Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

Arxiu de la categoria: anglès

Some bits and bobs!

2

Tal com dic al títol, he posat una mica de tot (some bits and bobs). Avui m’agradaria fer un petit recull d’expressions en anglès que crec que poden ser interessants i algunes fins i tot divertides. Almenys a mi m’encanten! Vegem-les!

 

PLAY/BAT FOR THE OTHER SIDE / TO BE A FRIEND OF DOROTHY

No sé si us imagineu què volen dir, però ambdues expressions es refereixen als homosexuals. Són eufemismes; és a dir, per dir de manera més “políticament correcta” He is gay, diuen He plays for the other side o bé He is a friend of Dorothy. La segona potser no és tan coneguda entre els joves com la primera. D’altra banda, la primera, la utilitzen sobretot els heterosexuals per a referir-se als gais i la segona, en canvi, hi ha gais que la fan servir per a referir-se a un altre gai. En castellà, l’equivalent seria es de la acera de enfrente, que s’assembla una mica a play for the other side. En català, tenim l’expressió ser del ram de l’aigua, que vol dir el mateix.

 

HIGGLEDY PIGGLEDY

Si diem que alguna cosa està higgledy piggledy, vol dir que està desordenada o feta un nyap. Per exemple, si avui no he tingut temps de fer el llit, abans d’anar a dormir pot ser que la meva parella es queixi i em digui The bed is all higgledy piggledy!

 

NO IFS, ANDS, OR BUTS

Això és com dir No hi valen peròs en català o No hay peros que valgan en castellà. Normalment ho utilitzem quan parlem amb canalla, però és cert que a vegades entre adults també ho diem.

 

PUT THE CAT AMONG THE PIGEONS

cat-among-pigeons

Vol dir ‘dir o fer alguna cosa que causarà problemes o que farà que algú s’enfadi molt’. Per exemple, If you tell them all they have to work on Sunday, that will put the cat among the pigeons.

 

SPICK AND SPAN

Aquesta expressió és un sinònim de squeaky clean i de clean as a whistle, expressions que ja vaig incloure en l’article “We were like peas and carrots”. Per exemple, Their house is always spick and span. En català, diem que està net com una patena!

 

WHEN IN ROME (DO AS THE ROMANS DO)

Us posaré un exemple molt aclaridor: Imagineu-vos que esteu de viatge a París i descobriu que als restaurants d’allà ofereixen cames de granota. Probablement us faria fàstic menjar cames de granota, oi? Doncs imagineu que la vostra parella es demana cames de granota per sopar i vosaltres li dieu “Et menjaràs cames de granota? Ecs!” Llavors, la vostra parella us diria “Well, I am not a huge fan of them either, but when in Rome, do as the romans do”. És a dir, que quan vas a un altre país, hauries de fer el que la gent d’allà fa. En català, tenim una expressió que fa poc vaig descobrir que vol dir exactament el mateix: Allà on aniràs fes com veuràs!

 

BEGGARS CAN’T BE CHOOSERS

Aquesta expressió s’utilitza quan et trobes en una situació en què no tens moltes opcions per a triar. Per exemple, si els meus amics i jo sortim a sopar a les 12h de la nit i l’únic lloc que és obert és el McDonalds i un d’ells diu “Jo no vull anar al McDonalds”, llavors jo li diria “Well, beggars can’t be choosers!”.

 

CLOSE, BUT NO CIGAR

nocigar

És una expressió que vol dir que ‘gairebé has aconseguit el que volies, però que no ho has aconseguit’. Els orígens d’aquesta expressió es situen a finals s. XIX – principis del s. XX als EUA, època en què els homes fumaven habitualment cigars. Per a més informació sobre l’etimologia, cliqueu aquí. Un exemple seria el següent: It was close but no cigar for Johnny as he came second ​once again.

 

HE’S NO SPRING CHICKEN

springchicken

Aquesta seria la versió anglesa de l’expressió catalana Ja té una edat o de la castellana Ya no es un chaval. En anglès, aquesta expressió té uns quants sinònims: He’s over the hill, He’s a bit long in the tooth o, com diuen a Irlanda, He’s as old as tea.

 

YOUR BREAD AND BUTTER

bread-and-butter

Aquesta expressió vol dir exactament el mateix que l’expressió catalana el pa de cada diaPer exemple: I work in a call centre, complaints are my bread and butter.

 

Bé, crec que per avui ja en teniu prou, us en reservo unes quantes més per al pròxim article! Espero que us hagi agradat! A reveure!

3, 2, 1… Som-hi!

2

Bon dia a tothom!!

Avui escriuré un article que fa temps que volia escriure. M’agradaria comparar els nombres cardinals (de l’1 al 30 i després del 30 fins al 100 comptant per desenes) en diverses llengües. Les llengües que inclouré són el català, el castellà, l’anglès, el gaèlic irlandès, l’alemany, l’italià, el vènet, el piemontès i el francès. Espero que us sembli interessant. Som-hi!

CATALÀ

u, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu,

onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze, disset, divuit, dinou, vint,

vint-i-u, vint-i-dos, vint-i-tres, vint-i-quatre, vint-i-cinc, vint-i-sis, vint-i-set, vint-i-vuit, vint-i-nou, trenta,

quaranta, cinquanta, seixanta, setanta, vuitanta, noranta i cent.

CASTELLÀ

uno, dos, tres, cuatro, cinco, seis, siete, ocho, nueve, diez,

once, doce, trece, catorce, quince, dieciséis, diecisiete, dieciocho, diecinueve, veinte,

veintiuno, veintidós, veintitrés, veinticuatro, veinticinco, veintiséis, veintisiete, veintiocho, veintinueve, treinta,

cuarenta, cincuenta, sesenta, setenta, ochenta, noventa y cien.

ANGLÈS

one, two, three, four, five, six, seven, eight, nine, ten,

eleven, twelve, thirteen, fourteen, sixteen, seventeen, eighteen, nineteen, twenty,

twenty-one, twenty-two, twenty-three, twenty-four, twenty-five, twenty-six, twenty-seven, twenty-eight, twenty-nine, thirty,

forty, fifty, sixty, seventy, eighty, ninety, and one hundred.

GAÈLIC IRLANDÈS

a haon, a dó, a trí, a ceathair, a cúig, a sé, a seacht, a hocht, a naoi, a deic,

a haon déag, a dó déag, a trí déag, a ceathair déag, a cúig déag, a sé déag, a seacht déag, a hocht déag, a naoi déag, fiche,

fiche a haon, fiche a dó, fiche a trí, fiche a ceathair, fiche a cúig, fiche a sé, fiche a seacht, fiche a hocht, fiche a naoi, tríocha,

tríocha, daichead, caoga, seasca, seachtó, hochó, nócha, céad.

ALEMANY

eins, zwei, drei, vier, fünf, sechs, sieben, acht, neun, zehn,

elf, zwölf, dreinzehn, vierzehn, fünfzehn, sechzehn, siebzehn, achtzehn, neunzehn, zwanzig,

einundzwanzig, zweiundzwanzig, dreiundzwanzig, vierundzwanzig, fünfundzwanzig, sechsundzwanzig, siebenundzwanzig, achtundzwanzig, neunundzwanzig, dreißig.

dreißig, vierzig, fünfzig, sechzig, siebzig, achtzig, neunzig, hundert.

ITALIÀ

Uno, due, tre, quattro, cinque, sei, sette, otto, nove, dieci,

undici, dodici, tredici, quattordici, quindici, sedici, diciassette, diciotto, diciannove, venti,

ventuno, ventidue, ventitré, ventiquattro, venticinque, ventisei, ventisette, ventotto, ventinove, trenta,

quaranta, cinquanta, sessanta, settanta, ottanta, novanta, cento.

VÈNET (una de les moltes variants)

Uno, do, tre, quatro, sincue, sie, sete, oto, nove, diese

undese/undase, dodese/dodase, tredese/tredase, cuatordese/cuatordase, cuindese/cuindase, sedese/sedase, disete, disdoto, disnove, venti

ventiuno, ventido, ventitre, venticuatro, venticincue, ventisei, ventisete, ventioto, ventinove, trenta,

cuaranta, sincuanta, sesanta, setanta, otanta, novanta, cento.

PIEMONTÈS

un, doi/e, trè(i), quatr, sinch, ses, set, eut, neuv, des,

óndes, dódes, tërdes, quatòrdes, quìndes, sëddes, disset, disdeut, disneuv, vint,

vintun, vintedoi/e, vintetrè(i), vintequatr, vintessinch, vintesses, vintesset, vinteut, vinteneuv, tranta

quaranta, sinquanta, sessanta, stanta, otanta, novanta, sent.

FRANCÈS

un, deux, trois, quatre, cinq, six, sept, huit, neuf, dix

onze, douze, treize, quatorze, quinze, seize, dix-sept, dix-huit, dix-neuf, vingt,

vingt et un, vingt-deux, vingt-trois, vingt-quatre, vingt-cinq, vingt-six, vingt-sept, vingt-huit, vingt-neuf, trente

quarante, cinquante, soixante, soixante-dix/septante, quatre-vingts/huitante, quatre-vingt-dix/nonante, cent.

