John Barentine va introduir la imatge de l’eclipsi solar d’Artemis II a la web astrometry.net per esbrinar en quina direcció miraven els astronautes. Els tres punts brillants de la part inferior dreta són planetes.
Eclipsi solar de l’Artemis II i els planetes Saturn, Mart i Mercuri. StellariumLa tripulació de l’Artemis II amb les ulleres d’eclipsi. La tripulació de l’Artemis II: l’especialista de missió Christina Koch (a dalt a l’esquerra) l’especialista de missió Jeremy Hansen (a baix a l’esquerra), el comandant Reid Wiseman (a baix a la dreta) i el pilot Victor Glover (a dalt a la dreta), tots amb les ulleres especials per a observar eclipsis, per protegir-se els ulls en moments clau. Fotografia: NASA.
La protecció solar en un eclipsi de Sol és necessària també en l’espai. Ulleres d’eclipsi indispensables.
La Via Làctia des de l’Artemis II. NASA‘Selfie’ de la nau Orion estant A mitjan sessió d’observació lunar, els membres de la tripulació de l’Artemis II –Reid Wiseman, Victor Glover, Christina Koch i Jeremy Hansen– fan una pausa per girar la càmera i fer-se una autofotografia dins la nau Orion. NASA.Gràcies Artemis II per les imatges. NASA
Moltes gràcies per l’aventura compartida des de la Terra. De vegades som capaços de fer grans coses.
La península Ibèrica, Balears, Canàries, França, Itàlia i el nord d’Àfrica. NASA/Reid Wiseman
Artemis II ja ha deixat l’òrbita de la Terra i es dirigeix cap a la Lluna. Hem pogut veure fotos espectaculars de la separació dels diversos coets que l’impulsen i, ara mateix la nau Orion junt amb el mòdul europeu amb els panells solars desplegats, s’encamina cap a la seua destinació després de la injecció translunar (punt 9).
Ara tot és més tranquil i hi ha temps de fer fotografies memorables. Com la que ahir va fer de la Terra l’astronauta de la NASA i comandant de l’Artemis II, Reid Wiseman, des de la finestra de la nau espacial Orion després de completar la injecció translunar. Hi ha dues aurores (a dalt a la dreta i a baix a l’esquerra), guaita el planeta Venus, la llum zodiacal (dalt a l’esquerra) és visible mentre la Terra tapa el Sol. Es veu Amèrica del Sud, el nord d’Àfrica i la península Ibèrica.
L’astronauta de la NASA i comandant de l’Artemis II, Reid Wiseman, va fer aquesta foto de la Terra des de la finestra de la nau espacial Orion després de completar la injecció translunar. Es veu Àfrica i la península Ibèrica. Foto girada. NASA/Reid Wiseman
Com s’ha fet aquesta foto? La llum que enllumena la Terra no prové del Sol que està tapat per la Terra, com es veu per les zones brillants de les vores. La cara que veiem és la cara nocturna de la Terra com es pot endevinar si s’amplia la foto i veiem els llums de les ciutats. La llum que fa visible la nit de la Terra és la de la Lluna. Recordeu que demà és diumenge de Pasqua i, per tant, estem en fase de Lluna plena, així que la llum lunar és suficient per veure els núvols, els oceans i els continents. Cal també destacar que Reid Wiseman ha jugat amb els paràmetres de la càmera per traure’n el màxim: ISO 51200 i 1/4 segons d’exposició i després millorada el software Adobe Photoshop Lightroom Classic 15.2.1 (Windows).
De fet, uns segons abans, Reid Wiseman havia fet una foto similar amb un temps més curt 1/15 segons amb el mateix ISO i ix més fosca i es detallen millor els llums de les ciutats d’Àfrica, Europa i Amèrica que perfilen el continent sota els núvols.
