Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Amanida Peiot

5a Intercomarcal Cabotista a Benifairó

2
Publicat el 3 de maig de 2010

Cabotista

L’1 de maig ha estat ple d’esdeveniments socials. La manifestació pel treball, la tradicional pujada a les Creus organitzada pel Centre Excursionista de Tavernes de la Valldigna i, enguany, també la celebració de la 5a Intercomarcal Cabotista a Benifairó han omplert els desitjos de reinvindicacions socials, esport i natura i finalment música i humor.

Creada al voltant d’una revista satírica (La Cabota) fa cinc anys front a l’onada imparable dels PAIs destructors i amb aquell eslògan que va fer fortuna: Apadrina un xiquet valencià: no deixes que l’asfalten!!! l’aplec dels grups músicals en valencià més sarcàstics del moment ha anat aterrant a diversos pobles amb bona música i millor humor.

La 5a Intercomarcal Cabotista va aplegar-se, doncs, a Benifairó el passat cap de setmana amb diversos grups valencians, de Mallorca i un mix catalano-andalús.

L’auditori de Benifairó acollí els cantants i el públic en general a partir de les 20:00 hores. És quan el valler Josep Enric Grau, va fer la seua primera aparició. Els qui vivim a la Valldigna ja hem tingut ocasió de veure’l en els seus espectacles  de Poegrafia a la Casa de la Cultura de Tavernes. La Veu de la Valldigna el va entrevistar fa poc. El seu darrer espectacle ha estat l’Apartament Borja, la seua recreació del món del nostre papa Roderic Borja. La gent de fora no el coneixia i va quedar encisada amb els seus jocs de paraules i com és capaç de traure suc humorístic a qualsevol frase (tassa? –> Ta sa?). Ell va fer de mestre de ceremònies amb escenes dels seus espectacles entre les actuacions dels diferents grups.

Després vingueren les Mãedéus, de les que sóc fan incondicional i que feren la seua primera aparició a la Valldigna fa 3 anys. Amb el seu humor pur que entronca en la tradició de la Vicenteta de Bernat i Baldoví van cantar la seua versió del tio Pep de Muro i, recordant que tot valencià amaga a dins seu un colombaire, Colombaris. Però hi havia més sorpreses ja que se’ns presentà un nou membre del grup, que cantà el romanç de Maria la Chapa que comença així:

CabotistesMuy señor mío y amigo
director de “La Tronada”,
li ascribo por el motivo
de cuentarle la velada
que hubió el domingo vensido.
La encargada de la fiesta
que fué María la Chapa
por contrayer matrimonio
o mecor desir, nugasa…
su higo mayor, Rafelo
que son de buena casa,
con la higa de buderón
chica de aspienta i cachasa.

L’altra sorpresa fou que finalment el grup  ja té el disc que havien promés en les presentacions frustrades de Sueca i Torrent de l’any passat. Les cançons del grup són cantades per Pep Gimeno, el Botifarra, Paco Muñoz, Miquel Gil i d’altres. Però el que més m’ha agradat ha estat trobar-me amb Lluís el Sifoner i Joan Monleon cantant plegats! I és que el disc està dedicat a Sant Joan Monleon. Un regal que cal tindre.

Després actuà el duo Mi Sostingut que destacaren en el tema dels dos obrers que es passaven el sac de portland d’una manera molt sensual.

Mars-Comet-NASA

A continuació actuà el grup revelació de la nit, els Mariachis Fumetas. Tots pensaven que eren d’algun país sudamericà però resultaren ser un mix d’Almuñecar, Granada i Terrassa. L’humor àcid dels seus temes tocaven molt bé els temes socials actuals com aquell de Carne en salsa (soy vegeta). Vos els recomane.

Del grup següent Oliva trencada, que venia de Ses Illes, només aparegué un dels membres. Els altres, segon contà, havien anat al futbol. Però amb un dalt de l’escenari ja hi havia prou i tot. Destaque el seu Xorigueu Mayday. Escolteu-lo. A la venda tenia dos discos seus musicant poemes de Maria Antònia Salvà i Joan Brossa.