Ara que ja els sabem en totes les llengües, ara toca comparar-los. Primer de tot, fixem-nos en com es formen els números de l’11 al 19:

  • En català, de l’onze fins al quinze, podríem dir que comencen de manera més o menys semblant al número que els correspon abans de la desena. Per exemple: dos – dotze, tres – tretze, quatre – catorze, cinc – quinze, i sis – setze. En canvi, el disset, el divuit i el dinou són el resultat de la paraula deu + set/vuit/nou (amb algunes modificacions, òbviament).
  • En castellà, en canvi, la suma de la paraula diez + número en qüestió no comença amb el número disset com en català (diecisiete), sinó que comença abans: amb el dieciséis.
  • En italià, en canvi, de l’11 al 16 el que fan és una suma del número en qüestió + dieci (‘deu’); per exemple, undici, dodici, tredici... Així, doncs, podem veure que l’italià col·loca aquests dos elements al revés del castellà i del català: l’italià posa la paraula deu al darrere (undici, per exemple) i, en canvi, el català i el castellà la posen al davant (disset, per exemple).
  • El francès, en canvi, veiem que funciona exactament com el català: del disset al dinou són la suma de dix + sept, huit, neuf. Per exemple, dix-sept.
  • En anglès, el número 11 (eleven) és totalment diferent a l’1 (one) i el 2 (two) s’assembla una mica al 12 (twelve); en canvi, del 13 al 19 són simplement la suma del número three, four, five… + -teen. Per exemple, fourteen.
  • El gaèlic irlandès veiem que funciona com l’anglès, però és encara més fàcil, perquè no hi ha cap modificació ortogràfica; és a dir, agafa literalment el número 1, 2, 3… + déag.
  • En alemany, el número 11 i 12 són una mica diferents de l’1 i el 2, però a partir del 13 fa servir el mateix sistema que l’anglès: agafar el número 3, 4, 5… i hi afegeix zhen (‘deu’). Per tant, és com si en lloc de dir setze diguéssim “sismésdeu”. 
  • El vènet, tot i ser una llengua totalment diferent de l’italià (com per exemple el català i el castellà) utilitza un sistema semblant al de l’italià i les paraules s’assemblen. Tanmateix, en vènet, en lloc de dir dodici  (que vol dir ‘dotze’ en italià), diuen dodase o dodese segons la zona. Observem que del 17 al 19, igual que el català i l’italià, canvien el sistema i posen di- al principi del número: disete, disdoto…
  • El piemontès és curiós perquè de l’11 al 16 s’assembla una mica a l’italià (piemontès: óndes, dódes, tërdes, quatòrdes, quìndes, sëddes; italià: undici, dodici, tredici, quattordici, quindici, sedici); el 17 és igual que el català; i el 18 i el 19 són força semblants al francès (piemontès: disdeut, disneuv; francès: dix-huit, dix-neuf).

Ara vegem del 20 al 30:

  • El català, el castellà, l’italià i el vènet agafen el número 20 en la seva llengua + i + número 1, 2, 3…, tot i que el català és l’únic que fa servir el guionet. Per exemple: vint-i-dos (català), veintidós (castellà), ventidue (italià), ventido (vènet). El que passa és que en italià i en vènet la i ja forma part del número 20 (venti); en canvi, en català i en castellà, no.
  • L’anglès fa exactament el mateix que el català (guionet inclòs), però sense posar-hi la i enmig. Per exemple: vint-i-u = twenty-one.
  • En gaèlic irlandès fan el mateix que en anglès però sense el guionet: fiche a haon és la suma del número 20 (fiche) i el número 1 (a haon).
  • L’alemany fa el mateix que el castellà, però a l’inrevés. En castellà diuen, per exemple, veintiuno (= veinte + i + uno) i en alemany, en canvi, diuen einundzwanzig (eins + und + zwanzig; que equival a ‘uno + i + veinte‘). Aquí m’agradaria destacar que curiosament el castellà, en aquests casos, fa servir la i i no pas la y, que és la que ells fan servir com a conjunció.
  • El piemontès i el francès s’assemblen, però fixem-nos que el francès (excepte en el cas del 21) fa servir el guionet i que, en canvi, el piemontès no. El francès fa servir el guionet exactament com l’anglès (amb guionet però sense afegir la i, cosa que el català sí que fa). Per exemple: twenty-two equival a vingt-deux.

Finalment, fixem-nos en com aquestes llengües formen les desenes:

  • El català, el castellà, l’italià i el vènet funcionen de manera semblant: el número 10 i el 20 no tenen res a veure amb l’1 i el 2 respectivament. En canvi, del 30 al 90 podem veure que són derivats dels números corresponents (tres – trenta, quatre – quaranta…).
  • L’anglès agafa el número 2, 3, 4, i hi afegeix -ty (malgrat algunes modificacions ortogràfiques). Per exemple: two – twenty, three – thirty, four – forty…
  • En gaèlic irlandès veiem que els números 2, 3, 4… són més diferents de les corresponents desenes: a ceathair (4) és força diferent de daichead (40).
  • L’alemany, si ens hi fixem, funciona com l’anglès: agafa el número 3, 4, 5… i hi enganxa –zig (excepte en el cas de dreißig, on fan servirßig en lloc de -zig).
  • El francès és un cas especial. En francès de França, del 30 al 60 són derivats dels respectius números (3, 4, 5 i 6), però del 70 al 90 la cosa es complica una mica. El número 70 es diu soixante-dix (que literalment vol dir ‘seixanta-deu’; perquè, al cap i a la fi, 70 és la suma de 60+10); el número 80 en francès de França és quatre-vingts (que vol dir ‘quatre vints’; perquè 4 x 20 = 80); i el número 90 és el més rebuscat: quatre-vingt-dix (és a dir, 4 x 20 + 10). En canvi, a Suïssa no es compliquen tant la vida i simplement fan un derivat del número 7 (septseptante), un derivat del número 8 (huit – huitante) i un derivat del número 9 (neuf – nonante).
  • En piemontès, veiem que del 30 fins al 70 són derivats dels números 3, 4, 5, 6 i 7 del piemontès. En canvi, el 80 i el 90 (otanta, novanta) són clarament diferents als números 8 i 9 piemontesos i, en canvi, són molt semblants a l’italià (ottanta, novanta).

Bé, crec que ja n’hi ha prou per a avui. Espero que us hagi semblat interessant o que, almenys, hàgiu après alguna cosa. Fins aviat i bon cap de setmana!!!

Diccionari il·lustrat multilingüe (II)

5

Benvinguts de nou!

Aquest article és la segona part de Diccionari il·lustrat multilingüe! Així, doncs, avui continuaré mostrant-vos les fotografies que vaig fer i traduiré el corresponent vocabulari a les llengües que conec.

IMG_4141

Em sembla interessant veure que, d’una banda, el català, el castellà, el francès i l’italià tenen una certa semblança i que, de l’altra, l’anglès, l’alemany, el danès i el suec s’assemblen una mica entre si.

CATALÀ: llet              CASTELLÀ: leche              FRANCÈS: lait            ITALIÀ: latte

ANGLÈS: milk           ALEMANY: Milch               DANÈS: mælk             SUEC: mjölk

 

IMG_4142

No sé vosaltres, però a mi Miesmuschel em recorda a la paraula catalana musclo.

CATALÀ: musclo               CASTELLÀ: mejillón           ITALIÀ: cozza          FRANCÈS: moule             ANGLÈS: mussel                ALEMANY: Miesmuschel

 

IMG_4144

El català, l’italià i el francès s’assemblen força, però el castellà en aquest cas és totalment diferent. Em sembla curiós perquè la paraula alemanya em recorda molt a la castellana queso.

CATALÀ: formatge             CASTELLÀ: queso             ITALIÀ: formaggio        FRANCÈS: fromage           ANGLÈS: cheese               ALEMANY: Käse

 

IMG_4146

Em sembla interessant veure que l’anglès s’assembla al català, al castellà i a l’italià; en canvi, l’alemany s’assembla al francès.

CATALÀ: llimona                 CASTELLÀ: limón              ITALIÀ: limone              FRANCÈS: citron                ANGLÈS: lemon                 ALEMANY: Zitrone

 

IMG_4147

Curiosament, la paraula catalana s’assembla a la francesa però no a la castellana ni a la italiana. En canvi, la paraula anglesa i l’alemanya s’assemblen força entre si i també s’assemblen una mica al danès però, sobretot, al suec.

CATALÀ: poma                     CASTELLÀ: manzana            ITALIÀ: mela           FRANCÈS: pomme               ANGLÈS: apple                    ALEMANY: Apfel               DANÈS: æble                       SUEC: äpple

 

IMG_4153

Com podem veure, d’una banda, l’alemany i l’anglès són molt semblants entre si. D’altra banda, el català, el castellà, l’italià i el francès sembla que tinguin el mateix origen en aquest cas.

CATALÀ: avellanes      CASTELLÀ: avellanas          ITALIÀ: nocciole                 FRANCÈS: noisettes ANGLÈS: hazelnuts         ALEMANY: Haselnüsse

 

IMG_4154

Aquesta és una paraula que en totes les llengües excepte el castellà és pràcticament igual.

CATALÀ: olives           CASTELLÀ: aceitunas           ITALIÀ: olive               FRANCÈS: olives        ANGLÈS: olives                    ALEMANY: Oliven

 

IMG_4179

Em sembla curiós que en català s’utilitzi la mateixa paraula que en alemany i que en anglès, almenys a Irlanda, no vulgui dir el mateix. A Irlanda, un anorak és una jaqueta, però no és gruixuda.

CATALÀ: anorac               CASTELLÀ: anorak            ITALIÀ: giacca a vento  FRANCÈS: doudoune      ALEMANY: Anorak            ENGLISH: padded jacket

 

IMG_4176

Aquesta és una paraula que em sembla molt curiosa. D’una banda, l’italià, el castellà sudamericà i l’anglès americà s’assemblen entre si (cellulare, cell phone i celular). D’altra banda, l’anglès britànic, el català i el castellà d’Espanya s’assemblen entre si (mòbil, móvil, mobile). Finalment, el francès es queda sol (és a dir, no s’assembla a cap altra llengua) i l’alemany ha agafat una paraula de l’anglès que els anglesos no fan servir per a referir-se al telèfon mòbil (en anglès, si una cosa és handy, vol dir que ‘ho tens a mà’).

CATALÀ: mòbil      CASTELLÀ: móvil      CASTELLÀ SUDAMERICÀ: celular       ITALIÀ: cellulare   FRANCÈS: portable     ANGLÈS BRITÀNIC: mobile (phone) ANGLÈS AMERICÀ: cell phone                ALEMANY: Handy

 

IMG_4173

Em sembla curiós veure que l’alemany s’assembla a les llengües romàniques i no pas a l’anglès. Suposo que l’alemany deu haver agafat aquesta paraula del francès douche i la deu haver adaptada a l’ortografia alemanya.