Una vista de la Terra nocturna presa per l’astronauta de la NASA i comandant de l’Artemis II, Reid Wiseman, des d’una de les finestres de la nau espacial Orion després de completar la crema d’injecció translunar el 2 d’abril de 2026 a les 00:27:20 UT. Foto girada. NASA/Reid Wiseman
A partir de les dades Exif de la fotografia millorada i brillant sembla que la foto es va fer a les 2026:04:03 00:27:39 UT, que seria a les 02:27:39 CET, hora central europea, encara que hi ha alguns dubtes perquè apareix una altra data “corregida” més avall. En tot cas es va fer durant la nit al nostre país i els llums de les principals ciutats estan engegats.
La península Ibèrica i Balears. NASA/Reid Wiseman
Podem distingir perfectament els llums de Barcelona, Tarragona, València i la conurbació urbana Alacant-Elx-Múrcia que des de lluny és un continu lumínic, com una línia brillant. A les illes Balears distingim els llums de Palma i Eivissa. Els llums exuberants de les grans ciutats es veuen des del camí a la Lluna. Des de la Lluna també es veuran? Esperem tindre a les mans les fotografies que facen els astronautes per confirmar-ho.
Si mirem cap a l’interior de la península veiem els llums de Madrid, Saragossa, Sevilla, Màlaga, etc. I a Portugal, Lisboa, Porto i tota la costa brilla exageradament com és ben usual. Al nord els llums de Vigo o la Corunya són ben evident. Finalment els llums de Paris, Londres i Milà no deceben ningú.
De Canàries, centre mundial de l’astronomia observacional, podem veure llums de Sant Cruz de Tenerife i de las Palmas de Gran Canària.
Si veiem perfectament els llums de les grans i mitjanes ciutats del món sencer des d’una distància tan gran, alguna cosa no estem fent bé. Llum que s’escapa a l’espai que contamina el cel estrellat és una manifestació clara de contaminació lumínica.
L’astronauta de la NASA i comandant de l’Artemis II, Reid Wiseman, ha fet aquesta foto de la Terra des de la finestra de la nau espacial Orió després de completar la injecció translunar. Es veu Àfrica i la península Ibèrica. Foto girada. NASA/Reid Wiseman
El primer mes de primavera complet comença amb bon oratge. El cel blau s’imposa des de fa 10 dies i les observacions del cel es fan possible. Hem pogut posar-nos al dia de les visites al telescopi pendents per admirar la Lluna i el planeta Júpiter. Mentre la guerra colpeja part del nostre planeta mirem al cel per trobar la pau mentre la nau Orió amb quatre humans solca l’espai infinit per demostrar que la humanitat és capaç de fer també coses sublims.
Mentre el cometa C/2025 R3 (PANSTARRS) senyoreja la constel·lació de Pegàs del cel de l’alba mentre es fa cada vegada més brillant mentre s’acosta al Sol.
Planetes
Mercuri és ara un planeta matutí que podeu veure molt prop de l’horitzó poc abans de l’eixida del Sol. El primer d’abril se situarà en el punt més alt respecte a la línia de l’horitzó. El dia 3 arribarà a la seua major elongació a l’oest. Mercuri aconseguirà així la seua major separació del Sol, en la seua aparició matutina.
La matinada del 20 d’abril podrem veure la conjunció (màxima aproximació) del planeta i Mart, situant-se ambdós a només 1° 48´.
Conjunció de la Lluna, Mart i Mercuri sota la presència del cometa C/2025 R3 (PANSTARRS), zona emmarcada, en la constel·lació de Pegàs. 15 d’abril 2026. 7:00 h. Stellarium
Venus continua brillant en el cel del capvespre. Si mireu cap a l’oest poc després de la posta de Sol, veureu eixir un punt lluminós ben prompte. És Venus i en passar els deis el veureu cada vegada més alt al cel. El 19 d’abril el planeta estarà en conjunció amb una lluna de només dos dies, amb la Lluna a 4° 45´ al nord de Venus. La Lluna estarà en direcció de la constel·lació d’Àries i Venus a Taure.
Venus també ens pot ajudar a trobar l’esquiu i difícil planeta Urà. La nit del 24 d’abril el planeta estarà en conjunció amb Urà, amb la Venus a només 46´ minuts d’arc al nord d’Urà, en direcció de la constel·lació de Taure. Amb un telescopi mirant Venus s’hauria de poder trobar Urà en el mateix camp visual que Venus.
