“La defensa de la terra i les seves lleis, el pactisme, era per a Pau Claris i aquella generació un bé superior a la lleialtat a una corona o una altra. Va ser aquella breu república i la seva gestació un símbol de com el futur de Catalunya sempre ha anat lligat a la sort geopolítica d’Europa.”
Aleix Sarri a Ànima de república
El 1624, “per primer cop, s’enunciava de manera explícita el que acabaria per ser l’objectiu de la política castellana i espanyola des de llavors: la submissió total de la resta de nacions de la península ibèrica al jou de Madrid.”
Aleix Sarri a Ànima de república
“Aquella conflictivitat pirinenca posava en risc un bé molt preuat pels catalans i occitans a banda i banda de la frontera: el sistema de lligues i patzeries entre valls. Els tractats signats entre valls catalanes, aragoneses i occitanes, que indiferents a les fronteres oficials i a l’existència o no de situacions de guerra general, permetien el comerç, les comunicacions, el moviment de persones i pastures, i fins i tot la cooperació judicial quan s’esqueia en casos de robatoris d’animals o mercaderies. Una mena d’illes de pau i llibertat que intentaven ser indiferents al que poguessin decidir a la cort imperial o a París.”
Aleix Sarri a Ànima de república
“L’obra dels Trastàmara havia estat completada, i ara, un cop sotmès el país, començava el periple d’un estat català que se sentiria cada dia més a la perifèria d’una monarquia hispànica dominada per la potència bèl·lica i demogràfica de Castella.”
I encara hi som. En ple periple. A la perifèria.
Aleix Sarri a Ànima de república
[1509] “I és que Catalunya va haver d’acostumar-se durant dos segles i mig a ser un regne sense rei, o més ben dit, un principat sense comte. Una anomalia difícil de gestionar i que va provocar múltiples conflictes.”
O sigui, com ara… oi?
Aleix Sarri a Ànima de república
“L’experiència traumàtica dels anys trenta ha influenciat la mirada a la nostra història, sempre més pendents dels errors que d’entendre que el problema de fons és que les elits d’una potència demogràfica i militarment superior, primer Castella i després Espanya, han tingut la voluntat perenne de dominar el nostre poble i la nostra terra.”
Aleix Sarri a Ànima de república
“La confiança s’havia trencat. I no va ser un cas aïllat, tal com veurem amb el cas de Joan Granollacs, heroi desconegut de la nostra història. I l’experiència de Francesc Claris segur que devia ressonar en els relats familiars que portarien Pau Claris a optar per la separació de la monarquia hisànica. I és que la transmissió de la memòria és una gran arma contra els autoritaris. Construeix una nació i dona sentit col·lectiu i transcendent a les lluites d’avui.”
Aleix Sarri a Ànima de república
Ferran II “tornaria el 1481 per presidir unes corts catalanes que van reafirmar el principi pactista amb una constitució, anomenada popularment «de l’observança», que promulgava que no seria considerada legal cap acció ni comunicació, ni del rei ni dels seus oficials, que anés contra les constitucions catalanes, i que l’observança (el compliment) de les lleis era el pilar fonamental del funcionament de l’estat català i del pactisme.”
Aleix Sarri a Ànima de república
“A partir de llavors, Verntallat va muntar un petit exèrcit pagès organitzat en grups de cinquanta pagesos i sotscapitanies, i una distribució de la feina que consistia en un pagès que havia d’agafar les armes per cada dos que el sostenien econòmicament treballant la terra.”
Aleix Sarri a Ànima de república