CATALÀ: dutxa             CASTELLÀ: ducha         ITALIÀ: doccia                       FRANCÈS: douche       ANGLÈS: shower           ALEMANY: Dusche

 

Això és tot per avui, espero que us hagi semblat interessant! Gaudiu del que queda del cap de setmana! Fins aviat!!!

Diccionari il·lustrat multilingüe!

2

Com que he passat uns quants dies a Suïssa on (en teoria) la gent sap alemany i/o italià i/o francès, se m’ha acudit de comparar el vocabulari, o més ben dit el lèxic, d’aquestes llengües amb el català i el castellà. Som-hi doncs!

 

DER PINSEL

foto1article

Aquest cas em sembla molt curiós: En alemany, per a dir ‘pinzell’, es diu Pinsel! La veritat és que la paraula alemanya s’assembla molt a la catalana i, en canvi, no s’assembla tant a l’anglesa, a la italiana o fins i tot a la francesa.

CATALÀ: pinzell      CASTELLÀ: pincel         ANGLÈS: (paint)brush                      ITALIÀ: pennello   ALEMANY: Pinsel     FRANCÈS: pinceau

 

DIE TASCHENLAMPE

foto2article

Aquest és un cas molt curiós, perquè en alemany Tasche vol dir ‘butxaca’ i curiosament  és quasi igual que l’italià es diu tasca! Per tant, die Taschenlampe és ‘una llanterna que pots dur a la butxaca’ En català, també tenim la paraula tasca, però no vol dir ‘butxaca’. En català, una tasca és ‘un treball que has de fer’. En anglès, en canvi, es diu pocket, en català diem butxaca i en francès és poche. Com podeu veure, la paraula alemanya s’assembla molt a la italiana. També és curiós veure que la paraula anglesa s’assembla a la francesa, segurament deu venir del francès.

CATALÀ: butxaca     CASTELLÀ: bolsillo     ANGLÈS: pocket    ITALIÀ: tasca   FRANCÈS: poche   ALEMANY: Tasche

 

DER NACHTTISH – DER SCHREIBTISCH

foto3article

En aquest dibuix podem veure que taula en alemany és tisch. Segons el tipus de taula, però, a davant s’hi enganxa una altra paraula. Per exemple, Nachttisch és una ‘tauleta de nit’, ja que nacht vol dir ‘nit’ i tisch vol dir ‘taula’. En italià, en canvi, l’anomenen comodino. El català i el castellà funcionen com l’alemany, ja que les tres llengües diuen que és una ‘taula de nit’ (nachttisch, tauleta de nit i mesita de noche). En anglès britànic diem bedside table (que literalment vol dir ‘taula del costat del llit’), però en anglès americà l’anomenen night table, com l’alemany, el català i el castellà.

Si, en lloc de ser una tauleta de nit, és una taula que fem servir per a escriure, en alemany diuen Schreibtisch (tisch = ‘taula’ + schreiben = ‘escriure’). El verb schreiben em recorda molt a l’italià scrivere i em sobta que, en canvi, és molt diferent de l’anglès write. En català diem escriptori, en castellà escritorio, en italià scrivania, en francès bureau i en anglès, desk. Observem que la paraula catalana, la castellana i la italiana s’assemblen força i que l’anglesa i la francesa ja són més diferents. Tanmateix, cal dir que la paraula desk és bastant moderna, durant la generació dels avis es deia writing table.

 

DIE ANANAS

foto7article

Aquí podem veure que la pinya, tant en italià com en alemany, es diu Ananas. En anglès, en canvi, en diuen pineapple! Em sembla curiós veure que l’alemany s’assembla més a l’italià que a l’anglès…

CATALÀ: pinya       CASTELLÀ: piña          ITALIÀ: ananas          FRANCÈS: ananas     ANGLÈS: pineapple   ALEMANY: ananas

 

DIE ORANGE

foto8article

L’origen del nom orange és força curiós. Es veu que el nom anglès orange va ser el resultat del que els anglosaxons van entendre quan van trobar-se amb els espanyols que duien taronges. Els espanyols van dir “naranja” i els anglosaxons ho van entendre com  “an orange”; és a dir, van confondre la “n” inicial amb la “n” de l’article indefinit anglès an. Em pregunto d’on deu sortir la “t” de la paraula catalana taronja…

CATALÀ: taronja         CASTELLÀ: naranja          ITALIÀ: arancia      FRANCÈS: orange  ANGLÈS: orange        ALEMANY: Orange

 

DIE BUTTER, DER ZUCKER

foto9article

En el cas de la mantega, em sembla curiós veure com el català i el castellà s’assemblen (mantega – mantequilla), que l’anglès i l’alemany també s’assemblen entre elles (butter – Butter) i que el francès i l’italià s’assemblen entre elles (beurre – burro).

En el cas del sucre, la paraula alemanya em recorda molt a la italiana:

CATALÀ: sucre            CASTELLÀ: azúcar       ITALIÀ: zucchero    FRANCÈS: sucre     ANGLÈS: sugar           ALEMANY: Zucker

 

DIE LUPE

foto11article

En el cas de la lupa, també em sembla interessant comprovar que la paraula alemanya s’assembla molt més a la paraula catalana i a la castellana que no pas a l’anglesa. En català, lupa ve del francès loupe, i probablement l’alemany també la va agafar del francès (no oblidem que l’oest de Suïssa i l’oest d’Alemanya toquen a França).

CATALÀ: lupa      CASTELLÀ: lupa      ITALIÀ: lente d’ingrandimento     FRANCÈS:loupe     ALEMANY: Lupe    ANGLÈS: magnifying glass

 

DER RASIERAPPARAT

foto12article

Crec que la paraula alemanya Rasierapparat deu venir del verb llatí (i encara existent en italià) radere, que vol dir ‘afeitar’, de la mateixa manera que l’italià i el francès.

CATALÀ: màquina d’afaitar     CASTELLÀ: máquina/maquinilla d’afeitar        ANGLÈS: razor   FRANCÈS: rasoir        ITALIÀ: rasoio        ALEMANY: Rasierapparat

 

DER FÖN

foto13article

M’agradaria parlar de l’eixugacabells. Fa temps vaig descobrir que en italià, a part d’anomenar-lo asciugacapelli, també en diuen phon. En aquell moment vaig pensar que devia venir de l’anglès, perquè els italians fan servir moltes paraules angleses (malgrat que a mi no em sonava que la paraula phone es fes servir en anglès per a anomenar l’eixugacabells). Al final vaig descobrir que no, que en anglès l’únic mot que hi ha per a anomenar aquest objecte és hair-drier i per tant em va quedar el misteri de la paraula phon en italià, ja que es veu clarament que no és una paraula italiana. Ara que he descobert com es diu en alemany, per fi ja entenc d’on ha sortit la paraula phon en italià: de l’alemany Fön!!

CATALÀ: eixugacabells/assecador (però la més correcta és eixugacabells)    CASTELLÀ: secador    ITALIÀ: asciugacapelli/phon/fon    FRANCÈS: sèche-cheveux   ANGLÈS: hair-drier      ALEMANY: Fön

 

DER TEELÖFFEL – DER ESSLÖFFEL

foto14article

Pel que fa a les culleres, cada llengua té la seva manera de distingir la petita de la grossa. En català, diem cullereta per a la petita i cullera (sopera) per a referir-nos a la grossa. En italià, simplement fan el diminutiu de la paraula cucchiaio -> cucchiaino, que seria com dir cullera -> cullereta. En anglès, diferencien entre la teaspoon (‘cullera per al te’; és a dir, la cullereta) i la soup spoon. En alemany, fan el mateix que l’anglès: diferencien la Teelöffel (que és la traducció literal de la teaspoon en l’anglès) i la Esslöffel (que és la cullera per a menjar, ja que el verb Essen vol dir ‘menjar’).

 

DIE BANK

foto15article

Aquesta és la paraula que més m’ha sorprès. En català, a això li diem banc, que és la mateixa paraula que fem servir per a referir-nos a la institució que ens deixa diners i on tenim el compte corrent. El castellà fa el mateix: el banco tant pot ser La Caixa com pot ser el banc d’un parc. Altres llengües (anglès i italià), en canvi, no fan servir la mateixa paraula per a aquests dos significats:

ANGLÈS: bench (on seiem) i bank (institució)

ITALIÀ: panchina (on seiem) i banca (institució)

Curiosament, l’alemany fa exactament com el català i el castellà: fa servir la mateixa paraula per a aquests dos significats (Bank).

 

Bé, crec que per avui ja en teniu prou, de vocabulari! Així que de moment us deixaré tranquils. El mes d’agost estaré de vacances viatjant amunt i avall i no podré escriure al blog. Per tant, us desitjo un molt bon estiu i unes molt bones vacances (als qui en tingueu)!!! Ens retrobem al setembre, d’acord? Fins aviat!!!!

Com es va formar l’anglès que avui coneixem?

4
Publicat el 26 de juny de 2015

Avui m’agradaria que penséssim en els orígens de la llengua anglesa, d’on ve i com es va formar. Ja sabem que la història sempre és molt complexa, però jo, en aquest cas, intentaré resumir-la tant com pugui destacant-ne els punts més importants i explicant-la de la manera més entenedora possible. Primer de tot, cal dir que la història d’aquesta llengua es divideix en tres grans períodes: Old English, Middle English i Modern English; però el Modern English es subdivideix en Early-Modern English i Late-Modern English.Vegem-ho!

 

OLD ENGLISH (s. V-VI fins al s. XII)

A Gran Bretanya hi havia els celtes, però durant el segle V dC tres tribus germàniques van envair aquesta illa: the Angles, the Saxons i the Jutes. Les tribus anglosaxones esmentades van empènyer cap a l’oest la llengua celta, que va quedar fora del que avui és l’Anglaterra central i del sud i avui ja no en queda pràcticament ni rastre en la llengua anglesa.

Podem dir que les llengües anglosaxones van ser les que van crear el Old English. Molt del vocabulari del Old English encara s’utilitza avui. Paraules com ara ox, earth o sheep són un reflex de la cultura agrícola dels anglosaxons. Cal dir, però, que no sabem gaire d’aquestes llengües perquè els textos escrits més antics que tenim són del segle VII.