Conjunció Venus i la Lluna el 19 d’abril 2026 a les 21:00. L’orbita del planeta al voltant del Sol està representada. Stellarium
Júpiter continua sent el rei de la nit encara que les darreres setmanes del mes d’abril es pondrà per l’oest a partir de les 12 o la una de la matinada. Aprofitem per veure’l aquests mesos que venen. Situat en la constel·lació dels Bessons, el 22 d’abril estarà en conjunció amb una Lluna quasi creixent.
Conjunció entre Júpiter i la Lluna el 22 d’abril 2026 a les 22:00. Stellarium
Pluja d’estels
Abril 22. Pluja de meteors dels Lírids. Activitat entre el 16 i 25 d’abril, amb un màxim el 22 d’abril. La taxa màxima observable serà fins de 18 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Hèrcules. El cometa C/1861 G1 Thatcher és qui origina aquesta pluja. Serà visible des de les primeres hores del dia 22 i fins a l’alba del 23, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.
Fets interessants
El dia 17 tindrem lluna nova. Aleshores només quedaran 4 llunes noves per a la lluna nova del 12 agost. La que passarà per davant del Sol en gran part del nostre país. L’eclipsi total solar s’acosta. Tic tac.
Hello, Word. L’astronauta de la NASA i comandant de l’Artemis II, Reid Wiseman, va fer aquesta foto de la Terra des de la finestra de la nau espacial Orion després de completar la injecció translunar. Hi ha dues aurores (a dalt a la dreta i a baix a l’esquerra) i la llum zodiacal (dalt a l’esquerra) és visible mentre la Terra eclipsa el Sol. Es veu Àfrica i la península Ibèrica. Foto girada. NASA/Reid Wiseman
Llançament a les 00:35 del 2 d’abril 2026. NASA TV
Finalment a la tercera ha estat la bona. No va ser a principis de febrer, ni a principis de març. Ha estat durant la primera finestra de llançament d’abril. Aquesta matinada el primer d’abril a l’hora de Florida (les 00:35h del 2 d’abril, hora d’ací. Amb 11 minuts de retard), l’expedició Artemis II s’ha enlairat des de la rampa 39B del Centre Espacial Kennedy al Cap Canaveral.
La missió de l’expedició Artemis II té com a objectiu dur altra vegada astronautes a l’entorn lunar. Des de la darrera missió Apollo 17, missió que arribà a la Lluna el desembre de 1972, cap esser humà havia anat més enllà de l’òrbita terrestre. Fa, per tant, més de 50 anys que no trepitgem la Lluna. S’han enviat sondes i robots a la superfície però les darreres petjades són del comandant Cernan, i el geòleg Schmitt del darrer Apollo.
El coet del sistema de llançament espacial (SLS) de la NASA i la nau espacial Orion, fixats al llançador mòbil, es veuen a la plataforma de llançament 39B, dissabte 17 de gener de 2026, al Centre Espacial Kennedy de la NASA a Florida. NASA HQ PHOTO.
Els astronautes que seran llençats a l’espai per l’immens coet Sistema de Llançament Espacial (SLS, per les seues sigles en anglès), estrenaran la nau espacial Orió i viatjaran cap a la Lluna units al mòdul de servei desenvolupat per l’Agència Espacial Europea (ESA).
Aquesta missió pretén ser una de moltes dels Artemis. Ara giraran al voltant de la Lluna, en missions posteriors es posaran sobre la superfície lunar per establir-hi una base permanent a partir del 2030. Per això aquest viatge ha de demostrar la fiabilitat del disseny del SLS i els sistemes de suport crítics de la nau per a mantenir a la tripulació en incursions espacials de llarg recorregut.
