Pols d'estels

Dijous passat, el 5 de juny de 2025, va ser el Dia Mundial del Medi Ambient. Aprofitant l’efemèride s’organitzà l’activitat De costa a costa, coordinada pel CSIC, amb 21 xerrades divulgatives simultànies a 19 ciutats de l’estat amb l’objectiu de conscienciar el públic sobre l’amenaça creixent de la contaminació lumínica.

Fins fa poc, la llum artificial nocturna es percebia exclusivament com un símbol de progrés i benestar. Tot i això, en els últims anys s’ha començat a reconèixer la seua altra cara: la contaminació lumínica, un tipus de contaminació ambiental silenciosa però cada vegada més preocupant. A diferència d’altres contaminants àmpliament coneguts, com els gasos d’efecte hivernacle o els residus tòxics, la llum artificial nocturna s’havia lliurat de l’escrutini públic pels beneficis aparents. Avui sabem que el seu ús excessiu i mal dirigit no només afecta greument l’observació astronòmica, sinó que també té un impacte directe a la salut humana, altera els ritmes biològics i desestabilitza els ecosistemes. La contaminació lumínica es perfila així com un dels desafiaments ambientals emergents del segle XXI.

Nosaltres participàrem en la iniciativa i impartirem a l’hora fixada una xarrada en un indret ben particular i interessant, la seu de la Fundación Movimiento Ciudadano de Manises, a la comarca de l’Horta Sud. Des de la Universitat de València i des de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica, així com des de la Coordinadora en defensa de los bosques del Turia donàrem suport a aquesta iniciativa per tal que la societat prenga consciència dels problemes que causa la llum artificial nocturna.

En la nostra xarrada, després de definir el problema i de caracteritzar la llum artificial nocturna com un agent contaminant, passàrem a parlar com la llum no natural a la nit es dispersa per l’atmosfera, molt més si és blanca, i com aquesta arriba molt més lluny de la zona que vol enllumenar. Aquestes zones remotes, moltes vegades parcs naturals, reben una llum no desitjada que distorsiona la nit natural i afecta a la vida silvestre nocturna. El desplaçament, la reproducció, la pol·linització i la depredació queden greument alterats.

També queda alterada la salut humana en entorns urbans cada vegada més enllumenats, en ciutats amb llum contínua. La melatonina, hormona que incita al son, no s’arriba a produir en ambients amb llum i és quan es produeix un procés de cronodisrupció. La nit ja és tan brillant com el dia i la primera conseqüència és l’insomni. I més endavant, si la pertorbació lumínica continua, podem arribar a produir-se altres tipus de malalties com augment del risc de patir hipertensió, diabetis, o del nivell de colesterol en sang. També s’han comprovat riscs de malalties cardiovasculars, deteriorament cognitiu, trastorns afectius i envelliment prematur.

L’augment de la seguretat en zones molt il·luminades és un gran del grans mites de la societat moderna. Realment els estudis científics ben fets no avalen aquesta relació de llum-seguretat. L’exemple de Chicago i els estudis de 300000 apagades no va fer augmentar la delinqüència en aquests carrers. Amb la iniciativa francesa Villes et Villages etoilés s’apaguen els llums d’uns 12000 pobles de 23:00 a 6:00 h sense cap problema de seguretat.

Al final de la xarrada jugàrem amb la nostra caixa de llum per demostrar que els LEDs no són tots iguals. Els LEDs molts freds són més contaminants i molesten la visió mentre que els càlids són més agradables a la vista.

Acabarem amb l’usual ronda de preguntes.

“Confiem que aquesta iniciativa pionera haja arribat per quedar-se, perquè som conscients que la solució a aquest problema no depèn només de la tecnologia o del coneixement científic -que ja tenim-, sinó d’un canvi en la nostra percepció de la llum artificial. Només així podrem començar a demanar sistemes d’enllumenat molt més sostenibles“, conclou en la nota de premsa del CSIC, Alicia Pelegrina (IAA-CSIC) i una de les coordinadores del projecte.

Gràcies a la Fundación Movimiento Ciudadano de Manises per la invitació.