A mitjan segle IX els víkings van envair Gran Bretanya, de manera que el segle XI tot Anglaterra tenia un rei danès, Canute. La parla nord-Germànica dels víkings va exercir una gran influència sobre la llengua anglesa; per exemple, paraules com they i take vénen d’aquesta parla. Com que tant els víkings com els anglosaxons parlaven llengües germàniques, hi havia bastantes similituds entre el Old English i la llengua dels invasors (els víkings).

 

MIDDLE ENGLISH (1066)

La invasió dels normands l’any 1066 va marcar l’inici de l’anomenat Middle English. Aquesta invasió va causar grans canvis en la llengua anglesa: va fer que pràcticament totes les desinències de gènere, dels verbs, etc. del Old English desapareguessin i van ser reemplaçades per un sistema gramatical de molt poques desinències, que és com el de l’anglès que avui coneixem. El vocabulari també va canviar considerablement, ja que es van incorporar moltes paraules provinents del llatí i del francès. A vegades les paraules franceses substituïen les paraules del Old English (crime va substituir firen), en altres casos la paraula francesa i la germànica es van unir per formar-ne una de nova (gentle, francesa, i man, germànica, van formar gentleman). Finalment, en altres casos han sobreviscut dues paraules, la francesa i la germànica, amb un significat molt semblant o idèntic però que s’utilitzen en diferents casos. Per exemple, avui dia en anglès tenim tant wish com desire, el que passa que les paraules que tenen origen germànic pertanyen a un registre més informal i les d’origen francès s’usen en contextos més formals.

 

EARLY-MODERN ENGLISH (segle XVI – segle XIX)

A l’inici d’aquest període es va acabar de produir un fenòmen fonètic que ja s’havia iniciat durant el període anterior i que es coneix com a Great Vowel Shift. Durant aquest període va ser quan es va estandarditzar l’ortografia anglesa i es va difondre molt més la llengua anglesa gràcies a la premsa escrita. A més, durant el Renaixement va haver-hi una gran influència del llatí i una lleugera influència del grec sobre el vocabulari. Finalment, cal dir que, encara que la llengua de Shakespeare costi d’entendre, va ser precisament aquest dramaturg qui va crear moltes paraules i expressions de la llengua anglesa, com per exemple flesh and bloodcritical o majestic. El primer diccionari d’anglès es va publicar l’any 1604.

 

LATE-MODERN ENGLISH (segle XIX a l’actualitat)

La principal diferència entre el Early-Modern English i el Late-Modern English és bàsicament el vocabulari. La gramàtica, la pronunciació i l’ortografia continuen sent molt semblants, simplement el Late-Modern English té molt més vocabulari. L’aparició de tantes paraules noves va ser deguda a dos factors històrics importants: la Revolució Industrial i l’expansió de l’imperi britànic. La Revolució Industrial va fer que s’haguessin de crear paraules per a coses i conceptes que abans no existien, i l’imperi britànic, que en el seu millor moment manava en un quart del planeta, va adoptar moltes paraules paraules estrangeres i les va fer seves.

 

Finalment, perquè pugueu veure l’evolució d’aquesta llengua d’una manera més clara, tot seguit us posaré un fragment de la Bíblia en Old English, en Middle English i en Early-Modern English:

OLD ENGLISH: Fæder ure þuþe eart on heofonumsi þin nama gehalgod tobecume þin rice gewurþe þin willa on eorðan swa swa on heofonumurne gedæghwamlican hlaf syle us to dægand forgyf us ure gyltas swa swa we forgyfað urum gyltendumand ne gelæd þu us on costnunge ac alys us of yfele soþlice.

 

MIDDLE ENGLISH: Oure fadir þat art in heuenes halwid be þi name;
þi reume or kyngdom come to be. Be þi wille don in herþe as it is dounin heuene.
yeue to us today oure eche dayes bred.
And foryeue to us oure dettis þat is oure synnys as we foryeuen to oure dettouris þat is to men þat han synned in us.
And lede us not into temptacion but delyuere us from euyl.

 

EARLY-MODERN ENGLISH: Our father which art in heauen, hallowed be thy name.
Thy kingdom come. Thy will be done in earth as it is in heauen.
Giue us this day our daily bread.
And forgiue us our debts as we forgiue our debters.
And lead us not into temptation, but deliuer us from euill. Amen.

 

Què us sembla? Espero que us hagi semblat interessant. Bon estiu i fins aviat!!

Fonts utilitzades:

  • http://www.oxforddictionaries.com/words/the-history-of-english
  • http://www.merriam-webster.com/help/faq/history.htm
  • http://www.wordorigins.org/index.php/site/comments/a_very_brief_history_of_the_english_language3/

A veure qui troba els errors d’aquests cartells!

7
Publicat el 3 de maig de 2015

Benvinguts/des de nou!!

Avui no haurem de cercar Wally, haureu de cercar el/s error/s dels cartells que us mostraré en aquest article. Com que la majoria de la població no és conscient dels coneixements i de la feina que la traducció requereix, molta gent utilitza traductors automàtics com ara Google Translator en lloc de diccionaris bilingües i després, evidentment, ens trobem molts cartells amb traduccions vergonyoses com les que avui us mostraré. Però aquests no són els únics! Malauradament, n’hi ha molts més per tot arreu, d’errors garrafals. N’hi ha que són més evidents i d’altres que no tant… En fi, comencem per el de la imatge de l’article:

NO PASAR / NO PASSEU / NO TRESPASSING

DSC_2417_1

En quina llengua hi ha l’error? En castellà, és correcte, ja que en aquesta llengua cal usar l’infinitiu en cartells dirigits a un interlocutor col·lectiu i indeterminat (explicació a la web de la RAE a l’últim paràgraf). Com ja he comentat a l’article Remeis per al catanyol, en català, en canvi, hem d’utilitzar la segona persona plural en aquests casos; per tant, també està ben escrit. Així, doncs, el problema ha de ser a la traducció a l’anglès. Doncs sí! En anglès, trespass vol dir ‘entrar en una propietat privada sense permís’. Per tant, en el cas de travessar la via del tren, direm “No crossing“. La foto següent és un exemple de l’ús correcte del verb trespass:

notrespassing

 

PROHIBIT FIXAR CARTELLS

A2

Quin problema hi ha en aquest cas? Doncs el que passa és que el que volia dir la persona que ho va escriure era ‘no enganxeu cartells’; és a dir, “Prohibit AFIXAR cartells“. Afixar vol dir ‘enganxar o clavar un cartell sobre una paret o altra superfície’ i fixar, en canvi, vol dir ‘fer que una cosa no es mogui, que es mantingui fixa, immòbil’.

 

ATENCIÓN! ESPACIO RESERVADO / ATTENTION! SPACE RESERVED

A3

Això és clarament una traducció de Google traductor: una de les primeres coses que s’aprenen quan s’estudia anglès és que els adjectius van DAVANT del nom. Així, doncs, s’hauria d’escriure “Reserved space“.

 

OFERTA FINS DE SETMANA

A4

Bé, en aquest cas no estic segura si és culpa de Google Traductor o simplement culpa d’una persona que no sap prou català i que, tot i això, no comprova que sigui correcte allò que ha de posar en un cartell. Sigui com sigui, és un error que segur que la majoria de vosaltres ja heu notat: no és fins de setmana, sinó caps de setmana. Els fins (masculí plural) existeix en català, però vol dir ‘finalitats’. En canvi, la fi (femení) vol dir ‘el final’. Tanmateix, encara que en aquest cas ens referim al ‘final de la setmana’, no utilitzarem la fi de la setmana, perquè en català es diu cap de setmana.

 

PER TAL D’EVITAR ROBATORIS COM ELS SUCCEïTS ES PREGA NO OBRIR LA PORTA DEL CARRER A DESCONEGUTS / CON EL FIN DE EVITAR ROBOS COMO LOS SUCEDIDOS, SE RUEGA NO ABRIR LA PUERTA DE LA CALLE A DESCONOCIDOS.

A5

Pel que fa a la versió catalana, primer de tot, cal posar una coma després de succeïts i, en segon lloc, es prega no obrir no és una estructura genuïna en català. En aquest cas, podríem dir si us plau, no obriu la porta… És com quan sentim dir “preguem disculpin les molèsties” pels altaveus de les estacions de Renfe. En aquest cas, podríem dir “preguem que disculpeu les molèsties”, però sona molt més natural dir “Si us plau, disculpeu les molèsties“.

 

COMPREM OR, AFANYS (EMPEÑOS) PER DÍES

A6

Bé, crec que no cal ni dir que hi ha un error d’ortografia bàsica: díes, que en català no porta accent (dies). Evidentment, aquí han fet servir Google traductor, que ha traduït empeño (en el sentit de ‘constància, esforç’) per afany (en català, un afany vol dir ‘un esforç treballós’); per exemple: Ho ha aconseguit després de molts afanys. En aquest cas, aquest negoci es refereix al empeño de joyas, és a dir, a l’empenyorament de joies.

 

LET THE TABLE CLEAN

A7

Què vol dir, en anglès, Let the table clean? Let vol dir ‘permetre’, és un sinònim de allow. Per tant, si diem Let the table clean, estem dient Deixeu que la taula netegi (o sigui, ‘no li impediu a la taula que es posi a netejar’). En aquest cas, allò que la persona que ho va escriure volia dir és ‘deixeu les taules netes’, ja que es tracta d’una escola. Per tant, el que cal dir és Leave the table clean.

 

WATCH YOUR STEP / ATTENZIONE SCALINO

A8

Aquest cartell, com us podeu imaginar, el vaig veure a Itàlia i, per tant, la versió italiana és correcta. Quin problema hi ha en l’anglesa? Bé, doncs que oer a dir ‘compte amb l’esglaó!’ en anglès no es diu watch your step, es diu Mind the step. Els qui heu estat a Londres, segur que heu notat que al metro diuen “Mind the gap!” cada dos per tres i que, quan aneu a un bar o a un restaurant i hi ha un esglaó, hi ha un cartell que posa “Mind the step”. Mind s’usa per a dir vigilar en el sentit de ‘aneu amb compte!’. Watch, en canvi, s’utilitza per a dir vigilar en el sentit d’ ‘estar atent al que pot passar per prevenir un perill’; per exemple: Watch the pizza so that it doesn’t get burnt, I have to go to the toilet!