Astronautes Reid Wiseman, Victor Glover, i Christina Hammock Koch, and CSA astronaut Jeremy Hansen. Josh Valcarcel/NASA
Els astronautes de la NASA Reid Wiseman, Victor Glover, Christina Koch i l’astronauta de l’Agència Espacial Canadenca (CSA) Jeremy Hansen estaran a bord per a posar a prova els sistemes de suport vital de la nau espacial Orión. Cal destacar tres fets importants. Per primera vegada una dona viatjarà més enllà de l’òrbita terrestre, per primera vegada un astronauta de color veurà la Lluna de prop i per primera vegada un ciutadà no estatunidenc arribarà a la Lluna. Les assignacions de la tripulació són les següents: comandant Reid Wiseman, pilot Victor Glover, especialista de la missió 1 Christina Koch, especialista de la missió 2 Jeremy Hansen.
Llançament Artemis II. 00:335 h del 2 d’abril 2026. NASA TV
Així que Artemis II no té previst aterrar a la Lluna. Només la circumval·larà en una òrbita en forma de 8. Segons la reestructuració de les missions Artemis, segons les declaracions de l’administrador de la NASA, Jared Isaacman, de fa poques setmanes, tampoc s’arribarà a la Lluna en la següent missió, Artemis III que es reservarà per provar acoblaments de diverses equipaments en òrbita terrestre. En concret, es provaran els aterradors lunars construits per Space X i per Blue Origin per veure com es comporten. Serà ja Artemis IV la que finalment aterre en la zona polar sud cap allà del 2028. Segons les previsions, entre els tripulants que xafen la Lluna hi haurà una dona i una persona de color. Tot això si l’administració Trump no diu la contrària.
Fites principals de la missió Artemis II. NASA
La missió d’aquest Artemis II tindrà una durada aproximada de 10 dies i tornarà l’11 d’abril.
La tripulació que s’ha enlairat des del Centre Espacial Kennedy a Florida ja ha efectuat diferents maniobres per a posicionar-se en òrbita al voltant de la Terra. Després d’això, orbitaran a la Terra dues vegades en la que s’anomena òrbita d’aparcament. Allí garantiran que els sistemes funcionen i, quan es comprove, engegaran el motor per agafar la velocitat i altitud suficients per a impulsar-se cap a la Lluna. La primera òrbita durarà 90 minuts, circular, mentre que la segona, en ser el·líptica més àmplia, tindrà un període al voltant de 23,5 hores.
Després d’entrar en l’òrbita alta de la Terra, la nau Orió se separarà de l’última part del coet, anomenat Etapa Interina de Propulsió Criogènica (ICPS, per les seues sigles en anglès), i realitzarà una sèrie d’operacions de proximitat i maneig manual durant un màxim de dues hores.
Serà el moment en el que els astronautes es trauran el vestit protector d’astronauta que duien i passaran la resta de la missió en l’espai vestits de civil fins a la seua reentrada en l’atmosfera terrestre.
Artemis II, 9 hores abans del llançament. NASA TV.
Finalment, Orió efectuarà una maniobra de propulsió per a situar-se en trajectòria cap a la Lluna. L’encesa de motors els enviarà en un viatge d’anada de quatre dies al voltant de la part posterior del nostre satèl·lit.
La tripulació d’Artemis II passarà a uns 7400 quilòmetres de la superfície del cara oculta de la Lluna. Veuran el nostre satèl·lit tan menut com una pilota de basquet sostingut amb el braç estès. Oblidem-nos, per tant, de vistes pròximes dels cràters lunars. Però, en canvi, des d’aquest punt de vista, podran veure conjuntament la Terra i la Lluna per les finestres de l’Orió, amb la segona en primer pla i el nostre planeta a més de 400 mil quilòmetres, en el fons. Una imatge que serà icònica. Els membres d’aquesta tripulació seran els primers éssers humans a veure la superfície lunar de prop des de 1972. Per això, documentaran les seues observacions mitjançant fotografies i gravacions d’àudio per a informar els científics sobre aquest satèl·lit i compartir les seues experiències.
