Otto von Bismark sostenia que Espanya era el país més fort del món, perquè tractava de destruir-se a si mateixa al llarg dels segles i encara no ho havia aconseguit. L’afirmació del canceller prussià s’ha d’entendre en el seu context històric i no deixava de tenir un punt irònic. Tanmateix, i vist en perspectiva, és
Les eleccions andaluses del passat 2 de desembre han causat un calfred profund arreu, especialment a una Europa cada vegada més conscient de la seva descomposició, i sobretot a Catalunya, fonamentada políticament en els valors de l’antifeixisme i amb una relació intensa, amb lligams històrics, amb aquest territori del sud d’Espanya. La qüestió és complexa
Tot comunicòleg, avui disfressat rere la denominació més “cool” d’Spin Doctor, sap que en aquest món globalitzat, per manipular l’opinió pública cal saber disfressar la propaganda d’informació, vestir les càrregues ideològiques de profunditat amb un embolcall de retòrica cientifista. És així com s’ha escolat en el nostre subconscient la teòrica naturalitat de les tesis neoliberals,