 

ARIA CONDIZIONATA / AIR CONDITIONED

A9

En anglès, aire condicionat (NO aire acondicionat*!) es diu air conditioning! Aquest error és, òbviament, conseqüència d’una traducció literal de l’italià aria condizionata.

 

DEIXEU EL PAS LLIURE / DEJEN EL PASO LIBRE / LEAVE THE DOOR CLEAR

A10

Com que cada cop que vaig a Londres em fixo en tots els cartells per veure com els nadius diuen les coses, recordo l’expressió que s’utilitza en un cas com aquest: Keep clear. Per tant, Leave the door clear no és correcte.

 

Bé, espero haver-vos ajudat, gràcies i fins la propera!!!

 

FALSE FRIENDS ATTACK

4

Bon dia i bona hora!!

Avui parlaré dels falsos amics, en anglès false friends. Un fals amic és una paraula estrangera que s’assembla molt a una paraula de la nostra llengua però que, en realitat, no volen dir el mateix. Per tant, els falsos amics són molt problemàtics perquè molt sovint s’utilitzen erròniament com a equivalent. Per exemple, a la fotografia que he posat a la portada n’hi ha un: exit (anglès) – éxito (castellà). En anglès, exit no vol dir ‘éxito‘ en castellà, vol dir ‘salida‘. Així, doncs, en aquest cartell, hi hauria de posar: exit only – sólo salida.

Tot seguit, us posaré uns quants exemples de falsos amics entre el català o el castellà i l’anglès que molts dels meus alumnes utilitzen de manera equivocada.

SUCCESS

Aquesta paraula no vol dir ‘suceso‘ en castellà, vol dir ‘èxit’. Per tant, si algú és successful, vol dir ‘que té èxit’. Per a utilitzar-la correctament, cal dir, per exemple, That salmon dish was a success, wasn’t it? o bé She runs a very successful computer business. Per a dir ‘suceso‘, haurem de dir event.

MANIFESTATION

Si volem parlar d’una ‘manifestació que s’ha produït com a protesta o per a reivindicar alguna cosa’, llavors hem d’utilitzar la paraula demonstration. Per exemple: The students are holding a demonstration against the proposed changes. En canvi, la paraula manifestation vol dir ‘manifestació’ en el sentit de ‘mostra’. Per exemple: L’augment de l’atur és una mostra més de la incompetència del govern en anglès seria The rise in unemployment was just a further manifestation of the governments incompetence.

PRETEND

Aquest és un dels errors més freqüents que fan els meus alumnes. Pretend no vol dir ‘pretendre’, vol dir ‘fingir’. Per tant, per a dir Pretenia casar-se amb la filla del forner, cal dir He intended to marry the baker’s daughter. Si volem dir ‘fingir’, llavors podem dir He pretended to be rich.

SENSIBLE

L’adjectiu anglès sensible no vol dir ‘sensible’, sinó ‘assenyat’, per exemple: It would be sensible to take an umbrella. Si el que volem dir és Ella és molt sensible, llavors haurem de dir She is very sensitive.

CONSTIPATED

Atenció!! No digueu mai que esteu constipated, no és una cosa molt agradable de sentir! En anglès, estic encostipat es diu I have a cold. En canvi, constipated vol dir ‘anar restret’. Així, doncs, si no voleu que la gent es pensi que no aneu de ventre, millor que no digueu constipated.

LIBRARY

En anglès, library vol dir ‘biblioteca’, no pas ‘llibreria’. Si voleu dir que heu anat a la llibreria a comprar-vos un llibre, haureu de dir I went to the bookshop. En canvi, si teniu exàmens i voleu anar a la biblioteca a estudiar, podeu dir I want to go to the library.

RECORD

El verb record en anglès no vol dir ‘recordar’, vol dir ‘gravar’. Els qui hàgiu tingut un reproductor de VHS ja ho deveu saber. Pel que es veu, el jovent que ha nascut a l’època dels DVD no ha vist mai el botó record (gravar). Recordar en anglès es diu remember.

SYMPATHETIC

Encara que s’assembli molt a simpàtic, no vol dir pas això. En anglès, per a dir simpàtic hem de dir nice. En canvi, He was very sympathetic vol dir ‘ell va ser molt comprensiu’ o bé ‘va demostrar molta compassió’ segons el context.

ANNIVERSARY

Com que s’assembla molt a la paraula catalana aniversari, fa que molta gent la malinterpreti. Anniversary es refereix a l’aniversari de casats, a l’aniversari d’un esdeveniment, etc. Per exemple: Avui és el 50è aniversari de la caiguda del mur de Berlín seria Today is the 50th anniversary of the fall of the Berlin wall. En canvi, si parlem de l’aniversari d’una persona, llavors hem d’utilitzar birthday: Today is Anna’s birthday!

STRANGER

Aquesta paraula no vol dir ‘estranger’, vol dir ‘desconegut’. Per exemple, quan som petits, els nostres pares sempre ens diuen Don’t talk to strangers (‘No parlis amb desconeguts!’). Si volem dir ‘estranger’, haurem de dir foreign; per exemple foreign languages.

FAMILIAR

Si volem parlar dels nostres familiars, en lloc de dir At Christmas, my familiars* came to my house, hem de dir My relatives came to my house. En anglès, familiar és un adjectiu que vol dir ‘una cosa que em sona, que no és la primera vegada que la veig’; per exemple: That street was familiar to me.

PARENTS

Parents tampoc no vol dir ‘parientes’, vol dir ‘pares’. Així, doncs, per dir els meus pares estan sopant, no direm my fathers* are having dinner, sinó que direm my parents are having dinner.

CAREER

Quan volem parlar de quina carrera estudiem, hem d’utilitzar degreeper exemple, I am studying a degree in languages. Career no vol dir ‘carrera’ en el sentit d’estudis, sinó que vol dir ‘carrera’ en el sentit de ‘trajectòria professional’. Per tant, podem dir Many women sacrifice interesting careers for their family. 

Aquests són només alguns exemples de falsos amics, els que he vist que la gent malinterpreta més sovint. Espero que us hagi servit d’alguna cosa. Si a algú li interessen els falsos amics entre català i italià, pot llegir aquest article que vaig escriure fa temps.

French fries… or Belgian fries?

4

Bon dia a tothom!!

Avui m’agradaria parlar de l’origen de certes paraules. Fa poc em vaig plantejar per què en anglès diem French fries per dir ‘patates fregides’. Són originàries de França les patates fregides? Així, doncs, em van venir ganes de saber el perquè d’aquest nom i avui m’agradaria explicar-vos el resultat de la meva cerca.

Com sovint passa amb l’etimologia, no se sap 100 % segur quin és l’origen, però hi ha diverses hipòtesis i jo us diré la més difosa. En francès, quan diem frite ens referim a una cosa que està ‘fregida’; en anglès, però, quan diuen fry pot ser ‘fregir’, ‘a la planxa’, ‘saltejat’… En anglès, fregir és deep fry. Per tant, si afegim French al davant, ens referim a ‘fregir amb molt greix’, no pas a ‘fer a la planxa’, perquè es veu que era la manera com es feia a França a finals del segle XIX. Podem trobar aquesta explicació al Online Etymology Dictionary.

D’altra banda, hi ha qui afirma que el nom ve de la Primera Guerra Mundial, quan els soldats americans van anar a Bèlgica, van tastar aquestes patates i se’n van enamorar, però com que els soldats belgues parlaven francès, els soldats americans es van pensar que eren francesos, no belgues. Per aquest motiu a Amèrica es van fer famoses com a French fries. Tot i això, sembla que aquest nom ja existia abans de la Primera Guerra Mundial, ja que en tenim constància des del 1899, quan s’afirma que “The perfection of French fries is due chiefly to the fact that plenty of fat is used” (que vol dir ‘Les patates fregides són perfectes perquè s’utilitza molt de greix’, tal com he dit abans.

Una altra paraula en què he pensat últimament és butterfly. Un alumne meu d’anglès em va fer pensar en una cosa en què mai no havia pensat: si fly vol dir ‘mosca’, llavors butterfly seria ‘mosca de mantega’? La veritat és que fa gràcia aquest raonament, però té molta raó. Vull dir que l’anglès és una llengua molt lògica a l’hora de dir les coses i sempre que tenim una paraula composta, el seu significat sempre serà el de les paraules que la formen, per exemple: raincoat (‘abric per a la pluja’, o sigui, ‘impermeable’), bedroom (‘l’habitació del llit’, és a dir,’dormitori’), dining room (‘l’habitació on es sopa’, és a dir, ‘menjador’), bedside table (‘taula del costat del llit’, és a dir, ‘tauleta de nit’), etc.

Així, doncs, com és que a la papallona se li diu ‘mosca de mantega’? Potser si cerquem l’origen de la paraula, ho podrem entendre. Després de cercar informació sobre el tema, he descobert que una possibilitat és que vingui de la idea que les papallones consumien llet o mantega. Una altra hipòtesi és que vingui del color groc clar de les ales de diverses espècies de papallones i l’última hipòtesi és que vingui del color dels excrements d’aquest insecte. Per a més informació, consulteu aquest enllaç.

Publicat dins de ETIMOLOGIA, General i etiquetada amb , | Deixa un comentari

“We were like peas and carrots” (Forrest Gump)

4

Bon dia i bona hora!

Avui m’agradaria dir unes quantes expressions, ja que són molt útils per a entendre el que ens estan dient i per a expressar tots els matisos que vulguem. Per exemple, si està plovent molt i no sabem l’expressió it’s raining cats and dogs, el nostre anglès mancarà d’una certa naturalitat i perdrem un cert matís. Doncs bé, sense més dilacions, aquí en teniu unes quantes:

Be like peas and carrots

Suposo que té sentit començar per la que fa de títol d’aquest article. Aquesta expressió vol dir que ‘dues persones són molt compatibles i que congenien molt’, per això en Forrest va dir això mateix quan parlava d’ell i de la Jenny per dir que eren molt amics.