Astronautes de l’Artemis II abans d’entrar a la nau Orió. NASA TV
El viatge de retorn durarà quatre dies més i per no consumir combustible al seu retorn, la nau aprofitarà la gravetat de la Terra, és a dir no posarà en marxa els motors de la nau. Finalment caurà amb davant de les costes de Califòrnia on un vaixell de l’Armada recuperarà la càpsula i els astronautes.
Torna l’aventura espacial encara que aquesta vegada no hi veig tanta expectació com durant l’època dels viatges Apollo. Però, així i tot, caldrà estar atents a les pantalles.
L’any 2026 ja ha començat a caminar i és costum d’aquest bloc descriure els pròxims avanços en ciència, especialment en els camps de l’astronomia i astronàutica.
Increment dels viatges a la Lluna
Aquest any la Lluna serà una destinació preferent per a diverses agències espacials. Cap al mes de març s’enlairà finalment la segona prova del programa Artemis per tornar a posar humans sobre la Lluna. La missió de l’Artemis II serà circumnavegar la Lluna en un viatge de 10 dies. La tripulació estarà formada pels astronautes de la NASA Reid Wiseman, Victor Glover, i Christina Koch, juntament amb Jeremy Hansen de l’Agència Canadenca de l’Espai.
Xina està preparant-se per a enviar durant el mes d’agost la sonda lunar Chang’e-7 que hauria d’aterrar prop del pol sud lunar. La seua missió és cercar aigua i mesurar sismes lunars.
Llunes marcianes i més enllà
Malgrat l’interés per la Lluna, Mart no deixa de ser prioritari per a l’exploració espacial. Japó enviarà la Martian Moons eXploration (MMX) per explorar les diminutes llunes marcianes, Deimos i Fobos. Recollirà mostres dels satèl·lits i les retornarà a la Terra el 2031.
Però obtenir més coneixement més enllà del Sistema Solar també hi ha missions preparades. La nostra Agència Espacial Europea (ESA) llançarà a finals d’any la missió caçaplanetes PLATO. El propòsit és estudiar més de 200 000 estrelles brillants per identificar-hi planetes “bessons de la Terra”, dins de la zona d’habitabilitat del sistema planetari, és a dir, amb temperatures que permeten la formació d’aigua líquida. La nau s’enviarà al punt de Lagrange L2, un punt d’estabilitat gravitatòria situat a 1,5 milions de la Terra en direcció oposada al Sol.
Dibuix artístic de la missió Plato de l’ESA, que descobrirà planetes potencialment habitables al voltant d’estrelles similars al nostre Sol. ESA/ATG Europe
La primera missió lunar índia Aditya-L1, llençada el 2023, i que ara està situada al punt de Lagrange L1, un punt d’estabilitat gravitatòria situat a 1,5 milions de la Terra en direcció al Sol continuarà observant l’atmosfera solar durant el present màxim solar.
Nous telescopis espacials
Mentrestant, el telescopi espacial Nancy Grace Roman de la NASA es llançarà a la tardor del 2026 o a la primavera del 2027. Estudiarà el cosmos a la recerca d’energia fosca i matèria fosca, alhora que perfeccionarà les seues habilitats d’imatges d’exoplanetes. Va ser un dels projectes cancel·lats en 2025 per l’administració Trump però encara es discuteix al Congrés del Estats units si ho serà finalment o no. Aquest telescopi va ser un regal de l’Oficina de Reconeixement Orbital (NRO), una de les 16 agències d’espionatge dels EEUU i especialitzada en l’observació de la Terra. Els va fer arribar a la NASA el 2013, eren nous de trinca i no havien arribat mai a ser llançats a l’espai. Són similars al Telescopi Espacial Hubble però amb un camp d’observació més gran.
La Xina està a punt de llançar Xuntian, un telescopi espacial amb capacitat per acoblar-se amb l’estació espacial xinesa Tiangong, per a ser reparat o per manteniment.
Eclipsi de Sol del 12 d’agost 2026
I no ens oblidem de l’eclipsi de Sol del 12 d’agost observable en bona part de la península Ibèrica. Ja n’he parlat en algun article en aquest bloc.