Amanida Peiot

Ja eren les 23:00 quan eixí, last but not least, l’últim grup, aquesta vegada de la Valldigna, Amanida Peiot, amb el seu cantant, sempre animat i un autèntic showman, Francesc Burgos. D’aquest grup ja en vaig parlar quan feren la presentació del seu disc a la Casa de la Cultura de Tavernes el gener passat. Mireu la crònica que vaig fer. Ara ho fan encara millor i no heu de perdre-vos les seus pròximes actuacions que podeu veure ací.

Ja eren les 12 de la nit tocades i l’organització va animar al públic assistent a acompanyar-los  a sopar, cosa que vam fer uns quants. I és que a una coneguda pizzeria va continuar la festa en el que podríem considerar la pròrroga de la 5a Intercomarcal Cabotista.

A veure si l’any que ve, en la 6a Intercomarcal hi ha tanta festa…

Per a més informació sobre la 5a Intercomarcal mireu també les notes (aquesta i aquesta) que ha posat Àngel Canet al seu bloc.

Fotos: Grup Maedeus, tots amb la mateixa cama, Mariachis Fumetas i Amanida Peiot. Per Enric Marco.

 

Amanida Peiot a Tavernes

2

Encara que el grup de rock simfònic va fer la presentació del seu CD Amanida Peiot #1 a Tavernes el passat 9 de gener, no havia pogut encara, per qüestions de feina, dedicar un apunt a l’actuació d’Amanida Peiot. Ahí va això, per petició del personal, la meua visió del concert i algunes fotos de l’event. Avise, però, que jo, de crítica musical, no en sé res….

Feia fred i acabava de nevar a la ciutat. Necessitàvem un escalf de cor i d’ànim. Sort que el grup valencià ocupà la Casa de la Cultura de Tavernes per remeiar-ho. Ja els havia vist un estiu als concerts “Pop al carrer” que l’agrupació cultural del poble, la Casa Calba, organitza a la platja. I em van agradar. I ara, més concentrats sense el soroll de cotxes i motos passant, no ens van decebre….

… La gent va arribant i saludant-se i, com sempre si és possible, em situe en primera fila per fer millor les fotos i no perdre’m res…

Segueix…


Un Sant Joan Fuster, amb batí i cigarreta apagada, però amb ascendència de l’Alcúdia la bona, ens presenta l’espectable. Sembla que hi haurà festa i de la bona.L’espectacle comença amb el teló baixat. La música sona i sobre el teló unes ombres xineses ens mostren una lluna plena i planetes amb els que es mesclen les siluetes dels músics.

Bona música de saxos i guitarres i entrada espectacular del clàssic Remigi Palmero que, com qui no vol, aporta la seua guitarra amb experiència a la música d’Amanida Peiot.

Francesc Burgos amb la veu i la guitarra també fa d’actor, fent diversos paròdies, que engresquen els xiquets presents que sembla que connecten molt bé amb el grup. És un tros d’artista polifacètic aquest Francesc.

Si hem de dir alguna cosa de crítica és la mala sonoritat dels micros que ens feren perdre part de les lletres. Ens hagueren de conformar amb la música. A veure si la pròxima podem gaudir també de les lletres.

Amanida Peiot està format per Francesc Burgos (veu i guitarres), Josep Lluís Escrivà (veu i guitarra elèctrica), Santiago Tormos (baix) i Manolo Sánchez Prinetti (bateria) i amb aquest disc donen un pas avant en la seua carrera musical després de sis anys experimentant amb la seua música. Són tots de Tavernes de la Valldigna, llevat de Manolo que és d’Alzira.

El nom d’Amanida Peiot és en honor del nom artístic que usava una mestra mexicana, d’origen català, en els recitals de contes que oferia arreu del desert de Chihuahua, on visqué des què els seus pares arribaren exiliats en acabar la guerra civil espanyola.

Els agronautes de l’Amanida sembla que han aterrat molt bé a la Valldigna i espere que tinguen molt d’èxit amb el seu disc.

Podeu llegir diverses entrevistes i crítiques del nou disc que he trobat per la xarxa.

Fotos: Diversos moments de l’espectacle. Enric Marco.