I would bet my life on it

Diem aquesta expressió per afirmar que estem 100% convençuts del que diem, tan convençuts que fins i tot ens hi jugaríem la vida. En català, en una situació com aquesta, diríem Posaria la mà al foc.

mafoc

 

 

 

 

 

 

Third time lucky

Aquesta expressió s’utilitza quan ja has intentat fer una cosa dos cops i no t’ha sortit bé; llavors, abans d’intentar-ho per tercera vegada, díem: Third time lucky! En català i castellà, passa el mateix, també utilitzem el tercer cop per a dir quan aconseguirem una cosa. En català, díem Al tercer cop no falla! i en castellà es diu A la tercera va la vencida! Pel que sembla, no està molt clar d’on ve la creença que la tercera vegada que fem una cosa és més probable que surti bé. Tanmateix, hi ha diverses teories, que podeu trobar als enllaços que he afegit.

thirdtime

Be as snug as a bug in a rug 

Literalment vol dir ‘estar tan còmode com un insecte en una estora’. El que volem dir quan usem aquesta expressió és que estem molt còmodes (per exemple, quan som al llit ben tapadets amb la manta). La veritat és que és una expressió divertida perquè snug, bug rug sonen igual i sembla un embarbussament. Enllaç amb explicació. En català, en aquest cas, no tenim un equivalent (almenys ara no se me n’acut cap).

snuggg

In two shakes of a lamb’s tail

Quan volem dir que farem una cosa molt ràpidament, podem dir que ho farem in two shakes of a lamb’s tail. En català, però, no fem les coses “en dos moviments de la cua d’un xai”, sinó que ho fem en un tres i no res o bé en un tancar i obrir d’ulls.

Two shakes of a Lamb's tail

Squeaky clean / Clean as a whistle

Aquestes dues expressions volen dir que ‘una persona o cosa està molt neta’. Com ho diríem en català? En català, diem que està net com una patena! Diem squeaky clean perquè quan passem el dit per un got grinyola (grinyolar en anglès és to squeak). L’origen de clean as a whistle, però, no està tan clar. Hi ha diverses hipòtesis, però a mi la que més em convenç és la que diu que si un xiulet (whistle) no està ben net, no sona bé.

clean-as-a-whistle

Six of one half of a dozen of the other / Much of a muchness

Aquestes dues expressions s’utilitzen per a dir que dues coses són molt semblants. En català, la veritat és que hi he estat pensant però no se m’acut un equivalent (si a algú se li acut, si us plau que el digui), però el significat és ‘si fa no fa’. Atenció! Cal dir que tres quarts del mateix no és correcte en català, és una castellanada! En castellà, diuen de lunes a martes no te apartes.

6half

Be left on the shelf

En anglès, diuen I don’t want to be left on the shelf (significat número 3 de l’enllaç) per dir que no volen quedar-se solters. En català, podem dir quedar per tia o bé quedar-se per vestir sants.  He de dir que trobo que l’expressió quedar per tia és masclista, perquè només es refereix a les dones, com si només les dones poguessin quedar-se solteres i no pas els homes. L’origen de la dita anglesa té molta lògica: si un producte té èxit i es ven molt, it flies off the shelves; en canvi, si un producte no agrada i no es ven, it is left on the shelf. Així, doncs, es va traslladar aquesta idea a una persona que es queda soltera.

on the shelf.jpg

You silly billy!

Aquesta expressió no té molt de misteri, simplement vol dir ‘mira que ets burro!’ o bé ‘tros d’ase!’ És una expressió informal, que sobretot s’usa amb nens, però també es pot dir a un adult o al gos.

silly-billy

Miss/Mr smarty pants!

Si algú fa un comentari que ens sembla una mica repel·lent, li direm Mr smarty pants! o si és una dona, Miss smarty pants! En català, en aquesta situació podem dir-li que és un saberut.

sidebar-smartypants-book

 

Sabíeu que…?

6

Sabíeu que el venecià té paraules en comú amb el català? Vegem-ne alguns exemples:

– En italià, per dir massa’ diuen troppo (que no s’hi assembla gens); en castellà, diuen demasiado (que tampoc s’hi assembla); en venecià, en canvi, diuen massa! Exactament com en català!

– Un altre exemple és la paraula catalana got, que en venecià és gotto. Curiosament, només s’assembla a la paraula catalana, perquè en castellà és vaso i en italià és bicchiere.

– La 3a persona singular del verb voler, vol, en venecià és exactament igual: vol. En italià, en canvi, diuen vuole (o vuol).

– En venecià, per dir fora també diuen fora. En italià, en canvi, es diu fuori i en castellà, com ja sabeu, fuera.

– L’adjectiu femení bona en venecià també és bona. En italià, en canvi, diuen buona i en castellà, buena.

Sabíeu que l’adjectiu culte acaba amb e perquè si s’hagués decidit escriure cult sonaria com cul? Per tant, en Pompeu Fabra va decidir que l’ortografia fos culte.

Sabíeu que fil per randa en anglès és by heart, en italià és a memoria, en castellà és de pe a pa/al dedillo i que en francès és par coeur?

Sabíeu que sobtadament en anglès es diu cold turkey? Sí, cold turkey no vol dir ‘gall dindi fred’! S’usa sobretot per a parlar de deixar alguna cosa de cop, com ara deixar de fumar. Exemple: she quit cold turkey. En italià, en aquest cas diríem di punto in bianco.

Sabíeu que fregir i fry en anglès no és el mateix? Fa poc vaig descobrir que si volem dir ‘fregir’, hem de dir deep fry. En canvi, si volem dir ‘fer a la planxa’, llavors sí que hem d’utilitzar el verb fry. Jo pensava que per dir ‘a la planxa’ havíem de dir grilled, però es veu que grilled seria a la brasa o gratinat.

Sabíeu que per dir ‘de cop i volta’, en català també podem dir d’improvís, que en castellà  podem dir de improviso, però que en italià hem de dir ALL’improvviso? En anglès, en canvi, es diu suddenly o all of a suddenSi filem prim, en anglès, per dir que una cosa ha succeït de sobte i que, a més, nosaltres no ens ho esperàvem, podem dir que va passar out of the blue i en italià, que va passar di punto in bianco.

Finalment, m’agradaria acabar amb la traducció d’una fruita que porta uns quants maldecaps quan la vols traduir, la pruna. Primer hem de saber si és seca o no. Si no és seca, en català, diem pruna; en castellà, diuen ciruela; en anglès, diuen plum; en italià, diuen prugna; i en francès, diuen prune. En canvi, si és seca, en català diem pruna seca; en castellà, diuen ciruela pasa; en anglès, diuen prune; en italià, diuen prugna secca; i en francès, diuen pruneau. No és un embolic tot plegat?

 

OVER AND OVER AGAIN

2

Bon dia! Avui m’agradaria parlar d’errors que sento dir molt sovint als meus alumnes. Es tracta d’errors molt habituals aquí Catalunya, i potser aniria bé parlar-ne per a poder-los evitar. Espero que ho trobeu interessant i que us sigui útil!

NO SUBJECT

Crec que l’error més comú és ometre el subjecte de la frase. Com que tant en català com en castellà normalment no diem el subjecte, quan els meus alumnes parlen en anglès també l’ometen. En anglès, però, és obligatori dir-lo. Però per què en anglès l’hem de dir i, en canvi, en català i castellà no? Molt senzill, perquè en les nostres llengües cada persona (jo, tu, ell…) té una forma verbal diferent, però en anglès no. En anglès, totes les persones utilitzen la mateixa forma verbal excepte la 3ª del singular (no sempre, però). Així, doncs, si dic Have bought a car qui m’escolta no sap si l’he comprat jo, nosaltres, ells…

ACADEMY

El segon error més comú que m’he trobat és que quasi tothom diu I go to an English academy. En anglès, per dir acadèmia d’idiomes hem de dir languages school, no pas languages academy. Una academy no és una acadèmia d’idiomes, és una organització que pretén protegir un art, un idioma, una ciència o una escola/universitat on s’ensenya una determinada professió, com ara la police academy (per a ser policia) o the Royal Academy of Dramatic Art (per a ser actor/actriu).

PERSONS

Un altre error que no em canso mai de corregir és persons. Per a dir persones/gent, en anglès hem de dir people: One person, two people, ten people… Persons existeix, però és molt formal i només s’utilitza en contextos legals.

CHILDRENS

No sé per què, però sembla que els costi entendre que nen és child i que nens és children, perquè sempre diuen childrens per a dir nens.

HOMEWORKS

El mateix passa amb els deures: Per a dir deures diuen homeworks, per més que els diguis que és homework i que no té plural. Encara que hàgim de fer més d’un exercici, direm homework.

FUN vs FUNNY

Com que en català divertit pot voler dir tant ‘entretingut’ com ‘graciós’, quan els meus alumnes volen dir que una cosa fa que s’ho passin bé, diuen que és funny. Però funny només vol dir ‘graciós, una cosa que et fa riure’, entretingut seria fun. Per exemple:
Ballar és divertit es diu Dancing is fun (no funny, perquè no ens fa riure), en canvi Aquest acudit és molt diverit és This joke is very funny! (perquè l’acudit sí que fa riure).

HE HAS A BLACK HAIR

Una cosa que no paro de sentir és A black hair, A long hair, etc. Quan parlem dels cabells d’una persona, no podem utilitzar A, perquè A vol dir 1 i ningú té només un sol cabell (excepte si està a punt de quedar-se totalment calb, que no seria el cas). Per tant hem de dir: She has long hair. Cada vegada que fan aquest error els dic això i es posen a riure. Espero que algun dia, a part de riure, ho memoritzin i no tornin a dir-ho.

THE LAST YEAR/ THE LAST WEEK

Fins que no dominem una llengua, es tendeix a calcar l’estructura de la llengua materna. A més, he notat que als meus estudiants els costa entendre que cada llengua és un món i que, encara que en castellà/català una cosa es digui de tal manera, en les altres llengües no ha de ser necessàriament així. Per tant, quan volen dir La setmana passada vaig anar a París, diuen The last week I went to Paris en lloc de dir Last week I went to Paris.

THE TRAVEL

Quan parlen d’un viatge que van fer quan estaven de vacances, la majoria d’ells utilitzen travel per a referir-se al ‘viatge’ i diuen the travel was very boring. Tanmateix, travel no és un nom, és un verb! Així, doncs, podem dir I love travelling o bé I would like to travel more, per exemple. Si volem parlar del trajecte, podem dir journey o trip: It’s a three-hour journey from Barcelona to Dublin, per exemple.

MEET WITH FRIENDS

Finalment, un altre error molt comú és dir On Sunday I met with my friends. Evidentment aquest error també és degut a la influència del català i del castellà. Quan quedem amb algú, en anglès diem meet someone (sense WITH).

Per acabar, voldria remarcar que els errors no són una tràgedia si s’utilitzen per a aprendre. L’important per a millorar en un idioma (com en qualsevol altre aspecte) és fixar-se en els errors comesos, entendre’ls i repassar-los per no tornar a cometre’ls. Només millorarem si aprenem dels errors. Ànims i  fins aviat!

 

 

Publicat dins de CATALÀ - ANGLÈS, General i etiquetada amb , | Deixa un comentari

SER I HAVER

6

Bon dia i bona hora! La veritat és que hi ha moltes coses que m’agradaria comentar sobre aquests dos verbs, així que millor que anem a pams.

Primer de tot, parlem del verb ser. En català, castellà i en italià tenim els verbs ser i estar, però en francès i en anglès no passa exactament el mateix. Vegem-ho!

VERB SER

  • ÊTRE (francès): En francès, el verb être comprèn el significat de ser i el significat d’estar. Per exemple, podem dir Il est intelligent (és intel·ligent) i podem dir Elle est fatiguée (està cansada).
  • ESSERE (italià): En italià, tenim el verb essere i el verb stare. El que passa és que els usos no són els mateixos que en català. En línies generals, el verb essere es fa servir per a dir on som (sono a casa, ‘sóc a casa’), com és una cosa (il giardino è molto carino, ‘el jardí és molt maco’) i com estem (sono stanca, ‘estic cansada’). El verb stare, en canvi, normalment s’usa amb adverbis: sto bene, que vol dir ‘estic bé’. Cal tenir en compte, però, que això és la regla general i que, a part dels molts casos que hi ha, els usos depenen de la zona (al sud no ho utilitzen igual que al nord). El que aquí ens interessa és veure que l’italià coincideix amb el català en el sentit que ambdues llengües tenen dos verbs: ser i estar.
  • TO BE (anglès): En anglès passa com en francès: només tenim un verb, s’utilitza el mateix verb per a dir ser i per a dir estar. Per exemple, podem dir I am very tired (‘estic molt cansat/da’) i podem dir I am tall (‘sóc alt/a’).

 

VERB HAVER

En segon lloc, voldria parlar del verb haver. El verb haver, com tots sabem, l’utilitzem per a formar els temps compostos; per exemple, He anat al teatre. Fa poc em vaig fixar que en francès i en italià, el verb haver (avoir en francès i avere en italià) també té el significat de ‘tenir‘. És a dir, a part d’utilitzar-se com a auxiliar per a formar els temps compostos, també és el verb que s’utilitza per a dir ‘tenir’: J’ai un frère (‘tinc un germà’ en francès) i Ho un fratello (‘tinc un germà’ en italià). A més, en anglès passa exactament el mateix: el verb to have no només serveix per a fer d’auxiliar, sinó que també expressa possessió: I have one brother (‘tinc un germà’ en anglès).

Com podeu comprovar, curiosament la resta de llengües que conec coincideixen en aquest aspecte i, en canvi, en català i en castellà això no passa. Però sempre ha sigut així? Doncs si investiguem una mica veiem que no, que en català haver també volia dir ‘tenir’; però aquest significat s’ha perdut en el català actual. Bé, de fet, s’ha perdut excepte en el món econòmic: en aquest context, l’haver és ‘allò que hom posseeix, moble o immoble’. En castellà, tampoc no ha sigut sempre així; en castellà antic, es deia yo he un hijo (= yo tengo un hijo). Després, però, el romanç va corrompre la conjugació llatina i va crear perífrasis basades en construccions del baix llatí, que van utilitzar aquest verb com a auxiliar: yo he comprado, él había cerrado, etc. En els seus orígens, aquestes formes volien dir ‘yo tengo comprado’, ‘él tenía cerrado’, etc., però mica en mica es va anar oblidant el significat de ‘tenir’ i van passar a significar ‘una cosa que ja està feta’.

Tenint en compte que més d’una llengua romànica dóna el significat de tenir al verb haver, que una d’aquestes llengües és l’italià (llengua que s’ha mantingut més propera al llatí) i que el català antic i el castellà antic també li donaven aquest significat, podem arribar a la conclusió que molt probablement el verb haver en llatí devia tenir aquest significat. Doncs sí, si busquem el verb haver al Diccionari de l’Enciclopèdia, podem veure que el verb habere del llatí vol dir ‘tenir’.

 

VERBS SER I HAVER

Finalment, per acabar l’article d’avui, voldria parlar de l’auxiliar que utilitzem per a formar els temps compostos. En català, en castellà i en anglès, no és complicat: sempre utilitzem el verb haver (he cantat, hem estudiat, heu anat, etc.). Això no obstant, no totes les llengües funcionen així. Per exemple, l’italià i el francès tenen dos possibles auxiliars: ser i haver. Segons el verb que utilitzem, haurem de fer servir ser o haver. Em sembla curiós que en aquestes dues llengües romàniques hi hagi dos possibles verbs auxiliars i que, en canvi, en català i en castellà no. Doncs resulta que això d’utilitzar el verb ser com a auxiliar ja passava en llatí: natus sum «sono nato». Així, doncs, suposo que aquest ús del verb esse llatí s’ha mantingut en italià i en francès i que, en canvi, en català i castellà s’ha perdut. (Enciclopèdia Treccani)

Espero que us hagi semblat interessant, fins aviat!

 

 

 

 

L’ordre dels factors no altera el producte

4

Benvinguts de nou! Avui m’agradaria parlar de sigles. Segurament tots vosaltres deveu saber què és l’OTAN, però sabeu què és la NATO? Si no ho sabeu i us pica la curiositat, continueu llegint!

NATO

Aquesta sigla és en anglès i és l’abreviació de the North Atlantic Treaty Organization, que en català correspon a l’OTAN (Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord).

UN

En anglès, the UN són les United Nations. En català, en canvi, es diu ONU (Organització de les Nacions Unides).

EU

No, no són els Estats Units, és the European Union. En català, en canvi, s’abreuja com a UE (Unió Europea).

USA

Aquesta és molt fàcil! Sí, vol dir ‘United States of America’. Així i tot, moltes vegades ometen la lletra A i simplement escriuen US (United States), perquè ja se suposa que són els d’Amèrica. En català, hauríem d’escriure els EUA. Compte perquè en català no és correcte dir EEUU, ja que aquesta sigla correspon al castellà (Estados Unidos).

WHO

No, no em refereixo a la banda de rock britànica, sinó a la World Health Organization. Sabeu què és? Exacte, en català l’anomenem l’OMS (Organització Mundial de la Salut).

MSF

Aquesta és la sigla de Médecins Sans Frontières. Encara que les paraules siguin en francès, en anglès també les utilitzen. En aquest cas, la sigla no s’usa tant, es tendeix més a fer servir el nom sencer. En català, ho traduïm a la nostra llengua i diem Metges sense fronteres. 

NGO

Aquesta sigla vol dir ‘Non-governmental Organization’. Nosaltres, en català, en lloc de dir-ho així diem ONG (Organització No Governamental).

ICJ

L’ICJ és el International Court of Justice. En català, però, l’anomenem TIJ (Tribunal Internacional de Justícia).

ADHD

Sabeu què és? És l’Attention Deficit Hyperactivity Disorder. Segons el Termcat, és un ‘trastorn caracteritzat per la inatenció, hiperactivitat i impulsivitat’; el que en català anomenem TDAH (Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat).

OCD

Aquesta sigla també correspon a un trastorn, l’anomenat Obsessive Compulsive Disorder. En català, es diu trastorn obsessivocompulsiu (TOC).

AIDS

AIDS vol dir ‘Acquired Immune Deficiency Syndrome’. Tanmateix, en català es diu SIDA, que vol dir ‘Síndrome d’Immunodeficiència Adquirida’.

HIV

És la sigla de Human Immunodeficiency Virus, que en català s’anomena VIH (Virus de la Immunodeficiència Humana).

Com podeu veure, en el cas de les sigles, l’ordre dels factors NO altera el producte; és a dir, tant si diem OTAN com si diem NATO parlem del mateix. Això no vol dir, però, que puguem triar l’ordre que vulguem i que puguem dir la TONA, perquè això ja no vol dir ‘OTAN’. Així, doncs, si algú de vosaltres ha de traduir un text o ha de parlar en anglès d’alguna d’aquestes institucions o malalties, compte: Si els parleu de l’OTAN o del TDAH, no us entendran!

Publicat dins de CATALÀ - ANGLÈS, General i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

ALGIDA

10
Avui tinc ganes de parlar dels noms dels jocs de taula, dels dibuixos animats dels anys 80-90 i d’alguna marca. Per què? Doncs perquè fa uns quants anys vaig començar a veure que a la televisió italiana anunciaven els mateixos jocs que jo tenia de petita, però tenien un altre nom, i la veritat és que em va impactar veure un joc de tota la vida amb un altre nom. I així va començar el meu interès per aquestes coses, i mica en mica vaig anar descobrint altres noms de jocs. Espero que a vosaltres també us sembli curiós!
FRIGO
Comencem parlant de la imatge d’aquest article. Frigo, aquesta marca de gelats que tots coneixem… però a cada país té un nom diferent! Ja veureu!

Com creieu que es diu a Itàlia? Es diu ALGIDA! La veritat és que jo, en aquest cas, no m’esperava que tingués un altre nom, perquè els italians poden pronunciar frigo perfectament. Potser li han canviat el nom perquè en italià frigo vol dir nevera… no ho sé.

algida

I a Irlanda? Doncs es diu HB.

HBIRELAND

A França es diu MIKO:

MIKO

A Suïssa es diu LUSSO:

LUSSO

A Dinamarca es diu FRISKO:

FRISKO

A Suècia es diu GB GLACE:

GBGLACE

A Letònia i Estònia es diu INGMAN:

Als Països Baixos es diu OLA:

 

QUIÉN ES QUIÉN?

Us recordeu de la cançó Quién es quién? tú quieres saber… de l’anunci d’aquest joc? Havíem de preguntar coses com És ros? És un home? Té els ulls blaus? i si la resposta era no, havíem de descartar tots els personatges que tinguessin aquella característica física? Després, al final preguntàvem, per exemple, És Bill? I si ens deien que sí, havíem guanyat! Doncs aquest joc a Itàlia es diu INDOVINA CHI, i en anglès li diuen GUESS WHO! Veiem que el nom en italià i en anglès és exactament el mateix, però en castellà no li han dit adivina quién, li han dit quién es quién. Interessant.

 

ELS BARRUFETS

Aquests homenets de color blau que en català anomenem els barrufets, en castellà es diuen LOS PITUFOS, en anglès THE SMURFS i en italià I PUFFI. Ho sabíeu?

TRES EN RAYA

Aquest joc, en anglès, l’anomenen X’s and O’s (pronunciat ecsis and ous, el nom de les lletres en plural). Com veiem, en anglès, és més simple: si el joc consisteix en dibuixar X i O, doncs li diem així!HUNDIR LA FLOTA 

Us recordeu d’aquest joc? A mi m’agradava molt! Si us en recordeu, dèiem tocado si ens disparaven en una casella del nostre vaixell, agua si no ens tocaven i tocado y hundido si ens tocaven totes les caselles del vaixell. Sabeu com es deia en anglès aquest joc? BATTLESHIP o BATTLESHIPS. Per dir que hem tocat una casella del vaixell, diuen hit; per dir que no l’hem tocat, diem miss; i per dir que l’hem enfonsat, sunk. Cal dir que m’han explicat que, en anglès, tenien una versió del joc que feia sorolls i no havies de dir hit, miss o sunk, simplement feia un soroll diferent per a cadascuna d’aquestes paraules. Jo no sé vosaltres, però jo aquí Catalunya no vaig veure mai aquesta versió, no sé si existia o encara existeix. En italià, aquest joc es diu BATTAGLIA NAVALE. Per a dir que hem tocat una part del vaixell, cal dir colpito; si no el toquem, hem de dir mancato; i si l’enfonsem, direm colpito e affondato.

SUGUS

No vull fer publicitat de cap marca, però em sembla curiós veure que certes marques canvien de nom d’un país a l’altre. Aquests famosos caramels que tots nosaltres vam menjar quan érem petits, en anglès es diuen OPAL FRUITS. Són com els nostres Sugus, tous i quadrats.

LA VENTAFOCS

Recordeu aquesta pel·lícula de Walt Disney? Sabeu com es diu en altres llengües? En castellà, es diu Cenicienta; en anglès, es diu Cinderella; i en italià, es diu Cenerentola. Però la pregunta és: per què? Aquest personatge és una noia que es dedica a netejar la casa mentre la seva madrastra i germanastres viuen com reines, correcte? Doncs si ens hi fixem, en cada llengua el nom d’aquesta noia reflecteix la feina que fa:

– CAT: VENTAFOCS = venta + focs (és a dir, la que encén la llar de foc)
– CASTE: CENICIENTA = ve de ceniza (és a dir, la que neteja les cendres)
– ANG: CINDERELLA = ve de cinders (que en anglès vol dir cendres)
– ITA: CENERENTOLA = ve de cenere (que en italià vol dir cendres)

Així, doncs, veiem que totes les llengües li donen el nom de la feina que fa, però que el català ho expressa d’una manera diferent: les altres llengües subratllen el tema de les cendres i el català, en canvi, parla del foc. Curiós, no?

 

REGGERE IL MOCCOLO

4
Avui compararem certes expressions i veurem com dir una expressió catalana en altres idiomes. Per exemple, com es diu en anglès és bufar i fer ampolles? La resposta és it’s easy peasy o bé it’s a piece of cake. Vegem-ne més:TANT SI NEVA COM SI PLOU

Si tenim molt clar que volem fer una cosa, que la farem tant sí com no, en català podem dir que ho farem tant si neva com si plou. En anglès, en canvi, diuen que ho faràn come rain or (come) shine o bé come hell or high water. 

DOS SON COMPAÑIA, TRES SON MULTITUD

En castellà, hi ha aquesta expressió per a dir que, a vegades, és millor ser pocs i ben avinguts. En anglès, acabo de descobrir que també existeix i diuen two is company, three is a crowd.

NO ÉS DE COLLITA PRÒPIA

Recordo que un dia una amiga italiana va posar una frase al facebook i jo li vaig preguntar si la podia plagiar. Em va dir que sí, que no hi havia problema perquè aquella frase non è farina del mio sacco; és a dir, que no era de collita pròpia.

ANAR AMB EL COR A LA MÀ

Als països anglosaxons també hi ha gent molt sensible, que ha patit molt perquè sempre va amb el cor a la mà, que en anglès és wear your heart on your sleeve. Segons nosaltres, el cor, el portem a la mà; els anglesos, en canvi, el porten a la màniga… curiós!

TEMPTAR LA SORT

Quan en castellà diuen tentar la suerte, els anglesos no provoquen la sort, sinó que provoquen el destí (fate). Com podeu veure, les llengües reflecteixen diferents mentalitats i concepcions del món.

FA MÉS QUI VOL QUE QUI POT

L’equivalent anglès de querer es poder és aquest: Where there is a will, there is a way (literalment vol dir que ‘si hi ha voluntat, hi ha una manera de fer-ho’). En italià, és volere è potere. 

VAL MÉS CURAR-SE AMB SALUT

Com ja sabeu, a vegades, en aquesta vida cal vigilar i no precipitar-se; és a dir, més val curar-se amb salut! En castellà, diuen que más vale prevenir que curar. I en anglès? Doncs ells diuen better safe than sorry; és a dir, és millor anar amb compte que penedir-se d’haver fet alguna cosa. Tenen raó, no creieu? Tant más vale prevenir que curar com better safe than sorry són equivalències del nostre val més curar-se en salut.

RATA DE BIBLIOTECAQuan una persona és molt aficionada a anar a la biblioteca o a llegir, en català diem que aquesta persona és…? En castellà i en italià diuen ratón de biblioteca i topo di biblioteca respectivament. El català, en canvi, és feminista i parla de rata i no pas de ratolí: En Pere és una rata de biblioteca. En anglès, en canvi, no parlen ni de rates ni de ratolins, sinó de cucs! Per tant, qui va molt a la biblioteca és un bookworm (‘cuc de biblioteca’). Per què serà? és que potser als llibres anglesos hi ha cucs i, en canvi, als llibres que hi ha aquí tenim rates?

A TORT I A DRET

Aquesta expressió significa ‘pertot arreu’. Per exemple: Va enrabiar-se tant que va començar a donar cops a tort i a dret. En castellà, diuen a diestro y siniestro; en italià, diuen a destra e a sinistra; i en anglès, left, right and centre. Veieu alguna semblança?

En italià, destra vol dir ‘dreta’ i sinistra vol dir ‘esquerra’, però també vol dir ‘sinistre’. Destrezza, que ve de destra (dreta), vol dir ‘destresa’. Per tant, com podeu veure, el costat esquerre s’associa amb el mal, a desgràcies, i el costat dret s’associa amb la virtut, amb el bé.

En castellà, si us hi fixeu, passa igual: diestro, a part de voler dir ‘hàbil’, també vol dir ‘dret’ i siniestro, a part de voler dir ‘funest’, vol dir ‘esquerre’. És a dir, la dreta seria allò correcte i just i l’esquerra seria allò negatiu i incorrecte. Diccionario Etimológico de Chile

En anglès, la paraula right vol dir ‘correcte’ i també vol dir ‘dreta’. Així, doncs, veiem que la dreta s’associa amb allò correcte. Online Etymology Dictionary

En català, dret òbviament es refereix al costat dret i tort, a l’esquerre. L’esquerra es considera incorrecta, torta, etc. Com podeu veure, totes les llengües tenen aquesta concepció: la dreta és bona i l’esquerra és dolenta.

FER D’ESPELMA

Quan algú queda amb una parella, diem que aquella persona fa d’espelma. En castellà, diuen que hace de aguantavelas (o sujetavelas); en italià, diuen que regge/tiene il moccolo; i en anglès, diuen play gooseberry. 

Moccolo significa ‘espelma’. Per tant, català, castellà i italià parlen d’aguantar una espelma. En anglès, en canvi, no aguanten espelmes, cullen groselles silvestres.

D’on vénen aquestes expressions? Doncs en anglès, es diu play gooseberry perquè al segle XIX les chaperones, que éren dones madures que acompanyaven les noies joves i solteres en públic, collien groselles silevestres mentre la parella que acompanyaven feia les seves coses. (més informació)

En castellà, es diu ir de carabina perquè carabina és el nom castellà del que seria una chaperone. (Més informació)

En italià, es diu reggere/tenere il moccolo perquè fa uns quants segles, els senyors benestants tenien aventures amoroses i per a escapar de casa a la nit i anar a veure l’amant,  necessitaven un criat fidel que els acompanyés per il·luminar-los el camí. Aquest criat, a més, no podia explicar res del que veia a les nits. Així, doncs, com que el criat aguantava una espelma mentre acompanyava el seu amo, aquesta expressió s’ha conservat i avui dia s’utilitza per a parlar d’una persona que acompanya una parella. (Més informació)

Si ens hi fixem, malgrat les diferències, en totes les llengües aquesta expressió té el seu origen en una persona que acompanya una parella, sia un criat sia una dona madura.